Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per juny, 2019

Sola. Denis Lapière i Ricard Efa

Un dels còmics que són novetat aquesta setmana és el que et presentem avui: Sola de Denis Lapière i Ricard Efa. Basat en fets reals.
 

La mirada de la guerra civil espanyola a través dels ulls d’una nena

 
Sola La Lola, la protagonista, és una nena d’uns set anys que viu amb els seus avis en una raconet del Pirineu. La raó encara no la sap. Fins que un dia se senten esclatar bombes i és aleshores quan se n’adona del que passa. Allò és la guerra.
 
 
Ha de marxar amb els avis i amargar-se. Quan ja no se senten bombes torna al poble amb el seu avi i un altre home.
 
Ho troben tot destruït. I també persones assassinades!
 
Es dirigeixen a Llordà i allí es troben amb un batalló republicà que espera l’arribada dels nacionals. Mentre un d’ells a qui anomenen Comissari els ensenya a llegir i a escriure. I així passa el temps… L’àvia pren mal, el pare és a la guerra, la mare lluny amb una germana que ja no recorda…
 

Lola 1-crop

 
Amb unes il·lustracions senzilles i molt entranyables, l’expressió de la cara de la Lola i de la resta de personatges mostren tots els sentiments: por, ràbia, tristesa, alegria…
 

Lola 2-crop

 
La Lola va explicar la seva experiència a la seva neta Marta Badia. El que en diu la Marta és ‘… el que m’ha sorprès sempre és la felicitat amb què ho explica, recordant-ho com un dels moments més feliços de la seva vida. No em puc arribar a imaginar el que devia viure després de la postguerra!’.
 

Lola 3

 
I Ricard Efa comenta: ‘… se’m va despertar l’impuls d’explicar-la més enllà del cercle de confiança familiar, de transmetre la seva experiència a les generacions que ni tan sols van viure la guerra i a les quals, a més, se’ns va privar de tot relat que no fos el dels soldats, el dels motius i les raons, el dels pamflets. És un deure generacional parlar d’aquells que es van veure obligats a abaixar el cap, tancar la boca i fer veure que no havien viscut les misèries que sempre envolten els conflictes bèl·lics. La Lola actualment té 85 anys…’
 
Denis Lapière és un guionista belga. Ha col·laborat en obres en les quals es denuncien conflictes del món en el segle XX, originats tant per partits de dretes com d’esquerres. Així cal dir: Un poco de humo azul, El vals del gulag i El Convoy.
 
Ricard Efa és un sabadellenc que dibuixa històries. Va treballar per al mercat francès i belga i publica des de l’any 2001. El primer treball publicat en castellà és El soldado.
Sola és el seu darrer treball.
 
Aquesta història es pot extrapolar a qualsevol conflicte actual: guerres, immigració… La Lola representa tots els infants que van viure, viuen i viuran la pèrdua de la seva infantesa en un món que no han escollit. La innocència que mai més no podran recuperar.
 

Encara que el tema de la guerra és dur, la tendresa que transmeten les imatges no et deixaran indiferent! Compartiràs amb la Lola la seva vivència!

 
Còmics
 
El còmic a les biblioteques VNG.
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Mi niño come sano. Odile Fernández

Mi ñino come sanoLa novetat que t’oferim aquesta setmana al racó de les famílies és aquest llibre dedicat a la nutrició dels fills. Totes les mares voleu el millor per als vostres infants, voleu alimentar-los bé i que creixin forts i sans. És per aquesta raó que el puntal de tot plegat es basa en dur a terme una alimentació saludable.
 
En aquest llibre trobaràs informació teòrica i pràctica, amb molt bones receptes que ha creat Heva Hernández, fotògrafa, bloguera, cuinera, vegetariana i mare de dos nens.
 
L’autora, Odile Fernández, és metge de família i mare de dos nens i una nena. A causa de patir un càncer d’ovari va investigar com podia l’alimentació afavorir el seu guariment al mateix temps que seguia els protocols del tractament mèdic oficial. D’aquesta cerca en va sortir aquest llibre.
 
La veritat és que és molt difícil fer que els nens mengin d’una manera sana, però amb amor i paciència es pot aconseguir. T’encoratgem a fer la prova! Abans, però, dir que l’embaràs és un bon moment per iniciar aquesta transició en l’alimentació!
 
El llibre es divideix en diferents apartats:

  • 1000 primers dies de vida
  • Des de l’embaràs fins al segon any de vida, els aliments que nodreixin els infants seran importantíssims per al seu desenvolupament, ja que aquests 1000 dies determinaran la seva salut, el seu benestar i el desenvolupament del seu cervell. La quantitat adequada i variada de nutrients ha d’estar assegurada durant aquest període de temps.
     
    Què cal, doncs? Àcid fòlic o vitamina B, calci, vitamina D, ferro, omega 3, iode.
     

  • Com introduir l’alimentació complementària
  • Segons l’OMS es recomana que a partir dels sis mesos s’introdueixin els aliments complementaris, sempre i quan l’infant sigui capaç d’asseure’s sense cap suport, mastegui i s’empassi el menjar. Si us amoïna pensar que es pot ennuegar, cal evitar oferir aliments com: salsitxes, poma o pastanaga amb trossos grans, patates de bossa, cireres amb os, raïm sencer, fruits secs… VERDURES I FRUITES

    El principi bàsic és: si no el poden aixafar amb les genives no el poden menjar.
     

  • Anàlisi dels aliments que es troben al mercat
  • És més saludable fer el menjar a casa que compar-lo? Però si necessites comprar-lo per als nadons, tots els potets i les farinetes són iguals? Quins ingredients s’han d’examinar? Les infusions i/o tisanes són recomanables? I les llets de creixement? I els iogurts?
     

  • Aliments que s’han incloure/excloure de l’alimentació infantil
  • Fins als dos anys no s’hauria d’incloure carn de vaca, ni llet ni productes derivats de la vaca. En canvi, sí que es pot donar carn de pollastre, gall dindi, porc i cabra, així com els làctics procedents de la cabra i de l’ovella.
    Pel que fa al peix, el de piscifactòria, NO.
     

  • Dieta mediterrània per a tota la família
  • CONTRACOBERTA La dieta mediterrània tradicional sembla que és la que segueix el millor patró dietètic, ja que es basa en el consum de verdures, fruites, llegums, cereals integrals, oli d’oliva verge, fruits secs i peix blau, encara que es consumeix molts làctics, carns vermelles, embutits i aliments molt ensucrats. Cada vegada hi ha menys seguidors d’aquesta dieta a la Península Ibèrica!
    El que s’hauria de consumir diàriament.
    1 o 2 racions de cerals
    Verdures al migdia i a la nit
    Fruites crues
    Fruits secs crus, llavors i olives
    1 o 2 racions de làctics: iogurt, kèfir o formatge.
    Aigua
    Els aliments a triar han de ser frescos, de la temporada i respetuosos amb el medi ambient!
     

  • El plat infantil saludable
  • Plat compost per: 50% de vegetals i/o fruites, 25% de cereals integrals i 25% greix i proteïna saludable: llegums, fruits secs, llavors, peix, ou i carn blanca.
    L’aigua és la millor beguda!
     

  • Obesitat infantil
  • L’obesitat infantil és la plaga del nostre segle. I què la provoca? Una alimentació plena de sucres i greixos vegetals refinats més la manca de l’exercici físic.
    Reduir el consum de sucre pot prevenir l’obesitat. Ingerir iogurts naturals sense sucre, caquis madurs i cacau en pols, galetes de civada i plàtan, salsa de tomàquet casolana amb cúrcuma, entre altres.
     

  • Trucs i consell per tal que els infants mengin d’una manera sana
  • Hi ha moltes estratègies per què els infants consumeixin fruites i verdures, només cal tenir temps, ganes i paciència a l’hora de preparar els plats. Cal ser creatiu/creativa!
     

  • Receptes
  • CREMES I SOPES FREDES Bàsiques: llet d’ametlles, formatge d’ametlla, xerop de dàtil, mantega de cacauet, crema de cacau i avellanes, pa integral de remolatxa, nata vegetal, formatge de crema vegetal, carabassa rostida…
     
    Esmorzars: batut de xocolata, creps de blat sarraí amb alvocat i tomàquet, ous barrejats amb verdures…
     
    Finger foods: palets de peix, nugets de pollastre, mini pizzes…
     
    Cremes i sopes fredes
     
    Amanides
     
    I no continuem amb la informació! Et deixem amb la curiositat de fullejar el llibre!
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Lucky

    LuckyAquesta setmana a la Joan Oliva hi podeu reservar Lucky, la darrera pel·lícula d’un secundari de luxe com és Harry Dean Stanton (1926-2017).

    Stanton va debutar a mitjan de la dècada del cinquanta i, d’aleshores ençà, ha participat en gairebé 200 pel·lícules, pràcticament sempre com a secundari. Només un paper protagonista en la seva carrera cinematogràfica, això sí, no qualsevol paper. Stanton serà sempre recordat pel seu treball a París, Texas de Wim Wenders. Amb noranta anys, tot apuntava que aquest seria l’únic rol principal de la seva carrera, però no ha estat així. L’any 2017, s’estrenava Lucky, que Stanton protagonitza i que va suposar el seu comiat. De fet, tot i que va poder veure finalitzada la pel·lícula, Stanton va morir al setembre de 2017, només quinze dies després de l’estrena comercial de la cinta.

    Acostumats a veure’l en films bèl·lics i westerns, Harry Dean Stanton protagonitza el “viatge espiritual d’un home de noranta anys”. Lucky, el personatge que interpreta, és un home d’edat avançada que viu en un petit poble a prop de la frontera amb Mèxic. És un home parc i que parla sense embuts. Amb una rutina diària molt definida, tot canvia quan un dia té un ensurt de salut. A partir de llavors, aquest home que no creu en res començarà a reflexionar sobre la seva pròpia mort. Aquest és el punt de partida d’una cinta que podríem catalogar de western crepuscular amb tocs surrealistes i que, en tot cas, és un comiat brillant per a aquest actor de llarga trajectòria professional.

    David-Lynch-mejores-Stanton-Lucky_EDIIMA20180504_0782_5

    Darrere del film, hi trobem un debutant en la direcció. John Carroll Lynch, també actor secundari -tots el recordem com a marit de Frances McDormand a Fargo- s’ha estrenat com a director amb Lucky. És un altre exemple d’actor que passa a la direcció i que cuida molt i molt els actors que hi intervenen. En podríem citar molts exemples, des de Charles Laughton a Clint Eastwood, passant per Jodie Foster.

    Per al seu primer film, John Carroll Lynch ha comptat (a banda de amb Harry Dean Stanton) amb David Lynch (el director de Blue Velvet i Mulholland Drive, que interpreta un amic del protagonista i que, tot i la coincidència de cognoms, no té lligams familiars amb el director), Ron Livingston i Tom Skerrit.

    Tràiler de la pel·lícula:

    No deixeu passar aquesta comèdia existèncialista sobre allò que és important de la vida. Ja podeu reservar Lucky a la Joan Oliva.

    DVD

  • Lucky
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El sueño de la razón, Berna González Harbour

    el-sueno-de-la-razon_berna-gonzalez-harbourHelena González Harbour ja era una periodista de reputada trajectòria quan el 2012 va fer el salt a la literatura amb la seva primera novel·la. Verano en rojo inciava una aclamada sèrie de novel·la negra, de la qual fins ara ha escrit quatre volums, protagonitzada per la comissària María Ruiz. Tot just aquest 2019, ha vist la llum El sueño de la razón, quart títol de la sèrie i novetat aquesta setmana a la Joan Oliva.

    González Harbour és, a més a més d’escriptora, periodista i analista política. És subdirectora de El país, diari en què actualment condueix el programa d’entrevistes ¿Qué estás leyendo?

    Anys enrere, havia cobert esdeveniments internacionals, en qualitat de reportera, com ara el procés de pau a l’Ulster i la Guerra del Golf.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESEn El sueño de la razón, la comissària Ruiz es troba temporalment suspesa i fora del cos de policia. Ha tornat a Madrid, després d’un llarg exili professional a Sòria a què la va comdemnar el Jefe Superior del cos de policia, a l’espera del judici que resolgui la seva situació. És el mes de maig i Madrid gaudeix de las festes de Sant Isidre. sueño de la razón produce monstruos

    Tot i estar fora de servei, uns primers indicis fan saltar les alarmes de la comissària i és que han aparegut diferents animals sacrificats reproduint escenes d’allò més macabres. Poc després, la prova definitiva que alguna cosa s’estava preparant: Sara Muñoz, una jove becària de la Facultat d’Història de l’Art, apareix morta en estranyes circumstàncies. La jove era una gran aficionada a l’obra del genial Francisco de Goya i el criminal s’ha entretingut a escenificar alguns dels quadres de l’artista.

    La víctima tenia un tatuatge al turmell amb el títol d’una de les obres de Goya, El sueño de la razón produce monstruos, un gravat que pertany a la sèrie Los Caprichos, amb els quals l’artista exposava els vicis dels homes i l’absurditat de la condició humana. El títol de la novel·la és, per tant, una referència explícita a l’obra de Goya que evoca “allò que passa quan la raó dorm”.

    SÈRIE DE LA COMISÀRIA MARÍA RUIZ

    Feu clic damunt de les portades per llegir les primeres pàgines.

    Verano en rojo Margen de error
    portada_las-lagrimas-de-claire-jones_berna-gonzalez-harbour portada_el-sueno-de-la-razon_berna-gonzalez-harbour

    Llibres

  • Verano en rojo
  • Margen de error
  • Las lágrimas de Claire Jones
  • El sueño de la razón
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Guies familiars. Indrets i paisatges. 20 excursions per a totes les edats

    El bon temps ja ha arribat i això vol dir moltes ganes d’estar-se al carrer: anar amb bicicleta, passejar, anar a la platja, sortir a caminar… Doncs bé, algunes de les novetats que t’ofereix la biblioteca són aquestes guies familiars que contenen vint excursions per a totes les edats.

     
     
    Miradors_portada_impremtaMiradors de Catalunya
     
    En iniciar el llibre trobaràs un mapa de Catalunya on hi ha situats els vint miradors que proposen els seus autors. També hi ha la llista dels miradors amb la indicació de la tipologia de l’excursió: circular, d’anada i tornada; la durada i la pujada acumulada. Cada circuit té el mapa i una descripció del terreny i dels diferents elements que aniràs descobrint.
     
    El camí comença a l’Alt Empordà, a Sant Llorenç de la Muga, en concret es puja a la torre de Sant Llorenç o dels Moros, una magnífica torre de guaita d’origen medieval de gran importància estratègica.
     
    Continuem per l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el Bages, el Baix Empordà, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Berguedà, la Conca de Barberà, el Montsià, Osona, el Pallars Lluçà, el Pallars Sobirà, el Priorat, el Solsonès, la Terra Alta, l’Urgell, el Vallès Occidental,
     
    i finalitzem al Vallès Oriental, al Turó de Tagamanent de 1.056 m, on trobem les restes de l’església romànica de Santa Maria de Tagamanent.
     
    Rutes-daigua_portada_impremta-350x615Rutes d’aigua per Catalunya
     
    El medi natural de Catalunya és molt divers i l’aigua n’és un element fonamental. Les rutes d’aquesta guia transcorren per les quatre províncies, en llocs coneguts i en d’altres de no tant.
     
    Iniciem, doncs, el viatge per la Roca foradada de Cantonigròs, considerat un salt d’aigua de ‘conte de fades’. A part de l’aigua, veuràs alzines, roures, castanyers i bosc de ribera… un indret ben ‘encantat’.
     
    per passar per un seguit de salts, entre els quals: el Salt de la Resclosa, el Salt del Mir, el Salt de Molí del Salt, i continuar per gorgs, estrets i congostos: el gorg de Malatosca, l’estret del Forn, el congost de Mont-rebei, la cascada de Sant Esperit, el Niu de l’Àliga,
     
    acabarem a les Cadolles Fondes al Parc Natural del Montsant, on la roca s’ha erosinat a causa del riu Montsant.
     
    De segur que aquestes dues joies de guies de l’Editorial Alpina t’ajudaran a triar diferents destinacions ben properes i boniques! No s’hi val a tenir mandra! El que ens ofereix la natura és indescriptible!
     
    Gaudeix de les excursions i de la companyia!
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un món ple d’històries d’animals. Angela McAllister i il·lustracions d’Aitch

    UN MÓN PLE D’HISTÒRIES D’ANIMALS d’Angela McAllister i d’Aitch ens ha acompanyat durant la setmana.

    un mon pleLa novetat que t’oferim és un cant delicat i harmoniós a l’amor pels animals.
     
    El llibre conté cinquanta llegendes i contes d’arreu del món relacionades amb els animals de cada contrada. Les acompanyen unes senzilles i meravelloses il·lustracions!
     
    Hi són representats països africans: Kènia, Ghana, Nigèria…; d’Àsia: Índia, Tíbet, Japó…; d’Amèrica del Nord: Canadà, inuits, indis nadius…; d’Amèrica del Sud: Perú, Argentia, Brasil; d’Europa: Dinamarca, Escòcia, França…; d’Austràlia i Oceania: Hawaii, Nova Zelanda, Austràlia…
     
    De segur que trobes la història que t’encisarà. Et fem la proposta de tastar-ne un bocinet d’unes quantes!
     
     
     
    AMÈRICA DEL NORD. Una història dels peus negres. El búfal i l’Ala d’Àliga.
     
    IMG_20190612_180423-crop

    ‘Fa molt de temps només hi havia arbres i arbustos alts i rectes, prou separats perquè un home hi pogués passar per entremig sense necessitat d’un camí, i la terra era llisa sota els peus, sense pedres.
    Un gran búfal voltava pel territori. Tenia un poder espiritual, que li permetia canviar les coses d’una forma a una altra. (…) L’Ala d’àliga era ambiciós i volia convertir-se en el cap de la tribu. Per tant, va oblidar-se de la promesa que havia fet i va acceptar l’oferta.’

     
    EUROPA. Una història anglesa. Els tres porquets.
    No cal que et diguem massa del què passa en aquest conte. És ben conegut de totes nosaltres!

    ‘Hi havia una vegada tres porquets que es deien Snuffle, Spot i Curly…’

    IMG_20190612_180303-crop

     
    ÀSIA. Una història del Japó. Com la medusa va perdre els ossos.
    IMG_20190612_180504-crop

    ‘Al principi, la medusa tenia una closca rodona, blanca com la lluna, i quatre potes que li permetien caminar pel fons marí.
    Per desgràcia va perdre aquella closca blanca tan bonica i les quatre potes fortes per una estupidesa. Això és el que va passar. (…)
    Malgrat tot, quan la reina va sentir la història de com el mico havia engalaipat la medusa, va riure tant que es va refer gairebé del tot.’

     
    ÀFRICA. Una història de Nigèria. Les formigues i el tresor.

    ‘En un poblat d’Àfrica vivia un home pobre que era molt amable amb els animals i els ocells. Conreava un hortet, i els pocs aliments que en treia els compartia amb el seu lloro. A més, cada matí escampava unes quantes engrunes a fora la cabana per a les formigues. …’

     
    AUSTRÀLIA i OCEANIA. Una història d’Austràlia. L’emú i el guan negre.

    ‘…L’emú se’n va anar. “Tinc unes potes fortes i ràpides”, va pensar. “Potser el guan negre té raó.” Així doncs, es va tallar les ales per ser més lleuger.
    L’endemà, quan el guan negre va veure l’emú, va estendre les ales i va somriure. …’

     
    Viscatxes-cropAMÈRICA DEL SUD. Una història d’Argentina. Les dues viscatxes.

    ‘Dues joves viscatxes vivien juntes als vessants rocosos dels Andes. Eren amigues de l’ànima i els encantava estar-se tot el dia jugant, perseguint-se l’una a l’altra entre les pedres i saltant d’una roca a l’altra.
    Les dues amigues ho compartien tot, especialment qualsevol clapa deliciosa de molsa o liquen, que era el seu menjar preferit.
    (…)’

     
     
    Contes
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La peste. Primera temporada

    La_peste_Serie_de_TV-767875150-large

    Els seguidors de les sèries de televisió estan d’enhorabona aquesta setmana ja que és novetat a la Joan Oliva la primera temporada de La Peste, l’ambiciosa serie de Movistar+. Amb un pressupost de deu milions d’euros, més de 130 localitzacions i 2000 extres i gairebé 200 actors, La Peste ha rebut l’aplaudiment unànime de crítica i públic. Les claus de l’èxit són variades: una tasca important de documentació històrica, uns creadors de renom (Alberto Rodríguez i Rafael Cobos) i un rodatge cent per cent cinematogràfic, que res té a envejar a les grans sèries de televisió nord-americanes que tan de moda s’han posat d’una anys cap aquí.

    Alberto Rodríguez és, actualment, un dels directors de cinema espanyol més important. Acumula un bon nombre de premis Goyas per films com ara El hombre de las mil caras (2016), La isla mínima (2014), Grupo 7 (2012) o 7 vírgenes (2005) i per posar-se al capdavant de La peste va comptar amb el seu coguionista habitual, Rafael Cobos.

    La peste és un thriller històric ambientat a la Sevilla de la segona meitat del segle XVI, quan la capital andalusa era una ciutat de riquesa i esplendor, amb un comerç pròsper com a porta d’accés d’Amèrica a Europa. Allà, els rics ho eren molt, però el seu or i la seva plata convivia amb la pobresa més absoluta, la fam i les epidèmies que patia el poble. En aquest entorn, hi apareix la pesta negra de la qual els més poderosos, d’entrada, no volen fer cas i creuen que mantenint-la als afores de la ciutat afectant els més pobres ells s’hi mantindran al marge. Fins aquí, la sèrie destacaria “només” per la seva acurada ambientació i documentació històrica, però el cas és que aquest entorn serveix de teló de fons per al thriller que serà part fonamental de la trama.

    TELEVISION  SERIE  LA PESTE fotograma de La Peste

    Arriba a Sevilla Mateo Núñez (interpretat per Pablo Molinero), un ex-militar que pretén localitzar i treure de la ciutat el fill d’un bon amic mort. Mateo posa en risc la seva pròpia vida ja que, temps enrere, ell mateix va fugir de Sevilla quan la Inquisició el va condemnar a mort per imprimir llibres prohibits. Malauradament, abans de poder localitzar el noi que ha vingut a buscar (Valerio Huertas, a qui dona vida el jove Sergio Castellanos), la Inquisició el localitza. Tot i el mal presagi, el Sant Ofici li proposa un tracte: si troba el culpable d’un seguit de crims amb trets diabòlics que asolen la ciutat, no executaran la comdemna de mort. Davant d’aquesta proposta, Mateo accepta i recorre a un dels seus antics amics a la ciutat: Luís de Zúñiga (Paco León).

    La sèrie, que va ser presentada en el Festival de Cinema de Sant Sebastià 2017, estrenarà la segona temporada durant la tardor de 2019. De moment, tots aquells que no heu vist la primera temporada ja podeu reservar-la a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Tràiler de la sèrie La Peste:

    DVD

  • La peste. Primera temporada
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Novel·la juvenil. Angel Burgas -Chiki Fabregat-Agustín Fernández-Anna Greta Winberg.

    Aquesta setmana t’oferim quatre novel·les els destinataris/les destinatàries de les quals són la jovenalla.

    Quatre històries narrades en primera persona i on els personatges principals ens expliquen les seves emocions i les seves experiències segons la temàtica de cadascun dels llibres.

     
    collage jnIniciem les recomanacions amb Angel Burgas i la seva novel·la Ohio. Si t’agrada la ciència-ficció, aquesta història distòpica et mostra el món de Max, un món fictici i indesitjable.
     

    ‘Quan existíem com a família, hi havia electricitat, i vehicles particulars, i trens d’alta velocitat, i ordinadors i xarxes socials. Hi havia escalfor a les llars, i hi havia llocs plens de productes que es podien comprar per ser consumits. Pensar en Família era retrocedir als temps remots d’abans de l’Impacte. Tinc pocs records d’aquella època, i els que tinc són poc consistents i de vegades es confonen amb els somnis. Em dic Max Blau però no soc qui dic que soc. Soc un altre en aquest altre món, el de després de l’Impacte.’

     
     
    Continuem amb Chiki Fabregat i la seva història de fantasia que duu per títol Me llamo Zoila. Aquesta narració és la primera d’una trilogia, Zoila I, el segon i el tercer títols de la qual són La leyenda del vínculo i La cueva del fuego.
     
    La Zoila és una noia especial. Té unes orelles especials. La raó? És mig elfa, òrfena d’una elfa i d’un pare humà que els abandona. La força del seu pensament pot causar la mort o guarir ferides sense adonar-se’n, pot llegir la ment d’altres perones… I aquest últim aspecte no l’ha demanat!
     
    Me llamo Zoila-crop

    ‘Miro hacia otro árbol y una estructura pequeña, cuadrada, forrada de hojas y lianas aparece. Se mueve la cortina de jazmines y la cara sonriente de Keena me saluda. Debe de ser el mismo árbol (…). Noto la conexión entre lamente de la chica y la de mi hermano. Me falta el oxígeno, necesito salir de aquí. compruebo que Liam sigue entretenido hablando con ella y solo cuando estoy segura de que no me presta atención dejo que la imagen de Raimon ocupe toda mi cabeza. Creía que no iba a lograrlo, que no iba a poder mantener mi mente ocupada para que ellos no notasen nada. Me siento fuerte por haberlo conseguido y a la vez noto una pena densa muy dentro por haber aprendido a engañar a Liam.’

     
     
     
    Seguim amb Agustín Fernández Paz i la narració La casa de la por. Quan t’has d’enfrontar als records després de la mort dels pares, et provoca un gran trasbals i rememores tot allò que et pensaves que ni existia a la teva ment!
     
    la casa de la por-crop

    ‘La mare va morir fa vuit mesos, (…)
    Entre els seus objectes personals, ocult sota unes camises en un calaix de la calaixera, hi havia un estoig blau que ella mai m’havia ensenyat. Va ser l’atzar el que m’hi va portar? Per què la mare l’havia mantingut en secret durant tants anys?
    Saber què contenia va desencadenar una inesperada revolució dins meu. Va ser la millor demostració del fet que totes les experiències de la vida són dins nostre, res desapareix del tot per més que pensem que ho hem oblidat.’

     
     
    I acabem amb Anna-Greta Winberg amb Quan un toca el dos. Si tens tretze anys i els teus pares s’estan separant, entendràs tot el que li passa a la Madde, la protagonista d’aquesta història. I és que en aquest cas qui toca el dos de casa és el pare.
     
    quan un toca el dos 1-crop

    ‘Des del dia que se n’havia anat, el pare no havia tornat. Un dia, de cop i volta, la mare ens va dir que ens vindria a veure aquella tarda mateix.
    La mare anava recollint coses: diaris i revistes, el meu jersei, (…)
    I quan el pare va entrar al rebedor, en certa manera es va notar que era de fora. Es respirava que ja no hi vivia. No havia canviat, duia el mateix abric, però quan el va penjar es va notar que al cap de poc se’n tornaria a anar. I es va aturar al davant del mirall i s’hi va mirar com fan les visites.’

     
    Desitgem que t’agradin tant com a nosaltres!
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El intercambio, Rebecca Fleet

    “La llave se desliza y gira en la cerradura, suave y resbaladiza como un pececillo de plata. Anoche, en la cama, con la menta absorta en las sombras oscilantes de las ramas que arañaban la ventana y anticipando este momento, pensé que me resultaría más difícil. Imaginé crujidos metálicos. Una resistencia chirriante. Después de todo lo que me ha traído aquí, me da la sensación de que debería hacérseme más cuesta arriba. Pero es fácil…, casi un anticlímax. Una cáscara de huevo que se quiebra en la mano y se desecha.”

    El intercambio-Rebecca FleetEl intercambio és un nou exemple de l’anomenat domestic noir, subgènere que tant d’èxit ha proporcionat darrerament a autores com ara Fiona Barton (La viuda, La mare) o Shari Lapena (La pareja de al lado). L’autora de El intercambio, Rebecca Fleet, debuda en la novel·la amb aquest títol, que aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva.

    El matrimoni format per la Caroline i en Francis no atravessa el seu millor moment. Temps enrere, ell va patir un episodi d’addicions i ella va tenir una relació extramatrimonial amb un company de feina. Per tot això, ambdós estan d’acord a passar uns dies a soles. logo blog genere negre_AMB LLETRESA través d’una pàgina web, accepten una oferta per intercanviar casa seva durant una setmana amb un desconegut. De manera que el matrimoni s’instal·larà set dies en una casa que no és la seva mentre que el desconegut farà el mateix a casa d’ells.

    Així doncs, la Caroline i en Francis deixen el seu fill amb la mare d’ella i arriben a la seva residència temporal amb la ferma intenció de passar uns dies tots dos sols. La casa és gairebé buida, sinistre, del tot impersonal. Com si ningú no hi visqués, però de mica en mica, petits flaixos van enlluernant la Caroline que descobreix detalls familiars per a ella.

    Qui viu en aquella casa? i, el que és més important…qui és ara mateix a casa del matrimoni?

    portada-El intercambio_Rebecca FleetPrimeres pàgines.

    El intercambio és una novel·la d’estil directe i senzill, de fàcil lectura en què destaca el perfil psicològic dels personatges amb múltiples facetes. La narració alterna present (quan lluiten per reconstruir la seva relació) i passat (quan el matrimoni va començar el seu declivi) amb capítols titulats Allí o En casa.

    Rebecca Fleet és una escriptora anglesa que, actualment, viu i treballa a Londres. Llicenciada en Literatura Anglesa, El intercambio és la seva primera novel·la. Ja n’està preparant la segona: The second wife.

    Llibres

  • El intercambio
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Territori flor. Mia Cassany i Luciano Lozano

    Aquest mes de juny arriba ben florejat!


    I és que la novetat d’infantil té a veure amb les flors! Territori flor de Mia Cassany i Luciano Lozano.
     
    Territori florNomés cal que observeu la coberta i hi veureu hibiscus, hortènsies, marguerides, clavells… amb la companyia de marietes, de papallones, de formigues, d’abelles i d’un gafarró i d’una cadernera, que us acompanyaran en tot el camí! Es tracta d’un viatge al món de les flors, dels colors i de les olors, que té molt a veure amb la situació geogràfica d’on són originàries.
     
    I quan l’obriu us meravellareu de les magnífiques il·lustracions que acompanyen les explicacions de cada flor!
     

    ‘Aquest llibre parla de l’amor i de la fascinació: de l’amor que les dones i els homes han sentit sempre per les flors, i de la fascinació que han experimentat quan s’han embadalit amb els colors, les olors, les formes i la vida en general de les flors.
     
    Però aquest llibre no parla només de les flors, sinó de les flors i del lloc on neixen, de les terres i dels climes que les acullen. Per això aquest llibre és un viatge al país de les flors, o al país de cada flor.’

     
    I què hi trobem?
     

  • Significats del crisantem: grocs signifiquen amor, blancs, honestedat…
  • Què volen dir les hortènsies? Indiquen feminitat, encant, elegància, fortalesa…
  • IMG_20190607_152433

  • I la flor del cirerer? Retorn, renaixement a una altra vida, a una vida millor…
  • Què significa si et regalen una flor de lotus? Si és un asiàtic significa vida, puresa, bellesa, pau i harmonia. A l’antic Egipte simbolitzava el retorn a la vida, la resurrecció, la nova existència.
  • Què significa una orquídia? Significa que ets una persona molt especial per qui te la regala, i que volen passar més temps amb tu.
  •  
    I no us desvetllem res més de la resta de flors: narcisos, gira-sols, margarides, hibiscus, blauets, lliris, roses, tulipes, estrelítzies…
     
    Obriu-lo i llegiu-lo!! Deixeu-vos endur per la vista i la imaginació, olorareu les seves fragàncies!
     
    Contes
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    Pàgina Següent »