Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per gener, 2020

La teva ombra. Jordi Nopca

Novetat de la setmana a la biblio!

 

‘Dos dies després de caure vaig deixar de portar el braç aixecat i em vaig treure la bena. Encara tenia el colze una mica inflat, però podia moure l’articulació sense problemes. Dissabte vaig escriure un correu explicant a la Kate el meu petit drama domèstic mirant de fer-li una mica de pena perquè em contestés de seguida. Imaginava que ja era a Munic, a punt de fer l’últim concert de la gira amb l’orquestra. Li vaig desitjar bona sort en la tornada al Regne Unit.’

 

‘…l’enorme llit amb en Pere ocupava el centre, i la seva estructura aparatosa envoltada de monitors i màquines que no descansaven mai; la mare seia en una cadira minúscula amb una revista oberta a la falda, tot i que tenia la vista fixa en el meu germà. Llavors, mentre la porta s’enretirava lateralment, els vidres s’han enfosquit per no deixar entrar la llum de l’exterior a la cambra. La mare s’ha aixecat, ha saludat l’infermer i tot seguit m’ha fet dos petons. M’he assegut al seu costat sense dir res.’

 
Jordi Nopca és conegut pels seus articles al diari Ara i com a coordinador del suplement setmanal de llibres Ara llegim. Amb la novel·la que et presentem acaba de guanyar la primera edició del Premi Proa de novel·la. Amb anterioritat, ha publicat El talent 2012 i Puja a casa, 2015.
 
I què ens explica?
 
La història d’en Pere i d’en Joan, dos germans l’edat dels quals oscil·la entre els 20 i llargs i els 40 anys, amb vides molt diferents. L’acció transcorre a Barcelona i mostra la vida d’una generació que viu la precarietat laboral.
 
Quins temes es tracten?
 
La complexitat de les relacions fraternals i de les relacions amoroses.
 
A la contracoberta es llegeix:

La teva ombra és una novel·la ambiciosa sobre la identitat personal en els nostres dies, que combina de manera brillant el drama i la ironia.

Bona lectura!

 
Altres llibres que podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

  • Dalí
  • Puja a casa
  • El talent
  • Dalí Puja a casa el talent

     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Ànima mesquina, Sílvia Romero

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 9 de gener

    Arriba el dia de la visita de Sílvia Romero al Club La Crisàlide, d’on fou conductora i on ens ha deixat un gratíssim record. En l’ocasió anterior vam comentar la seva primera novel·la, “Amor a sang freda”, i en aquesta ocasió volíem llegir la darrera publicada, “El Jurament”, però no ha estat possible perquè ja estava sol·licitada per massa clubs de lectura.

    Vam canviar-la per “Ànima mesquina”, la biografia radical d’una protagonista que, certament, compleix amb les condicions que expressa el títol. Només una lectora, amb família a Menorca, ens indica que allà “mesquí” vol dir “trist” i s’aplica als infants, per la qual cosa el títol li resultava contradictori.

    Presentem la Sílvia de manera informal, amb moltes de les seves novel·les damunt de la taula, i ella s’adreça a les clubaires –i el clubaire- per demanar sinceritat. Comencem el comentari, doncs, amb molta animació: la immensa majoria coincideix (coincidim) a dir que ens ha agradat molt.

    crisalideInicia la ronda, que avui serà més informal, l’Anna Maria Montaner. Elogia la capacitat de l’autora de conjugar les trames, sabent mantenir sempre la incògnita, amb uns personatges realistes i coherents. La Sílvia Romero reconeix que no tenia la intenció d’escriure aquesta novel·la, però que la protagonista, la Mercè, s’imposà amb tanta força mentre feia les biografies, que li va haver de dedicar la novel·la.

    La Núria Noya indica que és certament una dona plena de maldat, i que en canvi sempre ha tingut gent al voltant que l’ha ajudada, com per exemple, els oncles.

    Neus Solé pregunta si hi ha un rerefons biogràfic en la novel·la, i la Sílvia ens respon, rient, que ella no és la Mercè; però que sempre hi ha algun aspecte de la vida dels autors i autores que apareix en la seva obra; en aquest cas, relacionat amb el seu pare, a qui dedica l’obra.

    La Paquita Lloret pregunta si és possible que hi hagi realment una persona tan dolenta, a la qual cosa molta gent acaba dient que sí; parlem de les guardianes dels camps de concentració nazi, per exemple, o d’una biografia de Magda Goebbels, la dona del Goebbels famós.

    Mercè Fernàndez opina que és una història de dones fortes i valentes, fins i tot les víctimes com la Pauleta o la Montserrat. També veu en l’actitud de la protagonista un enyorament i una adoració pel pare perdut, fins al punt que en Joan, el noi que li agrada i la deixarà embarassada, té un rínxol al front que s’assembla al patern.

    La Teresa Rodríguez es pregunta com una dona així pot ser tan estimada, però concloem que de vegades passa: pares horrorosos amb fills que els estimen, o a l’inrevés. S’esmenta, així mateix, que potser té un comportament massa liberal en la relació amb els nois pel que fa a l’època, incloent el fet que se’n pugui anar a Canàries. L’autora recorda que ens situem en l’època de la República, no de la postguerra, i certament hi havia més tolerància social.

    Foto La Crisàlide Sílvia Romero

    L’Anamary Krmpotic comenta que, essent tan diferent –i superior, en teoria (almenys s’hi sent)- de la seva “amiga” Pauleta, li toca patir el mateix: el rebuig social a causa de les relacions prematrimonials.

    Josefa Fonollosa intervé per comentar alguns aspectes que li han desagradat: les circumstàncies familiars, tan desagradables i terribles, de dos dels personatges: la Sofía i la Pauleta. L’autora diu “Capítol 2”, i ens explica que, de tota l’obra, aquest capítol sempre és el que ha desvetllat més polèmica, per la manera detallada com es mostren les escenes més crues. Diu, però, que al Poble Sec, on va néixer, hi havia molta gent d’ètnia gitana que seguia el ritual de “comprovar” la virginitat de les noies,i que molts abusos eren tolerats mentre les mares feien veure que no ho veien. La seva idea era mostrar dos personatges amb passats molt diferents, com Sofía i Mercè, i que evolucionessin en la direcció imprevista. Sofía, la prostituta, acaba essent una dona bona, plena de coratge, mentre que la Mercè, més mimada, esdevé una ànima freda, capaç de fer mal a tothom qui l’envolta.

    L’Anamary Krmpotic comenta que l’obra li ha semblat molt realista, troba difícil que les lectores i lectors s’escandalitzin.

    el-plagi_9788475884806 amor a sang freda 00106523363056____2__640x640

    La Marycarmen Paredes elogia el personatge de la Mercè, molt potent. Es pregunta, però, com és que en dues ocasions sembla atènyer una certa calma: quan és a les Canàries, treballant, tranquil·la, i quan es casa amb en Serafí, l’home que la domina, la utilitza per tenir fills i, en certa manera, l’acaba violant amb tota la fredor. L’autora ens comenta que es tracta d’un estat de “letargia”, diagnosticat per psicòlegs en casos com el de la Mercè.

    La Paquita Puig intervé per dir que, en certa manera, la Mercè ha intentat rebel·lar-se contra les circumstàncies que li tocava viure. Opinem que, avui dia, seria una pacient psiquiàtrica.

    La Rosa Llop elogia el relat tan complet que ens ofereix la novel·la, que aplega les desgràcies de tantes persones amb un gran talent.

    En Ramon Also fa notar que la novel·la li ha interessat molt, i l’ha enganxat en tot moment, com també assegura la Núria Noya.

    La Maria Rosa Segalà elogia tambe la figura de la Sofía, que intenta protegir la Mercè i aconseguir que no hagi de portar la vida que ha dut ella. També en Joan estima la Mercè, fins que s’adona de la seva maldat interior.

    I acabem amb un càlid comiat a la nostra autora i amiga, que esperem que ens visiti el curs vinent, bé per llegir “El Jurament”…bé per presentar l’anunciada segona part d’”Ànima mesquina”, una primícia que ens ha volgut oferir en aquesta primera sessió de l’any que comença.

