Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Les terres frontereres: Girona

Amb una Girona assetjada per borbònics i austriacistes durant els anys 1711-1713, les comarques gironines van resistir els embats del conflicte gairebé fins al final, defensant de forma persistent la causa austriacista.

planol de girona

El 14 de desembre de 1710, els borbònics, a les ordres del mariscal duc de Noailles, es disposaven a conquerir Girona amb un exèrcit de divuit mil homes, mentre que el governador de Girona, el general Ignasi Picalqués, tenia una guarnició de dos mil soldats.

Vista de gironaEl Nadal del 1710 els borbònics van començar el bombardeig a la ciutat i a la fortalesa de Montjuïc, que capitulava el 29 de desembre, cosa que va permetre a Noailles emplaçar bateries d’artilleria al Puig d’en Roca, des d’on va bombardejar la ciutat, atac només aturat per les fortes pluges i la crescuda de l’Onyar, que va immobilitzar les tropes franceses.

Durant el temps que es va allargar el setge hi va haver una gran mobilització de tropes arreu de Catalunya per aturar-lo, però la superioritat numèrica dels borbònics es va acabar imposant. La ciutat va capitular el 14 de gener de 1711 i el dia 25 varen ser signades les capitulacions, per les que els ciutadans que havien estat mobilitzats no serien castigats.

castell montjuic

La primavera del 1712 Girona va viure un nou setge. Els austriacistes, dirigits pel general Wetzel, van intentar recuperar la ciutat, defensada per una guarnició de dotze batallons i dos-cents cavalls borbònics a les ordres del marquès de Brancas.

El setge s’allargà i, com que la gana es va apoderar de la població, va caldre recórrer al consum de carn de cavall, d’ase, de gos, de gat i de ratolí

La muralla de Girona va tenir un paper ben destacat en la defensa de la ciutat durant els dos setges de la Guerra de Successió. Després d’un recomanable itinerari al llarg de la muralla i al voltant de la ciutat antiga, fora muralles hi trobarem la fortalesa de Montjuïc, construïda al segle XVII i homònima a la de Barcelona, que va tenir un paper destacat en els dos setges.

L’Empordà sempre ha estat una comarca estratègica per a l’accés francès al Principat, tant pels passos pirinencs com per l’extens litoral. En aquest espai obert a la invasió, hi trobarem dos llocs especialment rellevants: la fortalesa costanera de Roses controlant el golf; i la ciutat de Figueres, enmig de la immensa plana empordanesa i primer objectiu des de la frontera.

Plànol de RosesRoses va ser l’única fortalesa catalana que va romandre sota sobirania borbònica durant tota la Guerra de Successió.

La seva importància residia en la seva ciutadella, construïda a mitjan segle XVI, durant el regnat de l’emperador Carles V. La ciutadella constava d’un gran recinte pentagonal delimitat i defensat per cinc baluards.

L’enginyer militar francès Louis Jean-Baptiste de Joblot va projectar una reforma de la plaça militar de Roses el maig del 1707 per tal de tenir-la més defensada des del mar. Es va construir un pont a la Porta del Mar, es van restaurar les barreres que tancaven el camí de Castelló i el del castell de la Trinitat, i es va reforçar el camí cobert.

Ciutadella de Roses

Els principals testimonis arquitectònics de la Guerra de Successió a Roses són la Ciutadella i el castell de la Trinitat. El recinte de la Ciutadella, és una fortificació renaixentista situada al nord-est de Roses i molt propera al mar.

En realitat es tracta del sistema de defenses de la vila vella de Roses, algunes restes de la qual es conserven encara a l’interior, així com la ciutat grega i romana de Rhodes i el monestir de Santa Maria.

La Ciutadella va ser ampliada i modernitzada durant els segles XVII i XVIII pel seu caràcter defensiu i de control del port natural més septentrional de l’Empordà.

Castell de la TrinitatCom a defensa avançada de la Ciutadella de Roses, hi havia també el castell de la Trinitat, situat a 2,5 km i emplaçat just en el lloc on comencen els estreps muntanyosos del massís del Cap de Creus.

Va ser construït a mitjan segle XVI per protegir la badia de Roses per l’est. Les seves dimensions són força considerables. El conjunt, actualment molt enderrocat, és un extraordinari exemple d’una fortalesa d’artilleria de costa.

El 3 de novembre de 1701 es van ratificar a Figueres els acords per a les noces reials del monarca Felip V de Borbó i Maria Lluïsa Gabriela de Savoia. Això no obstant, la vila va passar a l’obediència de l’arxiduc Carles d’Àustria quan el setembre del 1705 el coronel austriacista Birolà va atacar la ciutat.

Al cap de mig any, el febrer del 1706, l’exèrcit francès del duc de Noailles va ocupar la ciutat. Des d’aleshores, Figueres va exercir com a quarter general de les tropes franceses que entraven a Catalunya pels passos pirinencs de Pertús-Panissars i Banyuls.

Castell de Sant Ferran a FigueresEls austriacistes van aconseguir foragitar els borbònics en diferents ocasions, però la proximitat amb França feia que Figueres fos fàcilment recuperable.

Segons el pensament de l’època una fortalesa important hauria evitat, o almenys pal·liat, els estralls de la guerra a l’Empordà. I l’any 1753, es va iniciar la construcció de la plaça forta de Sant Ferran a Figueres, convertint-la en una plaça militar estratègica per controlar els passos fronterers.

Les obres del Castell de Sant Ferran van continuar fins al 1766, encara que no l’obra no estava enllestida i s’hi va treballar fins al 1790).

Olot entre volcansLa vila d’Olot es va adherir des del primer moment a la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria. Els primers fets de guerra importants es van viure a Olot i altres pobles de la Garrotxa la tardor del 1709. Un exèrcit borbònic integrat per 12.000 soldats, a les ordres del duc de Noailles, va ocupar Olot l’11 d’octubre i la vila va jurar obediència a Felip V.

Al març del 1711 les tropes austriacistes del general Rafael Nebot van entrar a Olot i van foragitar l’exèrcit borbònic del comte de Fiennes. Des de la fi del 1711 i durant tot el 1712 el pas dels dos exèrcits per Olot va ser un fenomen molt continuat. A la vila hi havia allotjat el regiment austriacista del general duc d’Ahumada. El juliol del 1713 Olot es va posar definitivament sota l’obediència de Felip V.

Durant la Guerra de Successió, a Hostalric hi va haver una de les principals fortaleses austriacistes de les comarques gironines.

La vila d’Hostalric es troba situada en un punt estratègic, dalt d’un turó a la vora esquerra del riu Tordera, que domina el més tradicional dels camins que anaven antigament de Barcelona cap a França.

planol hostalric

Al llarg de la disputa, la plaça va estar guarnida per diverses formacions aliades, fins que els exèrcits imperial i borbònic van signar el conveni de l’Hospitalet el 22 de juny de 1713, amb què es reglamentava l’evacuació de les tropes aliades i l’entrega de les fortaleses a les noves autoritats borbòniques.

Castell d'HostalricA mitjan agost del 1713, l’expedició militar catalana del diputat Antoni de Berenguer i el general Rafael Nebot va acudir a Hostalric per evitar l’entrega de la fortificació. L’operatiu va fracassar i, el 17 d’agost de 1713, el coronel Francesco Marulli, seguint el conveni de l’Hospitalet, va lliurar la fortalesa a l’exèrcit borbònic. La fortificació d’Hostalric es convertia, així, en la darrera plaça aliada entregada a Felip V. La seva guarnició va abandonar Catalunya tot embarcant-se des de Blanes.

Torre del FrareEl castell d’Hostalric, amb orígens medievals, va ser enderrocat l’any 1695 per ordres del mariscal francès duc de Noailles i un any més tard es va començar a reconstruir a partir de la planificació de l’enginyer militar Josep Chafrion.

L’aspecte actual de la fortalesa militar correspon a la reconstrucció feta entre els anys 1719 i 1754. Avui dia, se’n conserva la major part de l’estructura i el sistema defensiu, atès que hi va haver una guarnició militar fins al segle xx.

A més del castell, la vila té uns 600 m de recinte emmurallat i vuit torres cilíndriques que en configuren l’aspecte fortificat. A l’extrem més oriental destaca la torre del Frare, que controlava l’entrada a la vila.

Castell de MontsoriuA 15 km al nord-oest d’Hostalric hi trobem la ciutat d’ Arbúcies.

La població va viure un combat el 13 de gener de 1714 entre els sometents revoltats de les Guilleries i un regiment borbònic que es dirigia al castell d’Hostalric.

Els borbònics, que eren valons, van ser derrotats. Encara avui la llegenda popular diu: “Gent d’Arbúcies, gent d’astúcies, mata valons a cop de bastons”.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari