Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Barcelona: El tractat de Gènova

El primer fet de la Guerra de Successió en territori català es va produir a Vic: el Pacte dels Vigatans, formalitzat el 17 de maig de 1705 a l’ermita de Sant Sebastià. Es tracta d’un document signat per diverses personalitats de la petita noblesa i l’aristocràcia rural vigatana, en què s’impulsava formalitzar una aliança amb els anglesos i a adherir-se a la causa austriacista.

Sin título-Plaça Major de Vic

El 20 de juny de 1705 dos representants dels partidaris de l’arxiduc es van entrevistar a Gènova amb Mitford Crowe, representant del govern anglès, comunicant l’acord pres pels vigatans, que comportava el compromís d’aixecar 6.000 homes armats per facilitar el desembarcament de l’arxiduc Carles a Barcelona. A canvi, els anglesos oferien armament i ajut militar als catalans, si aquests decidien revoltar-se contra Felip V; alhora, Anglaterra es comprometia a defensar els privilegis polítics de Catalunya, fos quin fos el resultat militar de la guerra.

plana de vicAl cap d’un mes es va formalitzar aquest acord que es coneix com el Pacte de Gènova. El Pacte dels Vigatans i el Tractat de Gènova van involucrar Catalunya a la Guerra de Successió.

El 22 d’agost de 1705 una gran esquadra angloholandesa, amb uns 10.000 soldats i una gran quantitat d’armament, va desembarcar a la costa catalana amb el pretendent arxiduc Carles d’Àustria i el general anglès Lord Peterborough. Al novembre, els vigatans austriacistes van formar el regiment de les Reials Guàrdies Catalanes, que va arribar a tenir 900 combatents i que va lluitar en moltes de les batalles de la Guerra de Successió.

Ermita de Sant SebastiàLa ciutat de Vic va estar sota l’obediència del rei Carles d’Àustria fins al 30 d’agost de 1713, quan el mariscal de camp borbònic Feliciano Bracamonte va entrar a la ciutat amb un gran exèrcit i va posar-la sota l’obediència del rei Felip de Borbó. Els vigatans havien estat vençuts.

Vic és avui una de les ciutats catalanes amb el patrimoni monumental més ben conservat. Són molts els elegants edificis barrocs que vinculen la ciutat amb el període de la Guerra de Successió. D’aquest patrimoni barroc en destaquen les façanes d’algunes de les cases de la plaça del Mercadal, la Casa de la Ciutat o el Palau Episcopal. Si bé Vic és una ciutat amb un contingut patrimonial considerable, el principal testimoni viu de la Guerra de Successió és l’ermita de Sant Sebastià, situada a 5 km a ponent del nucli de Vic i visible des de gran part de la Plana de Vic, és una peça principal dins de la memòria històrica de la Guerra de Successió.

Pacte vigatans

Cada any, pels volts del 17 de maig, s’hi commemora l’aniversari del Pacte dels Vigatans. S’hi encén la Flama del Pacte dels Vigatans, que posteriorment s’utilitza la nit del 10 de setembre durant la Marxa dels Vigatans per cremar simbòlicament el Decret de Nova Planta a Vic.

Manresa fou una de les primeres ciutats catalanes que jurà obediència a l’arxiduc Carles. La ciutat va col·laborar força amb l’exèrcit austriacista, tant en subministrament de munició i de queviures com en contribució d’homes per a la guerra, com va fer durant els enfrontaments dels Prats de Rei i Cardona durant la tardor i l’hivern del 1711.

Gravat històric de Manresa emmurallada

També va ser una de les ciutats catalanes més represaliades durant la Guerra de Successió. El seu posicionament a favor de l’exèrcit austriacista fou castigat amb una desmesurada severitat.

Incendi de ManresaEl 13 d’agost de 1713 un gran exèrcit borbònic, format per quatre batallons de guàrdies espanyoles i dotze companyies de granaders i comandat pel general José de Armendáriz, incendià Manresa amb la intenció que les cases dels 41 més destacats i il·lustres manresans fossin incendiades. El foc va arrassar 522 edificis, inclosa la Casa de la Vila i l’església del Carme, i alguns molins de pólvora que agreujaren més les flames.

L’incendi borbònic de Manresa fou una clara voluntat del duc de Pópuli d’exemplificar la repressió estenent el terror per tal d’obtenir la submissió pacífica dels pobles de la Catalunya central.

La Seu de ManresaEl 4 de setembre de 1714, una setmana abans de la caiguda de Barcelona, Manresa va viure un important fet bèl·lic. El marquès del Poal, amb els seus fusellers, va ocupar la ciutat i va atacar la seva guarnició borbònica, el regiment napolità de la Basilicata, que es va fer fort als convents del Carme, Sant Domènec, Sant Francesc i la Seu.

El dia 5, l’exèrcit del marquès del Poal va intensificar l’atac i es va fer amb el control de la ciutat. Els fusellers catalans van aconseguir entrar a la Seu de Manresa, on s’havia refugiat una part important de la guarnició borbònica. Es van produir molts estralls a dins de la basílica, seguits d’un gran incendi, que va destruir tot l’interior. El mateix dia 5, en saber-se que el comte de Montemar venia en auxili de la guarnició borbònica assetjada, l’exèrcit del marquès del Poal va abandonar la ciutat.

SallentDesprés de la ciutat de Manresa, Sallent va ser la vila del Pla de Bages que més es va significar durant la Guerra de Successió, tant pel que fa a la seva col·laboració amb sometents a la causa de l’arxiduc Carles com a la repressió que en va fer l’enemic.

L’agost del 1713 les tropes borbòniques van cremar la vila, poc després de fer el mateix a Manresa.

El gener del 1714 una divisió de l’exèrcit borbònic va arribar a Sallent i es va disposar a ensorrar i a cremar la vila per ser adepta de l’arxiduc Carles. Els sallentins es van concentrar al portal del pont per defensar-se, però els soldats borbònics van penetrar a la vila. Molts sallentins es van tancar a l’església.

Castell de Talamanca

Els dies 13 i 14 d’agost de 1714, un mes abans de la capitulació de Barcelona, al terme de Talamanca es va produir la darrera batalla guanyada per l’exèrcit català contra les tropes borbòniques.

La batalla es va desenvolupar en un abrupte terreny delimitat pel castell i el poble de Talamanca, al sud, i per la casa de Mussarra, al terme de Monistrol de Calders, al nord.

Batalla de TalamancaEl dia 13 d’agost el marquès del Poal es trobava a Talamanca amb uns 2.500 efectius del seu exèrcit, que ocupaven el castell i poble. El mateix dia es va presentar un nombrós exèrcit borbònic, a les ordres del mariscal de camp comte de Montemar, amb més de 3.500 efectius, d’entre els quals uns 1.500 eren dragons de cavalleria. Els borbònics van instal·lar el seu quarter a la casa de Mussarra i van fer baixar per les abruptes carenes la seva infanteria en direcció a la riera amb l’objectiu d’atacar l’exèrcit català.

Als peus de la riera de Talamanca, els regiments de fusellers de muntanya del marquès del Poal es van enfrontar a la infanteria i als dragons borbònics, i es va iniciar una dura batalla que s’allargà fins l’endemà, quan els catalans van aconseguir vèncer els borbònics i perseguir-los fins a Sant Llorenç Savall.

batalla prats del reiLa batalla dels Prats de Rei va ser una de les més importants de la Guerra de Successió a Catalunya. Hi van participar un gruix molt important de les tropes i els seus comandaments principals: per la part borbònica, el duc de Vendôme, i, per la part austriacista, el mariscal Guido Von Starhemberg, comandant suprem dels exèrcits aliats de l’arxiduc Carles d’Àustria.

La primavera del 1711, les tropes austriacistes de Starhemberg havien aconseguit reagrupar les seves forces, estabilitzar el front i recuperar part de les terres que havien estat ocupades pels borbònics.

Torre de la ManresanaEl setembre del 1711 les tropes aliades se situaven entre la Manresana i els Prats de Rei, i les tropes borbòniques, arribades de les terres de Lleida i comandades pel duc de Vendôme, s’ubicaren entre Calaf, els Prats de Rei i Sant Martí de Sesgueioles.

L’endemà, Vendôme va ordenar bombardejar i enderrocar els murs i el poble dels Prats de Rei. Aleshores Starhemberg ordenà l’ocupació de la vila. Ambdós exèrcits van mantenir les seves posicions i van cavar trinxeres als voltants de la vila, que va ser bombardejada pels borbònics durant tota la primera setmana d’octubre.

Durant la tardor, el principal objectiu de l’exèrcit borbònic era controlar l’altiplà de Calaf per facilitar l’assalt definitiu al castell de Cardona i després avançar cap a Barcelona.

D’altra banda, els exèrcits aliats necessitaven fer-se forts en aquesta zona per evitar-ho i poder subministrar reforços, armes, municions i queviures al castell de Cardona, el principal baluard austriacista de la Catalunya central.

A mitjan novembre, la contesa bèl·lica es va estendre cap a Cardona.

batalla prats del rei1

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

1 Comentari fins ara

  1. herminio diumenge 17 d'abril de 2016 - 19:10 h

    respeten la costitucion y pongalo en un idioma :el castellano y si les plau en un dialecto .sigan soñando con mas batallitas

Deixa un comentari