    L’OBRA
    Ànima mesquina

    Ànima mesquina és, per sobre de tot, una història de dones. Dones fortes, amb caràcter, amb debilitats encobertes, i amb mesquinesa al cor. Algunes més que d’altres. Però que demostren, en una època en la qual el paper de la dona no era rellevant, com saben conduir les seves vides. En aquest sentit, la fórmula narrativa amb la qual s’alterna la presentació i exposició de cada petit protagonista que farcirà la història central de l’obra, ens permet conèixer-los amb profunditat: les seves debilitats, les seves pors.

    Fins i tot la Mercè, el personatge central, una dona egoista, hipòcrita i d’ànima mesquina, demostra que sap construir la seva pròpia vida enfront dels homes en un temps en què la història, la vida quotidiana, l’amor, i també la família, s’escrivia en masculí.

    anima mesquina_portadaL’autora no pretenia crear una obra de gènere, sinó narrar una història de dones amb les quals poder-nos identificar. Però també explicar-nos breus històries d’homes, alguns afables i dèbils, d’altres brutals i monstruosos. La protagonista és egoista i egocèntrica, i no dubta a matar o provocar la mort i dominar tothom qui l’envolta per aconseguir els seus desitjos. Però en una societat on el que podia voler una dona sovint no era tingut en compte, o com a molt era relegat a un segon terme ja que el rol femení es concretava a ser mare, parir i treballar, la Mercè i el seu egoisme la fan rebel·lar-se i negar-se a ocupar aquest lloc. I encara que sembla una dona dolenta i mesquina, la fórmula narrativa d’aquesta autora particularment polida quant als canvis de personatges, ens fa veure que no n’és l’única. Perquè cada dona d’aquesta novel·la té el seu petit grau de mesquinesa, els seus fins i la seva manera de resoldre situacions difícils.

    Cal destacar el bon saber fer de l’autora a l’hora d’ambientar la novel·la en l’època de la Guerra Civil espanyola i de la postguerra. Amb breus descripcions i petits detalls, Sílvia Romero ens descriu una societat, un moment polític i una cultura, que hom pot dilucidar clarament com a rerefons, però que mai no li pren el protagonisme al fil argumental.

    El jurat que la va premiar va destacar la seva polidesa tècnica i la lectura amena que ofereix l’obra. La polidesa tècnica es pot apreciar des de la primera plana amb un ús excel·lent del vocabulari, perfectament adequat a l’època històrica a què pertany la narració i a cadascun dels personatges. Quant a la lectura amena, el cert és que es fa difícil encabir aquesta obra en un gènere concret: l’autora ha aconseguit, amb gran habilitat i com si es tractés d’una novel·la policíaca, crear un fil argumental trepidant.

    (Ressenya de Vicenç Ambrós, escriptor i jurista)

    L’AUTORA
    Sílvia Romero

    Sílvia Romero i Olea (Barcelona, 3 d’abril de 1962) és una escriptora catalana. Ha escrit principalment novel·les, incloent novel·la negra, novel·la fantàstica i juvenil, però també contes, poesia i teatre. Va començar publicant contes infantils a la revista Tretzevents. Ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals destaquen el Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó per Ànima Mesquina el 2004, el Premi Ramon Roca Boncompte per la novel·la Julia M el 2008, i, el 2013, el XV Premi El Lector de l’Odissea per la novel·la El Plagi. L’any 2019 ha publicat les novel·les L’esborrany, El jurament (Premi de Narrativa Blai Bellver), i El donyet perdut (coautoria amb Alícia Gili).

    Silvia_RomeroVa ser presidenta de l’Associació de Relataires en Català des de juny de 2010 fins octubre de 2012. L’any 2012 va ser directora de la revista digital de literatura Lo Càntich i des de gener de 2014 formà part de l’Equip editor de la Revista de creació literària Inèdits. En l’actualitat i des de 2013 col·labora en el programa cultural “Tirant de llibres” i en el programa infantil “Contes per somiar”, ambdós de Punt 7 Ràdio Sant Celoni. També col·laborà en la revista Lo Càntich amb tres seccions pròpies. Ha presentat el programa literari del Canal ARC-Televisió “Tast de lletres” entre els anys 2016 i 2018.

    Des de 2008 es dedica a la conducció i coordinació de Clubs de lectura dins la Xarxa de Biblioteques, i ha treballat com a moderadora en els clubs de lectura La Crisàlide, de Vilanova i la Geltrú; Club de lectura d’adults, de Canyelles; Tardes literàries, de Sant Pere de Ribes; i Celler de lletres, de Sant Sadurní d’Anoia (d’aquests dos darrers encara n’és la moderadora). També forma part i participa activament en les tertúlies del grup de lectura “Psicoanàlisi i literatura”.

    El juny de 2016 és l’escriptora convidada de la “V Trobada de Clubs de Lectura de l’Alt Penedès i el Garraf”. Ha estat Presidenta de l’ARC (Associació de Relataires en Català) des de juny de 2010 fins desembre de 2012. L’any 2015 va ser nomenada Escriptora De Capçalera de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya, de Sant Sadurní d’Anoia

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La novena tumba. Stefan Ahnhem

    La crítica ha dit…
     
    «Ya es hora de que la mayoría de novelistas nórdicos de novela criminal se hagan a un lado y que los lectores miren hacia arriba. Stefan Ahnhem ha llegado y es tremendamente convincente. La novena tumba es una novela que atrapa de una manera fascinante.» C.J. Box autor best seller de The New York Times
     
    «Una saga de crímenes atmosféricos y complejos que cruzan el estrecho entre Suecia y Dinamarca… grandes personajes policiales y algunos delincuentes imaginativamente espeluznantes.» Sunday Times
     
    «Stefan Ahnhem narra con una realidad que asusta esos momentos aterradores de cuando hay un extraño en casa.» «Si buscas un thriller escalofriante, aquí tienes uno.» Soraya Murillo, Crónicas Literarias
     
    «Más escalofriante que Jo Nesbo.» Tony Parsons
     
    «Recuerda al mejor Henning Makell.» Sunday Times

     
    9 tumbaAquesta setmana et proposem un altre autor nòrdic. Stefan Ahnhem és guionista de cinema i televisió a Suècia. Ha adaptat a la tv ‘Wallander’ d’Henning Mankell.
     
    La novena tumba té una molt bona crítica!
     
    I què té aquesta història que enganxa?
     
    La mort d’un dels personatges és només el principi… La història s’inicia situant els/les lectores deu anys abans.
     
    Un dia fred d’hivern, el ministre de justícia de Suècia surt del seu cotxe i desapareix mentre cau una tempesta de neu. Quasi al mateix temps, l’esposa d’un famós de la televisió danesa és assassinada brutalment a casa seva al nord de Copenhaguen.
     
    El detectiu Fabian Risk i la seva homòloga danesa Dunja Hougaard uneixen les peces d’ambdós assassinats. Però amb el pas del temps, les seves investigacions comencen a caure mentres es veuen arrossegats cap a una conspiració molt pitjor de la que ningú no es pot imaginar.
     
    logo blog genere negre_AMB LLETRES Amb Mañana de toca a ti, Ahnhem inicia una sèrie negra protagonitzada pel detectiu Fabian Risk.
     
    mañanaSobre aquest detectiu, Ahnhem explica que la seva primera idea era fer una versió més jove de Wallander, però més familiar i més normal, amb una família i els problemes quotidians, i que quan arriba al treball es troba amb aquests assassinats horribles, mentre que a casa té una vida normal, no va amb prostitutes, no es droga ni és un llop solitari.
    En aquest cas, la narració està ambientada molt a prop del pont d’Orensund, que uneix Suècia amb Dinamarca, lloc on troben dos homes assassinats.
     
    La novena tumba és la preqüela de Mañana te toca a ti.
     
    Ahnhem reconeix que Mankell ha estat la seva gran inspiració, però Stieg Larsson també ha influït sobre la seva literatura.
     

    A veure què et sembla?

     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Sessió de lectura. Bodas de sangre. Federico García Lorca

    Bodas de sangre_page-0001-cropDimarts 28 de gener, la biblioteca Joan Oliva i Milà proposa una sessió de lectura que versa sobre Bodas de sangre de Federico García Lorca.
    De segur que sobre García Lorca t’ha arribat molta informació a través de l’escola, dels mitjans audiovisuals, d’amics, etc.
     
    La conductora de la sessió, la Cristina Suriol, et parlarà del llibre i el relacionarà amb la pel.lícula La Novia de Paula Ortíz, basada en l’obra de teatre.
    Per a la Cristina, García Lorca és un dels escriptors més importants no tan sols per a la literatura espanyola sinó a nivell universal.
    Ella considera aquest autor com un dels grans defensors dels obrers, dels treballadors, dels camperols, als quals va apropar la literatura i la cultura. En aquella època, els rics anaven a veure futbol i els “pobres” al teatre. García Lorca va crear la seva pròpia companyia teatral ‘La barraca’
    És un referent per a l’actriu Núria Espert, que actualment actua al Romea amb el Romancero Gitano.
     
    Bodas de sangre (1931) és una de les obres de teatre més conegudes de Lorca, el qual s’inspirà en un crim real ocorregut al Cortijo de Fraile de Níjar, actual Parc Natural de Cap de Gata a Almería, l’any 1928. El que va passar a la realitat és que un casament va acabar en tragèdia quan la núvia va decidir marxar amb l’home del qual estava enamorada.
    L’obra es desenvolupa en aquella mateixa època i a l’Andalusia rural.
     

    Que yo no tengo la culpa,
    que la culpa es de la tierra
    y de ese olor que te sale
    de los pechos y las trenzas.
    ¡Ay qué sinrazón! No quiero
    contigo cama ni cena,
    y no hay minuto del día
    que estar contigo no quiera,
    porque me arrastras y voy,
    y me dices que me vuelva
    y te sigo por el aire
    como una brizna de hierba.


     
    El tema principal és la dualitat entre la vida i la mort. Hi apareixen mites i llegendes que enriqueixen l’escenari on tenen lloc els esdeveniments. També s’hi veuen molts costums rurals i cal fer esment a la simbologia del ganivet, utensili present en altres obres de Lorca, la lluna i els vidres trencats.
     
    Altres temes són el matrimoni per interès versus el veritable amor.
     

     
    DVD
     
    La novia a les biblioteques VNG.
     
    Llibres
     
    Bodas de sangre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Loba negra, Juan Gómez-Jurado

    loba negra_juan gomez juradoReina roja, l’anterior novel·la del periodista Juan Gómez-Jurado, ha estat – i ho continua sent – un éxit indiscutible entre les novetats editorials de tot just fa un any. En va vendre 250.000 exemplars i, encara ara, continua ocupant un lloc a les llistes de llibres més venuts. Un any després, Gómez-Jurado acaba de publicar l’esperada segona part, Loba negra, novetat aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Loba negra és un nou thriller amb vocació de best-seller que recupera l’excepcional parella protagonista: l’inspector Jon Gutiérrez i Antonia Scott, una de les ments criminals més destacades a nivell mundial.

    De la trama, no en descobrirem gairebé res, més enllà que tot comença amb un cadàver al riu Manzanares i arriba a la Costa del Sol, investigant crims de la màfia russa. I és que els fidels seguidors de l’autor ja saben que no és amic de descobrir res que vagi més enllà de l’imprescindible. Així ho expressa en les entrevistes i, fins i tot, en la nota que acompanya el propi llibre.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESLoba negra es caracteritza per un llenguatge cinematogràfic, pel seu ritme àgil i pels tocs d’humor i actualitat. Els personatges protagonistes donen nom a les quatre parts en què es divideix la novel·la (Antonia, Loba, Lola i Jon) i tant els personatges que repetiexen com els que s’incorporen a la saga estan molt ben definits.

    Tot i que la història de Loba negra és independent a la de Reina roja i pot ser llegida sense conèixer la primera, la recomanació és seguir l’ordre de publicació. D’aquesta manera, el lector podrà gaudir de l’evolució dels personatges.

    loba negra_rodonaPrimeres pàgines.

    Llibres

  • Loba negra
  • Reina roja
  • Cicatriz
  • El emblema del traidor
  • Espia de Déu
  • Espía de Dios
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    L’Agni i la pluja, Dora Sales

    L’Agni és una gran viatger…tot i que…el cert és que qui viatja és el seu dit. Tornem a començar. El dit índex de la mà dreta de l’Agni és un gran viatger.

    Encentem un nou any amb una nova sessió del Club de Lectura per a nois i noies de la biblioteca Joan Oliva i Milà. Els Llibr@venturers ens hem trobat el passat dia 18 de gener, després de les festes nadalenques, per comentar el llibre L’Agni i la pluja.

    portada agni.inddAmb L’Agni i la pluja els Llibr@venturers també hem viatjat, com el dit índex del protagonista, fins a l’Índia. Concretament, fins a la ciutat de Bombai. Allà hi viu l’Agni, un noiet de 10 anys, amb la seva família. Els seus pares, la seva germana petita, la Lalita, i el seu germà gran, en Vijay. El dia a dia de l’Agni no és senzill. Viu, amb els pares i la germana, en una barraca, sense cap tipus de luxe, ni aigua ni llum. Amb prou feines tenen suficient menjar, així doncs que l’Agni ha de treballar i no va a l’escola. Passa bona part del dia en un safareig de la ciutat, rentant roba de qui s’ho pot permetre. La seva feina és molt dura, especialment perquè ell és només un nen. Tot i això, L’Agni sempre somriu i no deixa de veure la vida amb esperança. Desitja amb totes les seves forces aprendre coses noves i, per damunt de tot, que la seva germana petita pugui anar a l’escola i no hagi de treballar igual que va haver de fer ell.

    Arran de la lectura de L’Agni i la pluja, els Llibr@venturers hem conversat sobre les condicions de vida de molts nens i nenes arreu del món. Grans i petits, no us el deieu perdre aquest llibre!

    portada agni.inddPrimeres pàgines.

    Llibres

  • L’Agni i la pluja
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Les Échelles du Levant. Amin Maalouf

    Lorsque l’esprit des hommes te paraîtra étroit, dis-toi que la terre est vaste. N’hésite jamais à t’éloigner, au-delà de toutes les mers, au-delà de toutes les frontières, de toutes les patries, de toutes les croyances. Amin Maalouf.
     
    Chers lecteurs, lectrices
     
    Les échellesLes Échelles du Levant est le deuxième livre de l’écrivain Amin Maalouf que nous avons le plaisir de lire au Club. Auparavant, avec la lecture de Léon l’Africain , nous avions suivi le parcours du personnage historique Hassan-al-Wassan, né maure et musulman à l’époque de la chute de Grenade, où cet auteur nous avait reconstitué l’essentiel de la vie de ce fabuleux marchand et écrivain andalou de langue arabe dans une biographie romancée sur fond historique.
     
    Dans le roman Les Échelles du Levant, il évoque le passé de Ossyane, son personnage héros, né en 1919 et fils d’un Turc, descendant d’aristocrates, d’éducation libre et privilégiée, et d’une Arménienne. Ossyane quitte le Liban et commence des brillantes études de médecine à Montpellier, puis, à la veille de la Seconde Guerre Mondiale, intègre le réseau “Liberté” lorsqu’il entre dans la Résistance. La mission qu’on lui a chargée est celle de coller des affiches et distribuer des tracts…
     
    Cette histoire, écrite d’une manière claire et bien structurée est une autre de ses oeuvres où Maalouf accorde une importance primordiale à l’altérité, la tolérance, la coexistence des religions et cultures, le multiculturalisme, l’amour et la paix.
     
    L’auteur
     
    AminCet écrivain franco-libanais est reconnu comme spécialiste du monde arabe et des relations entre l’Occident et le Moyen-Orient. L’ensemble de son oeuvre comprend des romans, essais et livrets d’opéras. Il a été recompensé de nombreux prix et notamment du prix Goncourt pour son titre Le rocher de Tanios en 1993.
     
    Né en 1949 à Beyrouth, au Liban, au sein d’une famille d’origine chrétienne. Il a fait des études de sociologie et d’économie et a été journaliste pour An-Nahar, le principal quotidien de langue arabe de Beyrouth. Il s’installe à Paris en 1976 s’exiliant de la guerre civile du Liban et reprend son activité de journaliste en voyageant et couvrant de nombreux conflits dans le monde (Mozambique, Iran, Argentine, Balkans). Il devient directeur de l’édition internationale d’An- Nahar et rédacteur en chef de l’hebdomadaire Jeune Afrique. Il a reçu un doctorat honorifique à l’Université de Rovira i Virgili de Tarragona, de l’Université catholique de Louvain en Belgique, de l’American University of Beirut et de l’Université d’Évora au Portugal. Il est membre de l’Académie Française depuis 2011.
     
    Je vous joins ici-bas un entretien de l’auteur avec Jureidini R et un article de Soued A. L’islam a-t-il peur de son avenir?

  • Entretien avec Rima Jureidini
  • l’Islam a-t-il peur de son avenir
  •  

     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    Almas silenciosas. Ann Cleeves

    almas silenciosasLa novetat del mes que inicia aquest 2020 és una de gènere negre Almas silenciosas d’Ann Cleeves.
     
    I què passa a Almas silenciosas?
    La inspectora Vera Stanhope descobreix el cos d’una dona morta a la sauna del gimnàs on va. En principi, creu que la mort és natural, però podria estar equivocada… Mentre es desenvolupa la investigació, la protagonista s’haurà d’enfrontar a la maternitat, a les relacions amoroses i a les experiències d’infantesa.
     

    ‘Lo de la natación había sido idea de su médico. Vera había ido a una revisión rutinaria, sabiendo que le esperaba la típica charla a cuenta de su peso. Siempre mentía sobre la cantidad de alcohol que bebía, pero su peso era evidente y no lo podía ocultar.
    (…)
    Fue entonces, gracias a una inesperada corriente que despejó el vaho, Vera se dio cuenta de que su vecina estaba demasiado quieta, con la piel demasiado pálida. La mujer que era objeto de su envidia estaba muerta.’

     
    logo blog genere negre_AMB LLETRESAnn Cleeves és una escriptora britànica molt coneguda per les seves històries de ficció relacionades amb el mon criminal. La seva infantesa i joventut va transcórrer molt tranquil·la. Va tenir molts tipus de treballs, però cap que li interessés realment. Mentre treballava en un observatori d’ocells va conèixer el que esdevindria el seu marit, en Tim. La seva relació va ser curta abans no es van casar, això no obstant, no ha estat cap problema ja que el seu matrimoni és encara molt fort.
     
    Per què t’expliquem aquest encontre amb en Tim? Perquè va ser el canvi que va afavorir que Ann comencés a escriure.
     
    Poc temps després de casar-se, van enviar en Tim com a guarda a una petita illa d’Hilbre. És una illa declarada reserva natural. El lloc era tan petit, que només hi havia dos habitants: ells dos. L’illa és un lloc especial per als enamorats dels ocells, per tant, va ser un canvi perfecte per al seu marit, però no per a ella, que no n’estava gens interessada. Fou en aquest lloc llunyà de la civilització on Ann Cleeves va començar a escriure. A partir del 1987 es van traslladar a Northumberland amb les seves dues filles.
     
    El seu primer llibre A Bird in the hand es va publicar l’any 1986.
     
    El personatge de la inspectora Vera Stanhope no és només un dels més rellevants d’aquesta escriptora sinó que és el més conegut gràcies a la sèrie de TV “Vera”. Us presentem una vídeo en anglès.
     

     
    Aquesta inspectora apareix en vuit novel·les, però només tres han estat traduïdes al castellà.
     
    Una trampa para cuervos (The Crow Trap, 1999)
    Telling Tales, 2005
    Una verdad oculta (Hidden Depths, 2007)
    Almas silenciosas (Silent Voices, 2011), publicada l’octubre de 2019 en llengua castellana
    The Glass Room, 2012,
    Harbour Street, 2014
    The Moth Catcher, 2015
    The Seagull, 2017
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Passatgers al Discovery Express. Emily Hawkins i Tom Adams.

    9788424665241_imatge_portada_llibre_detall_9788424665241

    T’agrada el misteri? T’agrada aixecar solapes!


    La primera novetat mensual de la sala infantil d’aquest 2020 que la biblioteca t’ofereix és aquest magnífic llibre sobre la història del transport! Passatgers al DISCOVERY EXPRESS d’
    Emily Hawkins
    i Tom Adams.
     
    Vols viatjar al passat en tren?
     
    El professor Pendleton et convida al Discovery Express. Viatjaràs per la història del transport: la invenció de la roda, de la bicicleta, de les màquines de vapor, de la conquesta de l’aire… Però es presenta un problema: el professor desapareix.
     
    Trobaràs finestretes secretes amb pistes i codis que t’ajudaran a resoldre el misteri mentre aprens un munt de coses divertides!
     
    Sort i… PASSA-T’HO D’ALLÒ MÉS BÉ!
     
    El tren inicia el viatge a París, és l’1 de maig de 1937!
     

    ‘Benvinguts al DISCOVERY EXPRESS!
    SISPLAU, VIGILEU! NO POSEU EL PEU ENTRE L’ANDANA I EL VAGÓ.
    … el Discovery Express no és ni de bon tros el tren típic i clàssic. No solament viatja a través de la terra, dels túnels i dels ponts també ho fa a través del temps…’

     

    Detall

     
    I continua per Itàlia, on descobriràs en Leonardo da Vinci, després saltaràs de continent i arribaràs a Amèrica, més concretament al canal de Panamà…
     

    Una quantitat inesgotable d’informació t’espera durant aquest fabulós viatge!!


     
    Contes
     
    El llibres a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La vídua, Fiona Barton

    BANNER-560

    Els clubaires de L’Oliva Negra es retroben després de les festes nadalenques per comentar La vídua, de Fiona Barton. Aquest és el quart llibre el curs 2019-2020 del club de Gènere Negre de la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Fiona Barton, l’autora

    Fiona Barton, va néixer a Cambridge, Anglaterra l’any 1957.

    Ha passat gran part de la seva carrera periodística en premsa escrita: ex redactora de successos i ex editora en el Daily Mail i Daily Telegraph; a més d’ex cap de redacció del The Mail on Sunday, cobrint els casos més sonats al seu país, entre ells la desaparició de la petita Madeleine McCann que va commocionar el món.

    fiona bartonGuardonada amb el prestigiós Premi Nacional de la Premsa britànica, va deixar el seu treball per marxar de voluntària a Sri Lanka i des de 2008 treballa formant a periodistes exiliats i amenaçats a tot el món.

    El seu debut com a novel·lista va arribar el 2016 amb La vídua, un thriller psicològic en què un matrimoni viu sota l’ombra de la sospita pública per un assassinat del qual van culpar al marit, fins i tot després de la seva absolució judicial. Després de la mort de l’home, la dona té la possibilitat de deixar l’estigma a un costat, o explicar la veritat de tot el que ha passat.

    En qualsevol cas, Fiona Barton, que va deixar el 2008 la professió per exercir de voluntària a Sri Lanka, i des de llavors es dedica a preparar periodistes en zones de conflicte, es mostra ”molt sorpresa, contenta i una mica desbordada” per l’interès que està despertant el seu debut literari. El llibre va ser publicat en quaranta països i ja es prepara una adaptació per a una sèrie de televisió.

    Posteriorment ha publicat La mare i La sospita amb els mateixos protagonistes, la periodista Kate Waters i el policia Bob Sparkes.

    Fina Barton_rodonaPer saber-ne més…

    La vídua, el llibre

    La vídua és la història d’un segrest, la història d’una nena desapareguda, la història d’un pedòfil salvatge i manipulador, però sobretot és la història d’una dona, Jean Taylor, que viu darrere del seu marit, que intueix o sap coses però que no diu res.

    portada_la-vidua_nuria-pares-sellaresLa veritable protagonista de la novel·la ens guia a través dels seus pensaments, desitjos, pors i trastorns i ens va descobrint el món de secrets en què viu. Al seu costat, la resta de protagonistes (el marit, el policia, la periodista) ens proporcionen peces alternatives de la història, que serveixen per anar completant el trencaclosques.

    Barton aclareix que el llibre no té res a veure amb el cas Madeleine McCann, que ella va seguir especialment, tot i que pivota sobre el segrest d’una nena, però sí que admet que ha bolcat en les seves pàgines moltes de les seves experiències com a periodista, com les seves entrevistes a milers de persones relacionades amb successos.

    També vol incidir en com viure en l’era de la informació pot incidir en les nostres vides. Internet pot semblar una mica efímer, però les coses s’hi queden. Deixem un rastre. Qualsevol pot seguir-lo.

    La vídua segueix l’estela del domestic noir, el suspens en el si de la llar quotidiana, on els personatges principals són gent corrent, tot i que en aquest cas sí que trobem un detectiu.

    L’Oliva Negra es torna a reunir el proper 6 de febrer per parlar de la novel·la d’Alicia Giménez Bartlett, Mi querido asesino en serie.

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »