Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Jean-Paul Sartre

L’existència precedeix l’essència?
Jean-Paul Sartre és un dels pensadors més importants del segle XX. Fou el representant per excel·lència del moviment existencialista.
Va expressar el seu pensament mitjançant diferents tipus d’obres: teatre, articles a revistes, novel·les, assaig, etc.
A nivell filosòfic, va reflexionar sobre la soledat, l’angoixa, el fracàs, la mort… Mantenia que l’existència precedeix a l’essència i que l’home és una passió inútil. La seva obra filosòfica més important és L’Ésser i el no res.

“És habitual distingir quatre etapes en l’obra de Jean-Paul Sartre (1905-1980). La primera és de formació en la fenomenologia (1934-38) i inclou obres com Assaig sobre la transcendència de l’ego, L’imaginari, La imaginació i Esbós d’una teoria de les emocions.
La segona etapa és pròpiament existencialista: comença amb la novel·la La nàusea (1938) i va des dels anys de guerra fins a principis/mitjans dels anys cinquanta.
Filosòficament, s’enceta amb Quaderns per una moral (pòstum) i les obres més significatives són L’Ésser i el no res (1943) i L’existencialisme és un humanisme, una conferència pronunciada el 29 d’octubre de 1945. En aquest moment escriu també textos literaris d’un gran valor filosòfic com Les mosques (1943), A porta tancada (1945), La puta respectuosa (1946) i Les mans brutes (1948), que li atorguen un ressò mundial. En la tercera etapa, Sartre pretén fer una síntesi entre marxisme (és a dir, materialisme) i existencialisme (idealisme), que culmina en la Crítica de la raó dialèctica (1960). Finalment, als anys 1960-1970 esdevé un emblema del radicalisme, però l’obra més significativa no és de caire polític sinó de crítica literària: L’idiota de la família. Gustave Flaubert de 1821 a 1857 (tres vols., 1971-1972)”.

Font: http://www.alcoberro.info/planes/sartre2.htm

Sílvia Sunyer.
Club de Filosofia.

6 Comentaris fins ara

  1. Xavi Gil diumenge 15 de novembre de 2009 - 19:54 h

    Je suis d´acord en deux idées avec Sartre :
    -L´enveillement social c´est quan nous ne pouvons apprendre un nouveau ensegnement de la vie, d´un metier ou de l´ècole .
    -La libertè c´est engagement.
    Pour moi ce sont les moteurs de ma vie toujours apprendre et engagement avec l´espoir de partager mes idees avec quelcun personne .Et toujours sauver ma vie et la de mes prochaines aimés .
    Beaucoup plaisir avec mes chateurs .Au revoir

  2. Orestes dijous 18 de juny de 2009 - 21:11 h

    El problema que tenen els pensadors moderns és que ho fan des de la prespectiva d’ una societat benestant, moderna, garantista i consumista que els hi otorga un cert grau de soberbia i vanitat en el seu dicurs. Tots hem perdut una mica i més el sentit de la humiltat, les receptes actuals sobre la felicitat, el sentit de la vida, etc. són simplement de llibre d’ autoajuda. Els intelectuals confessen els pecats de la societat, però no saben donar la penitència. Dònar trascendència a la vida és com construir un pou per trobar aigua, però que no te fons, cal tenir fe i no sentir-se desamparat en el teu interior, no només de pa viu l’ home. Crec que els poetes han sabut donar certerament a la diana molt millor que els intelectuals i amb humiltat, que és la virtud de la que en manquen aquest darrers.
    Cito uns versos de Machado, que tots conexeu, però que crec que condesen i inviten d’ una forma meravellosa, a la reflexió:
    Caminante, son tus huellas//el camino y nada más//caminante, no hay camino//se hace camino al andar//Al andar se hace camino// y al volver la vista atràs// se ve la senda que nunca//se ha de volver a pisar//Caminante, no hay camino//sino estelas en la mar.//

  3. Esther divendres 8 de maig de 2009 - 18:30 h

    Ohlalalalala!
    C’est très bien Minuto ça!
    Tu vois?, toi aussi tu es originelle, tu as décidé d’écrire en français dans une part du blog dédié à Sartre ejejej
    Allez fillette, dans un fond, notre auteur choisi….il te plait n’est-ce pas? Une chose est sûre, Sartre, même si l’on n’est pas très d’accord avec lui, même si l’on ne le comprend pas toujours….il ne nous laisse pas indifférentes…..ejejejej
    Au plaisir de vous revoir madame!

  4. minuto555 divendres 8 de maig de 2009 - 12:44 h

    Il est vrai que dans la vie il y a de circunstances qu´on peut pas les esquiver,mais encore que soit difficile il faut toujours ce comprometre avec un même ;si non qu´ést que on peut vivre trés honestement??????????????
    J´aime toujours ceux qui ont des idèes originales car ils nous ouvrent des nouveaux chemins,mais ils doivent être consequents avec ces propes idèes: toujours.Je sais qu´il est difficile,mais quant on les faites publiques ,celui çi, il est responsable de touts ces qui l´ecutent.
    Ce avec tout ce vagage que le monde avance.
    J´aime cette part de bonne de Sartre,mais pas cette part d´escusse social de qui ce cache
    A tout a l´heure mes amis et amies
    Minuto555

  5. Esther dimecres 6 de maig de 2009 - 22:21 h

    Bona nit minuto,la veritat és que m’agrada molt la última frase que has escrit.
    Particularment, també ho penso així.
    Com pot dir en Sartre que l’home, al ser responsable d’ell mateix depèn del què ell ha volgut ser?
    Ni la circunstància social de cadascú, ni la predisposició biològica entren en les seves idees.
    Jo, no l’entenc…

  6. minuto555 dijous 30 d'abril de 2009 - 15:40 h

    Tenemos en esta entrevista de Sartre,un Tartarín de Tarascón obligado por la sociedad a ser un Sartre intelectual,con tan poco margen como aquél `para decidir entre lo que quiere ser lo que le obligan a ser y lo que de alguna manera se “deja ser”,empujado por su propio deseo “heróico” y el camino que le marca la sociedad por los indicios que dá de sí mismo a ser lo que a llegado a ser.
    Así es Sartre,un comprometido que muchas veces culpa a la sociedad de su propio compromiso.
    Au revoir
    Minuto555

Deixa un comentari