Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per desembre, 2016

Un hombre muerto, de Ngaio Marsh

68144Ngaio Marsh va ser una escriptora i directora de teatre neozelandesa. Va néixer a finals del s. XIX i juntament amb Agatha Christie, Dorothy L. Sayers i Margery Allingham formà part del grup de les quatre reines de l’era daurada de la novel·la de misteri en llengua anglesa. Fou nombrada Grand Master per la Mystery Writers of America, Dame Commander i va rebre l’Ordre de l’Imperi Britànic.
 
D’Agatha Christie es coneixen dos personatges que apareixen en la seva extensa obra: el petit detectiu belga, Hercules Poirot i Jane Marple, normalment anomenada Miss Marple, una mestra soltera jubilada que viu a Saint Mary Mead i des d’on resol misteris com a detectiu aficionada.
 
Lord Peter Wimsey és el personatge que resol els casos d’assassinats que Dorothy L. Sayers va escriure. És un detectiu que pertany a l’aristocràcia.
 
I, per últim, Margery Allingham caracteritza el detectiu en un aventurer anomenat Albert Campion. Amb aquest personatge es diu que l’autora va parodiar Lord Peter Wimsey de Dorothy L. Sayers.
 
Les quatre escriptores del grup van fer servir un esquema quasi igual per descriure la investigació dels crims, amb el qual facilitaven al lector la deducció del cas al mateix temps que el detectiu, home en totes, l’investigava.
 
9788416638765_L38_04_lLa novel·la ‘Un hombre muerto’ va ser la seva primera història, que va escriure l’any 1934. Aquest relat té tots els trets característics del gènere de l’època: l’acció transcorre en un temps curt de temps, el lloc és una gran casa de camp on es barregen criats, cavallers amb esmòquing i senyores vestides de seda. Sir Hubert Handesley, l’amfitrió, s’inventa una versió del joc de saló conegut com el Joc de l’assassí. En principi tots riuen, però les rialles s’acaben quan apareix el primer cadàver… és un dels participants!
Scotland Yard hi envia l’inspector Roderick Alleyn. Aquest personatge, el detectiu, apareixerà en tots els seus relats.
 
Com la majoria de les seves novel·les, aquesta està ambientada a Anglaterra, encara que n’hi ha quatre que es desenvolupen a Nova Zelanda.
 
 
Podeu llegir el primer capítol si cliqueu aquí.
 

logo blog genere negre_AMB LLETRESDesprés d’aquesta primera història policíaca en va escriure moltes més, fins arribar a trenta-dues; cinc llibres de contes, algun assaig i la seva autobiografia, entre els quals hi ha els títols que segueixen:

  • ‘Ha entrado un asesino’ (Enter a Murderer, 1935)
  • ‘Extasis Mortal’ (Death in Ecstasy, 1936)
  • ‘Vino de muerte’ (Vintage Murder, 1937)
  • ‘Los aristócratas también asesinan’ (Death in a White Tie, 1938)
  • ‘Preludio trágico’ (Overture to Death, 1939)
  • ‘El crimen del ascensor’ (Death of a Peer / Surfeit of Lampreys, 1940)
  • ‘La muerte y el lacayo bailarín’ (Death and the Dancing Footman, 1941)
  • libro_1346918444libro_1346918692

     

  • ‘Colour Scheme, 1943′
  • ‘Cae el telón’ (Final Curtain, 1947)
  • ‘Una corona para el muerto’ (A Wreath for Rivera / Swing, Brother, Swing, 1949)
  • ‘Noche de estreno / El teatro fatídico’ (Night at the Vulcan / Opening Night, 1951)
  • ‘El caso de la trucha salvaje’ (Scales of Justice, 1955)
  • ‘La muerte de un payaso’ (Death of a Fool / Off with His Head, 1956)
  • ‘La muerte vino cantando’ (Singing in the Shrouds, 1958)
  • ‘Falso perfume’ (False Scent, 1959)
  • ‘Manos enguantadas’ (Hand in Glove, 1962)
  • ‘Muerte entre bastidores’ (Death at the Dolphin / Killer Dolphin, 1966)
  •  
    Llibres Trobareu el llibre a la biblioteca.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La joventut, per Paolo Sorrentino

    Madalina Ghenea, Self Assignment, September 02, 2014

    Madalina Diana Ghenea interpreta una model que, després de guanyar el premi de bellesa més important, rep com a regal una estada a l’hotel dels Alps on s’allotgen els dos protagonistes de La juventud, un director d’orquestra jubilat al qual interpreta Michael Caine i un director de cinema que està acabant el guió de la seva darrera pel·lícula i que està interpretat per Harvey Keittel. El director Paolo Sorrentino és autèntic hereu directe de l’estil de Federico Fellini que habitualment parla del mateix, d’aquelles oportunitats perdudes, dels primers amors, de l’alegria i de la tristesa de viure, dels amics però sobretot de l’eterna joventut. Amb aquest objectiu crea a quatre personatges que ja són grans, gairebé ancians, que viuen el crepuscle de la seva existència, però Sorrentino els omple de vida i de joventut a través d’ells mateixos. Mai s’ha retratat la vellesa amb tanta màgia i tant atreviment com a la novetat d’aquesta setmana a la biblioteca.

    caine_keitelMai és tard per fer el que millor se’ns dóna, aquest missatge és el que transmet a través de dos personatges com són del director d’orquestra Fred Ballinger i del famós jugador de futbol Diego Armando Maradona, interpretat per Roly Serrano. El primer està jubilat i cansat i no vol dirigir el concert que li ha encomanat la reina Isabel II per l’aniversari del príncep Felip, duc d’Edimburg. Tots dos saben que tot això va quedar molts aspectes de la seva vida han quedat enrere i tots dos acaben aprenent una gran lliçó vital.

    Aquesta pel·lícula està dedicada a Francesco Rosi, guionista de clàssics del cinema italià com Bellíssima, i es mostra a l’espectador com a una pel·lícula hedonista i turmentada d’aspiracions una mica aristocràtiques. Es tracta senzillament d’un gènere romàntic, generós però alhora incontinent, on el passat, el present i el futur s’alien per donar amb el moment vibrant que tothom anhela. Les seves eines són la teatralitat i un grup de personatges propis de la comèdia dell’arte, on aquest cop compareixen la filla desemparada, un monjo budista que aspira a alçar-se de terra, un actor de Hollywood que estudia tots i cadascun dels arquetips humans que l’envolten per sintetitzar el mal absolut del col·lectiu de la societat. Perquè l’humor, subtil i irònic, està molt present a la història, a través dels personatges, de les situacions i fins i tot del paisatge.

    DVD

  • Las consecuencias del amor
  • Il Divo
  • La gran belleza
  • Hanno tutti ragione
  • La juventud
  • Un lugar donde quedarse
  • Todos tienen razón
  • Tony Pagoda y sus amigos
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Les yeux jaunes des crocodiles. Katherine Pancol

    Je vais mal, en ce moment. Cette apparence dégagée et aisée que j’ai entretenue si longtemps se craquelle, et il en émerge un bric-à-brac de contradictions. Il va bien falloir que je finisse par choisir. Aller dans une direction mais laquelle? Seul l’homme qui s’est trouvé, l’homme qui coïncide avec lui-même, avec sa vérité intérieure, est un homme libre. Il sait qui il est, il trouve plaisir à exploiter ce qu’il est, il ne s’ennuie jamais. Le bonheur qu’il éprouve à vivre en bonne compagnie avec lui-même le rend presque euphorique. Katherine Pancol.

    Chers lecteurs/lectrices,

    libre_pancolNous commencerons la nouvelle année en lisant le best-seller Les yeux jaunes des crocodiles qui a reçu le Prix Maison de la presse en 2006 et fait partie du premier roman d’une trilogie de l’écrivaine française, Katherine Pancol. Les deux autres livres sont La valse lente des tortues et Les écureuils de Central Park sont tristes le lundi.

    Née à Casablanca (Maroc) en 1954, Katherine Pancol qui a été professeur de lettres et journaliste, a découvert la vocation de vouer son temps à l’écriture suite à une rencontre avec un éditeur qui la poussa à écrire. Elle publia son premier roman Moi d’abord en 1979, avec lequel elle obtint un fort succès et décida de se former à l’université de Columbia en suivant des cours de “creative working” où elle y écrivit trois romans. Actuellement, elle en a déjà dix-sept publiés et figure parmi les auteurs les plus vendus en France. Le titre que nous lisons ce mois-ci est devenu un phénomène commercial grâce à son gros chiffre de vente atteint en France et a été traduit dans de nombreuses langues du monde.

    L’écriture simple de l’auteur se caractérise pour le réalisme avec lequel elle retrace et décrit les situations du quotidien de tous les personnages qui interviennent dans le roman. Son style moderne et direct lui permet de construire avec aisance toute une série d’épisodes traitant de thèmes contemporains et divers, tout en formant un assemblage.

    Tout comme d’autres best-sellers, Les yeux verts des crocodiles, a été adapté au grand écran, dirigé par Cécile Telerman, dont la protagoniste est Julie Depardieu dans le rôle de Joséphine, Emmanuelle Béart dans celui d’Iris et en tant qu’acteur secondaire, le catalan Quim Gutierrez qui joue le rôle de Luca.

    Je vous affiche ici-bas, la page officielle de son site si vous voulez en savoir davantage sur l’auteur et sur sa bibliographie.
    Katherine Pancol
     
    Et la bande-annonce du film affiché sur Youtube.

    L’histoire

    Joséphine et Iris sont deux soeurs qui ont peu de choses en commun à tous les niveaux. Suite à la séparation du ménage que forment Joséphine et son mari, celle-ci se retrouve seule avec leurs deux enfants et doit subir les dettes laissées par son mari qui est parti au Kenya convaincu d’un projet qu’il a en tête à propos d’un élevage de crocodiles. Lors d’un repas, Iris raconte un mensonge dont Joséphine la tirera d’affaire…

    Esther Bruna.
    Club de Francès

    No hi ha comentaris

    La habitación

    la_habitacion-cartel-De la mà del director irlandès Lenny Abrahamson, l’any passat es va estrenar La habitación, l’aclamada adaptació de la novel·la del mateix nom de l’escriptora Emma Donoghue. Aquesta setmana, La habitación és novetat a la biblioteca Joan Oliva.

    Qui ha vist ja la pel·lícula, en destaca, sens dubte, les magnífiques interpretacions del duet protagonista: Brie Larson (la jove mare) i Jacob Tremblay (el seu fill de només 5 anys, Jack). L’escenari és simple: una habitació de només 3,5 x 3,5 metres en què tots dos viuen des que ella va ser segrestada, ara fa 7 anys, i des que ell va néixer. Per a en Jack, aquesta habitació és tot el món, ja que així li ha fet creure la seva mare per protegir-lo.

    l'habitació_emma donoghueEl tercer en discòrdia, en aquest petit univers, és el responsable del segrest, el vell Nick, que durant aquest temps ha sotmès la noia a tot tipus d’abusos, fruit dels quals va néixer en Jack. Així fins que es presenta una oportunitat de fugir i en Jack i la seva mare començaran una nova vida, enfront-se ara al món exterior. Tot i la duresa de la història, el director Lenny Abrahamson ha posat el focus d’atenció en la relació materno-filial, per sobre dels episodis de violència i abusos.

    Malgrat que es tracta d’una ficció, ens venen al cap casos reals molts semblants al del film. De fet, Emma Donoghue es va inspirar per escriure la seva novel·la en el cas Fritzl. Conegut com el monstre d’Amstetten, Josef Fritzl va tenir segrestada en un soterrani la seva pròpia filla durant 24 anys i durant aquest temps la va sotmetre a tot tipus d’abusos com a conseqüència dels quals l’Elisabeth Fritzl va tenir set fills. Algunes d’aquestes criatures, com passa en la pel·lícula, no van conèixer el món exterior fins a la fi del captiveri.

    Tràiler de la pel·lícula:

    Tornant a la pel·lícula, en destaquem el jove protagonista, Jacob Tremblay, que d’aleshores ençà té una carrera meteòrica i molt prometedora. Sense anar més lluny, l’abril del 2017 és la data prevista per a l’estrena als Estats Units de l’adaptació cinematogràfica de Wonder, la famosa novel·la de R.J. Palacio. Jacob Tremblay donarà vida a l’Auggie al costat d’un pes pesant de la indústria com és Júlia Roberts.

    Jason Trembley, el descobriment:

    DVD

    La habitación

    Llibres

    L’habitació

    La habitación

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La chica que lo tenía todo. Jessica Knoll

    knollnegreAni Fanelli ara té vint-i-vuit anys, treballa escrivint articles sobre sexe a The Women’s Magazine, una revista de modes i està promesa amb Luke, un jove de molt bon veure, ric i economista que veu com molt sovint Ani pateix insomni crònic, producte segurament de la imposició d’una dieta estricta per rebaixar pes, tot i que els seus coneguts li han dit que no li cal, per estar perfecta per al seu casament que serà en uns mesos tot i que té dubtes, molts dubtes sobre si passar la resta de la seva vida amb Luke. En un moment inesperat, li proposen ser part de l’enregistrament d’un documental per a la televisió sobre un fet terrible que va passar fa catorze anys a l’Institut Bradley on ella estudiava. Al seu promès no li fa cap gràcia que participi en aquest documental, però ella necessita fer-ho, vol tornar a convertir-se en Tifani Fanelli.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESLa història es va alternant entre el present, en què es presenta a l’Ani perfecta, i el passat, quan era simplement Tifani i van passar tots aquests fets que la van marcar per sempre la van fer ser el que és avui. És una part molt més detallada en la qual es va desengranant poc a poc aquest gran misteri que gira entorn de la protagonista, la qual mostra permanentment que la seva única meta és aconseguir tot el material que tothom desitja tenir i impressionar a tothom amb els seus èxits, en un va intent de cobrir les mancances que té, tant familiars, com afectuoses, des que era adolescent.

    A partir d’una narrativa molt concisa però amb un estil tan singular com ple de girs dramàtics, l’escriptora Jessica Knoll explora la pressió insuportable sota la qual viuen moltes dones, tot allò que en moltes ocasions la societat crea uns paràmetres en que moltes dones s’endinsen creient que es veuen obligades a tenir-ho tot i, el que és pitjor, a tenir-ho sota control per aconseguir una posició social predominant envers les altres.

    Primeres pàgines chicatodo

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Blaumut

    Un concert al país Blaumut s’assembla força a una exposició d’arts plàstiques. Les cançons són fotografies o pintures que capturen ambients en tres minuts llargs i els fixen en un llenç multiforme. Textures i tessitures es confabulen per incitar la imaginació del transeünt que visita el nou país. Marius Serra.

    blaumut

    El naixement de la música del grup Blaumut es va produir a l’any 2009 amb una alineació inicial que estava formada per Xavi de la Iglesia, guitarra i veu; Vassil Lambrinov, violí; i Oriol Aymat, a càrrec del violoncel. Durant tres anys van ser l’ànima del grup i no serà fins al 2012 que entraran en la seva dinàmica els músics Manel Pedrós, com a bateria; i Manuel Krapovickas , encarregat del baix elèctric i contrabaix. Aquestes incorporacions fan completar una banda que generarà en menys d’un any un univers propi que impregnarà l’escena musical catalana amb el seu primer treball discogràfic anomenat El Turista (2012), per posteriorment consolidar-se amb El Primer Arbre del Bosc (2015). I a la primavera d’enguany es va publicar El llibre blau de Blaumut que convida a realitzar un viatge amb els seus components, a endinsar-se en els orígens del seu univers i alhora a impregnar-se de la força de les seves cançons que comencen a formar part de l’imaginari col·lectiu d’un país.

    llblaumutLa blava història de Blaumut comença abans del propi grup amb una gènesi cinètica a gravés del verb, un ball híper-espacial de lletres a través de Xavi de la Iglesia que encara somiava en dedicar-se plenament al món de la música. I va ser amb aquesta constància que Blaumut naixeria en un bar de barri. Als inicis van aixoplugar músics de la Societat de Blues de Barcelona, i d’aquest fet va sorgir el nom del grup. El Lunàtic va ser el refugi inicial del Xavi, el Santutxo, va ser el santuari social de Vassil, i Cervera es va convertir aviat en el centre neuràlgic creatiu i sonor dels seus components. Va ser llavors quan es va gravar el primer disc, l’opera prima d’una il·lusió de molts anys que anava agafant forma: en una habitació amb matalassos a les parets i catifes a a terra va començar tot, va néixer un embrió simfònic que ja no deixaria de créixer.

    La música és un llenguatge universal i personal alhora. No és una ciència exacta, però sí vital. Una branca primordial de l’art és la voluntat de divulgar un coneixement emocional i sensorial a través de tots els canals i formats possibles. I la música juga un paper primordial com a vehicle conductor d’uns sentiments que es volen compartir amb aquelles persones que cerquen quelcom diferent però sempre lligat a la imaginació i el sentiment propi.

    Llibres

  • El llibre blau de Blaumut
  • Cds

  • El primer arbre del bosc
  • El turista
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Matilda, Roald Dahl

    Roald Dahl 100

    “Era tan llesta i aprenia tan de pressa que la seva habilitat hauria estat òbvia fins i tot per als més beneits dels pares. Però el senyor i la senyora Wormwood eren tan tenoques i estaven tan embolicats en les seves miserables vides que no s’adonaven de res d’extraordinari en la seva filla.”

    matilda_portadaAquest fragment resum la vida de la petita Matilda, una nena de tan sols cinc anys capaç de les coses més extraordinàries, envoltada, però, d’una família que no està a l’alçada de les circumstàncies. Uns pares que no veuen, o no volen veure, el meravellós potencial de la seva filla petita i que, no només defugiran estimular les seves qualitats, sinó que també aniran en contra seu. Davant d’aquest panorama, la Matilda buscarà refugi en els llibres (a la biblioteca hi trobarà una senyora Phelps que facilitarà les seves ganes d’aprendre) i, més endavant, a l’escola. Aquí precisament, a l’escola, hi coincidirà amb la senyoreta Honey, que des del primer moment serà conscient de la diferència abismal entre la Matilda i la resta de nens i nenes de 5 anys.

    La connexió entre la Matilda i la senyoreta Honey anirà més enllà de les parets de l’escola. Totes dues han crescut sense una família que se les estimés i aquest vincle no és fàcil de trencar. Per aquest motiu, la Matilda no dubtarà a dissenyar un pla que ajudi la senyoreta Honey.

    matilda_il·lustracions matilda_il·lustracions_2 matilda_il·lustracions_3

    Matilda és un del últims llibres escrits per Roald Dahl, autor de nombrosos títols per a públic infantil i juvenil, així com també per a adults. Dahl va néixer a Llandaf (Gal·les) l’any 1916 i va morir a Oxford el 23 de novembre de 1990. Celebrem, per tant, enguany el centenari del seu naixement.

    Roald Dahl birthday quiz - how well do you know your Dahl? Quentin BlakeD’origen norueg, Roald Dahl va créixer i estudiar a Anglaterra. Amb 18 anys, va deixar a un costat la universitat i es va fer explorador. Amb 23 anys, durant la Segona Guerra Mundial, es va unir a les forces aèrees britàniques. Va ser derribat i les greus ferides el van fer tornar a casa. Es trasllada llavors als Estats Units on, en primer lloc, comença a treballar per a la seguretat britànica. Més endavant, s’introdueix en el món de les lletres escrivint articles per a revistes i és partir de la dècada dels seixanta quan intensifica la seva activitat literària. Alguns dels seus llibres infantils més famosos són James i el préssec gegant, Charlie i la fàbrica de xocolata, Les bruixes, Els Culdolla i Matilda.

    www.roalddahl.com

    Alguns dels llibres de Dahl han estat portats al cinema, com per exemple, Matilda:

    Roald Dahl a les biblioteques de VNG.

    Guia de lectura de les biblioteques de VNG amb motiu del centenari de Roald Dahl.

    Els nois i noies del Club de Lectura Juvenil hem comentat avui Matilda i ens tornem a reunir el 21 de gener a les 16.30 h!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    No hay que morir dos veces, Francisco González Ledesma

    BANNER-560

    Francisco González Ledesma, l’autor

    Francisco González Ledesma (Barcelona, 1927-2015) va ser advocat, periodista i escriptor.

    SEMANA NEGRA DE GIJÓN - FRANCISDO GONZÁLEZ LEDESMAEl primer reconeixement li va arribar el 1948 quan va guanyar, amb Somerset Maugham i Walter Starkie en el jurat, el Premi Internacional de Novel·la gràcies a Sombras viejas, obra que va ser censurada pel règim franquista. Coartat per la dictadura, González Ledesma va començar a escriure, sota el pseudònim de Silver Kane, novel·les populars per Editorial Bruguera.

    Desencantat de l’advocacia, va estudiar periodisme i va iniciar una nova etapa professional a El Correo Catalán i,més tard, a La Vanguardia, aconseguint en tots dos diaris la categoria de redactor en cap. 29470015._UY200_L’any 1966 va ser un dels dotze fundadors del Grup Democràtic de Periodistes, associació clandestina durant la dictadura en defensa de la llibertat de premsa.

    El 1977, amb la consolidació de la democràcia a Espanya, va publicar Los Napoleones. El 1983 va quedar finalista del Premi Blasco Ibáñez amb Expediente Barcelona, novel·la en la qual apareix per primera vegada el seu personatge emblema, l’inspector Méndez.

    El 1984 va obtenir el Premi Planeta amb Crónica sentimental en rojo i amb ell la consagració definitiva.

    Com a advocat va rebre el premi Roda Ventura i com a periodista el premi El Ciervo. El 2010 se li va atorgar la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria informativa i per la qualitat de la seva obra, de projecció internacional.

     

    No hay que morir dos veces, el llibre

    No hay que morir dos veces és la desena entrega de la seva sèrie protagonitzada per l’inspector Ricardo Méndez, un policia no massa bo com ell mateix es defineix.

    no hay que morir dos vecesPersonatge insòlit i difícil de catalogar, Méndez és un policia de barri que patrulla els carrers de Barcelona. No creu en la llei, però creu en la justícia del carrer. Un supervivent d’una altra època, honest i escèptic; endurit pels carrers del Raval, el nom burgès que els inspectors de Sanitat han donat a l’antic Barri Xinès de Barcelona.

    Com és habitual en les novel·les de l’autor, No hay que morir dos veces planteja des del començament, en una ràpida successió d’escenes alternants, diverses històries que a poc a poc, malgrat la seva aparent diversitat, aniran relacionant-se fins a mostrar la seva condició de branques del mateix arbre: oliva 300-loguilloun nuvi assassinat al peu de l’altar, un ex convicte contractat per cometre un assassinat, uns depravats pederastes, una complexa trama de terroristes islàmics, els foscos secrets d’alguna família benestant i algunes altres qüestions de menor quantia formen una trama d’aparença inextricable que Méndez es farà càrrec d’anar aclarint, guiat més, com sempre, per la seva intuïció que per l’anàlisi científica de dades i indicis que ara s’imposa a les indagacions policials.

    Tres escenaris diferents. Tres escenaris apassionants. Tres escenaris trepidants. Tres escenaris que no permeten escapatòria. Tres escenaris sorpresa.

    En aquesta novel·la, González Ledesma es confirma com un geni retratant la ment criminal i fent-nos comprendre com ningú les debilitats humanes.

    01_rodonaGonzález Ledesma i l’inspector Méndez.

     

    1 de desembre, la tertúlia

    En aquesta ocasió la lectura de No hay que morir dos veces ha tingut una molt bona acollida entre els clubaires, amb una sola excepció:

    PLANO AMB ADRECESNúria, 7; Antònia, 7; Esther, 9; Joan, 8; Evelia, 9; Joana, 8; Dolors, 8; Josefa, 7; Julio, 7; Soledad, 9; Pilar, 8; Victoria, 5; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 8.

    En general s’ha destacat l’eficàcia de l’estil narratiu de González Ledesma, el ritme trepidant de l’acció i el truc de finalitzar els capítols en moments de màxima tensió per intercalar després una altra escena diferent que retarda el desenllaç de la precedent i augmenta l’expectació del lector.

    Ha agradat molt el personatge de Méndez, un inspector de la vella escola, que sembla estar de tornada de tot, escèptic, desenganyat. Un rebel que desobeeix totes les ordres però que té un molt bon ull per copsar sentiments i desentranyar misteris prescindint de la tecnologia moderna. Els clubaires han destacat que darrere del seu sarcasme, ironia i, de vegades, també aparent antipatia, han trobat un home amb una gran sensibilitat, al qual veritablement li importa la justícia.

    Calle escudillers 1925També han subratllat la capacitat de l’autor González Ledesma per posar-se en la pell de cada personatge, per explicar-nos els seus sentiments i pensaments, des dels més cruels fins als més nobles: Sandra, Gabri, Nadia, Dalia, Conde, el jardiner Juan Vila, protagonistes de tres trames que conflueixen en un final sorprenent i que en general no ha agradat massa ja que l’han trobat massa forçat, precipitat i poc creïble, a més de deixar alguns serrells en l’aire com la història de Greta Lago, la policia Lucia Olmos, o el destí que tindrà la nena Nadia.

    En resum, un llibre que ha deixat un bon regust i ganes de conèixer més títols de l’autor.

    A continuació de la sessió de L’Oliva Negra de l’1 de desembre, va tenir lloc la presentació de la novel·la El baile de los negros, de Xavier Borrell Campos, que va comptar amb la presència de l’autor. Xavier Borrell és enginyer, escriptor, periodista, crític i gestor cultural, especialitzat en literatura en general i literatura negra, a més de teatre. Col·labora des del 2008 al programa Propera Parada Cultura de Ràdio Cornellà i, des del 2012, col·labora en la part literària del programa Todos somos sospechosos de Ràdio 3. També col·labora, des del 2013, a la Revista de Literatura Quimera i ha estat organitzador i comissari del Festival de Novel·la Negra del Garraf Cubelles noir, que va celebrar la seva primera edició el passat agost.

    La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 12 de gener. Hi comentarem Un crim imperfecte de Teresa Solana.

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Bajo los montes de Kolima. Lionel Davidson

    folipondioEls serveis secrets britànics reben un intrigant missatge des de l’orient rus. El doctor Rogachev, desaparegut fa anys, està enviant pels mitjans més estranys trucades al seu col·lega, el professor Lazenby. Ell, com a bon metge d’Oxford té contactes fluids amb els serveis de seguretat de la seva majestat i aquests posen mans a l’obra juntament amb els seus col·legues de la CIA per desentranyar el misteri. Rogachev els demana que es posin en contacte amb urgència amb un conegut seu expert en llengües al que va conèixer fa anys a Anglaterra, es tracta del professor canadenc Johnny Porter un antropòleg i biòleg canadenc, amb múltiples talents i no menys problemes a sobre. Porter és un professor universitari indígena d’origen gitksan de l’oest canadenc, del qual les principals virtuts no són les que se suposen a un agent de camp.

    Primeres pàgines Bajo los montes de Kolima_135X220

    Els elements que componen Bajo los montes de Kolima són missatges encriptats en paper de fumar, un agent secret políglota en llengües natives i asiàtiques, diferents estudis genètics d’una complexitat dignes d’un Nobel i referències a les experiències del biòleg rus Ilya Ivanov, especialista en hibridació animal, encarregat per Stalin de creuar simis amb éssers humans per crear un poderós exèrcit d’humanoides en una base secreta a l’Àrtic, on també s’està experimentant amb una raça neandertal. L’escriptura de la narració juga amb el lector i el va conduint sense presses per una desmesurada narració d’allò més insòlita, que tracta d’encobrir mitjançant erudició i una escriptura substanciosa els tòpics del gènere d’aventures.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESLionel Davidson està considerat com una de les majors figures representatives del gènere del thriller, ha guanyat en tres ocasions del Gold Dagger. Va començar el seu camí en l’agència de notícies Keystone per a la qual realitzava reportatges per tot Europa, va ser fruit d’un d’aquests viatges quan va tenir la lucidesa per crear l’argument del seu primer llibre, La noche de Wencelas (1980), ambientat en la Guerra Freda amb el que va guanyar el premi de Crime Writers Association. Després d’un silenci literari de setze anys arribaria l’obra que contribuiria a guanyar el seu segon Cartier Diamond Dagger a l’any 2001. Va morir a l’any 2009 a l’edat de 87 anys.

    Un maestro olvidado de la novela de espías

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La màgia de les petites coses. Estelle Laure

    magiapetitescosesHi ha situacions que cap adolescent hauria de viure. Lucille és una noia de disset anys que tenia un futur per davant però, de la nit al dia, aquestes prometedores expectatives es comencen a ensorrar degut a que el seu pare està internat en un hospital mental, la seva mare porta setmanes sense donar senyals de vida i ara, de sobte, es troba fent-se càrrec no només de si mateixa sinó també de la casa i de la seva germana petita Wren. Malgrat això, la Lucille fingeix que tot va bé, estudia i treballa per pagar totes les factures que se li vénen a sobre per poder aconseguir evitar que els serveis socials s’assabentin que viuen sense cap adult al seu càrrec, i només pot comptar amb la seva amiga Eden; però molt aviat també haurà de conviure amb un sentiment d’estima que no sap si podrà ser correspost. No obstant això, dins d’aquest caos que se li ve a sobre, Lucille descobrirà que sempre passen coses bones, que sempre hi ha persones disposades a ajudar i que de tot se surt, només cal saber apreciar i gaudir de la màgia de les petites coses de la vida.
     
    estelle laureLa màgia de les petites coses és una bonica història de superació per poder gaudir de tot allò positiu que ofereix la vida quan tota la resta està del revés. Per fer aquesta travessia cal tenir una protagonista forta i lluitadora, amb uns personatges secundaris que omplin aquesta petita història de de conflicte envers uns esdeveniments que fan reflexionar sobre les coses quotidianes de la vida, i fan creure en l’esperança d’alguna cosa millor, amb la promesa que tot sortirà bé i que no hi ha res que no es pugui superar si es mantenen l’esperança, la força, la il·lusió i la convicció que la màgia existeix i es compon de la bondat de les persones que ens envolten. I a uns àngels que li deixen menjar, li netegen la casa i li arreglen el jardí a la jove protagonista… La seva autora és Estelle Laure, té un Màster en escriptura infantil i juvenil per la Universitat de Belles Arts de Vermont i és llicenciada en Arts escèniques.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »