Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per abril, 2018

Picades, la identitat de la cuina catalana

picadesEl cuiner tarragoní David Solé i Torné és l’autor d’una de les novetats d’aquesta setmana a la Joan Oliva. Picades, la identitat de la cuina catalana, no és el primer llibre d’aquest xef. N’ha escrit un bon grapat, relacionats sempre amb la cuina tradicional catalana. I la novetat que us presentem aquesta setmana no n’és cap excepció. Ell mateix ho diu a la introducció del llibre: “…a tot el món s’utilitza el morter per picar, moldre o barrejar coses, però queda clar que només a Catalunya la picada s’ha ordenat, s’ha normalitzat i avui és una marca identitària de la nostra cuina“.

El llibre recull 182 picades diferents, que no han estat triades pas a l’atzar. En David Solé, cap de cuina del restaurant Barquet de Tarragona, n’ha fet una selecció en què dona un repàs per la història i pels diferents usos de la picada. És per aquest motiu, que el llibre apareix dividit en cinc grans apartats:

  • Picades que esdevenen amanides o acompanyaments.
  • Picades que esdevenen salses.
  • Picades que esdevenen suquets.
  • Picades que potencien el sabor.
  • Picades que donen el seu nom al plat.
  • Així mateix, cadascun d’aquest cinc apartats reparteix les receptes segons l’època a què corresponen. Hi trobarem picades antigues, picades de l’època medieval, picades de la Renaixença, picades de l’inici del segle XX i picades vigents.

    Cadascuna de les 182 picades que podreu trobar en aquest receptari, va acompanyada de la recepta per a la qual està indicada. Us deixem a continuació, a tall d’exemple, la picada per als fideus a la cassola:

    La picada:

    All, ametlles torrades, galeta, julivert, safrà.

    “Típica recepta de fideus a la catalana on la picada és l’ànima, com tantes altres vegades, de la cassola. Té una mica de tot, agents espessidors, aromatitzants, frescos i punyents per poder donar equilibri a la preparació. Una menció especial a la galeta que aporta, a banda de l’efecte compactant, un toc de dolçor i de canyella, tan presents en la nostra cuina.”

    Qui llegixi el llibre trobarà, a continuació de la picada, la recepta per a uns deliciosos fideus a la cassola!

    A les biblioteques de Vilanova, hi tenim tots aquests llibres d’en David Solé i Torné:

  • Amb la mar al cor: la cuina de Tarragona
  • La cuina dels pescadors de la Costa Daurada: receptes tradicionals
  • Peix, cuina i tradició
  • Picades, la identitat de la cuina catalana
  • El romesco: història, tècniques i receptes
  • Tela marinera: de la mar a la nostra cuina
  • Si us interessa la cuina catalana, feu clic a continuació per consultar tot el fons que tenim a les Biblioteques de Vilanova:

    cuina catalanaCuina catalana a la XBMVNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Tesla, el mag de l’electricitat. Ainhoa Rebolledo

    La novetat infantil d’aquest mes d’abril va de ciència. És sobre el senyor NICOLA TESLA.
     

    Tesla CUBIERTA-DEF-CATALAN_IMPRENTA1-wpcf_1024x973

    Nikola Tesla va ser el científic amb més invents en la història de la humanitat. Va néixer a mitjans del segle XIX i, amb el seu treball, va ajudar a modernitzar el món amb moltíssims avenços en electricitat. És gràcies a ell que tenim llum a casa! Molts dels avenços del últims 150 anys es basen en invents seus. Els cotxes elèctrics actuals duen el seu nom.
     
    El conte està escrit en primera persona i és el mateix Tesla qui es presenta, però no és enlloc i, en canvi, és present sempre quan fem servir el control remot, la tecnologia sense fil i d’altres invents: va perfeccionar l’altaveu telefònic, la part de l’aparell per on se sent la veu; la mesura dels camps magnètics es fa amb teslas, en honor a Tesla…
     

    ‘Un científic de debò no busca resultats immediats, ni espera que les seves idees més avançades s’apliquin sobre la marxa. La seva feina s’assembla més a la de qui planta una llavor, és per al futur. El científic té la missió d’establir les bases per als qui vinguin després, i d’assenyalar-los el camí.’

     
    El conte va dirigit a infants entre els 8 i 11 anys. El text i les imatges s’asseguren de tractar temes didàctics transversals als àmbits d’activitat del personatge, especialment aquells relatius al món de la tecnologia, amb vista tant a la lectura en família com a l’ús en centres escolars i al reforç del programa educatiu.
     
    Les pàgines finals del llibre contenen una biografia resumida del personatge i una cronologia que l’emmarca en l’evolució de la seva disciplina, entre altres personatges destacats.
     
    Ainhoa Rebolledo
     
    Ainhoa Rebolledo és una jove de Santiago de Compostela que es dedica a la traducció i a l’escriptura. És autora de les novel·les ‘Mari Klinski‘ (2012),’Tricot‘ (2013) i ‘Gornú‘ (2015). Ha publicat articles en El Butano Popular i en El Estado Mental i ha traduït la correspondència d’Anne Sexton. Seguidora incondicional de Nikola Tesla, vol que les seves nebodes Anneke i Ninke puguin llegir la biografia d’aquest geni per elles mateixes, inventant un futur nodrit d’energia renovable no contaminant.
     
     
     
    Iratxe Lopez
     
     
     
    Iratxe López de Munáin
    va néixer en una petita ciutat del nord d’Espanya l’any 1985. La seva passió per la il·lustració i el desig de fer-ho cada vegada millor l’han dut a treballar en diferents projectes per a editorials i estudis. Es cofundadora i professora d’il·lustració a “Talleres ilustrados”. Viu a Barcelona on treballa com a il·lustradora per al seu compte.
     
     
     
     
     
     
     
    Llibres El Llibre a les Biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Melodia d’una absència. Joan Roca Navarro

    La novetat d’aquest mes d’abril és la primera novel·la de l’autor deltebrenc Joan Roca Navarro ‘Melodia d’una absència‘.

    MelodiadunaabsenciaPortada.small Unes partitures on no hi ha notes escrites, només la tonalitat amb tinta vermella. En Bastien, estudiant de música a Viena, rep d’una tavernera jueva aquestes partitures i intenta resoldre el seu misteri, al mateix temps que s’enfrontarà al misteri de la seva identitat i al passat tèrbol de la seva família, odiada i temuda durant dècades, originària de la Cava, al delte de l’Ebre. Quan hi viatgi en busca de respostes, totes les tragèdies que encara no han cicatritzat es desencadenaran.
     

    ‘”[...] tanmateix, com les passions, vives o no, mai nohan d’expressar-se fins a l’avorriment, la música, inclús en la seva forma més esgarrifosa, mai no ha de ferir l’oïda, sinó que ha de continuar sent un plaer i, en conseqüència, ha de continuar sent música [...]”
    Wolfang A. Mozart en una carta al seu pare el 26 de setembre de 1781′

     
    És una història estructurada tal com si fos una obra musical. S’inicia amb l’obertura: en fa menor i adagio, i segueix amb quatre moviments: el primer, en do menor i andante; el segon, en si major i moderato; el tercer, en do sostingut i presto i el quart, en re menor i moderatto espressivo; dos codes: la I, ad libitum (al gust) i la II té per títol: principis de novembre de 1999, i per acabar, el compàs final.
    Si s’observa l’inici de la història a l’obertura, es pot comprovar com en la descripció de l’acció hi ha un balanceig musicalper mitjà del moviment d’una pilota. Sembla com si la pilota fos l’equivalent de la nota en l’espai del pentagrama. pentagrama

    ‘El nen d’ulls negres va alçar la vista intentant seguir la trajectòria de la seva pilota, desapareguda en traspassar la cúpula immòbil de banderoles multiculors que engalanava el carrer Major. Va sentir com rebotava suaument contra la façana sud del campanar de l’església consagrada a Sant Miquel Arcàngel i va córrer a esperar-la amb els braços estesos, adoptant un apropiat aire d’imprecació, de súplica celestial.’

     
    Joan Roca Navarro va néixer a Deltebre l’any 1977. Ha publicat els relats ‘L’estrany cas del senyor Heribert Borromell’(2001), ‘Relat en sol menor’(2011) i ‘Els afectes secundaris’(2012). És el teclista de la banda de pop-rock Boira amb la qual ha publicat el disc Al·legoria del Fang, l’any 2014 i del qual ha escrit algunes de les cançons.
     
    La trajectòria i formació musical de l’autor és ben palesa en la narració d’aquest relat, només llegint el títol ja es pot copsar.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Mañana te toca a ti, Stefan Ahnhem

    Mañana te toca a tí_ Stefan AhnhemLa biblioteca Joan Oliva té com a novetat de negre d’aquesta setmana el debut literari del suec Stefan Ahnheim: Mañana te toca a ti. Va ser escrita, però, ara fa quatre anys tot i que fins al març de 2018 no ha vist la llum traduïda al castellà, de la mà de Roca Editorial. Així doncs, al llarg d’aquests quatre anys, la sèrie protagonitzada pel detectiu Fabian Risk ja suma dos títols més, que molt probablement no trigaran a arribar a casa nostra.

    Stefan Ahnheim va néixer el 1966 a Estocolm i fa més de dues dècades que treballa com a guionista de cinema i televisió. Un dels seus treballs més coneguts és la participació en el guions de la sèrie de televisió Wallander, adaptació sueca per a la petita pantalla del famós personatge de Henning Mankell.

    La sèrie Fabian Risk està formada, fins ara, per tres llibres:

  • Victim whithout a face (Mañana te toca a ti)
  • The ninth grave
  • Eighteen below
  • A Mañana te toca a ti, logo blog genere negre_AMB LLETRESel detectiu Fabian Risk acaba de traslladar-se des d’Estocolm a la seva ciutat natal, Helsingborg. Allà, hi arriba amb la seva dona i els seus dos fills. La intenció és prendre’s uns dies de vacances abans d’incorporar-se al seu lloc de treball en el departament d’homicidis de la ciutat, però els plans canvien radicalment quan, tot just arribar-hi, la seva nova cap Astrid Tuvesson demana que l’acompanyi a l’escena d’un crim. Ha aparegut el cos sense vida d’un home, mutilat i amb unes marques que evoquen pecats passats de la víctima. Una única pista, la foto d’una antiga classe de l’any 82. Poc després, una altre cadàver. Una altra escena del crim, pero la mateixa fotografia amb vint homes i dones antics companys d’escola. D’entre els vint alumnes, les cares de les dues víctimes han estat marcades. L’arribada de Risk no pot ser més moguda, sobretot perquè ell és un dels alumnes d’aquella classe del 82.

    Portada Mañana te toca a ti_rodonaPrimeres pàgines.

    A continuació, hi podeu veure una entrevista amb l’autor de Mañana te toca a ti, Stefan Ahnhem:

    Llibres

  • Mañana te toca a ti
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    P de Perill, Sue Grafton

    BANNER-560

    El passat dijous 5 d’abril, els clubaires de l’Oliva Negra van trobar-se a la biblioteca per comentar la lectura d’aquest darrer mes: P de Perill, de l’escriptora nord-americana Sue Grafton.

    Sue Grafton, l’autora

    Sue Taylor Grafton va néixer a Louisville, Kentucky, el 24 d’abril de 1940.

    sue-graftonEls seus pares eren gent intel·ligent, molt cultes, fills de missioners presbiterians que vivien a la Xina i ells parlaven i entenien xinès i llegien molt.

    El seu pare era molt treballador, un advocat alcohòlic, a qui li encantava la novel·la negra i va publicar-ne tres sense èxit. La seva mare era molt depressiva, i es medicava a si mateixa, cosa que no va ser bona per a ella. L’autora va créixer amb la llibertat que li van donar uns pares que no la supervisaven i immersa en els mons que li proporcionaven les seves lectures.

    Va graduar-se a la Universitat de Louisville, on va obtenir el títol en Literatura anglesa i diplomatures en humanitats i belles arts. Als 18 va començar a prendre seriosament l’escriptura, va acabar la seva primera novel·la als 22 (les dues primeres novel·les que va escriure no eren de misteri), però no va ser fins a cinc anys després que publicaria la quarta, Kezia Gane (1967), després de guanyar un concurs. De les set primeres només aquesta i la següent, The Lolly-Madonna War (portada al cinema en 1973) van ser publicades.

    oliva 300-loguilloGràcies als diners que la Metro Goldwyn Mayer li va pagar per la cessió de drets de The Lolly-Madonna War, i farta d’un matrimoni que feia aigües (des de 1962 estava casada per segona vegada) i de feinetes ocasionals com a cambrera, recepcionista i secretària, va marxar a Hollywood amb els seus tres fills, Lee Food Carnes, Jay Schmidt i Jamie Schmidt) i un gat.

    Va treballar a Hollywood durant 15 anys realitzant guions per a programes i telefilms, incloent la premonitòria adaptació de diverses novel·les d’Agatha Christie. A l’octubre de 1978 es va casar amb el també escriptor Steven Frederick Humphrey.

    Llibretista d’innombrables telefilms i capítols de sèries, el 1979, després d’un “amarg divorci i lluita per la custòdia dels fills”, mentre imaginava “diferents formes d’assassinar el seu ex marit” va concebre el seu alfabet del crim.

    Ha rebut importants premis com el “Christopher Award” pel guió per a televisió de Walking Through the Fire el 1979, el “Mysterious Stranger Award” el 1983, el “Shamus Award” el 1985 i 1986 i, el “Anthony Award” en 1985, 1986 i 1987.

    Va morir el 28 de desembre de 2017 a Santa Bàrbara, Califòrnia, a l’edat de 77 anys, després de dos anys lluitant contra el càncer.

    WJAXYKRM4NFWJNQI2RBL5LRYDMPer saber-ne més…

    P de Perill, el llibre

    Ningú pot explicar-se per què Down Purcell, un prestigiós especialista en medicina geriàtrica de Santa Teresa (Califòrnia), porta desaparegut des de fa nou setmanes i ningú, excepte la seva exdona, Fiona, havia mostrat el menor interès a donar avís de la seva desaparició.

    Purcell està aparentment molt enamorat de Crystal, la seva segona esposa, una ex ballarina de striptease. Però el curiós és que és Fiona, la seva primera esposa, qui contracta a Kinsey Millhone, convençuda que, en realitat, Purcell volia fugir de Crystal.

    570eceba5313c0c3458b4567.__grande__La lògica de les pistes convidaven a seguir un itinerari simple, i el nom propi no és un altre que el de Crystal, l’actual cònjuge de Purcell, una noia de fosc passat com a ballarina de striptease.

    Però deu anys com a detectiu privat, i dues dures experiències de divorci a l’esquena, són suficients per a Kinsey Milhone per intuir que el cas de la desaparició de Down Purcell comporta moltes complicacions afectives.

    Està Fiona despitada o, per contra, ansiosa de rebre el quantiós diners de l’assegurança del seu marit? Tindria alguna cosa a veure les estranyes conductes sexuals de Down Purcell per explicar l’estrany llaç que li unia a Crystal? La detectiu no triga a esbrinar que hi ha una altra possibilitat: s’ha esfumat Purcell per eludir algun compte pendent amb la justícia?

    Cap de les peces encaixa en una lògica delictiva i el cas sembla esvair-se qual boira marina californiana. Durant la investigació, Kinsey coneix un dels germans Hevener, i s’il·lusiona pensant que pot haver novetats en la seva vida. El que ignora és que aquestes novetats són en realitat de molt diferent i amenaçadora natura …

    I ja encetem la recta final del nostre Club de Lectura de Gènere Negre. El proper 3 de maig ens acomiadarem fins al proper curs, tot comentant Praga mortal de Philip Kerr.

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Sostiene Pereira

    sostienepereira_portadaQuan Antonio Tabucchi va publicar l’any 1994 la que seria, sens dubte, la seva novel·la més important, l’obra va ser rebuda molt positivament per la crítica. Tabucchi, nascut a Pisa (Itàlia) va ser professor de llengua i literatura portugueses i, durant dècades, va viure bona part de l’any a Lisboa. Va ser a la capital portuguesa on va situar la història del seu conegut llibre Sostiene Pereira, novel·la que va escriure per denunciar l’auge del populisme, com el de Berlusconi a la Itàlia dels anys 90. Actualment, l’expansió del populisme al llarg del món occidental fa que la vigència de l’obra es mantingui pràcticament intacta i, ara, l’il·lustrador francès Pierre-Henry Gomont adapta Sostiene Pereira com a novel·la gràfica.

    Lisboa, 1938. En una Europa d’allò més convulsa, amb una Guerra Civil a Espanya i amb els règims dictatorials de Mussolini a Itàlia i de Salazar a Portugal, Pereira rep l’encàrrec de dirigir la secció cultural d’un diari lisboeta. il·lustració Sostiene PereiraPereira viu totalment aliè a tot allò que està passant a Europa, enyorant la seva difunta esposa i refugiant-se de manera exclusiva en la literatura. Així transcorre la seva rutinària vida fins que coneix Monteiro Rossi, un jove activista que lluita contra la dictadura de Salazar i que farà trontollar la vida de Pereira.

    Pierre-Henry Gomont va preferir no veure qualsevol de les anteriors adaptacions de la novel·la de Tabucchi abans de fer-ne la seva i reconeix que ha estat bastant fidel a l’obra original, tot i que s’hi ha concedit alguna llicència. Per recollir idees i ambientacions, va passar dues setmanes tot sol a Lisboa, recorrent la ciutat i, a més a més, va llegir cinc o sis vegades la novel·la abans de fer la seva pròpia adaptació, pràcticament de memòria. No va ser fins publicada la novel·la gràfica, que Gomont es va reunir amb la vídua de Tabucchi.

    De la novel·la de Tabucchi, no podem deixar d’esmentar la versió cinematogràfica que l’any 1996 va interpretar magistralment Marcello Mastroianni. A continuació, hi podeu veure el tràiler en italià de la pel·lícula:

    A les biblioteques de VNG, hi podeu trobar la novel·la d’Antonio Tabucchi, el còmic de Pierre-Henry Gomont i l’adaptació cinematogràfica:

    Còmics

  • Sostiene Pereira
  • Llibres

  • Sostiene Pereira
  • DVD

  • Sostiene Pereira
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Conozca su caca y lo que dice de su salud. Dr. Adrian Schulte

    Una de les darreres novetats que tenim a la biblioteca és aquest llibre que parla de les caques.
     

     
    L’intestí és la clau de la salut física i mental: regula les funcions inmunològiques i hormonals, manté a ratlla les bactèries, corregeix els desequilibris i ho fa, molt sovint, sense queixar-se, la qual cosa provoca que el menystinguem. És aleshores que mengem malament, massa i de pressa, suposant que l’intestí ja sabrà què fer. Però quan hi ha una sobrecàrrega, les toxines apareixen les quals provoquen malalties que poden arribar a ser perilloses.
     
    cacaLa caca, el seu color, la seva forma, la seva textura i la seva olor, és el veritable indicatiu del funcionament del sistema digestiu. En els darrers anys, la ciència ha demostrat que les toxines intestinals produeixen cansament i mermen la capacitat de concentració, a més d’estar associades amb la depressió, el tiroidisme i altres dolències.
     
    Aquest llibre ens ensenya a explorar els aliments que se’ns posen bé, a consumir-los d’una manera que afavoreixin la bona digestió i a oferir al nostre sistema el descans que necessita per regenerar-se.
     
    Al pròleg es pot llegir: ‘El intestino, llamado también el segundo cerebro, es un órgano fascinante que casi siempre trabaja de forma independiente; descobertapor lo tanto, sería conveniente ganarse su amistad. No pocas veces se convierte en nuestro enemigo porque le escatimamos cuidados y porque sabemos muy poco acerca de cómo tratarlo. Si tenemos presente el número de personas que sufren estreñimiento, cácer de colon, diverticulosis, inflamaciones intestinales o colon irritable, es evidente que a nuestro intestino no le va bien. Apenas hace veinte años, estas enfermedades eran propias de la vejez; en cambio, hoy en día afectan a casi todos los grupos de edad.’
     
    El llibre es divideix en tres apartats. El primer és una guia per conèixer la ruta de la digestió. En el segon, es tracta de l’intestí malalt i en el tercer, es facilita un pla per posar en forma els intestins. Aquest pla és de deu dies i consisteix a: inici del pla en divendres, mastegar-ho tot i bé, dedicar trenta minuts en cada menjada principal i beure molta aigua, la llet d’ametlles, de soja, crua o no processada, iogurt d’ovella, cabra, vaca o soja, batuts vegetals o sucs son els líquids apropiats per beure durant aquest pla de deu dies.
     
    Adrian Schulte
    Adrian Schulte és doctor en medecina, naturòpata i director d’un centre de salut alemany dedicat a la regeneració de l’intestí segons el mètode del metge austríac Franz Xaver Mayr, el treball del qual sempre va estar enfocat en la millora funcional del tracte digestiu.
    Està especialitzat en malalties tropicals i fou arran dels seus estudis en aquestes zones que descobrí que s’hi estaven introduint malalties a causa dels hàbits alimentaris occidentals en la seva dieta.
    El doctor Schulte poseeix més de vint anys d’experiència en l’estudi i el tractament de l’intestí i els errors alimentaris.
     
     
    LlibresEl llibre a les biblioteques VNG.
     
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El cafè de la granota, Jesús Moncada

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 7 de març

    Encarem amb molta satisfacció el comentari d’aquesta obra de Jesús Moncada, l’escriptor de Mequinensa, deixeble de Pere Calders, un dels narradors clàssics de la literatura catalana moderna. El deix dialectal dels contes ha agradat especialment als lectors i lectores que vénen d’aquest vessant del català occidental: Rosa Llop, que vivia a Granja d’Escarp, i Ramon Also, de Tortosa. La Rosa Llop explica que li ha agradat molt la reconstrucció que es fa d’aquell ambient; els treballs de l’embassament, els miners, amb un to d’humor i d’ironia. Recorda el punt on el Segre s’uneix amb el Cinca, i com, de petita, les van tenir en una barca, agitant banderets espanyoles, esperant el pas del “Caudillo”.

    crisalideLa Paquita Puig també valora el retrat de la vida del poble i de la gent. L’època li ha fet pensar en un altre narrador, Paco Candel, amb la seva obra “Els altres catalans”.

    A la Teresa Ventosa li ha agradat: els personatges, la gent del poble; hi veu un bon retrat.

    La Mercè Porta destaca que, malgrat ser relats curts, fa una descripció acurada dels personatges i l’espai. Manté un to irònic i crític, que alterna amb la tendresa i el respecte pels personatges. Així, destaca el partit de futbol, el sepel·li on es canten les absoltes, la carta a la sra. Mort (barquer) i el Preludi de Traspàs.

    La Pepi Mota també en destaca el vocabulari.

    La Dolors Juan hi veu una vivència personal. Recorda haver conegut personalment l’autor, que li féu una dedicatòria. Destaca la narració titulada “Informació provisional sobre les corredisses d’Elies”, una història que es llegeix amb molt d’interès, on es parla de la gasiveria d’Elies, per damunt fins i tot de la mort de la seva esposa Joana (corre darrera l’autocar per assegurar-se que no compraran el medicament, ja que ella ja no té salvació).

    A la Teresa Rodríguez li han agradat molt aquests contes, plens de detalls de l’època (per ex., porten espardenyes en lloc de sabates). També creu que hi ha trets biogràfics d’en Jesús Moncada, com es desprèn de l’ús del vocabulari del lloc.

    A en Quim li ha agradat molt. La troba una obra costumista, que li recorda Ulldecona (Montsià), que coneix bé. Les historietes són reals, amb humor. Sempre veiem la dona en segon terme, possiblement perquè era el seu lloc en aquella època; Moncada ens fa de cronista d’una altra època. El tractament de l’amor, els termes amorosos, són usats amb pudor. El vocabulari està molt ben tractat, amb paraules que no s’utilitzen: per ex., “galifardeua”.

    L’Enriqueta Olivar assegura que hi ha gaudit molt. Troba que aquest llibre conté crítica social i política, i que ho narra amb un estil propi, ple de finals inesperats, per bé que s’hi noti la influència de Pere Calders. Destaca la riquesa del vocabulari. La seva mare, d’Ivars de la Noguera, deia paraules que ara ha retrobat en aquest llibre: enfarfegada, tòtila, fanfàrria, pispar, ganàpia.

    Mequinenza-680x510L’Ana Jiménez també hi ha vist una barreja de crítica i humor.

    A la Mary Carmen Paredes li han agradat aquests relats curts, i recorda una exposició al Born sobre el món de Jesús Moncada: el pantà de Mequinensa, el poble desaparegut després de l’embassament, la sensació d’un país en blanc i negre. Destaca la ironia, per exemple, del personatge que decideix morir-se mentre la dona fa el sopar, “per no molestar-la”.

    En Ramon Also esmenta la novel·la “Camí de sirga”, i el que era el camí de sirga en realitat: l’ús dels matxos per arrossegar les barques riu amunt. Hi veu una obra en la frontera entre la realitat i la ficció.

    La Patricia Lewis ha trobat una certa dificultat en el llenguatge, encara que ens recorda que també en l’argentí hi ha girs i expressions diferents del castellà. Troba que les narracions tenen molta gràcia.

    L’Anna Maria Montané, que torna a venir a les nostres sessions, ens parla sobre les varietats dialectals, així com el missatge d’aquestes històries, on es combina la crítica política-social amb el retrat d’una època. Destaca els contes “Sabó” i “L’arbre de les olives”, que l’han fet riure tota sola, mentre llegia.

    Acabem la sessió contents d’haver llegit aquesta obra, amb ganes de llegir-ne més de l’autor i la proposta de seleccionar, per al curs vinent, alguna obra de Francesc Candel.

    L’AUTOR
    Jesús Moncada

    Jesús Moncada i Estruga (Mequinensa, el Baix Cinca, 1 de desembre de1941- Barcelona, 13 de juny de 2005). És considerat com un dels autors en català més traduïts de la seva època i va rebre diversos premis per la seva obra, entre altres el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Joan Crexells de Narrativa o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya, l’any 2001. Les seves obres s’han traduït a l’alemany, l’anglès, el castellà, el danès, l’eslovac, el francès, el gallec, el japonès, el neerlandès, el portuguès, el romanès, el suec, el vietnamita… El mateix autor va traduir un nombre considerable d’obres del castellà, del francès i de l’anglès.

    Mequinensa, la població on va viure fins que va desaparèixer negada per l’embassament de Riba-roja d’Ebre, és l’escenari principal de la seva obra literària.

    jesús moncadaJesús Moncada arriba a Barcelona a mitjan anys seixanta i, després d’un any de dedicar-se a la pintura, entra a treballar a l’Editorial Montaner i Simon, i s’hi queda fins al tancament de l’empresa. Per a Jesús Moncada, són anys de formació. Pere Calders, escriptor a qui admira, l’anima a escriure i l’encoratja a utilitzar el seu català de la banda de l’Ebre. D’aquests anys són els primers contes i els primers premis (premi Joan Santamaria (1971), entre d’altres), i pren la decisió de dedicar cada vegada més temps a la literatura. Jesús Moncada és autor dels llibres de contes Històries de la mà esquerra (1981), El Cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999); de les novel·les Camí de Sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997); i del recull d’escrits Cabòries estivals i altres proses volanderes (2003).

    Es va donar a conèixer amb el recull de narracions Històries de la mà esquerra, premi Joan Santamaria 1971, publicat per l’entitat organitzadora del premi, el 1973. L’autor reconeix en l’estil d’aquest primer recull, el mestratge de Pere Calders. Tant en el primer recull -que va reeditar ampliant-lo amb noves narracions i el pròleg de Pere Calders, el 1981 a Editorial la Magrana (des d’aquell moment editorial on Moncada ha publicat en exclusiva)-, com en el segon, El cafè de la granota (1985) recreen -a cavall entre el realisme i la fantasia- el passat mític de l’antiga població de Mequinensa -ara soterrada sota les aigües del riu Ebre-; temàtica que va reprendre en les seves altres produccions (novel·les i narracions). Moncada fa reviure Mequinensa amb precisió històrica, el 1988, amb la publicació de la primera novel·la Camí de sirga, que va ser rebuda pel públic i la crítica com una de les novel·les més importants de la darrera narrativa catalana. A la novel·la La galeria de les estàtues (1992), Mequinensa queda en segon terme enfront de la ciutat imaginària de Torrelloba, capital de província inspirada en Saragossa on l’autor va estudiar els anys cinquanta.

    El 1997 va publicar la novel·la Estremida memòria, que va obtenir els premis Joan Crexells i el de la Crítica Serra d’Or, 1998. En aquesta novel·la d’intriga, Moncada furga en la memòria col·lectiva, estremida per l’afusellament d’uns bandolers a Mequinensa -gent del poble- que van assaltar el recaptador del Banc d’Espanya i l’escorta, a la primera etapa de la Restauració alfonsina.

    El 1999 va publicar un nou recull de narracions amb històries sorprenents, evocadores, humanes: Calaveres atònites, des dels ulls d’un jove advocat barceloní, que va a Mequinensa a la dècada dels cinquanta, a ocupar la plaça de secretari del jutjat de pau.

    L’OBRA
    El cafè de la granota

    El cafè de la Granota és un recull de catorze relats curts escrits entre els anys 1980 i 1985. el cafè de la granotaAlgunes narracions situen l’acció en la dècada dels anys 50. L’escenari en què es desenvolupen els contes té com a centre la vila de Mequinensa al Baix Cinca. A més, totes les històries són contades al cafè de la granota. Els personatges que hi apareixen són gent senzilla: miners, pagesos, botiguers. Alguns personatges protagonistes són un pagès molt tafaner, uns afeccionats al futbol, un antic barquer, un afeccionat a les novel·les d’intriga i un delinqüent vocacional. El que caracteritza els contes és l’humor, la forta ironia i la crítica social. Fins i tot hi ha ironia en algunes escenes d’un funeral. Tots els contes són redactats des de la mirada del narrador omniscient, des de la perspectiva de l’àmbit quotidià més humil, i això els fa més crítics socialment.

    Emili Bayo, referint-se al recull El Cafè de la Granota, escriu: ”Es caracteritza per una gran homogeneïtat, aconseguida per la presentació de tot ell com una gran crònica on s’inclouen les diferents històries, d’una gran uniformitat. El narrador s’atorga el nom de cronista i s’esforça a convèncer el lector que la seva història és fruit d’una investigació, de contínues consultes. Generalment, el narrador pren com a punt de referència, com a testimoni d’autenticitat, la figura del vell Cristòfol. El vell explica una anècdota que constitueix part de la història del poble, però que, generalment, no va viure directament ell. Aquest personatge només fa de transmissor de la informació que la memòria popular ha acumulat amb el pas dels anys.”

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Ragdoll (Ninot de drap), Daniel Cole

    Raddoll_Daniel Cole.pdfDaniel Cole és un escriptor novell que ha aconseguit destacar, entre tota l’oferta editorial, amb la seva primera novel·la: Ragdoll (Ninot de drap). Originalment, Cole va escriure la història com a guió, però, finalment, ha vist la llum en forma de llibre. Ara, després de les bones crítiques recollides, els drets de Ragdoll han estat venuts a trenta-quatre països i també se’n farà una sèrie televisiva.

    Radgoll és el nom amb què la premsa sensacionalista ha batejat un macabre descobriment en un pis de Londres. Penjades d’uns fils agafats al sostre, les restes de sis cadàvers diferents han estat cosides, quasi de manera “artesanal”, per formar un únic cos. logo blog genere negre_AMB LLETRESDe les restes dels sis morts, només han pogut identificar a qui correspon el cap i, a banda d’haver estat cosides, un dels dits assenyala cap a la finestra, just cap a l’apartament del detectiu William Fawkes.

    Quasi de manera simultània a l’aparició d’aquests terribles crims, l’assassí fa arribar una carta als mitjans de comunicació avisant de les properes sis víctimes (entre les quals hi ha el detectiu Fawkes) i de la data prevista per a la seva mort. Començarà així, una carrera contra rellotge per descobrir a qui corresponen les restes de les altres cinc víctimes i per evitar la mort de les següents.

    ninot de drap_rodonaPrimeres pàgines.

    Llibres

    Ragdoll (Ninot de neu)

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    « Pàgina Anterior