Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per maig, 2017

L’home de les mil identitats

cinepaesa

Alberto Rodríguez aborda un nou projecte a través del cas Paesa, el gran eixam de la política espanyola de mitjans dels anys noranta en El hombre de las mil caras. El director de La isla mínima abandona les maresmes andaluses per tancar-se en els enigmes dels serveis secrets i el ministeri a través d’un home que va enganyar a un país i al món sencer, quan va ajudar a Luís Roldán a escapar amb 1.500 milions de pessetes, per a després demanar tres-cents milions de pessetes a un ministre d’Interior com Juan Alberto Belloch que volia salvar la cartera a qualsevol preu.

paesacoL’actor Eduard Fernández interpreta al fred i calculador Francisco Paesa, el mestre de cerimònies, que sempre va diversos passos per davant de la resta; en contrast, Carlos Santos, en el paper de Luís Roldán, fa una excel·lent interpretació del personatge tant per la forma de caminar, de moure, de tirar les espatlles cap avall o com la gent a la que realment li agradaria desaparèixer. Tots dos, director i actor, construeixen un Roldán que arriba a ser entranyable per l’espectador, amb els seus complexos de classe i d’inferioritat, però excessivament confiat en les seves possibilitats, pensant en que la raó i el tracte rebut li dona dret a fer-ho. Per ajudar a aconseguir portar a bon port aquest entramat apareixerà Jesús Camoes, Rodríguez opta per una ficció conduïda sobre l’assaig periodístic de Manuel Cerdán a través de la veu de l’actor José Coronado, el sequaç guardaespatlles de Paesa, un personatge inspirat en el pilot Jesús Guimerà, qui suposadament va col·laborar amb l’espia Paesa durant més de trenta anys i va participar en el lliurament de Roldán a les autoritats espanyoles.

milcarasLa direcció d’Alberto Rodríguez, després de Grupo 7 i La isla mínima mostra un treball de creació excel·lent. No només s’evidencia un treball visual molt mesurat sinó també una narrativa molt ben calculada. En aquesta pel·lícula s’expliquen moltes coses però l’espectador no es perd detalls, ni tan sols el que no sàpiga res del cas real en què es basa la trama. La fotografia també destaca considerablement, sobretot en les escenes d’interior, mostrant la realitat política a Espanya, que el que no agafa no és perquè no vol sinó perquè no pot. És la crònica d’un desengany i la reformulació de la literatura picaresca a la mesura de la sèrie negra o d’acció que sembla haver substituït la comèdia popular en els interessos del cinema espanyol. El tema sobre el que gira és el desengany polític i humà, els seus personatges ho van perdent tot per culpa d’una irresistible i genètica necessitat de sobreviure, i serveix com a pròleg de la situació des de fa uns anys davant la corrupció que es llegeixen habitualment en les primeres planes.

Diario de rodaje

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

El ángel. Sandrone Dazieri

page33La mort arriba a Roma a les dotze menys deu minuts de la nit amb un tren d’alta velocitat procedent de Milà. Del cotxe de luxe no surt ningú: tots els passatgers han mort. La subcomisària Colomba Caselli, que acaba de reincoporar-se al servei després del seu últim i esgarrifós cas, és l’encarregada d’avaluar la massacre. Encara que tot apunta a un atac terrorista i el ISIS ha reivindicat l’autoria a través d’un vídeo, Colomba prefereix demanar consell a l’única persona capaç de veure el que ningú s’ha fixat encara. Sandrone Dazieri va néixer el 1964 a Cremona. Després d’abandonar la cursa de cuiner, va començar a escriure per a convertir-se més tard en un dels més apreciats escriptors i guionistes italians del panorama literari.

L’inspector Dante segueix lluny de ser un home normal, segueix farcit de manies i fòbies, tot i que és insegur però brillant, també intuïtiu, molt observador, però pel contrari segueix sent desordenat. És el més brillant col·laborador de la policia, expert en persones desaparegudes, però comença a donar símptomes d’una forta depressió. Tot i això, només ell serà capaç d’intuir la veritat sobre l’onada de crims que tots els indicis apunten com una obra macabre del terrorisme. La seva ajudant Caselli segueix demostrant els seus atacs d’ira i els seus problemes per mantenir la calma, apartada del cos pel seu comportament insubordinat, trobarà al costat de Dante un equilibri que oscil·la entre la protecció, l’admiració i la compassió, però novament es deixarà portar per les boges teories del seu company.

Primeres pàgines angel

logo blog genere negre_AMB LLETRESSandrone Dazieri va néixer a Cremona a l’any 1964 i és un dels escriptors més respectats i escriptors italians. A l’any 1999 va publicar la seva primera novel·la Attenti al gorilla, que va ser seguit per molts altres, incloent La cura del gorilla de la qual es va derivar la pel·lícula del mateix nom de Claudio Bisio. Com a escriptor va supervisar algunes sèries de popularitat extraordinària com Intel·ligència i R.I.S. Roma. Però la seva obra més important va ser No está solo que li va suposar el reconeixement definitiu per part de la crítica internacional, adaptada al cinema i també convertida en una sèrie de televisió, amb guió del propi escriptor. El Angel és la segona entrega d’aquesta aclamada sèrie protagonitzada per Dante Torre i Colomba Caselli.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Vacances alls romana de la senyoreta Strauss i els seus amics, Jordi Folck

_151_f9f2c0f1Què hi fan tot un grapat de mascotes en el luxós balneari Dolce Farniente de Roma? Doncs passar-hi uns dies de descans i luxe gaudint de menjars exquisits, tractaments de bellesa, desfilades de moda i molt de personal al seu servei. I és que no hi ha res com ser l’animal de companyia d’una persona de la noblesa…i què dir si ets una gosseta estrella del cinema. Que tots els afalacs i tots els capricis són pocs per a tu.

102240_Cub_VacancesAixí és com la senyoreta Strauss, una poddle vienesa; l’Stevenson, un golden retriever anglès; la Margaret, una dalmata francesa; en capità Haddock, un dogo americà i en Constantí, un gat devon rex rus, coincideixen a la capital italiana amb intenció de passar-hi uns dies de descans. Però res més allunyat de la realitat. Als pocs dies d’instal·lar-s’hi, la senyoreta Strauss desapareix. I és que no tothom s’estima tant com sembla aquests adorables animalons…Però els seus companys de quatre potes no ho dubtaran ni un moment i engegaran el que ells denominen l’Operació Strauss. Aquestes sí que se seran unes veritables vacances alla romana.

Jordi Folck (Reus, 1961) és un autor realment polifacètic que no només ha publicat una vintena de llibres, sinó que també ha exercit de professor de creativitat a diferents universitats catalanes, ha treballat com a actor en diferents sèries de televisió i en anuncis i ha exposat les seves fotografies. Folck és llicenciat en Periodisme i Publicitat.

Els nois i noies del Club de Lectura Juvenil ens tornarem a veure el dia 10 de juny!

Llibres

  • 666 calaixos
  • Àngels, dimonis i calaveres
  • L’Avi calavera i jo
  • La dona vestida de negre
  • La guerra dels xiclets
  • Llibre de l’apocalipsi: draconis ladonis
  • Llibre d’encanteris de la Vella Taràndula
  • El manuscrit de les bèsties
  • Ningú és un zombi
  • L’única i veritable llegenda de Sant Jordi contada pel drac
  • Vacances alla romana de la senyoreta Strauss i els seus amics
  • Vols fer el favor d’apujar-te els pantalons?
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Divertir-se a l’aire lliure

    aventurasairelibreHi ha infinitat de suggerències per a explorar la natura i gaudir d’ella, existeixen molts indrets per visitar així com moltes coses a veure quan es decideix realitza una sortida, ja sigui a la platja, a un bosc, o en un parc. Aventuras al aire libre està farcit d’idees originals per sortir d’excursió amb l’arribada del bon temps i aprendre a observar detingudament la natura mentre es realitza una activitat, ja que l’entorn natural sempre ofereix coses per veure, activitats per realitzar o indrets inexplorats. Però sempre caldrà d’anar acompanyat d’una persona adulta que conegui l’indret i pugui aconsellar com fer l’activitat diària que s’hagi escollit.

    Entre els àmbits que es poden escollir es troba la vora del mar amb un munt d’activitats per fer al costat de la platja, una d’elles pot ser amagar un regal i cercar el tresor, o simplement descobrir quan l’aigua del mar es recull quines meravelles en forma de conxes marines, crancs o d’altres senyals que s’han deixat a la sorra. Els participants podran divertir-se jugant a la platja i també aprendre moltes coses sobre el fons marí i els habitats del mar. En canvi, si el nostre indret és la muntanya es poden fer molts jocs a la ribera del riu o d’un llac amb les plantes i els animals que viuen al seu voltant, també activitats dinàmiques com la construcció d’una balsa petita o fins i tot una xarxa per trobar els éssers que s’amaguen a dins del riu.

    cerdanyaLa interacció amb els petits animals és fa a l’aire lliure, però també és possible fer altres tipus d’activitats a prop de casa, en el parc de la teva ciutat, simplement agafant sorra i portar-la a casa per descobrir quines petits insectes passegen durant la nit mentre es dorm a través de les petjades que deixaran en el sorral que tinguem fet. El jardí pot ser una zona molt especial per descobrir els insectes que ajuden a les plantes a créixer o aprendre a fer créixer les nostres plantes a partir d’un petit hort però caldrà anar amb compte amb les flors i les abelles

    Una de les sortides més divertides és al bosc per observar les diferents aus que l’habiten i decidir en quin joc deixarem materials per construir nius, un espai per a menjar, o la construcció d’un petit bany per a ocells on puguin veure aigua o remullar-se. També podem convertir-nos en detectius verds que sàpiguen identificar les fulles dels arbres, els seus fruits, o les madrigueres dels troncs a on els petits animals deixen el seu rastre en la escorça de l’arbre. Finalment, si toca un dia tapat sempre quedarà l’opció de jugar amb els núvols per observar les seves formes i poder endevinar de quin animal o de quin objecte es tracta. La qüestió serà divertir-se aprenent tot allò que ens aporta el món natural i els seus habitants respectant sempre el seu entorn. La primavera i l’estiu són la millor època per realitzar una sortida aventurera a l’aire lliure.

    SONY DSC

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Una passió desbordada

    passioL’estudiant Emily Dickinson no encaixa en el rigor de Mount Holyoke, un seminari laic per a senyoretes, el més semblant a una universitat femenina a mitjans del segle XIX, i no triga a ser rescatada per la seva família. Les primeres escenes de la pel·lícula Historia de una pasión anticipa l’actitud poc ortodoxa d’aquesta poeta que no es va adaptar al que el seu època esperava d’una dona. Però alhora també anuncia l’aïllament al qual es condemna en part per voluntat pròpia Dickinson, que va defugir tota la seva vida les formes més tradicionals de socialització per a recloure en la seguretat de la llar familiar. La mansió en què va viure serveix com escenari per a descobrir el retrat d’una dona gens convencional de la qual es coneix molt poc, entre les conegudes hi ha la del seu naixement l’any 1830, també se sap que va ser considerada una nena amb talent, però un trauma emocional la va obligar a deixar els estudis. A partir d’aquest moment, es va retirar de la societat i va començar a escriure poemes.

    terencedaviesEl director Terence Davies presenta a una escriptora conscient del seu talent i ansiosa de produir literatura poètica, tot i que en aquells temps les dones no es veiessin encoratjades a explorar les seves habilitats artístiques. La seva història s’inicia en la seva joventut, des del moment en què abandona la seva formació als disset anys, en una deserció que si bé es presenta com a producte d’un trauma emocional religiós, en la vida real sembla que va succeir a causa d’una malaltia. Segurament, l’incident va ser utilitzat pel director per mostrar, des del primer instant, l’esperit inconformista que va dominar tota l’existència de l’escriptora, i que li va fer qüestionar-se el credo calvinista dels seus familiars i amistats, des dels seus més personals enigmes, dubtes i contradiccions.

    Emily Dickinson, és una de les poetesses nord-americanes amb major reconeixement, però va ser ignorada durant dècades tot i haver deixat escrits més de mil set cents poemes, aconseguint publicar, en tota la seva existència, tot just set d’ells. És retratada cinematogràficament com una persona íntegra, amb uns valors, que, encara que sembli contradictoris, s’exhibeixen al mateix temps, bellugadissos, però indestructibles. Tot això deixa a l’espectador la imatge d’una dona transformada per la intransigència, tret que marcarà inexorablement el caràcter de la protagonista, brillantment encarnada per l’actriu Cynthia Nixon, que aconsegueix desprendre una interpretació amb intel·ligència, determinació, ansietat i turment sobre el significat de déu, la mort i l’eternitat que marca la seva pròpia existència.

    Terence Davis i Emily Dickinson

    DVD

    Historia de una pasión

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La dansa de la gavina, Andrea Camilleri

    BANNER-560

    Andrea Camilleri, l’autor

    Andrea Camilleri va néixer el 1925 a Porto Empedocle, província d’Agrigent, Sicília.

    Andrea_Camilleri_2L’any 1944 s’inscriu a la Facultat de Lletres però no finalitza els seus estudis. Comença a publicar contes i poesies i s’afilia al Partit Comunista.

    Entre 1948 i 50 estudia direcció teatral a l’Acadèmia d’Art Dramàtic Silvio d’Amico i comença a treballar com a director, principalment d’obres de Luigi Pirandello i Samuel Beckett. El 1958 comença a ensenyar al Centre Experimental de Cinematografia de Roma. Durant diversos anys va treballar en diverses produccions de la RAI, ocupant-se tant de tasques de guió com de direcció.

    Les seves primeres novel·les van passar sense pena ni glòria. El 1978 publica El curs de les coses i resulta un fracàs absolut. Leonardo Sciascia l’anima a continuar, i el 1980 publica El fil de fum, on ambienta l’acció per primera vegada a la localitat portuària (i fictícia) de Vigata.

    A la dècada dels 90 va recollir el seu primer èxit literari gràcies a La Temporada de Caça (1992), un èxit prorrogat amb la seva sèrie dedicada a l’inspector Salvo Montalbano. Aquest personatge és un homenatge a Manuel Vázquez Montalbán, creador d’un altre cèlebre detectiu Pepe Carvalho.

    camilleri-montlabán1

    Actualment viu a Roma. Està casat des de 1957 amb Rosetta Dello Siesto, té 3 filles i 4 néts.

    El 2013 va ser guardonat amb el IX Premi Pepe Carvalho.

     
    La dansa de la gavina, el llibre

    La dansa de la gavina és el 22 lliurament de les aventures del comissari Salvo Montalbano qui, entrat en la cinquantena, viu cada dia més angoixat pels efectes de l’edat i el desencant.

    dansa de la gavinaL’insomni l’ha tornat a treure del llit. A l’alba, amb una tassa de cafè a la mà, surt a la terrassa per contemplar el mar i assisteix a un solitari i lúgubre espectacle: a la sorra, una gavina malalta, o potser ferida, sembla executar una estranya coreografia abans de caure fulminada, com si la vida es resistís a abandonar el seu cos per sempre.

    La imatge suscita en el comissari els mateixos sentiments fúnebres i insidiosos que en els últims temps han enterbolit la seva ment, i li sembla una mena de premonició. I ho és.

    Logo_Oliva NegraLes vacances que Montalbano tenia previst gaudir al costat de Livia es frustren quan Fazio, la inestimable mà dreta del comissari, senzillament desapareix del mapa. No ha tornat a casa, el seu telèfon és en línia i només se sap que anava a trobar-se amb algú al port. Els seus companys es temen el pitjor, i la visió del seu estimat Fazio ferit, o potser mort, mortifica a Montalbano de tal manera que no repararà en esforços per trobar-lo.

    En un altre subtil toc d’humor del seu genial creador, els esdeveniments de la dansa de la gavina transcorren prop del lloc on s’està rodant un episodi de la famosa telesèrie sobre Montalbano. Per descomptat, el comissari evita a tota costa creuar-se amb l’actor que l’interpreta, que és molt més jove i atractiu, encara que difícilment tan irresistible per a les dones com ell.

    Camilleri_MontalbanPer saber-ne més

     
    4 de maig, la tertúlia

    La dansa de la gavina de l’escriptor Andrea Camilleri ha estat el títol escollit per acomiadar-nos del club L’Oliva Negra aquest curs 2016-2017.

    Estatua-de-Montalbano-en-Porto-Empedocle2I ha estat una bona elecció si ens atenem a la unanimitat de les puntuacions:

    Antònia, 8; Esther, 9; Joan, 8; Evelia, 8; Joana, 8.5; Dolors, 7; Josefa, 8; Inés Luz, 7; Julio, 5; Carme, 7; Soledad, 8; Pilar, 8; Fernanda, 8; Victoria, 9; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 8; Olga, 8; Eulàlia, 7.

    És a dir, que és una obra que ha agradat molt, tant pel que fa a l’escriptura d’Andrea Camilleri de qui s’ha assenyalat que se li nota l’ofici de guionista ja que la novel·la es visualitza fàcilment, i també per l’abundància de diàlegs i l’excel·lent descripció dels diferents personatges, tot i que els girs de la trama han fet trontollar el seguiment de la trama a uns pocs clubaires.

    Han destacat el gest de complicitat cervantí en esmentar que a l’illa s’està rodant una sèrie de televisió que té l’inspector com a protagonista, i de la qual el propi Montalbano és sabedor, com D. Quixot se sap protagonista de la publicació d’una primera part de les seves aventures. I sobretot els ha impressionat la magnífica descripció de l’escena de la casa on s’ha produït el crim.

    casa montalbanoSobre el protagonista, Salvo Montalbano han destacat la humanitat del personatge i la fidelitat cap als seus companys, un grup divers i amb unes personalitats molt marcades que l’inspector respecta fins al límit, per exemple amb l’estrambòtic Catarella que el porta de corcoll amb les seves explicacions. I els clubaires han trobat sensacional el recurs dels diàlegs, o més aviat discussions, de Montalbano amb el seu alter ego Montalbano 2.

    Bé, i en finalitzar la sessió ens vam permetre una estona d’esbarjo i bon humor, que tot no ha de ser tan negre, i vam gaudir d’un bon berenar i d’un brindis amb cava per aquestes bones estones que hem passat i per les que passarem, segur, el proper curs.

    IMG-20170505-WA0001

    Fins aviat!!!

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    La felicitat després de l’ordre. Marie Kondo

    Com es plega la roba? Com ho puc fer per aprofitar l’espai que tinc? Són preguntes que ens hem fet més d’una vegada i que no han tingut una resposta pràctica adequada.
     
    la-felicitat-despres-de-l-ordre-747 Després de ‘La màgia de l’ordre’, publicat en català l’any 2015, l’any passat, Marie Kondo, segueix amb el llibre ‘La felicitat després de l’ordre’, on fa una lliçó magistral il·lustrada sobre l’art d’organitzar i d’endreçar amb la particularitat que s’aprèn a destriar aquelles coses que ens aporten felicitat i aquelles que no.
    ‘La veritable tragèdia és viure tota una vida sense res que et doni alegria, i sense ni tan sols saber-ho. Des del mateix moment que has enllestit l’endreça, pots començar a afegir al·licients a casa teva i a la teva vida.
    Només necessites dues habilitats per posar ordre a casa: la de conservar allò que et produeix joia, i desfer-te de la resta, i la de decidir on desar cada cosa que hagis escollit, i tornar-la sempre al seu lloc. El que importa a l’hora d’endreçar no és pas decidir què llençar, sinó més aviat què conservar a la vida. Espero que la màgia de l’ordre t’ajudi a crear un futur feliç i lluminós.’

     
    Les sis normes bàsiques de l’ordre del Mètode KonMari són: marie-kondo-interview
     
    1. Compromet-te a endreçar
    2. Imagina un estil de vida ideal
    3. Per començar, acaba de descartar
    4. Endreça per categoria i no per ubicació
    5. Segueix l’ordre correcte
    6. Demana’t si et dóna alegria
     
    Els consells magistrals de KonMari:
     
    1. Perfecciona la sensibilitat de l’alegria: ‘Endreçar ordena la ment, netejar la purifica’
    2. Com omplir casa teva d’alegria: ‘Només hi ha dues opcions: o t’ho quedes o te’n desprens. I si t’ho has de quedar, ho hauràs de cuidar’
    3. Tot allò que has de saber per desar amb alegria: ‘Un cop descartat tot excepte les coses que t’estimes, saps que tens tot allò que et cal per ser feliç’
     
    Enciclopèdia de l’ordre
     
    1. Endreça la roba: camises, samarretes, camisoles, jerseis, pantalons llargs i curts, vestits i faldilles, mitjons, mitges, roba interior…detalle-de-cajon-metodo-marie-kondo_671x664_2293e336
    2. Endreça els llibres: col·leccionables, gran format…
    3. Endreça els papers: materials d’estudi, extractes bancaris, garanties, manuals, retalls…
    4. Endreça dels komono: CD, DVD, objectes d’escriptori, maquillatge, medecines…
    5. Endreça d’objectes sentimentals: records escolars, de vells amors, creacions dels fills, testimonis vitals, correspondència, fotos…
     
    Màgia transformadora
     
    1. Una llar plena d’alegria: rebedor, menjador, cuina, bany, domitori…
    2. Els canvis en acabar: ‘Quan endreces, guanyes una mica de confiança. Comences a creure en el futur. Les coses comencen a fluir més. La gent que coneixes canvia. Passen coses inesperades i positives. Els canvis s’acceleren. I comences a gaudir de la vida.’
     
    ‘Quan realment hagis acabat d’endreçar, sabràs què vols o què necessites fer sí o sí a continuació, de manera que no tindràs temps per perdre queixant-te dels altres’
     
    Si voleu veure un tastet del llibre, podeu clicar aquí i, també, podeu veure els exemplars que tenim a les biblioteques vng.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Llámame Méndez. Victoria González Torralba

    torralbaA la Barcelona de postguerra una jove esdevé brutalment assassinada a la muntanya de Montjuïc, i no serà l’última víctima d’un cruel assassí que es mou pels carrers del Districte Cinquè i el Poble-sec. L’escriptora barcelonesa Victòria González Torralba reprèn les aventures del comissari Méndez, el personatge creat pel seu pare, Francisco González Ledesma, en la qual s’explica l’origen del cinisme i de la preocupació social del policia barceloní fent un pas enrere en el temps respecte a la primera obra literària. En aquests moments el jove Méndez li queden bastants anys per convertir-se en policia però s’esforçarà juntament amb un turmentat comissari falangista en atrapar l’assassí tot i que tingui que passar per enfrontaments indesitjats.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESFrancisco González Ledesma feia caure al seu personatge abatut pels trets d’una pistola. Tot i que no queda clar si finalment mor, la seva filla aclareix que no hi haurà resurrecció miraculosa del personatge i és aquest el motiu principal de la trama per situar-se en l’adolescència del personatge, mentre va descobrint que les aparences enganyen, que la gent que ell creu que coneixia molt pot ser molt diferent del que pensava inicialment. Per a l’escriptora, tornar al personatge de Méndez ha estat una cosa gairebé natural, atès que ja va ajudar al seu pare amb el final de l’última novel·la protagonitzada per aquest policia tan insubornable com negat per a les noves tecnologies.

    Primeres pàgines llamamemendez

    Els acompanyants en aquesta nova investigació, es troba amb les dues persones que més influiran en el seu caràcter i les decisions que prengui en el futur sobre la seva vida, són el comissari Castañeda , un veterà de la Divisió Blava, que hauria d’estar amb els guanyadors però desencantat, un falangista a qui no li agrada Franco, i que quan torna de la seva missió a Rússia es troba una Espanya molt diferent a quan va marxar; i el tutor de Méndez, Raimundo González, un mestre republicà, que és un perdedor de manual, amb uns grans ideals als quals ha hagut de renunciar.

    Méndez, como Carvalho, tambien vuelve

    Llibres

  • Llámame Méndez
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Història d’un ostatge

    Ser ostatge és pitjor que estar a la presó. A la presó, saps per què ets allà i en quina data sortiràs. Quan ets ostatge, ni tan sols tens aquestes referències. No tens res. Christophe André.

    escaparChristophe André, membre d’una ONG mèdica a la regió del Caucas, és segrestat en Txetxenia durant la seva primera missió humanitària, des de aleshores passa els dies tancat en una habitació buida, tirat sobre un llardós matalàs i encadenat a un radiador. Ni tan sols arriba a tenir síndrome d’Estocolm, ja que amb prou feines té tracte amb els seus segrestadors, als qui només veu un parell de vegades al dia i que en no parlar el seu idioma impedeix establir qualsevol tipus de relació. El dibuixant francès Guy Delisle autor de Pynogyang, Shenzhen, Crónicas birmanas i Crónicas de Jerúsalen, decideix en aquesta història gràfica fer una narració en primera persona, a força de monòlegs interiors, per transmetre’ns les sensacions, dubtes, temors, paranoies i somnis del sofert protagonista. Després nombroses trobades amb la víctima en la vida real, Guy Delisle decideix explicar la punyent experiència del captiveri que va viure Christophe i de quina forma va passar tots aquells cent onze dies en mans dels seus segrestadors.

    guy-delisle

    Tot i la cruesa de la trama, els dibuixos de Delisle no estan carregats d’odi ni de reflexions polítiques; es centra en el que li passa al captiu, no posa l’ull a criticar o fer entendre les motivacions dels seus segrestadors. De fet, fins a cert punt, en algun moment, la seva pobresa i el món criminal en la que es veuen forçats a viure podria arribar a explicar semblants comportaments. Es mostra també la cara interna dels segrestadors, però els reflecteix complexos, humans, sense banalitzar-los evidentment, però tampoc els demonitza com es podria imaginar. La pèrdua de vida que suposa viure-la en el mateix forat, privat de llibertat es reflecteix en un dibuix cada vegada més concret, sense escenes melodramàtiques, tan sols un evident però exasperant pas del temps. I amb ell, l’angoixa autèntica, la de la incertesa, que fa efecte en qualsevol cervell, que aniquila la voluntat de qualsevol esperança.

    La cárcel de las viñetas

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La moda en perspectiva històrica

    hmodaLes formes, els detalls i els colors del vestit reflecteixen, primer de tot, les peculiaritats ideològiques dels pobles i estan lligats a les conductes que expressen la societat en què es viu. La seva contribució al mirall d’una època és indubtable i és en essència la característica principal de la mentalitat al llarg del temps. La recerca de l’elegància, forma expressiva lligada a la millora permanent del propi aspecte, es remunta al principi dels temps i a Historia de la moda. Desde la prehistoria hasta nuestros días és pretén narrar l’evolució del vestit i dels complements i accessoris al llarg dels segles a través de les preferències socials, consideracions religiosos, aspectes psicològics i econòmics, o conceptes estilístics.

    Es important remarcar, per entendre l’essència de la moda i el sentit de l’argumentació que proposa Stefanella Sposito, la impossibilitat de separar la vestimenta de les circumstàncies històriques ja que la moda es manifesta permanentment com una representació clara i directa dels esdeveniments i sovint extremadament condicionada als mateixos. A través de les tendències socials es reafirmen valors morals com l’opulència, l’ostentació, la modèstia, l’austeritat, el poder adquisitiu, el conformisme, o la simple provocació en què la forma personal de vestir-se o portar una peça seran totalment decisives pel que fa a la imatge individual que es projecta a l’exterior. Tot plegat es converteix en un simple joc ambigu entre l’aparença i el que realment l’individu és.

    modaxxEl recorregut històric és ampli i extens, s’inicia en els pobles de l’antiguitat des de la pre-història fins a Grècia, passant pel poble assiri, babiloni, fenicis, hitites o sumeris. L’imperi de Roma com a civilització que va adopta el patrimoni cultural grec dona mostres d’un poble cosmopolita que va desenvolupar la moda antiga fins a la cura del cos molt acurada per part de les dones romanes.
     
    El recorregut segueix per l’Edat Mitjana, a on van destacar els carolingis, per arribar a les excentricitats de l’extrem i pròxim orient a on destaca el vestuari de la remota Xina. La moda va seguir el seu curs a través dels posteriors segles, destacant el Barroc i el Romanticisme, fins fer un anàlisi acurat del segle XX i com van influir les diverses circumstàncies històriques, per finalment arribar al tercer mil·lenni a on la moda continua el seu camí inexorable fins al final dels nostres dies.
     
     
    Llibres

  • Historia de la moda. Desde Egipto hasta nuestros días
  • Historia de la moda: desde la Pre-historia hasta nuestros días
  • DVD

  • Historia de la moda
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »