Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per juny, 2018

El otro lado de la esperanza

otro lado de la esperanzaJa fa molt de temps que el cinema del director Aki Kaurismäki és un reflex de la seva mirada desencantada cap al món que ens envolta, això sí, sense perdre el seu particular sentit de l’humor. Aquest estil particular, que ja destil·laven films com ara Un hombre sin pasado, Luces del atardecer o El Havre, ha fet del cinema d’aquest director finlandès un gènere en si mateix.

Kaurismäki és, per a molts, un dels millors directors europeus actuals i, fidel al seu peculiar estil i segell inconfusible, després d’alguna altra trilogia, tanca amb El otro lado de la esperanza una “trilogia de dos”, que va iniciar el 2011 amb El Havre. La raó de ser de la curiosa trilogia binària és exposar les vergonyes europees, posant a la vista de tothom el drama dels refugiats i de la immigració il·legal.

El otro lado de la esperanza té l’escenari a Helsinki, com sol ser habitual en els films d’aquest director, i dos són els seus protagonistes principals: Primer, en Khaled, un jove que fugint de la guerra a Síria, sense present i sense futur, arriba a Finlàndia amagat en un vaixell de càrrega. I, segon, en Wikström, un home entrat en la cinquantena que decideix fer un gir a la seva vida quan es divordia i obre un restaurant. La situació legal de Khaled empitjora en el moment que les autoritats finlandeses li deneguen la seva sol·licitud d’asil, decisió que el converteix en il·legal i no fa més que dificultar qualsevol possibilitat d’obrir-s’hi camí. Quan en Wikström coneix en Khaled a la porta del seu restaurant, prendrà la decisió d’oferir-li feina.

1488304006-600x424_b5b78619-esperanza-1

El otro lado de la esperanza és un drama social amb to agredolç, en què l’autor s’allunya de qualsevol ideologia política i s’apropa, com sol ser habitual en el seu cinema, més cap a l’empatia i la solidaritat.

El film va ser guardonat amb l’Ós de Plata de la Berlinale al Millor Director i amb el Gran Premi Fripresci 2017 (Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica).

Tràiler de la pel·lícula:

DVD

  • El otro lado de la esperanza
  • El Havre
  • Nubes pasajeras
  • Ja podeu reservar El otro lado de la esperanza a la biblioteca Joan Oliva!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Elio. Una historia animatográfica

    portada ElioEspecialment rebudes pels joves lectors, són les col·laboracions entre l’autor Diego Arboleda i l’il·lustrador Raúl Sagospe. El tàndem format per aquests dos autors és sinònim d’aventures, humor esbojarrat i abundants referències a fets històrics que, segurament, molts lectors descobriran gràcies als seus llibres. Fins a l’actualitat, havien treballat conjuntament en un bon grapat de títols, com per exemple, Mil millones de tuberías, Papeles arrugados i Prohibido leer a Lewis Carroll (Premio Nacional de Literatura Infantil 2014). Aquesta setmana és novetat a la biblioteca Joan Oliva Elio. Una historia animatográfica, escrit per Diego Arboleda i amb el segell indiscutible de les il·lustracions de Raúl Sagospe.

    El protagonista és l’Elio, un nen orfe i més pobre que una rata, que viu a l’orfenat Triplántido. La seva trista vida fa un tomb ben gran quan els senyors Boj se l’emporten a viure amb ells, al bell mig de la ciutat de Madrid, a la Plaça del Rei, on el senyor Práxedes Boj, que era un oftalmòleg molt conegut a la ciutat, hi tenia la seva consulta. Just al costat, hi havia el Circ Price, de fet aquesta va ser la seva ubicació durant molts i molts anys des de 1880. Sí, no ho havia dit, l’Elio va néixer a finals del segle XIX, una època farcida d’invents que ara semblen que hagin existit sempre, com ara el telèfon i el cinematògraf, però que en aquell moment van ser tot un esdeveniment social. I l’Elio en va ser testimoni.

    Elio-ils-2-e1519982440600

    Elio. Una historia animatográfica de ben segur agradarà a tots aquells cinèfils que vulgueu saber com va ser el naixement del setè art. I hi descobrireu, també, curiositats com ara què va ser l’animatògraf Rousby i quina relació va tenir amb el cinematògraf, dels germans Lumière. I tot això, farcit d’aventures, intrigues i societats secretes!

    portada Elio rodonaPrimeres pàgines.

    Si us agrada Elio. Una historia animatográfica, no deixeu de llegir algun altre títol escrit per Diego Arboleda i il·lustrat per Raúl Sagospe:

    mil millones de tuberías Aventuras en espiral papeles arrugados

    prohibido leer a lewis carrol descazadores de especies perdidas

    Llibres

  • Elio, una historia animatográfica
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    V de Vegano

    V de veganoDestaquem aquesta setmana V de Vegano, una de les novetats que ja podeu reservar a la Joan Oliva. El llibre és molt més que un receptari de cuina vegana i arriba de la mà de la prestigiosa xef vegana Isa Chandra Moskowitz.

    Isa Chandra Moskowitz és autora, entre d’altres, de Veganomicón: el libro definitivo de la cocina vegana, en què recull 250 receptes a partir de tècniques senzilles per aprendre a transformar brots, fulles i fuits comestibles en aliments agradables per al paladar.

    flat,800x800,075,fAmb V de Vegano, Isa Chandra Moskowitz es proposa com a objectiu que entrem a la cuina per preparar els millors plats vegans, tant si ja ens hem introduït en la cuina vegana com si l’acabem de descobrir o, fins i tot, si només busquem receptes fresques i apetitoses.

    L’autora comença descobrint alguns de les seus trucs, per passar després a llistar els estris de cuina fonamentals. 9788484454755Parteix de la base que no en calen gaires ni tampoc cal que siguin gaire cars i divideix aquests estris bàsics en “coses que s’endollen”, “estris primitius”, “cassoles i paelles” i “estris per a pa i postres”.

    Els ingredients fonalmentals en qualsevol cuina vegana ocupen també les primeres pàgines del llibre així com, capítol a part, mereix el que ella anomena el “despiece vegano” o, el que és el mateix, com tractar les proteïnes veganes: tofu i tempeh.

    I, a partir d’aquí, 11 capítols amb un bon grapat de receptes veganes súper apetitoses: sopes, amanides, per menjar amb la mà, pastes i arrossos, estofats, xili i plats de curri, saltejats i molts més.

    En la pàgina web de l’autora, hi podeu trobar també un munt de receptes. Feu clic aquí si les voleu consultar.

    breakfast nachos seitan waffles

    LlibresD’altres títols de Cuina Vegana a la XBMVNG:

  • Cocina vegana del mundo
  • Cuina casolana vegana: 100 receptes dolces i salades
  • Cupcakes veganos: las recetas más sanas y deliciosas para endulzar la sobremesa
  • Delicias veganas: más de 80 exquisitas recetas
  • Menja’t el tarro: 60 receptes vegan-friendly per donar-li marxa al dia
  • Repostería vegana: deliciosas recetas para disfrutar
  • Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d’origen animal
  • Si us ve de gust tastar nous plats o sou seguidors de la cuina vegana, no podeu deixar passar V de Vegano.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Lleugera sang. Xavier Zambrano

    Collage lleugera sang La novetat de novel·la negra d’aquesta setmana és el llibre de Xavier Zambrano, Lleugera sang.
     

    ‘El detectiu Marc Olier fa anys que viu i dorm al despatx, a l’ample sofà de cuir encetat que va comprar amb l’optimisme imbècil dels primers temps.’

     

    ‘Només sabia que el nou client m’havia portat problemes. Una simpre entrega, m’havia dit.’

     

    ‘Feia dos anys de les Olimpíades i tothom semblava encara immers en una ressaca còsmica: contractistes desvagats, comissionistes sense ningú a qui fiblar, polítics que s’oblidaven de la reelecció a força de copes no gens esportives.’

     
    Aquesta història ambientada als anys noranta del segle passat, no tan llunyà, per cert!, és la primera incursió d’aquest jove autor dins del gènere negre. Tanmateix no és un gènere desconegut per a ell, ja que ha traduït autors com Lehane i Kerr.
    És com un homenatge al gènere negre nord-americà i britànic, amb referències a personatges que han ideat anteriorment Conan Doyle, Agatha Christie…
     
    I de què va la trama? El personatge detectiu es diu Marc Olier i té un germà bessó, en Daniel, amb qui es beu embolicat amb una desaparició i segrest. Ell, en Marc, no té diners i dorm al despatx, fuma i beu com un cosac. L’estomaquen de valent, però també cau bé, la qual cosa equival a tenir “la sang lleugera”. Sexe i violència són presents, al mateix temps que una munió de personatges i els seus llenguatges que viuen, malviuen i volten per la Barcelona que ha viscut unes olimpíades.
     

    ” …Sabia que el meu germà s’avindria a la proposta. De jovenets ho fèiem i fins i tot havíem enganyat alguna noia despistada (…)
    …Necessito que et facis passar per mi. logo blog genere negre_AMB LLETRES
    No li va fer gaire gràcia.
    -Qui?
    -Un poli.
    Va abaixar la mirada fins a la copa de whisky sour que tenia davant. (…)
    -Què has fet?
    -Això voldria saber jo _vaig assenyalar al bàrman la copa del meu germà i vaig fer el signe de la victòria amb els dits, signe que en aquell ambient gens heroic simplement significava ‘una altra del mateix’.”

     
    Xavier Zambrano és de Sant Sadurní d’Anoia i ha publicat poemaris amb anterioritat a aquesta novel·la que ara us presentem. De formació és llicenciat en filologia anglesa, cosa que li ha permès traduir al català els relats de Sherlock Holmes i d’autors contemporanis de gènere negre.
     
     
    Llibres Llibres a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    El proyecto de mi vida. Megan Maxwell

    La novetat d’aquest mes de juny a les biblioteques de Vilanova és l’última novel·la de Megan Maxwell, ‘El proyecto de mi vida’. L’autora serà la qual presentarà el proper 14 de juny a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova.
     
     
    el-proyecto-de-mi-vida En aquest darrer llibre, el personatge masculí, Branon Sivon, mor inesperadament i deixa a la seva filla Sharon el negoci familiar que ell ha construït: un prestigiós bufet d’advocats. Davant d’aquesta situació imprevista, la noia es veu incapaç d’encapçalar la direcció del bufet. A això s’afegeix la troballa d’una antiga foto d’ella amb una altra nena molt semblant.
     
    Les sospites de Sharon es resolen quan troba una caixa amb un diari i rebuts bancaris d’uns ingressos que el seu pare havia estat fent a una entitat des de la mateixa data que ella va néixer. És així com descobreix que és una nena adoptada i que l’altra, és la seva germana.
     
    Anibal, el seu promès, no vol que la notícia que és adoptada se sàpiga, ja que podria influir en les seves aspiracions polítiques. Però ella, Sharon, necessita conèixer les respostes i iniciarà un viatge durant el qual es retrobarà amb la seva germana bessona i dos germans més, al mateix temps que coneixerà un home que l’ajudarà a creure l’última paraula que el seu pare li xiuxiuejà abans de morir.
     
    Megan Maxwell és el pseudònim de l’escriptora espanyola de novel·la romàntica, María del Carmen del Álamo Lázaro. Ha escrit una trentena de novel·les des de l’any 2010 megan maxwell i ha obtingut una colla de premis relacionats amb aquesta temàtica. S’inicià en el món literari quan escrivia històries per ser llegides per a la família i per a les amigues, persones que la van encoratjar a portar les seves narracions a les editorials i a participar en els concursos. A part també escriu chick lit, contemporània, medieval, trime travel i eròtica.
     
    Títols de llibres que ha escrit, entre altres:

  • ¿Y a ti qué te pasa?
  • Yo soy Eric Zimmerman
  • Diario de una chirli
  • Una flor para otra flor
  • El día que el cielo se caiga
  • Melocotón loco
  •  

    Y a ti que te pasa yo-soy-eric-zimmerman-vol-i diario-de-una-chirli una flor para otra flor

     
     
    Llibres Els llibres a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Historia de la música Pop. Del gramófono a la beatlemanía. Peter Doggett

    peter-doggett-16-02-18 Una de les novetats d’aquesta setmana dedicada a la música és el llibre de Peter Doggett ‘Historia de la música POP. Del gramófono a la beatlemanía’.
     
    Peter Doggett ens arriba amb el seu darrer treball i que ha estat traduït al castellà per Ismael Belda. El que trobarem en aquest llibre és una introducció en la relació que hi ha entre la tecnologia i la música. Les innovacions tecnològiques van provocar canvis en l’àmbit de la música popular: la comercialització del micròfon elèctric als anys trenta; la superposició de capes d’àudio amb el conseqüent naixement de l’enregistrament elèctric l’any 1925; l’arribada de l’elepe a la postguerra, que va permetre incloure en un disc únic les obres simfòniques; allargar les imporvisacions dels músics de jazz o configurar les coleccions temàtiques de cançons populars.
     
    I per altra banda, trobem la narració de les percepcions de les persones que van viure les noves músiques, en la manera com les van interpretar i en l’entusiasme o el temor que les van generar. Hi veiem, doncs, la música a través dels seus ulls. Així, descobrim que les barreres aixecades des de la perspectiva actual per diferenciar els gèneres musicals del passat només són línies a l’aigua des del punt de vista de l’audiència del seu temps. Un dels temes recurrents del llibre és el rebuig, moltes vegades virulent, que els pares, els polítics, els eclesiàstics i altres figures de l’autoritat van sentir pels estils que captivaren els joves.
    És realment la història social i cultural de la música pop.
    Peter Doggett
    Peter Doggett és un periodista musical britànic i editor d’una revista. Ha escrit abastament sobre els Beatles, però aquí només ha arribat en llengua castellana el llibre que us presentem avui. La resta només es poden trobar en llengua anglesa.
     
    Com a historiador situa el pop en el seu context sociopolític i cultural: el blues clàssic durant els anys de la Gran Depressió; la conversió del jazz en banda sonora col·lectiva de l’alliberament de França de l’ocupació nazi.
     
     
     
    Imatges molt suggeridores del contingut que podeu trobar dins del llibre:
     

    Pop 1 Pop 2 Pop 3

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Estimades Zambrano, Mercè Foradada

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 9 de maig

    La darrera sessió del Club, el curs d’enguany, ens fa una especial il·lusió perquè ens visita l’autora, Mercè Foradada. Ben coneguda de la casa, el nostre blog de la Joan Oliva, “Fora del prestatge”, juga amb el títol de la seva primera novel·la, “En el prestatge”. És conductora de clubs a la Biblioteca Armand Cardona i a Les Jardineres de Gràcia; fou regidora de Cultura i manté una presència activa en el món editorial, amb 11 llibres publicats, entre novel·les i reculls de contes. “Estimades Zambrano” és una de les seves novel·les més especials, perquè la ficció hi té un paper ben reduït, i tampoc no hi ha cap intromissió de l’autora, si no és en el seu apropament a la filòsofa María Zambrano. crisalideComencem! Avui decidim de canviar el format habitual de roda de comentaris per una sèrie de preguntes a l’autora, ja que la tenim aquí. Ella ens regala un verb: “zambranejar”.

    MªJosep Fonollosa li pregunta si els fragments en cursiva que apareixen en el text són escrits per María Zambrano, o bé inventats. La Mercè Foradada ens diu que són textuals, però traduïts del castellà. On no hi ha cursiva, tot és inventat.

    MªJosep li comenta que hi ha algunes frases molt encertades. Mercè ens explica que fou a partir d’aquí, d’aquestes frases, que a ella també se li desvetllà la curiositat per aprofundir i conèixer l’obra sencera de María Zambrano, que parla de filosofia, però també de política, d’intuïció, de somnis, i elabora la teoria de la “raó poètica”, segons la qual per interpretar la realitat no n’hi ha prou amb la raó, falta alguna cosa més. La Mercè Foradada va fer seva la frase de Montserrat Roig, quan diu que si no entén una cosa, l’escriu. Ella va decidir, doncs, de fer una novel·la sobre María Zambrano. Va trobar molt material bibliogràfic sobre la seva obra, i molt poc sobre la seva vida. Aleshores va decidir que li calia un torsimany, un personatge que li fes d’intèrpret, de traductora de les idees filosòfiques de María Zambrano per al públic no especialitzat. Aleshores va pensar en la germana, Araceli Zambrano, amb la qual va conviure en l’exili, des del seu retorn de Cuba, a París, Roma i al seu refugi suís del Jura, vora Ginebra, en la granja anomenada “La Pièce”. Araceli patia transtorns psicològics des de l’afusellament del seu company, Manuel Muñoz, alt càrrec republicà, deportat de la presó de La Santé a París fins a l’Espanya de Franco. Una de les seves dèries era envoltar-se de gats: van arribar a tenir-ne 30 o 40, cosa que motivà la seva marxa de Roma.

    Mercè Porta li explica a la nostra autora que la seva novel·la li ha permès saber més d’ella; suscita la curiositat a l’entorn de la filòsofa, i ella en va voler llegir “Claros del bosque”, i té ganes de llegir “Delirio y destino”. Maria Josep Fonollosa comenta que és una novel·la àgil, pel seu caràcter epistolar. 1493009123_973918_1493009597_noticia_normalA Dolors Juan li agrada que comenci amb el diari de l’Araceli, i després es completi amb les cartes de la María. En aquestes dues parts, veu que l’autora ens transmet l’amor que es tenen dues germanes. En la 1ª, tracta de l’exili; en la 2ª, ens parla de la seva preocupació per la germana gran, transida d’enyor i de dolor, fins arribar a la vellesa i al deliri. A la Dolors li recorda la seva relació amb la seva germana. Dolors creu que la Mercè Foradada ens ha fet un gran regal literari, on s’exhorta a la valentia, la fortalesa, la voluntat i l’esforç. La Mercè ens recomana un monogràfic de María Zambrano a la revista Ànthropos. Joaquim Vergés també recorda uns articles d’El País, on es comentava que María Zambrano era la “gran desconeguda”, si bé fou deixeble d’Ortega y Gasset, el seu “Don José”.

    Mercè Foradada ens llegeix un fragment escollit, una cita de Diotima, la sacerdotessa del Diàleg sobre l’amor, de Plató: “Vaig tenir un somni…Una serp avançava cap a mi…Ànima petita, feble, blanquinosa, que tremola…”. El temor d’enverinar-se es conjura amb la pietat. Aquest sentit de bondat, de pietat, suscita l’empatia. Mercè Foradada ens explica que la seva última novel·la, “Perles cultivades”, s’interroga també sobre la bondat.

    Concloem amb un bon nombre més de preguntes i de comentaris, i acabem amb el tradicional pica-pica que compartim amb la Mercè Foradada, la Soledat Marsal, l’Enriqueta Olivar, la Maria Josep Fonollosa, la Teresa Rodríguez, la Dolors Juan, en Quim Vergés, la Mercè Porta, la Paquita Puig, la Pepi Mota i jo mateixa.

    I quedem per al 8 de juny, a Sant Pere de Ribes, on farem la Trobada Comarcal de Clubs amb l’autora Jenn Díaz, de qui vam llegir “Mare i filla”.

    L’AUTOR
    Mercè Foradada

    (Barcelona, 1947) és escriptora i professora de català. Autora de llibres de text i materials d’aprenentatge del català, activitat a la que ha dedicat bona part de la seva vida, ha publicat també llibres de ficció, com ara En el prestatge (Premi Don-na 2001), merce foradadael recull de narracions Velles, amb v de vida (2002), la novel·la Centaures (2005), un dels contes del recull Mira’m, contes de vides especials (2009), Vilanovines, de l’arxiu a l’evocació (2010), , Bruixes(Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó 2011) i La casa verda (2013). El 2014 va publicar la col·lecció de relats Com una reina i el 2016 va publicar la seva novel·la Estimades Zambrano. La seva darrera novel·la és Perles cultivades (Ed. Saldonar, 2018).

    El 14 de juny de 2013 va visitar l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú com a autora convidada de la Trobada amb els Clubs de Lectura Alt Penedès- Garraf. És conductora de clubs de lectura, entre els quals el de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell. Ha guanyat els premis Don-na (En el prestatge, 2001) i Sebastià Juan Arbó de Sant Carles de la Ràpita (Bruixes, 2011).

    L’OBRA
    Estimades Zambrano

    Estimades Zambrano, de Mercè Foradada, una novel·la epistolar, és fruit d’un enamorament. Més encara, al meu parer de lectora de María Zambrano (1904-1991): és fruit d’una fulguració. Deia Zambrano que la filosofia és pregunta i la resposta és poesia. Aquesta és l’arrel de la filosofia zambraniana: la Raó Poètica, com finalment va acabar quallant com a concepte en la seva obra, tot i que la idea ja es va mostrar ben lluminosa des del principi dels seus treballs, amb l’escriptura del llibre Hacia un saber sobre el alma, publicat el 1934. Aquest text va allunyar María Zambrano del seu mestre, José Ortega y Gasset, que no va rebre gaire bé el salt intel·lectual de la deixebla avançada: Encara no hem arribat aquí i vosté fa un salt, es planta més enllà, li va dir. I ella, segons conta en els seus escrits autobiogràfics, va sentir que don José havia mort… simbòlicament, és clar. Va sentir que s’havia quedat òrfena de mestre, tot i que sempre se sentiria deixebla seva.

    descargaMaría Zambrano, la claror de la seva filosofia expressada en forma tan literària –d’aquí ve que a vegades se la titlli d’hermètica– és inspiradora. María Zambrano, el poder de la seva paraula –la paraula alliberada del llenguatge, com deia ella mateixa, tot referint-se a la seva expressió tan plena d’imatges– atrau com la llum. Per aquest motiu no és casualitat que la novel·lista que hi ha en Mercè Foradada hagi volgut acabar el seu relat amb una imatge de la llum. Així és com situa la veu de la filòsofa en l’últim tram de la seva vida, en el tros de camí que l’acosta a la llum definitiva: La llum, el centre de la flama, Ara, vaig cap a ella. Ara és Araceli, la germana estimada de María, que l’ha precedit en el camí cap a la llum última. La vida, doncs, entre dues llums. Entre la llum de l’aurora –María Zambrano va escriure moltes pàgines sobre aquest estadi auroral de la llum com a figura del coneixement, com a símbol de la consciència en el seu despertar– i entre la llum última, l’espiritual, la de l’esplendor de l’ànima en fondre’s en la llum divina.

    Una mística, es dirà, d’aquesta filosofia zambraniana. I així és tal com jo l’entenc. I és per aquest motiu, em sembla, per entendre aquesta Raó Poètica, o aquesta paraula poètica que tan sovint s’acosta a la mística (a més de reflexionar sobre el llegat dels filòsofs, Zambrano també va reflexionar, per exemple, sobre Joan de la Creu), que Mercè Foradada ha escrit Estimades Zambrano.

    I per escriure el seu text, Foradada ha necessitat dues veus en diàleg (això és també la filosofia: diàleg, segons Plató o el nostre Eugeni d’Ors): la d’Araceli Zambrano, nascuda el 1911, en el temps d’escriure un Diari secret a María, i que aquesta no llegirà fins després de la mort de la germana l’any 1972, i els escrits-resposta que María adreça a Araceli en el que és el seu últim tram de la vida, quan la filòsofa finalment ha retornat a Espanya després de més de quaranta anys d’exili, repartits entre Amèrica i Europa. Escrits dictats, cal dir-ho, ja que la filòsofa, molt envellida i amb xacres, té ja poques forces i gairebé no hi veu. El llibre de Mercè Foradada, Estimades Zambrano, té dues parts, doncs, que són com un mirall l’una de l’altra. Foradada, que ha llegit Zambrano amb profunditat i que s’ha documentat a fons, recrea lliurement la correspondència (de fet, l’inventa) entre les dues germanes, una fraternitat que va més enllà de la sang per convertir-se en una fraternitat també intel·lectual. Araceli, el seu personatge, fa de contrapunt al personatge filosòfic de María. I així es va descabdellant, i entrellaçant, la vida i l’obra de la filòsofa amb la vida i obra de la germana.

    Teresa Costa-Gramunt, article publicat a “Núvol

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Tocado y hundido, Lisa Gardner

    tocado y hundido Lisa GardnerTocado y hundido, de l’escriptora supervendes nord-americana Lisa Gardner, és la novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la Joan Oliva. Un nou cas per a l’agent Tessa Leoni, que vam conèixer com a membre de la policia estatal de Boston en el primer volum de la sèrie: Y yo a ti más. Posteriorment, Gardner publicaria Sin compromiso, el segon volum de la sèrie en què Tessa Leoni s’encarregava d’investigar la desaparació d’una família al complet.

    Lisa Gardner va néixer l’any 1972 a Oregon (Estats Units) i, després d’uns anys de joventut en què va treballar en el camp de l’hosteleria, va decidir dedicar-se a jornada completa a l’escriptura. Va començar publicant novel·les romàntiques sota el pseudònim d’Alicia Scott, però ha estat gràcies a les seves sèries de novel·les de suspens i misteri que ha aconseguit fer-se un nom com a autora de thrillers d’èxit. Són conegudes la sèrie protagonitzades per la detectiu D.D. Warren (Sola, n’és la primera); la sèrie protagonitzada pels agents de l’FBI Pierce Quincy i Rainie Conner i la sèrie que protagonitza la detectiu Tessa Leoni.

    SÈRIE TESSA LEONI

    Si voleu llegir les primeres pàgines, feu clic sobre de les portades

    Y yo a ti mas oli desarrollo.indd Sin compromiso_portada tocado y hundido_portada

    A Tocado y hundido, Tessa Leoni i el sergent de la Brigada d’Investigació Criminal, Wyatt Foster, hauran de descobrir què hi ha de veritat en el cas que tenen entre mans. Nicole (Nicky) Frank acaba de tenir un greu accident de trànsit. logo blog genere negre_AMB LLETRESEl seu cotxe ha sortit de la carretera i, ferida i sota una intensa pluja, la Nicky ha aconseguit sortir viva del barranc a què ha anat a parar. Té una única preocupació: la seva filla Vero viatjava amb ella, però ha desaparegut. El sergent Foster sap que, en aquests casos, els minuts són determinats així que inicia ràpidament la recerca de la nena. Però la trama fa un gir inesperat quan apareix en Thomas, el marit de la Nicole. Assegura que no tenen cap filla i, per tant, no cal que busquin cap nena perquè no existeix. Què hi ha de cert en la història que explica Nicole Frank? és veritat, com diu el seu marit, que la Nicole ha patit en el darrers mesos d’altres commocions cerebrals?

    Ja podeu reservar Tocado y hundido a la biblioteca Joan Oliva!

    Llibres

  • Y yo a ti más
  • Sin compromiso
  • Tocado y hundido
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Pinta la festa

    pinta la festa

    subtitol

    DSC_0025Pinta la festa va ser uns dels tallers d’elaboració pròpia utilitzant material reciclat i organitzat pel grup de tallers infantils de la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    L’activitat es va dur a terme a la sala infantil de la biblioteca el mes de juliol, en un dels dies previs a la Festa Major. La manualitat proposada era una rèplica de la Plaça de la Vila, amb el seu característic terra, sobre de la qual hi havia el drac, la mulassa i una parella de gegants.

    A continuació hi podeu veure com fer vosaltres mateixos aquesta manualitat:

    material

    Terra i Façana de la Plaça de la Vila:

    terra plaça vila

  • 1 full de paper blanc DIN-A 4
  • 1 tros de cartró mida DIN-A 4
  • 1 Cartolina blanca
  • Retalls de papers de colors
  • Pega
  •  

    Drac:

    DSC_0082

  • 1 cartró de rotllo de paper higiènic
  • Pintura verda
  • Pega o silicona líquida
  • 1 neteja pipes (per fer la cua)
  • Cartolina blanca (per imprimir la cara, la panxa i els peus)
  • Cartolina verda (per fer les ales)
  •  
     

    Mulassa:

    DSC_0081

  • 1 cartró de rotllo de paper higiènic
  • Pintura negra
  • Pega o silicona líquida
  • 1 neteja pipes (per fer la cua)
  • Cartolina blanca (per imprimir la cara)
  • Un tros de roba vermella (per a la manteta)
  • 1 trosset de xarxa (d’una bossa de taronges, per exemple)
  • 1 picarol
  •  

    Gegant:

    DSC_0079

  • 1 cartró de rotllo de paper higiènic
  • Pintura blava
  • Pega o silicona líquida
  • Cartolina blanca (per imprimir la cara)
  • 1 tros de roba vermella (per a la capa)
  • Guarniments per al vestit
  •  
     

    Geganta:

    DSC_0080

  • 1 cartró de rotllo de paper higiènic
  • Pintura rosa
  • Pega o silicona líquida
  • Cartolina blanca (per imprimir la cara)
  • 1 tros de roba blava (per a la capa)
  • Guarniments per al vestit
  •  
     

    pas a pas

    Terra i Façana de la Plaça de la Vila:

    1. Primer de tot, imprimirem el terra de la Plaça de la Vila sobre un full blanc de mida DIN-A 4. Podeu descarregar-vos el model fent clic aquí.

    logo tallers en famlia-salvavides52. Després, pintarem de color vermell el contorn i enganxarem un tros da cartró (de la mateixa mida que el full) a sota per donar-hi més consistència.

    3. Per fer la façana, només cal agafar una cartolina blanca i dibuixar vosaltres mateixos la façana que més us agradi. Nosaltres vam dibuixar aquesta, que us podeu descarregar aquí. Podeu retallar els balcons i enganxar al darrere papers de colors. Un cop feta la façana, només caldrà enganxar-la en un dels laterals dels terra. Ja teniu acabada aquesta primera part. Passem ara als personatges que col·locarem a la Plaça.

    Drac:

    cara draky con dientes-color1. Començarem pintant el rotllo de paper higiènic de color verd i el deixarem assecar.

    2. Després imprimirem sobre cartolina blanca les plantilles amb la cara, la panxa i els peus del nostre drac. Les pintarem al nostre gust.

    3. Sobre cartolina verda, dibuixarem les ales del drac i les retallarem.

    4. Ara només caldrà enganxar sobre el rotllo de paper higiènic tots els elements dels drac (cara, peus, panxa i ales) i fer un foradet a la part posterior del rotllo per passar-hi el neteja pipes (serà la cua del drac).

    Mulassa:

    cara mulassa color nova1. Un cop pintat el rotllo de paper higiènic de color negre el deixarem assecar. Quan estigui sec i, amb l’ajut d’un pinzell, estendrem cola blanca per tot el rotllo. Hi col·locarem al voltat el tros de xarxa i tornaren a passar cola blanca per sobre. Deixarem assecar.

    2. Imprimirem la plantilla de la cara sobre cartolina blanca i la pintarem al nostre gust. L’enganxarem sobre el rotllo de paper.

    3. Retallarem un tros de roba vermella i l’enganxarem a la part de darrere de la mulassa: serà la seva manteta.

    4. Per acabar, enganxarem el picarol sota la cara i farem un forat darrere per passar-hi el neteja pipes, que serà la cua de la nostra mulassa.

    Gegant:

    cara gegant-3-color1. Pintarem el rotllo de paper de color blau i deixarem assecar.

    2. Imprimirem la cara del gegant sobre cartolina blanca i el pintarem.

    3. Retallarem un tros de roba vermella que farem servir per a la capa del gegant. L’enganxarem a la part de darrere del rotllo de paper. Enganxarem també la cara a la part de davant.

    4. Finalment, podem guarnir el vestit del gegant com més ens agradi.

     
     
    Geganta:

    cara geganta-color1. Per a la geganta vam pintar el rotllo de paper higiènic de color rosa.

    2. El tros de roba que vam fer servir per a la capa era de color blau. Només caldrà que en retalleu un trosset i l’enganxeu darrere.

    3. Imprimirem la cara sobre cartolina blanca i la pintarem.

    4. Per acabar, podeu guarnir el vestit com més us agradi.

    Els nens i nenes que van participar en aquest taller van fer manualitats ben maques:

    DSC_0070 DSC_0039
    DSC_0106 DSC_0102

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Goodbye Berlín

    goodbye berlinLa novel·la Goodbye Berlín, de l’escriptor alemany Wolfgang Herrndorf, es va convertir en tot un bestseller al seu país als pocs mesos de la seva publicació l’any 2010. Com a colofó a aquest éxit de públic, el llibre va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura Juvenil a Alemanya l’any 2011. Malauradament, la prematura mort de Herrndorf amb només 48 anys el passat 2013, no ha permès que l’autor fos testimoni de l’adaptació cinematogràfica de la novel·la, que ha arribat de la mà del director alemany, d’origen turc, Fatih Akin. El film Goodbye Berlín continua amb l’èxit del llibre original i va ser reconegut amb el Premi Públic Jove 2017 de l’Acadèmia de Cinema Europeu i aquesta setmana és novetat a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    La pel·lícula Goodbye Berlín és una mena de road movie adolescent, que transita entre la comèdia i el drama, protagonitzada per dos nois de 14 anys, que si algun tret tenen en comú és que cap dels dos ha trobat encara el seu lloc en el món. En Maik (interpretat per Tristan Göbel) i en Tschik (interpretat per Anard Batbileg) són companys d’institut. En Maik, de família rica, té per endavant un estiu en solitari. La seva mare està ingressada en una clínica de desintoxicació pel seu alcoholisme i el seu pare, de presumpte viatge de negocis amb la companyia de la seva jove secretària. Per la seva banda, en Tschik (que, per cert, és el títol original tant de la novel·la com de la pel·lícula) és un immigrant rus que no sembla encaixar enlloc, ni tampoc dona senyals que aquest fet li faci res. Al bell mig de la canícula estival, en Tschik es presenta a casa d’en Maik amb un cotxe robat, un Lada de color blau, i tots dos iniciaran el viatge de la seva vida per paissatges alemanys.

    Tràiler de la pel·lícula:

    El director del film, Fatih Akin, ha dirigit d’altres pel·lícules que també podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de VNG: Contra la pared, Cruzando el puente, El padre, Soul kitchen i Goodbye Berlín.

    1493395388_946713_1493395538_noticia_fotograma

    Per a tots aquells, que aprofitant l’estrena en dvd de la pel·lícula, vulgueu llegir la novel·la en què s’ha basat, també podeu agafar-la en préstec a la XBMVNG. Fent clic aquí, hi podreu llegir les primeres pàgines del llibre.

    Llibres

  • Goodbye Berlín
  • DVD

  • Goodbye Berlín
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    « Pàgina Anterior