Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Tòquio Blues. Haruki Murakami

LA TERTÚLIA
Dimecres 11 de març

Comencem aquesta sessió amb moltes ganes. Murakami és un autor que pot agradar o no, però que mai no deixa indiferent.

La Maricarmen trenca el gel explicant que li ha agradat tant el llibre com la història, en la qual sembla haver-hi un rerefons biogràfic. La joventut de l’autor coincideix amb la de les anys en què transcorre la història, els 60-70 del segle XX. Com a tema central, la recerca del sentit de l’existència a través d’uns personatges de vides buides, marcades per la solitud i les ganes de ser estimats, possible reflex d’una societat convulsa, en aquest cas la japonesa.

En Manuel afirma que li ha estat una lectura fàcil, un llibre fresc i espontani, on ha vist reflectida la vida d’un internat de nois, com ell mateix va viure en la seva joventut. L’ambient, els personatges singulars, les burles dels companys respecte dels qui surten amb les noies, són un fidel reflex d’aquest moment, que comprèn dels 16 als 20 anys. També destaca el referent constant de les cançons dels Beatles (el títol original de la novel·la, Norwegian Woods, està tret d’una cançó seva).

Norwegian WoodLa MªJesús reconeix que la novel·la li ha creat curiositat pels personatges i el seu entorn, car és un llibre ben escrit, amb personatges que tot d’una desapareixen. Un tema central és el suïcidi, que es relaciona amb el tema de la pèrdua, la sexualitat i la lluita interior. Els personatges femenins són molt oberts quant al comportament sexual, tot i que sovint només cerquen de complaure els homes. El protagonista, Toru, és un noi tímid que admira l’atreviment de Nagasawa, l’amic brillant per a qui és difícil cenyir-se a una sola relació. Midori, la noia que estima Toru, representa l’espontaneïtat i la recerca de l’alegria, mentre que tant Naoko com el seu promès, Kizuki, marquen amb els seus suïcidis les vides dels qui els envolten.

L’Anna Mª ens informa que aquest llibre, traduït a 14 llengües, s’ha vist com una reflexió profunda sobre el desconcert següent a les revolucions del maig del 68 o la primavera de Praga. S’hi tracta la sexualitat amb desimboltura: masturbació, lesbianisme, relacions promisqües, diferències notòries d’edat. “Viure és sentir-se viu”. Tanmateix, el tema central és la noció de la mort com una part de la vida.

L’Elvira confirma aquesta sensació d’angoixa que transmeten els protagonistes, on la vitalitat dels uns s’enfronta a la introspecció inquietant dels altres.

norwegian-wood-filmLa Marta ens diu que ja coneixia l’autor, de qui elogia les descripcions sublims i la capacitat de posar banda sonora als personatges. Opina que no hi ha tanta diferència entre adolescents del Japó i de la resta del món: la reflexió sobre el sexe, la vida i la mort s’estableix a través d’uns personatges turmentats, que cerquen noves sensacions.

La Mercè destaca la subtilesa de Murakami, capaç de narrar històries dures i tristes amb una prosa i un to que les fa semblar boniques. La novel·la li sembla una metàfora de l’acabament i de la renaixença, i creu que la qualitat dels personatges no és el buit, sinó la plenitud, ja que tots tenen un pes específic. Parla del pare moribund de Midori, en una escena colpidora, i es pregunta si el Holden Caufield de Salinger no pot haver estat un model per a un gran lector de novel·la occidental, com Murakami.

En Manuel destaca una cita del protagonista que es repeteix durant l’obra: La mort existeix no com la fi de la vida, sinó com una part de la mateixa vida.

La Dolors es pregunta què devia passar en la societat japonesa perquè un canvi tan gran produís aquest desencís. Suggereix que la societat japonesa devia canviar tan de pressa, de l’antic al modern, de les àvies amb els peus embenats a les filles amb minifaldilles que ho ensenyen tot, que aquest fet va provocar una inadaptació i un trasbals reflectit, per exemple, en els nombrosos suïcidis dels personatges de la novel·la.

L’Evelia es pregunta “de què es queixen” tant, fins a la mort, els personatges d’aquesta novel·la, que en comparació amb protagonistes resilients de les lectures anteriors (supervivents d’Auschwitz o del gulag siberià), decideixen deixar de viure amb tota la vida per endavant, fins i tot si estimen la parella, tenen amics o estudien en bones universitats. Fins a cinc personatges, se suïciden sense cap motiu aparent, mentre que els seus amics emprenen la via de l’ambició (Nagasawa) o de la descoberta interior (Toru, Reiko, Midori, una autèntica noia-camaleó, que s’adapta).

La MªTeresa els troba a tots molt sensibles, personatges ben dibuixats, bé que turmentats per la tensió entre la recerca de la felicitat, amb moltes escenes sexuals, i la tendència al suïcidi.

La Neus destaca l’altruisme del protagonista, Toru, i l’afectació psicològica dels personatges que decideixen morir-se, un fet extrapol·lable, creu, a qualsevol lloc del món, bé que en aquest cas ho trobem cenyit a la cultura japonesa.

La Paquita destaca l’entitat de cada personatge, i la transcendència que es desprèn de la novel.la en relació amb el sentit de la vida.

Acabem la sessió sentint-nos part d’una societat més unida i alegre que la que es descriu en la novel·la, i quedem per a la propera sessió, on ens traslladarem a l’Afganistan, on transcorre ”El secret del meu turbant.”

L’AUTOR
Haruki Murakami

Haruki Murakami va néixer a Kioto, però visqué gran part de la seva joventut a Kōbe. El pare era fill d’un monjo budista, mentre que la mare és filla d’un mercader d’Osaka, però ambdós ensenyaven literatura japonesa.

Haruki MurakamiDes de la joventut, Murakami va estar molt influït per la cultura occidental, en particular, per la música i literatura. Va créixer llegint nombroses obres d’autors estatunidencs, com Kurt Vonnegut, Richard Brautigan i Jack Kerouac. Són aquestes influències occidentals les que sovint distingeixen Murakami d’altres escriptors japonesos.

Estudià literatura i dramatúrgia grega a la Universitat de Waseda (Soudai), on conegué la seva dona Yoko. La seva primera feina va ser en una botiga de discos (igual que un dels seus personatges principals, Toru Watanabe de Norwegian Wood). Abans d’acabar els seus estudis, Murakami obrí el bar de jazz “Peter Cat” a Tòquio, que romangué obert entre 1974 i 1982.

El 1986, després del gran èxit de la seva novel·la Norwegian Wood, abandonà el Japó per a anar a viure a Europa i a Amèrica. El 1984 va canviar la seva residència a Fujisawa (Kanagawa), Tòquio, per Oiso (Kanagawa), a aquest canvi van seguir una sèrie de viatges a Itàlia i Grècia. El 1991 va impartir classes a la Universitat de Princeton (Nova Jersey) primer com a docent convidat, després com a professor convidat. El juliol de 1993 va ser contractat per la Tufts University a Medford (Massachusetts).

Tornà al seu país el 1995 arran del terratrèmol de Kobe, la ciutat de la seva infantesa, així com l’atac de gas sarin que la secta Aum Shinrikyo perpetrà al metre de Tòquio, fets sobre els quals escriuria. En l’actualitat resideix a Oiso des del 2001.

El 2011 li va ser concedit el Premi Internacional Catalunya.

L’OBRA
Tòquio Blues

Tòquio blues (ノルウェイの森 Noruwei no mori) és una novel·la de l’escriptor japonès Haruki Murakami publicada originalment l’any 1987; la seva primera edició en català va arribar l’any 2005, traduïda per Albert Nolla Cabellos i publicada per Editorial Empúries.

Toquio_BluesL’acció es desenvolupa en el Tòquio de finals dels anys seixanta, moment històric en què els estudiants japonesos, com molts estudiants en altres països, estaven involucrats en protestes contra l’ordre establert. Aquestes protestes són el teló de fons en què la novel·la es desenvolupa, i l’autor (a través dels ulls de Toru i Midori), descriu aquest moviment estudiantil en general com pusil·lànime i hipòcrita.

La novel·la narra l’educació sentimental d’un jove estudiant al Tòquio dels anys seixanta. Introvertit, tímid i seriós, Toru Watanabe s’enamora de Naoko, una noia impenetrable, i pateix una crisi que el porta a l’aïllament social i a la reclusió. Davant les dificultats de la seva relació amb la Naoko, Toru es llança a una espiral de sexe esporàdic i un dia coneix la Midori, una noia vital, exuberant i plena de vida que revolucionarà el seu món ordenat i tranquil. Tendra, escrita en un to melancòlic i sensual i amb un ritme molt àgil, Tòquio blues narra, amb una encertada i equilibrada mescla de malenconia i sentit de l’humor, les angoixes adolescents, el desengany del primer amor i el trànsit a l’edat adulta.

La bona acollida que va tenir l’obra Tòquio Blues, Norwegian Wood entre la joventut japonesa va convertir a Murakami en una mena d’ídol de masses al Japó.

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari