Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per novembre, 2019

The Florida project

The_Florida_ProjectThe Florida project és el darrer film del director Sean Baker, un realitzador no gaire conegut que l’any 2017 va captar l’atenció de crítica i públic. I és que per a molts, The Florida project va ser una de les millors pel·lícules de l’any. L’única nominació als Òscar que va aconseguir, per la interpretació del veterà Willen Dafoe, no va fer justícia a la pel·lícula. Aquesta setmana podeu reservar The Florida Project a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

Ens trobem davant d’una pel·lícula d’estil gairebé documental que alterna dos punts de vista: El de Moonee, una nena de 6 anys, i el de Bobby (interpretat per Willem Dafoe), el porter del precari motel en què la nena i la seva mare s’allotgen durant un estiu.

El film fa un retrat d’una zona de Miami que no apareix habitualment al cinema. No és la zona de platges, ni d’hotels de luxe. És la zona de la gent que viu vorejant la marginalitat. El director va descobrir, gràcies al guionista de la pel·lícula, la població que viu als marges de l’autopista que condueix al Walt Disney World Resort. Milers de persones, famílies amb nens petits, hereves de la crisi econòmica de 2007, que malviuen en motels decrèpits que defugen els turistes. I en un motel d’aquestes característiques hi viuen la Moonee i la seva joveníssima mare.

Durant un estiu, la nena i el seu grupet d’amics compartiran jocs mentre els seus pares proven de sobreviure. TFP_domestic_LP_20170823.01_31_59_16.S.JPGTan a prop i, a la vegada, tant lluny del parc d’atraccions més emblemàtic de la cultura nord-americana al qual cap dels infants té possibilitats d’accedir.

The Florida project mostra la cara B de la cultura nord-americana , oculta (o no) darrere del luxe i la prosperitat. La societat que ha quedat exclosa del somni americà. Potser per això, la pel·lícula va quedar al marge de molts dels premis als quals podria haver accedit, ja que va posar llum sobre un tema difícil de pair: els extraordinaris nivells de desigualtat d’un país com els Estats Units. Tot i això, la interpretació de Willem Dafoe no va passar inadvertida i va aconseguir estar nominat a l’Oscar, al BAFTA i al Globus d’Or com a Millor Actor Secundari.

Tràiler de la pel·lícula:

DVD

  • The Florida project
  • Willem Dafoe a les biblioteques de VNG. Feu clic aquí.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La vida secreta de los escritores, Guillaume Musso

    «Todo el mundo tiene tres vidas: la privada, la pública y la secreta». Gabriel García Márquez

    la vida secreta de los escritores-guillaume mussoGuillaume Musso és un dels escriptors francesos més venuts a França en els darrers anys. De les seves novel·les, traduïdes a més de 40 idiomes, n’ha venut més de 30 milions d’exemplars, des que el 2001 en publiqués la primera: Skidamarink. El 2004 publica Y después…, novel·la d’enorme èxit de la qual va vendre un milió d’exemplars i que va ser adaptada al cinema amb John Malkovich en el repartiment, titulada a casa nostra Premonición. Posterioment, n’ha publicat d’altres com ara La llamada del ángel, Central Park i La huella de la noche.

    Aquesta setmana, tenim a la Joan Oliva com a novetat de Gènere Negre La vida secreta de los escritores, la darrera novel·la de Guillaume Musso.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESL’any 1999, Nathan Fawles era un dels escriptores de més renom. Amb només tres obres publicades, havia aconseguit la categoria “d’autor de culte”, amb excel·lent acollida per part de la crítica i el públic. Però, quan es trobava en el millor moment, va decidir deixar-ho tot enrere, abandonar l’escriptura i instal·lar-se a Beaumont, una illa de no més de 1500 habitants de la costa mediterrània.

    Gairebé vint anys despres, el 2018, un jove escriptor seguidor de l’obra de Fawles – Raphaë Bataille – arriba a l’illa amb la ferma intenció de donar a conèixer els seus escrits al seu ídol. Mentrestant, ha trobat una feina a la petita llibreria local. Paral·lelament, la jove periodista suïssa Mathilde Monney arriba també a l’illa amb l’objectiu de treure del seu retir voluntari l’escriptor fent-li una entrevista.

    Coincidint amb l’arribada d’aquests dos nous habitants de l’illa, el cos sense vida d’una dona apareix a la platja de Beaumont, un paratge on, fins ara, mai no passava res.

    la vida secreta de los escritores-rodonaPrimeres pàgines.

    La vida secreta de los escritores és una novel·la breu, de només 250 pàgines, de trama brillant que atrapa el lector. Un thriller imprevisible farcit de nombroses referències literàries (personatges vinculats al món literari, reflexions sobre la tasca editorial, frases cèlebres d’autors…).

    Llibres

  • La vida secreta de los escritores
  • La mujer de papel
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    1 comentari

    Hachiko, el gos que esperava. Lluís Prats

    portada HachikoSi algú tenia cap dubte que la fidelitat d’un gos cap al seu amo no coneix límits, en conèixer la història d’Hachiko els esvairà tots. L’adaptació que en LLuís Prats va fer de la història real del gos japonès, Hachiko el gos que esperava, ha estat la segona lectura que hem compartit els nois i noies del Club de Lectura Llibr@venturers de la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    En Hachiko va viure al Japó al primer terç del segle XX. De ben petit, va ser acollit per una família acomodada com a regal per a la filla, però tan bon punt va arribar a casa del professor Eisaburo Ueno, el gosset de raça Akira va ser, per sempre més, del professor. Feien llargues caminades, el professor li explicava tot i tothom al barri coneixia l’Hachiko. epi05_03I cada dia, puntualmemnt, en Hachiko acompanyava el professor a l’estació de trens de Shibuya i hi tornava quan ell venia de treballar. Així dia rere dia fins que un 21 de maig el professor Ueno no va baixar del tren que l’havia de portar cap a casa. De l’aleshores ençà, en Hachiko va demostrar a tot el veïnat que ell mai no deixaria d’esperar..I així, la història d’en Hachiko va fer-se famosa no només a Shibuya, sinó a tot Japó. I encara ara, si visiteu l’estació de Shibuya, hi podreu veure l’estàtua que recorda la figura d’en Hachiko i la fidelitat que representa.

    En LLuís Prats (Terrassa, 1966) va escriure Hachiko, el gos que esperava l’any 2015 i va ser guardonat amb el Premi Folch i Torres. L’any passat, va guanyar el Premi Strega Ragazzi 2018.

    No us podeu deixar perdre la lectura d’aquest llibre, il·lustrat meravellosament per Zuzanna Celej.

    De la història d’en Hachiko se n’han fet adaptacions cinematogràfiques. La més actual, la protagonitzada per Richard Gere Siempre a tu lado, inspirada en la història real del gos Akira.

    Llibres

  • Hachiko, el gos que esperava
  • DVD

  • Siempre a tu lado
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Nuestra Señora de la Esperanza, David Monthiel

    El detectiu Pepe Carvalho viu, és gadità i es diu Rafael Bechiarelli

    nuestra señora de la esperanza David MonthielL’escriptor gadità David Monthiel i la seva novel·la Nuestra Señora de la Esperanza ha estat el darrer guanyador del Premi Internacional de Novel·la Negra L’H Confidencial. El premi li va ser lliurat el passat 19 d’octubre a la Biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet de LLobregat, que és qui promou aquest guardó literari que ja va per la tretzena edició.

    El jurat del premi ha valorat, a l’hora d’atorgar el guardó, el rerefons de la novel·la, els personatges, el fet que sigui Cadis el lloc triat per a la trama -ja que és una ciutat poc present en la novel·la negra- i logo blog genere negre_AMB LLETRESl’homenatge que l’autor ha volgut fer a Manuel Vázquez Montalbán a través del detectiu Rafael Bechiarelli, el “Pepe Carvalho gadità”.

    Nuestra Señora de la Esperanza és el tercer dels llibres protagonitzats pel detectiu Rafael Bechiarelli després de Carne de Carnaval i Las niñas de Cádiz. En aquesta ocasió, el detectiu privat rep l’encàrrec d’investigar la mort violenta del regidor d’habitatge de l’Ajuntament de Cadis. La seva alcaldessa, Esther Amberes, al capavant de l’ajuntament del canvi, és qui posa en mans de Bechiarelli la investigació, que comptarà amb l’ajut de Roberto Bocalandro i Juanelo.

    4739

    David Monthiel coneix molt bé Cadis i amb la seva novel·la ha fet un retrat minuciós de la ciutat, essent fidel fins i tot a l’accent gadità d’alguns dels personatges. La novel·la, seguint la tradició del gènere negre, fa una punyent crítica social i política, farcida de conspiracions polítiques, guerra bruta, rumors i escàndols municipals.

    nuestra señora de la esperanza_rodonaPrimeres pàgines.

    Ja podeu reservar Nuestra Señora de la Esperanza a la Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    LlibresTots els guanyadors del premi L’H Confidencial a les biblioteques de VNG:

  • 2007 Ley garrote
  • 2008 Retrato de familia con muerta
  • 2009 El baile ha terminado
  • 2010 Caminos cruzados
  • 2011 Las niñas perdidas
  • 2012 La llamada de un extraño
  • 2013 El asesinato de los marqueses de Urbina
  • 2014 La chica que llevaba una pistola en el tanga
  • 2015 Los crímenes del opio
  • 2016 Indómito
  • 2017 Que te vaya como mereces
  • 2019 Nuestra Señora de la Esperanza
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Dioptria. 50 anys. Pau Riba

    Dioptria va aparèixer fa cinquanta anys. És un doble àlbum en el qual Pau Riba va combinar el rock psicodèlic i el folk passat per l’LSD. De fet, Riba venia del Grup de Folk, però va caure en la teranyina de l’electricitat tèrbola que Om havia injectat a la cançó de Maria del Mar Bonet ‘Jo em donaria a qui em volgués’, composta a partir del poema de Josep Palau i Fabre.
     
    Pau Riba, nét de Carles Riba i Clementina Arderiu, feia aleshores de dissenyador gràfic de Concèntric, una productora i editora catalana de discos en català, fundada per Josep Maria Espinàs i Ermengol Passola, i que va editar Dioptria. Aquest treball es va idear com a doble elapé, cosa no pas barata de fabricació, raó per la qual es va publicar en dues etapes: el primer volum, el desembre del 1969, amb una doble carpeta preparada per encabir-ne el segon, llançat un any més tard.
     
    La característica de Dioptria és la combinació de ‘filigranes melòdiques’ amb ‘armament elèctric’. La inspiració prové de dones: companyes de classe, mares, àvies, nòvies…
     
     

     
     
    La figura femenina acomodada en la gàbia d’or no hi surt massa ben parada: Mareta bufona i, sobretot, Vostè, (tu, tu mateixa), portadora d’un discurs de responsabilització força distanciat del feminisme actual.
     
    Recordem cinquanta anys després una de les cançons emblemàtiques:


    Noia de porcellana
    buscava una ànima dintre teu
    i això era com buscar
    papallones blanques damunt la neu.
    Noia de porcellana
    la teva entranya és plena de vent
    una brisa de maig
    amb pètals de rosa és aire innocent.
    Noia de porcellana
    tot el teu cos és un recipient
    a punt de ser omplert d’aigua
    i posar-hi un lliri quan ve el bon temps.
    Noia de porcellana
    buscava força en el teu parlar
    i això era com buscar
    papallones blaves damunt la mar.
    Noia de porcellana
    d’una mirada et van trencar un braç
    semblaves indignada
    com una santa sense beats.
    Noia de porcellana
    tota ets fràgil que t’has tancat
    sota d’una campana
    que sona dolça i és de cristall.
    Noia de porcellana
    buscava llum en la teva pell
    i això era com buscar
    papallones d’aire allà on bufa el vent.
    Noia de porcellana
    tens la mirada ben transparent
    la pell de cel·lofana i
    la carn translúcida i repel·lent.
    Noia de porcellana
    què vols que et donin no donant res
    ets freda i inhumana
    et preocupes de cinc a set.

     
    La guitarra, elèctrica i espurnejant, de Toti Soler, els teclats de Jordi Sabatés, els metalls de Romà Escales, la bateria de Josep Polo i el baix d’Isidoro de Mentaberry, ‘Doro’. Flautes bucòliques i tornades angelicals (Noia de porcelana) frec a frec amb el rhythm’n’blues àcid d’Ars eròtica, el gerro que es trenca amb estridència i els gossos que borden.
     

     
     
    Dimarts 26 de novembre de 2019, la biblioteca Joan Oliva i Milà ofereix una xerrada musical centrada en el cinquantè aniversari de l’edició del disc Dioptria. Agustí Justo i Xavier Garriga, seguidors incondicionals de Pau Riba, són els encarregats de parlar-nos-en.
    En Pol i Martí clouran l’acte amb la seva música.
     
     
    Cds
     
    Documents a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Chanson douce. Leïla Slimani

    La nounou est comme ces silhouettes qui, au théâtre, déplacent dans le noir le décor sur la scène. Elles soulèvent un divan, poussent d‘une main une colonne en carton, un pan de mur. Louise s’agite en coulisses, discrète et puissante. C’est elle qui tient les fils transparents sans lesquels la magie ne peut pas advenir. Elle est Vishnou, divinité nourricière, jalouse et protectrice. Elle est la louve à la mamelle de qui ils viennent boire, la source infaillible de leur bonheur familial. Leila Slimani
     
     
    Leïla Slimani naît en 1981 à Rabat, issue de père marocain, un haut fonctionnaire qui a fait ses études en France et de mère franco-algérienne, qui est médecin. Elle finit sa formation secondaire au lycée français de Rabat et rejoint Paris et le lycée Fénelon pour commencer un cours préparatoire littéraire.
    CVT_Chanson-douce_782 Diplômée de l’Institut d’études politiques de Paris, elle se forme au journalisme à l’Express avant d’être engagée au journal Jeune Afrique en 2008. Elle exerce en tant que journaliste quelques années et à partir de 2012 se consacre entièrement à la littérature.
    Elle publie Dans le jardin de l’ogre en 2014, un premier roman remarqué à l’unanimité par la critique où elle aborde la dépendance sexuelle féminine et édite en France l’essai Sexe et mensonge qui est un livre consacré à la “misère sexuelle au Maghreb” en 2017. Chanson douce, son deuxième roman, obtient le prix Goncourt.
    Elle est actuellement la représentante française au Conseil de la Francophonie.
     
    Le livre:
     
    Mila et Adam sont les deux enfants de Paul et Myriam. Le couple a engagée une nourrice qui va s’occuper d’eux et de la maison pendant qu’ils seront au travail. Bien que cette nourrice ait été recommandée aux parents et ceux-ci lui ont donné toute leur confiance, les enfants apparaissent brutalement assassinés juste au début du livre.
    Le lecteur n’est pas devant un livre de suspens car l’auteure dévoile dès les premières pages qui a commis l’infanticide. Il va revenir en arrière et découvrir comment s’est déroulé toute l’histoire et comment sont abordées par l’auteur les problématiques contemporaines comme sont la famille, éducation, société contemporaine, réussite professionnelle, classes sociales.
     

     
    Slimani écrit avec une certaine froideur et surtout d’une façon objective tout en évitant de juger. Elle a une écriture claire et souvent tranchante qui accroche bien.
    Le film est sorti au grand écran le 27/11/2019 .
    Je vous joins le lien ici
     
    Quelques questions parmi tant d’autres à commenter:
     
    1- Pouvons-nous considérer qu’il existe une motivation sociale derrière le crime que commet Louise?
    2- Le lectorat peut-il ressentir de la compassion pour cette nounou lorsqu’il apprend des évènements de sa vie au long de la lecture?
     
    logo frances 2018-2019 2 color rodona3-Pensez-vous que le couple que forme Myriam et Paul a une responsabilité dans le drame? Et celle de Rose, la voisine? et celle du mari de Louise?
    4- Comment sont les rapports de Louise avec sa belle-mère?
    5-En quoi Chanson douce est un fait divers romancé?
    6-Pensez-vous que la société pousse d’une certaine façon les personnes à donner trop d’importance à leurs ambitions personnelles en détriment de la famille?
    7-Le titre de ce livre vous semble t’il bien choisi?
     
     

  • Leïla Slimani
  • Leïla Slimani
  •  
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El negociado del yin y del yang. Eduardo Mendoza

    portada_el-negociado-del-yin-y-el-yang_eduardo-mendoza_201909190911

    Qui ens acompanya durant aquest mes de novembre és Eduardo Mendoza amb la novetat ‘El negociado del yin y del yang’.

     
    Aquest volum és el segon de la trilogia ‘Las tres leyes del movimiento’ i que s’inicià l’any passat amb ‘El rey recibe’.
     
    Quins personatges apareixen?
     
    Ens trobarem amb Rufo Batalla, alter ego de l’autor, i el príncep Tukuulo.
     
    I què ens explica aquesta història?
     
    Ens situa a la primavera de 1975. A les acaballes de Franco. Rufo Batalla planeja tornar a Barcelona, ja que es respiren nous aires de canvi i esperança a Espanya. Però quan ja ho té tot preparat per marxar de Nova York rep una suggerent proposta del príncep Tadeusz Maria Clementij Tukuulo relacionada amb un pla de reconquesta del tro de Livonia, un país ja inexistent.
    Les aventures d’en Rufo continuen endavant.

    ‘(…) El príncipe me puso la mano en el hombro.
    -Tienes razón. Pero tus planes y los míos no son incompatibles. Si dentro de unos días te vas de Nueva York, nada impide que, en vez de volar directamente a Barcelona, pases por Tokio. Al fin y al cabo, en Barcelona no te espera un trabajo, ni nadie en especial. Puedes llegar dentro de tres días o dentro de diez. (…)
    Muy a mi pesar, los argumentos del príncipe hacían mella en mi ánimo. En mi fuero interno sabía que el regreso no había de resultarme fácil. Estaba hecho a la vida en Nueva York, a una independencia que no sólo consistía en la posibilidad de hacer mi voluntad sin dar cuenta a nadie de mis actos, sino en la íntima indiferencia con respecto a mi entorno. En Barcelona, por el contrario, me esperaba una tupida red de vínculos personales y una situación general altamente inestable, …’

     
    De Rufo Batalla es pot dir que és un personatge que representa aquelles persones que no pertanyen a cap lloc en concret. Comença com a periodista en una revista de cròniques socials, per anar a treballar a una oficina comercial de l’ambaixada espanyola a Nova York, dins d’un ambient burocràtic sense comprometre’l i al qual passen coses que no acaba d’entendre.
     

     
    portada_el-rey-recibe_eduardo-mendoza_201809031029
     
     

    Rufo Batalla. 1968. Barcelona. Com a periodista ha de cobrir el casament d’un príncep a l’exili amb una senyoreta de l’alta societat. No sap ben bé com, però inicia una amistat amb el príncep que li encarrega escriure la crònica de la seva peculiar història. Rufo, però, marxarà cap a Nova York amb pocs diners i grans esperances.
    Rufo Batalla serà testimoni dels fenòmens socials dels anys setanta: feminisme, igualtat entre races, el moviment gai… Fenòmens que han portat a la situació actual.

     
     
     
     

    Ara només cal esperar el tercer volum d’aquesta trilogia i veure què passa amb aquest Rufo Batalla i el seu seguit d’aventures!

     
    Sobre l’autor, Eduardo Mendoza, només dir-vos quatre ratlles, ja que és un escriptor molt conegut. Va néixer a Barcelona i actualment viu a Londres. Tota la seva producció és en llengua castellana. Les seves obres han estat molt premiades.
     
    Novel·les que ha publicat, entre altres:

  • La verdad sobre el caso Savolta, 1975
  • La ciudad de los prodigios, 1986
  • Sin noticias de Gurb, 1991
  • El último trayecto de Horacio Dos, 2002
  • etc.
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    No hi ha llum sota la neu, Jordi Llobregat

    L’espelma dibuixava ones ataronjades a les cares dels sis nens. Estaven asseguts en rotllana i somreien nerviosos. Cap d’ells no es podia imaginar que la seva vida no tornaria a ser mai més la mateixa després d’aquella nit

    no hi ha llum sota la neuNo hi ha llum sota la neu és la segona novel·la de l’autor valèncià Jordi LLobregat (1971) que, al 2015, va debutar amb molt d’èxit amb El secreto de Vesalio. Enguany, torna a la biblioteca amb No hi ha llum sota la neu, una nova novel·la de gènere negre que aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva i Milà.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESLa protagonista absoluta de la novel·la és la sotsinspectora Àlex Serra que, tot i estar apartada del cos per un incident amb un company, ha estat la designada pels seus superiors per encarregar-se d’una investigació als Pirineus. I és que ningú no té cap dubte que ella, que va créixer en un poblet de la zona, és la persona perfecta per dirigir la tasca policial. Al seu costat, el tinent de la policia francesa Jean Cassel.

    En aquests moments, Espanya i França opten a la candidatura conjunta per als Jocs Olímpics d’hivern als Pirineus. La instal·lació més emblemàtica és l’estació d’esquí Vall de Beau. En una de les piscines, hi ha aparegut el cos sense vida d’un dels treballadors, despullat, amb les mans lligades i amb les parpelles cosides amb un filferro. Si bé és cert que la candidatura olímpica té alguns detractors i que ja havien patit sabotatges anteriorment, l’assassinat d’una persona posa, evidentment, la policia en alerta.

    portada_no-hi-ha-llum-sota-la-neu_rodonaPrimeres pàgines.

    D’aquesta manera comença No hi ha llum sota la neu, una novel·la de narració àgil, amb una vuitantena de capítols molt curts, que enganxa des del primer full. Farcida de personatges ben construïts, secrets familiars i traumes infantils, la forta personalitat de la protagonista absoluta, Àlex Serra, augura noves aventures i l’inici d’una nova sèrie policíaca.

    Llibres

  • No hay luz bajo la nieve
  • No hi ha llum sota la neu
  • El secret de Vesalius
  • El secreto de Vesalio
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Hola! Castells. Fabien Öckto Lambert

    Hola! Castells La novetat que t’ofereix la biblioteca aquest mes de novembre és d’història! Ens porta a l’edat mitjana. A l’època dels castells, dels cavallers…
     

  • Què és un castell?
  • Un castell protegeix el senyor i la seva família, alguns soldats i els serfs.
     

  • Quines construccions té un castell?
  • La capella, la ferreria, el llenç, la casa del senyor, les latrines, la presó, la cuina i el pou.
     
    Castell 2-crop

  • Com et fas cavaller?
  • Com que la cavalleria és un art de la guerra, s’ha d’aprendre de molt joventet i lluny de la família. Primer, mosso de cuina, després, patge, per seguir d’escuder o donzell i finalment, cavaller.
     

  • Quines parts formen l’armadura del cavaller?
  • El casc, l’espatllera, el guardabraç, el protector de l’avantbraç, el guantellet, la cuixera, la genollera, el calcer i les escarpes…
     

  • I les armes?
  • L’espasa, la daga, la destral i la maça.
     

  • Saps que també hi havia artistes?
  • Sí, sí, va ser una època en què l’art i l’artesania es van desenvolupar d’una manera sorprenent.
     
    La construcció de grans catedrals va afavorir l’aparició de nombrosos artesans: paletes, fusters, tallistes, escultors i vidriers… l’ofici es passava de pares a fills.
     
    L’escriptura de llibres copiats a mà i embellits amb dibuixos i ornaments magnífics. El dibuix és tan important o més que el mateix text.
     

    I no seguim, deixem secrets sense descobrir!!

     

    Castell 1-crop

     
     
    Si vols saber més sobre l’obra de l’il·lustrador d’aquest llibre, pots clicar: Fabien Óckto Lambert. Els dibuixos són senzills i a la vegada molt expressius!
     
    Contes
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La forma de l’aigua, Andrea Camilleri

    BANNER-560

    La segona sessió del Club de Gènere Negre L’Oliva Negra va tenir com a protagonista l’escriptor Andrea Camilleri, “pare” del comissari Montalbano i mort aquest passat juliol.

    Andrea Camilleri, l’autor

    Andrea Camilleri, escriptor, director teatral i guionista italià, va néixer el 6 de setembre de 1925 a Porto Empedocle, província d’Agrigento, Sicília.

    Entre 1939 i 1943 Camilleri estudia al batxiller clàssic Empedocle di Agrigento on obté, en la segona meitat de 1943, el diploma. En 1944 s’inscriu a la facultat de Lletres, però no continua els estudis, sinó que comença a publicar contes i poesies.

    andrea-camilleriS’inscriu també en el Partit Comunista Italià. Entre 1948 i 1950 estudia Direcció a l’Acadèmia d’Art Dramàtic Silvio d’Amico i comença a treballar com a director i llibretista. En aquests anys, i fins a 1945, publica contes i poesies, guanyant el “Premi St. Vincent”. El 1954 Camilleri participa amb èxit a un concurs per ser funcionari a la RAI, però no va ser emprat per la seva condició de comunista.

    Durant quaranta anys, Camilleri va ser guionista i director de teatre i televisió. Es va iniciar amb una sèrie de muntatges d’obres de Luigi Pirandello, Eugène Ionesco, TS Eliot i Samuel Beckett per al teatre i com a productor i coguionista de la sèrie de l’inspector Maigret de Simenon per a la televisió italiana o les aventures del tinent Sheridan, que es van fer molt populars a Itàlia.

    El 1978 Camilleri va publicar la seva primera novel·la, Il corso delle cose, que va resultar un fracàs. oliva 300-loguilloEl 1980 publica Un tall di fumo, primer llibre d’una sèrie de novel·les ambientades a la ciutat imaginària siciliana de Vigàta, entre finals del segle XIX i inicis del segle XX.

    El 1992 reprèn l’escriptura després de 12 anys de pausa i publica La temporada de caça. Amb aquesta novel·la, Camilleri es transforma en un autor de gran èxit. Finalment, el 1994 Andrea Camilleri es converteix en un dels autors més llegits no només al seu país, sinó a tot Europa amb la publicació de La forma de l’aigua i la seva creació del comissari Salvo Montalbano, que protagonitza una de les sèries de novel·la policíaca actual que compta amb més predicament.

    Andrea Camilleri és un cas atípic. En una societat literària en què gairebé tots tracten d’aconseguir l’èxit ràpidament, a Camilleri l’hi arriba als 73, després d’una vida professional dedicada a la cultura.

    El 17 de juny d’enguany, Camilleri ingressa amb aturada cardiorespiratòria a l’hospital Santo Spirito de Roma, on morirà el 17 de juliol sense haver recuperat el coneixement.

    camilleri_rodonaPer saber-ne més…

    La forma de l’aigua, el llibre

    la forma de l'aiguaDos escombriaires, Pino i Saro, descobreixen el cadàver d’un important polític i empresari, l’enginyer Luparello, dins del seu cotxe i d’una manera una mica indecent, amb els pantalons i els calçotets baixats.

    El mort apareix a l’Aprisco, una zona del bosc situada als afores del poble, un conegut mercat de “carn fresca” i drogues toves, darrere de la qual es troben les ruïnes d’una gran fàbrica de productes químics envoltada d’un mur.

    Després de l’autòpsia del doctor Pasquano, que revela que no hi ha res anormal i que simplement a Luparello li va fallar el cor, Montalbano no es queda tranquil. Li estranya que algú tan important com l’enginyer aparegui mort en un lloc com l’Aprisco.

    Amb l’ajuda del jutge Lo Bianco aconsegueix 48 hores més per tancar el cas.

     

    Andrea Camilleri a les biblioteques de VNG. Feu clic aquí.

    Els clubaires de L’Oliva Negra es tornaran a reunir el proper dijous 5 de desembre per comentar La novia gitana, de Carmen Mola.

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »