Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per abril, 2019

Un invitado inesperado, Shari Lapena

Un invitado inesperado_Shari LapenaShari Lapena (Canadà, 1960) va saltar a la fama amb La pareja de al lado (2017), la seva primera novel·la de gènere negre. Fins llavors, aquesta advocada i professora d’anglès havia escrit algunes novel·les d’humor, però sense dubte, l’èxit de vendes li va arribar amb el canvi de gènere literari. Un any després, va publicar Un extraño en casa (2018) i, enguany, arriba a casa nostra Un invitado inesperado (2019), que aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva.

Un invitado inesperado és una novel·la de misteri del tipus de “l’habitació tancada”, un clar homenatge (tot i que la trama no hi té res a veure) als Diez negritos de l’Agatha Christie.

logo blog genere negre_AMB LLETRESL’hotel Mitchell’s Inn és un idíl·lic allotjament de muntanya. El lloc ideal per desconnectar i relaxar-se. Allà s’hi dirigeixen un seguit de personatges, amb la intenció de passar un relaxant cap de setmana al bell mig del bosc. Entre els hostes, hi ha un matrimoni en crisi, una parella d’amigues, dos promesos a punt de casar-se, una escriptora, un criminòleg i dos joves amants. Tots ells, a priori, desconeguts entre si. Tot va segons el previst fins que una terrible tempesta deixa l’hotel sense electricitat, ni telèfon ni calefacció. A banda dels hostes, només el propietari de l’establiment, en James, i el seu fill, en Bradley, els acompanyen.

un invitado inesperado_rodonaPrimeres pàgines.

Ara, ningú no hi pot entrar ni sortir-ne i, de sobte, un cadàver. D’entrada, sembla un accident. La jove promesa ha aparegut morta als peus de l’escala. Però si analitzes l’escena, no hi ha dubte que hi ha un assassí entre tots els que han quedat aïllats dins de l’hotel. A mesura que avançi el cap de setmana, els dubtes i els secrets aniran escampant-se per l’hotel fins arribar a un final del tot inesperat.

la pareja de al lado un extraño en casa un invitado inesperado

Llibres

  • Un invitado inesperado
  • Un extraño en casa
  • La parella del costat
  • La pareja de al lado
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    La parella del costat, Shari Lapena

    BANNER-560

    El darrer llibre que han comentat els clublaires de L’Oliva Negra ha estat La parella del costat de l’escriptora canadenca Shari Lapena.

    Shari Lapena, l’autora

    Shari Lapena va néixer al Canadà l’any 1960. De nena va créixer envoltada de llibres. La seva mare, una apassionada de la literatura, s’encarregava que a casa sempre hagués què llegir. Potser d’aquí va sorgir la seva passió per l’escriptura i la lectura; un hàbit que ha inculcat als seus dos fills, els quals ho fan desmesuradament, tot i que un d’ells és dislèxic.

    Shari LapenaVa estudiar Dret perquè, encara que havia volgut ser escriptora des de la infància, no creia que “fos una elecció practica de carrera”, i es va llicenciar a la The Humber School for Writers.

    Després d’alguns anys treballant com a advocada i d’insatisfacció en la professió legal, Lapena va tornar a l’escola per convertir-se en professora d’anglès, a la qual s’adaptava millor. En tenir els seus dos fills va decidir quedar-se a casa amb ells, i va començar a escriure, debutant com a novel·lista amb Things Go Flying (2008), una comèdia en una trama amb crisi d’edat, secrets i fantasmes. La segona novel·la va ser un altre llibre d’humor, Happiness Economics (2012), la història d’un poeta anomenat Will Thorne, casat amb una brillant economista, a la recerca d’una musa i del significat de la vida.

    Però les novel·les literàries còmiques no es venen molt bé i va decidir canviar de gènere, abandonar la comèdia i crear trames de suspens i misteri un gènere que sempre li va encantar llegir, però no s’havia atrevit a abordar.

    El salt a la fama com a escriptora li va arribar amb La parella del costat (2016), que podria adscriure’s a l’anomenat domestic noir.

    Shari Lapena_rodonaPer saber-ne més…

    La parella del costat, el llibre

    Mai se sap el que passa a la casa del costat. Dues parelles, dues cases i un muntanya russa de mentides, traïció i secrets entre marits i mullers. la parella del costatTot comença la nit en què Anne i Marco Conti van a sopar a casa dels seus veïns Cynthia i Graham i deixen la seva filla Cora de 6 mesos a casa seva. La veïna els ha convidat a una petita festa a casa però prefereix que la nena no hi vagi. Res personal, és només que no suporta la idea que plori.

    Marc està d’acord. Després de tot, diu, és la casa del costat. El pla que proposa és portar-se el monitor infantil i tornar-se per anar a veure-la. Tot i així, Anne se sent molt culpable de deixar-la. Se sent una pèssima mare per anteposar una estona de diversió a la petita. Marc, el pare de Cora, s’ho està passant genial i considera que la seva dona ha de divertir-se una mica més, ja que des que va tenir a la nena ha estat patint problemes de depressió. Cada mitja hora fan torns Anne i Marc per anar a veure-la i comprovar que segueix dormint. Tot està bé fins que la festa acaba i quan el matrimoni torna a casa i descobreixen la porta principal entreoberta i les seves pitjors pors es fan realitat: la petita ha desaparegut.

    I ja encetem la recta final del curs 2018-2019 de L’Oliva Negra. El darrer llibre que comentarem enguany serà: El fals somriure de Mari Jungstedt.

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Intrèpides. Cristina Pujol i Rena Ortega

    Novetat infantil abril 1-crop La novetat d’aquest mes d’abril a la sala infantil de la biblioteca està dedicada a les dones intrèpides.
     
    En aquest llibre trobareu els viatges de 25 dones exploradores, moltes d’elles oblidades pel pas del temps. Seguint els seus passos aprendrem com van superar les seves pors, com van aconseguir pujar les muntanyes més altes, recórrer el món a peu, en bicicleta, viatjar a l’espai, travessar volant oceans i continents, sobreviure en el desert o baixar a les profunditats del mar…
     
    Algunes van arribar a la seva meta i d’altres no, però el que importa és el camí que van recórrer i com el seu viatge les va canviar per sempre.

  • Sabeu qui era Egèria?
  • Egèria va recórrer Terra Santa, en total més de cinc mil quilòmetres en tres anys. Comença el veritable pelegrinatge des de Constantinoble.

  • I Gudrid?
  • Gudrid era islandesa i va arribar a Amèrica en una de les exploracions vikingues. Va donar a llum el primer europeu nascut en el Nou Món.

    I una bona colla més:

  • Jeanne Baret, la primera que va donar la volta al món en vaixell.
  • Sacajawea, va acompanyar els exploradors Lewis i Clark fins al Pacífic.
  • Marianne North, va recórrer els cinc continents.
  • Isabella Bird, va ser la primera admesa a la Royal Geographical Society.
  • May French Sheldon, va recórrer part de Kènia i Tanzània.
  • Nellie Bly, va fer la volta al món en 72 dies.
  • Mary Kingsley, va recórrer el Congo i Gabon.
  • Margaret Fountaine, viatja pel món recopilant papallones.
  • Annie Londonberry, va recórrer el món en bicicleta.
  •  

    Novetat infantil abril

     
    I la llista continua…
     
    Si cliqueu ací, trobareu una entrevista amb la Cristina Pujol, l’autora.
     
     
    Contes
     
    El llibre a les biblioteques.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Piedras negras, Eugenio Fuentes

    piedras negras_eugenio fuentesEugenio Fuentes (Cáceres, 1958) és un dels autors de novel·la negra amb més projecció a l’estranger i tot, gràcies a la sèrie de novel·les protagonitzades pel detectiu Ricardo Cupido. Aquest 2019, acaba de publicar el setè títol de la col·lecció, Piedras Negras, que aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva. Abans d’aquest títol, va publicar: El interior del bosque, La sangre de los ángeles, Las manos del pianista, Cuerpo a cuerpo, Contrarreloj i Mistralia.

    El personatge de Ricardo Cupido no va néixer com a detectiu. Va aparèixer com un personatge més de la primera novel·la d’Eugenio Fuentes, Las batallas de Breda. Anys després, el personatge iniciaria una sèrie de llibres policíacs ja convertit en detectiu, fugint del prototip d’investigador alcohòlic i faldiller.

    SÈRIE RICARDO CUPIDO:

    el interior del bosque la-sangre-de-los-angeles-eugenio-fuentes las manos del pianista
    cuerpo a cuerpo contrarreloj mistralia

    L’any 2004 és el moment en què té lloc la història de Piedras negras, en la qual es barregen memòria històrica, robatori de nadons i corrupció eclesiàstica. logo blog genere negre_AMB LLETRESTot comença quan la Marta Medina mor a Toulousse i la seva neta, Marthe, descobreix en l’acte de lectura del testament que la seva àvia havia tingut un fill en plena Guerra Civil i es va veure obligada a donar-lo en adopció. El detectiu Ricardo Cupido troba el fill de Marta Medina a Toledo. El seu nom és Alejandro Garcilaso i és pare, alhora, d’una filla il·legítima. Quan li fan saber la veritat sobre els seus orígens, L’Alejandro no en vol saber res i la Marthe se’n torna totalment decebuda cap a Toulousse.

    Pocs dies després, la filla d’Alejandro Garcilaso és assassinada de manera brutal i serà el seu pare qui ara recorrerà al detectiu perquè investigui el crim.

    portada_piedras-negras_eugenio-fuentes_rodonaPrimeres pàgines.

    Llibres

  • Contrarreloj
  • El interior del bosque
  • Las manos del pianista
  • Piedras negras
  • Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    La tribu

    La_tribuLa tribu és una de les anomenades feel-good movies. Una comèdia inspirada en una història real dirigida per tot un expert en aquest gènere. Fernando Colomo signa amb La tribu la seva pel·lícula número 21, després de títols emblemàtics com ara Bajarse al moro, ¿Qué hace una chica como tu en un sitio como éste?, Los años bárbaros o Isla bonita.

    La història de La tribu va arribar a través de Joaquín Oristrell, un dels coguinistes del film, junt amb el mateix Colomo i Yolanda García Serrano. Oristrell, professor a la Universitat Pompeu Fabra, va conèixer l’existència de Las Mamis gràcies a un dels seus alumnes de guió. Els guionistes buscaven històries i van anar cap a Badalona a conèixer Las Mamis.

    I qui són Las Mamis? doncs un grup d’street dance, del barri del Gorg, a Badalona, que es va convertir en tot un fenomen viral quan van participar a Got Talent. Potser no eren el millor grup de ball, però el seu entusiasme i la històra que hi havia darrere d’aquest grup va conquerir el públic del talent show i, posteriorment, el trio de guionistes de la pel·lícula.

    Las Mamis està compost per un seguit de mares que coincidia a l’hora de portar les seves filles a classe de ball. Fartes de no fer res d’especial mentre tenia lloc la classe de les nenes, van decidir participar a la seva pròpia classe de ball. I, amb el temps, la classe de Las Mamis es va convertir en una veritable teràpia de grup, en un fort sentiment de pertinença a una “tribu” per a aquestes dones treballadores.

    Un cop que Fernando Colomo i la resta de guionistes van conèixer el grup de ball, van començar a ficcionar i a donar forma al guió de la pel·lícula, tenint com a punt de sortida el grup de ball urbà real. L’actriu protagonista va estar decidida des de bon començament, Carmen Machi. Posteriorment, s’hi va afegir Paco León. Quadrar les agendes no va ser fàcil, però després d’una pausa d’un any, es materialitzava el retrobament de l’Aída i el Luisma de la sèrie de televisió Aída. A La Tribu, però, no són germans, sinó mare i fill.

    Carmen Machi interpreta Virgínia, una senyora de la neteja que ben joveneta va donar en adopció el seu nadó. Després de més de trenta anys sense saber-ne res, es retroba amb el fill, en Fidel (Paco León), un executiu sense escrúpols que ho ha perdut tot, fins i tot, la memòria. Malgrat no haver tingut relació mai, mare i fill descobriran tot el que tenen en comú.

    U398342

    Algunes de Las Mamis reals apareixen a la pel·lícula i la seva professora de ball a Badalona, Maribel del Pino, va superar el càsting i s’interpreta a ella mateixa en el film.

    Ja podeu reservar La tribu a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    DVD

  • La tribu
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sant Jordi 2019

    roses-3039472_640

    La diada del llibre i la rosa ja torna a ser aquí i les biblioteques de VNG ho tornem a celebrar com cal! Com és habitual, oferim als lectors una gran selecció de novetats literàries per a grans i petits. Les podeu consultar en la Guia de Novetats de Sant Jordi’19 i en la Guia de Novetats Infantils.

    Guia de Novetats Sant Jordi 2019roses-2495684_640

    Guia de Novetats Infantilsrose-2383148_640

    I també us presentem la novena edició de la Guia de Lectura de Fons Local de la comarca del Garraf. Aquí, hi trobareu obres que tenen com a tema el Garraf o els seus municipis així com també publicacions d’autors nascuts o vinculats a la comarca.

    Guia de Fons Local del Garrafroses-4031022_640

    Les biblioteques de VNG us desitgen Bona Diada de Sant Jordi!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    roses-3039472_640

    No hi ha comentaris

    Com parlar de música clàssica als infants. Pierre Charvet

    pentagrama

    Un dels llibres que t’ofereix la biblioteca en el racó de les famílies és aquest llibre dedicat a la música clàssica. El trobareu en català i en castellà
     
    com parlar A ‘Com parlar de música clàssica als infants’, l’autor t’explica com han de ser els bons començaments introductoris a la música i la primera regla és: Per tal d’estimar, s’ha d’estimar.
    Cal que els pares mostrin un plaer real en el moment d’escoltar i de viure la música clàssica. No és important si després els gustos dels pares i dels fills evolucionen en direccions diferents.
    L’audició de la música, pop i/o clàssica ha de ser en un moment especial, sense que sigui una imposició, ha de formar part, però, de la vida quotidiana.
     
    Una altra regla és: escoltar, escoltar… i escoltar. Els nens volen escoltar sempre els mateixos contes i no se’n cansen mai, el mateix ocorre amb la música. Si el que escolten els és familiar els agradarà més. Ballar és una manera excel·lent d’apropar-los la música.
     
    clau de solEncara que el llibre va dirigit als infants, els adults trobareu respostes a preguntes que els petits fan sobre formes, tècniques i estils: per què es diu música romàntica…?, què significa do major? què és la clau de sol?…D’una manera clara i senzilla s’explica l’ofici de músic i de compositor i dels instruments musicals.
     
    La publicació es complementa amb un CD on s’ofereix una selecció de dinou il·lustracions sonores explicades en forma de fitxes a l’interior del llibre.
     
    A l’apartat de saber escoltar trobaràs: Cant gregorià, ‘In paradisum’, fragment de la Misa de difunts; Guillaume de Machaut, motete núm. 23; Clément Janequin, Ce moys de may… En total 19 peces interpretades per diferents orquestres.
     
    NotaI al final un glossari amb terminologia musical:

  • Ària: Composició vocal que forma part d’una obra de caràcter líric com una òpera, una cantata o un oratori.
  • Monodia: Música formada per una sola melodia.
  • Opereta: Obra escènica de caràcter lleuger que inclou parts parlades i ball.
  • Tempo: Velocitat amb la qual s’interpreta una obra.
  • Etc.
  • De segur que, després de llegir aquest llibre i prendre nota de tots els consells, els teus fills, nebots, nets… estimaran la música!!
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG, en castellà i en català.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Indignación

    L’obra de Philip Roth (1933-2018), un dels escriptors nord-americans contemporanis de més prestigi, ha estat portada a la gran pantalla en nombroses ocasions. IndignaciónPortnoy’s complaint (1972), La mancha humana (2002), Elegy (2008), La sombra del actor (2014) i Pastoral americana (2016) són alguns del llibres que han tingut la seva adaptació cinematogràfica. Aquesta setmana, a la Joan Oliva, trobareu com a novetat Indignación (2016), una nova adaptació, en aquest cas de la novel·la número vint-i-nou de Roth.

    Indignación ha estat el debut en la direcció de James Schamus. Tot i ser la seva primera experiència com a director, Schamus té una llarga trajectòria com a guionista i productor i habitual col·laborador, per exemple, dels films d’Ang Lee. El seu primer llargmetratge, Indignación, va ser un dels grans triomfadors del Festival de Sundance 2016.

    L’any 1951, Marcus Messner és un jove estudiant jueu de 18 anys d’origen humil. En Marcus, com en Philip Roth, prové de Newark (Nova Jersey) i, en el cas del protagonista de la pel·lícula, és fill únic d’un carnisser kosher que asfixia el seu fill amb les seves pors i la seva sobreprotecció.

    indignation1

    El jove Marcus estudia a la Universitat luterana d’Ohio quan acaba de començar la Guerra de Corea. Veient que els seus amics estan trobant la mort en el conflicte bèl·lic, Marcus evita haver de participar-hi gràcies als seus estudis universitaris. Tot i això, la vida del jove Marcus farà un gir de 180 graus, ja que tampoc no s’acabarà d’adaptar a la seva nova vida a Ohio, en què haurà de fer front a l’antisemitisme i la repressió sexual. Patirà, també, per l’amor de la jove Olivia.

    L’actor Logan Lerman (Corazones de acero, Las ventajas de ser un marginado) interpreta Marcus Messner. L’actriu Sarah Gadon (Cosmopolis; Drácula, la leyenda jamás contada) fa el paper d’Olivia.

    Ja podeu reservar Indignación a la Joan Oliva!

    DVD

  • Indignación
  • Llibres

  • Indignació
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Los asesinos de la luna, David Grann

    los asesinos de la luna_David Grann_David Grann és un escriptor i periodista de renom que treballa a The New Yorker. Potser el seu nom no és gaire conegut, però seus són els llibres Z, la ciudad perdida i El viejo y la pistola (The old man and the gun), portat a la gran pantalla recentment amb Robert Redford com a protagonista. Ara arriba a casa nostra la seva darrera novel·la: Los asesinos de la luna, que com les dues anteriors tindrà la seva adaptació per a la gran pantalla de la mà, ni més ni menys, que de Martin Scorsese (en la direcció) i Leonardo DiCaprio (en un dels papers protagonistes). Tan aviat com va acabar de llegir el llibre, el director de Taxi Driver i Toro salvaje va veure amb claredat que Los asesinos de la luna havia de tenir la seva versió cinematogràfica i repetirà, per sisena vegada, amb un dels seus actors fetitxe (DiCaprio) després de Gangs of New York, El aviador, Infiltrados, Shutter Island i El lobo de Wall Street.

    Los asesinos de la luna, novetat aquesta setmana a la Joan Oliva, és un exemple de l’anomenat true crime, un gènere de no ficció que examina un cas real. L’exemple més evident d’aquest gènere de crònica negra és el clàssic A sangre fría de Truman Capote.

    los asesinos de la luna_David Grann_rodonaPrimeres pàgines.

    David Grann ha recuperat un dels episodis més sagnats de la història nord-americana, un veritable episodi de segregació racial que va tenir lloc als anys 20 del segle passat. En aquesta ocasió, la història té com a protagonista la comunitat índia dels Osage. logo blog genere negre_AMB LLETRESEls Osage vivien originalment a Kansas, però en finalitzar la Guerra de Secessió, van ser expulsats a territori d’Oklahoma. Un cop allà, en un territori sense aparents recursos naturals, les abundants reserves de petroli i gas van convertir els Osage en els nous rics de Nord-Amèrica. Tant rics que, durant la dècada dels anys 20 del segle passat, van esdevenir la comunitat amb més renda per càpita del país. Aquesta casualitat del destí, que va fer capgirar “l’ordre social establert”, va despertar una espiral de violència contra la comunitat Osage. Un darrere l’altre, un bon nombre d’homes i dones Osage van ser assasinats.

    La situació va arribar a tal extrem que J. Edgar Hoover, el jove director del novell FBI, va agafar les regnes de la investigació i hi va destinar un equip d’homes dirigits per Tom White, un ex-ranger de Texas. No només per trobar els responsables de la massacre de què estaven sent objecte els Osage, sinó també per tal que l’FBI aconseguís un prestigi del qual encara estava mancat.

    La novel·la Los asesinos de la luna ha estat lloada arreu i ha estat guardonada amb l’Edgar Allan Poe Award al Best Fact Crime. Conta de 3 parts: les dues primeres, historiogràfiques i la tercera, fonamentalment periodística.

    Llibres

  • Los asesinos de la luna
  • Z, la ciudad perdida
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Entre nosotras el mar. Rosa Herraiz

    “Entre nosotras el mar”, una història d’amor i poesia

     

    Entre nosotras els mar

     
    Tot enamorament té un primer instant. No se sap per què! Diuen que es una reacció química, però hi ha alguna cosa que captiva sense poder endevinar el motiu.
     
    Matanzas és una ciutat cubana, que és a uns cent quilòmetres de l’Havana. Els turistes la creuen en el seu viatge a Varadero, que és on passen les seves vacances, i no són gaires els que es detenen a gaudir d’aquesta joia poc coneguda.
     
    Quan jo vaig arribar per primera vegada a aquesta vila, em va enamorar la seva llum, els seus carrers, la vida cultural i la seva gent. Va ser amor a primer cop d’ull, i aquest sentiment no m’ha abandonat mai, a l’inrevés, quan més la conec, més l’estimo.
    Amb il·lusió vaig buscar les petjades dels vilanovins que feia molt de temps havien fet d’aquella terra la seva llar, retrobant Josep Tomàs Ventosa, Francesc Gumà i Ferran i molts d’altres.
     
    davEra molt el que ens recordava aquells personatges: l’estàtua de Ventosa, idèntica a la que tenim a la Plaça de la Vila, el Callejon Gumà, l’Ermita de Montserrate…
     
    Passejar per Matanzas era quasi com fer-ho per Vilanova. Ens unien moltes coses: érem dues ciutats de mida mitjana, amb vida cultural… i a la vegada amb la tranquil·litat necessària per viure confortable, amb mar, i a no gaires quilòmetres d’una gran ciutat. La seva plaça principal evocava aires mediterranis……..o era que la nostra Plaça de la Vila tenia aires cubans?
     
    Per tantes arrels comunes va ser l’any 1998 que les dues ciutats es van agermanar. I des d’aleshores s’ha treballat per no perdre aquests lligams.
     
    Van ser molts viatges i moltes estades que em van permetre assaborir tot el que hi havia de fascinant en aquells carrers i en aquelles places i la seva gent.
     
    Si jo estimava Matanzas, un grup de matancers, descendents de catalans, estimaven Catalunya, i havien fundat el Casal Catalán “Gener y Guiteras”.
     
    Els vaig conèixer i junts vam començar una col·laboració que s’ha estès en el temps.
     
    Ediciones VigíaI com que l’amor sorgia a cada pas, em vaig enamorar també d’una editorial matancera única: Ediciones Vigia, la qual realitzava tots els seus llibres manufacturats. Amb tiratges de 200 exemplars. Amb una estètica original que els havia creat prestigi a tot el mon i que les convertia en veritables obres d’art.
     
    La primera vegada que vaig visitar l’editorial era un tràfec de gent retallant paper i acolorint làmines impreses mentre xerraven al voltant d’una taula, i un anar i venir de coneguts que entraven a la gran casa a saludar. Aquell dia vaig somiar que hi hauria un projecte que impliques a Matanzas i Vilanova dintre d’aquella escenografia tan bella.
    Anys després, amb la Loreley Rebull, que és escriptora i responsable de Cultura del Casal Catalán vam coincidir ràpidament en aquesta idea i vam anar a trobar a l’Agustina Ponce, que és la directora d’Ediciones Vigia.
     
    A foc lent es va fer aquest projecte on van participar poetes vilanovines i matanceres.
     
    Per Vilanova van ser: Teresa Costa-Gramunt, Cristina Grisolía, Blanca Deusdad, Ester Astudillo, Raquel Casas, Montse Lago, Francesca Calaf, Dolors Joan Ill, Luz Cassino, Manoli Alvarez, Anna Bertran i Agustina Moya.
     
    Era un homenatge a les dones: poesies de dones i projecte de dones, a cada banda de mar, que ens allunyava però també ens unia.
     
    Poeteses vilanovines amb LoreleyL’any 2018 l’agermanament amb Matanzas va arribar al seu vintè aniversari i l’Ajuntament de Vilanova (Departament de Cooperació i Participació) i el Casal d’amistat Cuba Garraf, al que jo represento, amb la participació del Casal Catalán de Matanzas vam celebrar-ho amb un seguit d’activitats.

    Es va presentar el projecte amb un acte a la biblioteca Joan Oliva, i posteriorment el llibre va ser editat i presentat a la “Feria Internacional del Libro de la Habana” i a la “Feria del Libro de Matanzas”.
     
     
    Ara només ens queda tenir el nadó a les nostres mans, a Vilanova.
     
    Desitgem que sigui ben aviat i presentar-lo en societat com es fa amb els nens molt desitjats. Les il·lustracions i disseny de Maria Alba Ríos, molt reconeguda a la ciutat matancera, li han donat un embolcall preciós.
     

    Acte a Cuba

     
    Com veieu, es una veritable historia d’amor i de poesia!!!!!!!
     
    Rosa Herraiz és l’autora d’aquesta història, treballadora de la biblioteca i ha escrit el conte Cartes damunt el mar: de Matanzas a Vilanova i la Geltrú.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »