Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

El Tricentenari

Aquest any 2014 es compleix el 300 aniversari dels fets de l’11 de setembre de 1714.

carlos-iiEuropa sortia llavors d’un dels conflictes bèl·lics més importants de la seva història, la Guerra de Successió espanyola, a la qual Catalunya havia jugat un paper protagonista.

L’any 1700 moria sense descendència Carles II, darrer monarca de la dinastia dels Àustria a Espanya, deixant la Corona a Felip de Borbó, duc d’Anjou, net de Lluís XIV de França que va entrar a Madrid el 1701. Posteriorment Felip V es va fer reconèixer en els estats de la Corona d’Aragó, va convocar Corts a Catalunya, va jurar les Constitucions i va ser proclamat Comte de Barcelona.

L’emperador Leopold I d’Àustria, Anglaterra i Holanda, però, no acceptaren el testament del monarca traspassat i van subscriure els drets de l’altre pretendent, l’arxiduc Carles d’Àustria.

carles iii
Les potències europees es van posar en guàrdia ja que França o Àustria podien sumar els territoris hispànics i convertir-se en potència suprema.

La guerra mundial va esdevenir imparable. En la Gran Aliança de l’Haia és van aplegar Anglaterra, Portugal, Àustria, Holanda, Prússia, Hannover i Saboia, les potències partidàries del manteniment dels Àustries a Castella i Aragó. I tement que França i Espanya acabessin a mans d’un mateix sobirà van declarar la guerra al Borbó de França i al d’Espanya, proclamant els drets de l’Arxiduc Carles.

El conflicte internacional també va tenir una dimensió peninsular, amb Castella donant suport als Borbó i els territoris de la Corona d’Aragó als Àustries.
 

GDS_conflicte001

El juny de 1705 representants de l’oposició catalana van signar amb la Gran Bretanya el Pacte de Gènova, pel qual la monarquia anglesa es va comprometre a garantir la integritat constitucional de Catalunya.

El novembre del 1705 la flota anglo-holandesa i voluntaris austracistes, després d’alliberar València, van ocupar Barcelona, i l’Arxiduc Carles va ser proclamat rei.

Des d’aleshores, la Guerra de Successió esdevingué també interestatal i civil a la península. La guerra va ser llarga i els aliats van estar a punt de vèncer en diferents ocasions, però les tropes de Lluis XIV van aguantar.

Felip AnjouLa superioritat militar dels felipistes, i el fet que Carles d’Àustria heretés la corona de l’imperi austríac, van conduir les potències europees a signar el Tractat d’Utrecht (1713).

Aquest tractat posava fi a la guerra de Successió espanyola i confirmava Felip d’Anjou com a rei d’Espanya i de les colònies americanes, amb el compromís de renunciar a la Corona de França i a canvi de cedir territoris.

Nàpols, Milà i els Països Baixos espanyols passaven a Àustria. Sicília passava a Saboia, les fortaleses de Bèlgica passaven a mans holandeses, i Gibraltar i Menorca a la Gran Bretanya que obtenia, a més a més avantatges en el tràfec d’esclaus.

No hi ha cap dubte que la principal guanyadora del conflicte fou Anglaterra i la principal perdedora fou Catalunya.

Des d’aleshores, Catalunya va restar sola davant dels exèrcits borbònics. L’11 de setembre de 1714 es va produir l’assalt final de les tropes borbòniques a la ciutat de Barcelona. Un cop caiguda la capital, només resistia a Catalunya la plaça militar de Cardona, que capitulà el 18 de setembre.

Les conseqüències de la Guerra de Successió van ser l’ocupació de Catalunya per les tropes borbòniques i la desaparició de totes les institucions catalanes, que s’havien anat configurant des de l’alta Edat Mitjana. El Decret de Nova Planta (1716) imposà a Catalunya les institucions i lleis de Castella.

El Tricentenari s’està commemorant durant tot aquest any arreu del país. Els actes de celebració es produeix intensament a les poblacions d’arreu de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. La història de Catalunya també va passar per aquestes capitals catalanes, que van jugar un paper significatiu en tot el procés succeït fa tres segles, i ara és el moment de recordar els fets per conèixer els nostres orígens.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari