Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per setembre, 2016

Els millors relats de Roald Dahl

dahlRoald Dahl, creador de Matilda, Charlie i la fàbrica de xocolata o James i el préssec gegant, és un dels noms més destacats de la literatura infantil i juvenil del segle XX, tant per l’èxit de les seues obres com per haver aconseguit crear un estil propi i identificable. D’origen gal·lès però de pares noruecs, va néixer l’any 1916 i va morir el 1990. Als divuit anys se’n va anar a viure a l’Àfrica i durant la Segona Guerra Mundial va ser pilot de la Royal Air Force britànica. Precisament un conte sobre la seva experiència bèl·lica li va obrir les portes a la literatura. Aquesta setmana es commemora un segle del seu naixement i per aquesta efemèride s’ha publicat un recopilatori amb els millors contes de l’autor, a on es troben una deliciosa selecció dels seus millors relats amb els ingredients que l’han fet un escriptor únic com són l’humor, la emoció, el sarcasme i la seva capacitat d’explicar històries sovint amb un punt fosc i macabre, ingredients que hi són presents en les narracions que s’inclouen en Els millors relats de Roald Dahl.
 
roaldahlDahl va definir-se per primera vegada a si mateix com a escriptor per a nens a l’any 1961, quan es va publicar el llibre de James i el préssec gegant. Tres anys més tard, Dahl va publicar un altre llibre de gran èxit com és Charlie i la fàbrica de xocolata. Malgrat la seva popularitat, els llibres infantils de Dahl han estat objecte de certa controvèrsia, ja que els crítics i els pares no van assumir el missatge que representava la venjança dels nens cap els adults, o de retratar un estereotip racista amb els seus personatges com Oompa Loompa.

També és un dels grans autors per a adults, aportant també el seu estil sorprenent, transgressor, misteriós i, sovint, cruel en la narrativa. Entre els seus títols es troba Intercanvi de parelles i altres contes que reuneix quatre bons relats de Dahl, alguns dels quals també es poden trobar en el seu recull de narracions Històries imprevistes. No és estrany tractant-se d’algú capaç d’inventar una trama inquietant com La meravellosa medicina de Jorge, en què el nen protagonista inventa una poció que acaba fent desaparèixer a la seva rondinaire àvia.

roalddahl
Roald Dahl a la biblioteca

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Decrepitud de la vellesa

crisalidaEl nou còmic de Carlos Giménez tracta de la gran crisi humana, la que ens afecta, d’una banda, en termes econòmics i morals amb una crítica molt directe i voraç de la l’actualitat social. Però per altra banda tracta, sobretot, de la greu crisi que imposa subreptíciament la vellesa. Com en un joc de miralls, i des de la primera vinyeta, Crisàlida, el seu treball més íntim i descarnat, presenta als lectors a una parella de sòsies.

Al primer, l’oncle Pau, ho reconeixeran ràpidament els seguidors de l’autor en altres històries gràfiques. El segon, el seu amic de l’ànima Raúl, és la novetat i el detonant d’una llarga sèrie de reflexions i equívocs sobre les misèries de la creació i les limitacions de la darrera etapa de la vida d’una persona, quan té una edat avançada, és aleshores que ens trobem davant de dues opcions, encarnades per sengles personatges: la decadència o la mort. Es tracta d’una obra emotiva, lúcida, intel·ligent, actual i definitivament eterna.
 

El dibuixant Carlos Gimenez condueix als lectors a través del seu alter ego Tio Pablo, a parlar del futur, la confessió de moltes pors, tractant una profunda reflexió sobre la vellesa, el món, els seus enganys i les seves misèries. La seva trajectòria està marcada per una extensa producció en gèneres com aventures i ciència-ficció però també se’l considera un pioner en el camp de la biografia o el retrat costumista de la seva generació en còmic, deixant algunes obres realment memorables. Una d’elles és Els professionals, una de les cent obres imprescindibles del còmic de tots els temps, però segurament altres com Paracuellos o Barrio és podrien haver-se inclòs amb el mateix reconeixement.

cgimenezjpg Carlos Giménez a la biblioteca

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La familia i el món digital

Llibres

familiadigitalLa societat digital ha aportat noves formes de veure, viure i pensar el món que envolta a les famílies, una nova manera de sentir el món que afecta allò que es porta a terme a les llars com l’organització, la lectura, l’escriptura, l’aprenentatge, la comunicació o la planificació de l’oci. L’apropiació de la tecnologia actual facilita apropar-se a la cultura, la ciència i les arts, però fent-ho d’una manera més creativa, crítica i col·laborativa. L’obra didàctica La família en digital, novetat aquest mes del Racó de Pares i Mares, apropa al lector a diferents recursos i recomanacions que ajudaran a acostar-se en aquest món virtual que canvia de forma continuada i accelerada. A partir de la descripció de situacions reals aquest llibre pretén donar pautes per facilitar la reflexió i l’educació en les bones pràctiques en el mon digital a la llar, donant criteris per a la presa de decisions ja que no es pot fugir de la influència de l’entorn digital que ens envolta a diari.

Cal tenir present sempre que els infants normalment imiten el que fan els adults, és per això que hi ha actituds que cal evitar-les com fer comparacions, desanimar, explicitar contradiccions entre els progenitors, culpabilitzar, sobreprotegir, o senzillament no limitar la conducta. En moltes ocasions més que tenir moltes coses , el que més valoraran serà el contacte familiar amb els seus. les abraçades i el temps de qualitat per conviure plegats. El seu autor és Jordi Jubany i Vila, mestre, antropòleg i expert en educació digital que treballa d’assessor tècnic docent al Departament d’Ensenyament de la Generalitat, col·laborant amb universitats i entitats educatives.

Bloc

En aquest espai es poden trobar consells, recomanacions i tota la informació necessària per aconseguir una vida familiar equilibrada, a on els petits siguin els autèntics protagonistes.

Mama tiene un plan

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Hay que matar a Lewis Winter. Malcolm Mackay

logo blog genere negre_AMB LLETRESAquesta és la primera novel·la del escocès Malcolm Mackay. Un home de vint-i-anys rep una trucada telefònica. El motiu és una oferta de treball però l’objectiu final és Lewis Winter. La instrucció és directa i clara. No s’aporten dades addicionals més enllà que Winter està començant a ser una molèstia, que a casa no hi ha seguretat i que viu amb una noia anomenada Zara Cope. La resta, és feina de Calum. Comença a passar per davant de casa seva, a seguir-lo, a controlar els seus horaris, qui entra i qui surt de casa seva. Tracta de fer-ho el més aviat possible, ja que no és convenient que li acabin veient pel barri molts dies seguits. I un divendres decideix que és el dia de fer el pas.

malcolmHay que matar a Lewis Winter narra la vida del sicari de Glasgow Calum MacLean, un assassí a sou que treballa completament sol i sense ajuda, sense companys, però també sense superiors. Però en un moment determinat rep una trucada per treballar amb una organització a la que no t’hi pots negar quan és el mateix Peter Jamieson, el cap d’una de les màfies locals més importants, et ve a buscar, però l’encàrrec que rep sembla a primera vista senzill, ja que l’objectiu final és un narcotraficant menor. Quan comença l’encàrrec s’adona que haurà de demanar ajuda perquè no vol deixar caps per lligar i córrer riscos innecessaris, per aquest motiu aviat demana ajuda a George, un amic bastant intel·ligent que segurament li facilitarà la feina bruta.

Però quan sembla que tot va bé comencen a aparèixer els problemes i els dubtes com és el fet probable de que Winter podia treballar per una altra banda, fet que complicaria enormement l’existència de Calum McLean ja que haurà de portar ambdues investigacions al mateix temps. Malcom Mackay ens introdueix en un ambient sòrdid, fosc on ningú està fora de perill, un atmosfera asfixiant, molt hostil i inquietant. La història transmet perfectament a través dels seus personatges la perillositat i la necessitat de posar-se fora de perill, transmet la sensació de pura supervivència. Es tracta de viure en la profunditat dels baixos fons de la ciutat de Glasgow, sobreviure també al crim organitzat, el tràfic de drogues i no deixar-se anar quan hi ha més d’un que està en la nòmina de els assassins.

Primeres pàgines malcolmmackay

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

El renacido & Joy

el renacidoEntre les novetats de la Joan Oliva d’aquesta setmana, hi destaquem dues pel·lícules que comparteixen un bon grapat de premis, bona acollida per part de la crítica i protagonistes de primera nivell dins de la indústria cinematogràfica.

Comencem amb El renacido (2015), film amb què finalment Leonardo DiCaprio aconseguia l’Oscar al millor actor protagonista en la passada edició del premis de l’Acadèmia. A banda del reconeixement a la feina de DiCaprio, en la mateixa cerimònia va ser premiada també la tasca del director, Alejandro González Iñárritu, que ja fa anys que s’ha fet un nom de prestigi a Hollywood encarregant-se de projectes com ara Birdman (2014), Biutiful (2010), Babel (2006) i 21 gramos (2003).

El renacido és un remake d’una altra cinta de l’any 1971 i protagonitzada per Richard Harris que porta el títol de El hombre de una tierra salvaje. Ambdues pel·lícules estan basades en la història real de Hugh Glass, un heroi de la cultura popular nord-americana que va sobreviure entre les tribus índies dels pawnee i els arikara al territori de Nebraska durant la primera meitat del segle XIX.

Tràiler oficial de El renacido:

joy-caratulaLa segona de la cintes que tenim com a novetat aquesta setmana és el biopic d’un altre personatge real, en aquest cas, contemporani. Es tracta de Joy (2015), basada en la vida de Joy Mangano.

Joy Mangano és una de les cares més conegudes en la televisió nord-americana, gràcies a la venda dels seus productes per a la llar. Tot va començar a la dècada dels noranta, quan Joy, divorciada, amb tres fills i amb greus dificultats econòmiques va fer un tomb radical a la seva vida. Va inventar el pal de fregar màgic, que en el mercat nord-americà es va conèixer amb el nom de Miracle Mop. Es tractava d’una nova versió del pal de fregar que ja existia, però hi incorporava una millora evident: no calia galleda per treure’n l’aigua sobrera, sinó que fent girar el mànec sobre si mateix s’aconseguia el mateix propòsit. Tot i això, el seu èxit no va radicar en l’invent en si, sinó en el fet de tenir la intuïció de fer servir la televisió com a mitjà de venda i publicitat. Amb el seu invent sota el braç, Joy Mangano va aparèixer l’any 1996 a la televisió en un anunci. 30 minuts després, n’havia venut 18000 unitats de la Miracle Mop.

L’anunci amb què Joy Mangano es va donar a conèixer l’any 1996:

A partir d’aquest moment, tot va canviar a la vida de Mangano, nomenada Millor Empresària de l’any 1997. Va crear la seva pròpia empresa, Ingenious Designs, que ha arribat a facturar 140 milions de dòlars l’any amb la venda de multitud d’articles: penja-robes Huggable hangers, ambientadors Forever fragant, articles de neteja…I milionària va ser també la venda de l’empresa. L’any 1999, Mangano la va vendre per una quantitat milionària que no ha arribat a transcendir i s’hi va quedar com a presidenta fins a l’actualitat.

L’actriu que interpreta Joy Mangano és Jennifer Lawrence, que té com a companys en la pel·lícula a Bradley Cooper i Robert de Niro.

Tràiler de Joy:

DVD

  • Joy
  • El renacido
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Coaching familiar

    Llibres

    coachingLes conductes i actituds dels pares en el present poden ser determinants per al futur dels nostres fills. Educar és molt més que ensenyar als fills a menjar bé, a tenir uns hàbits saludables, o a compartir amb els altres. Consisteix també, en transmetre somnis, valors, il·lusions i una forma personal, honesta i profunda d’entendre la vida. En el moment en que l’equilibri familiar s’altera és quan es pot afirmar que el coaching és una tècnica de gran ajuda. Es tracta d’una eina que facilita la gran tasca que suposa educar i ser pares per ajudar a que aquests exerceixin el seu la bor com a tals, a desenvolupar tot el seu potencial i confiança en si mateix com a educadors per aconseguir que puguin desenvolupar tot el seu potencial físic, intel·lectual i emocional.

    El coaching ajuda a alinear posicions en la tasca de ser pares, prioritza valors, defineix idees, afronta els conflictes que apareixen en el transcurs de la vida i ajuda a tenir una actitud més favorable per aprendre, convertint-se positiva i resolutiva. A més permet realitzar canvis positius en els punts d’inflexió, on les decisions que es prenen són fonamentals per al futur dels fills. Es podria dir que aquest sistema ajuda a ordenar el pensament comú per ser més eficaços en la vida personal i també en la organització familiar, s’estableix una mirada a l’interior d’un mateix per posar ordre en l’hàbit diari, ja que permetrà reflexionar sobre els propòsits immediats i gestionar les emocions que comporta la convivència familiar.

    Llibres

  • Coaching familiar. ¿Que hacer cuando nos sentimos superados por nuestros hijos?
  • Aprender comunicación no verbal. La elocuencia del silencio
  • Bloc

    Begoña Pavon és una l’autora d’aquest blog, una dona apassionada per les persones, pel seu potencial, les seves possibilitats, la seva vàlua i la tremenda força que tots tenen a l’interior. Es tracta d’una proposta per conèixer les amplies possibilitats que ofereix el coaching en el desenvolupament del potencial de les persones, centrant-se en empresaris i executius, a través del mentoring enfocat al desenvolupament del lideratge.

    Coaching para el liderazgo

    No hi ha comentaris

    Un espectacle per a l’eternitat

    14730681490353Aquesta setmana es compleixen setanta anys del naixement del showman més portentós de la història de la música rock, amb una increïble veu, un talent per a l’espectacle sublim i una facilitat inigualable per a la composició. Aquest va ser i serà per sempre el llegat per a la humanitat de Freddy Mercury. La llum de Farrokh Bulsara es va apagar un dimecres de finals de novembre de 1991. Tres dies després es portava a terme una curta cerimònia de vint minuts de durada en el Cementiri Oest de Londres, que es va convertir en una de les festes de la persona que estimava els plaers sensuals i que solia organitzar el cantant de Queen. Mary Austin quedava com hereva de la meitat de la fortuna del cantant, els mèrits havien estat ser la seva secretària, la seva amant i sobretot la seva confident.

    freddieVa ser ella precisament qui es va quedar amb les cendres de l’artista, havia estat la que havia organitzat el funeral, a on van assistir Elton John que va deixar un enorme ram de roses, cent flors rosades, que contrastaven amb l’enorme ram del també desaparegut recentment David Bowie amb flors grogues, tot i que ell no va assistir al sepeli. Un misteri segueix latent, el lloc on reposen les cendres de Freddy Mercury, que s’havia convertit en el major secret que envolta la seva llegendària figura a dia d’avui.

    ¿Però que va fer Mary Austin amb la cendres del cantant de Queen? Fins avui, cap informació veraç a respòs a on reposen aquestes cendres des d’aquella trista tardor de fa prop de vint-i-cinc anys. Es va dir al principi que les cendres les havia escampat Mary per la mansió de Freddie, en Garden Lodge, a Kensington, just sota el cirerer del preciós jardí japonès de la casa, valorada en més de quatre milions de lliures esterlines d’aquella època. No obstant això, Jim Hutton, l’últim amant de Freddie, el que va patir més que ningú la llarga malaltia del cantant, va reconèixer poc abans de morir que les cendres de Freddie mai les va posar Mary sota del cirerer.
     

     
    aa05q626.jpgEl músic Roger Tylor, el mític bateria de Queen, va arribar a confessar que les cendres del cantant estaven escampades en un llac de la localitat de Montreaux, a Suïssa, a la zona on està l’estàtua de Freddie. Un lloc màgic que es va utilitzar com a portada de l’àlbum pòstum de Queen, anomenat Made in heaven. Però òbviament, l’amic i company de Mercury no deia la veritat. Existeixen altres teories que afirmen que, en realitat, Freddie està enterrat a la tomba del matrimoni Bursara, al cementiri privat de Brookwood, a Surrey.

    Finalment, fa pocs mesos, es va trobar al cementiri cristià de Kensal Green, al costat del crematori on el músic havia estat incinerat, una placa incrustada en una mena de monòlit, on s’enterren les cendres, just a tocar del crematori del que havien entrat les seves despulles, molt a prop on va viure i va morir el músic que va començar a empal·lidir quan, alertat per les morts d’amics propers per complicacions de la sida, es va sotmetre a un examen mèdic a mitjans de 1987 en què va donar positiu al VIH. El seu deteriorament físic el va allunyar dels escenaris indefinidament fins a la seva mort.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Juan Marsé, Premi Liber 2016

    Molts són els premis i reconeixements que l’escriptor barceloní Juan Marsé ha rebut al llarg de la seva dilatada carrera literària. El proper 13 d’octubre, haurà de sumar-ne un més. En el marc de les activitats previstes dins de la Fira Internacional del Llibre 2016, que enguany tindrà lloc entre el 12 i el 14 d’octubre a Fira de Barcelona, Marsé rebrà al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el Premi Liber 2016 a l’autor hispanoamericà més destacat.

    juan marseEl Premi Liber reconeix de Juan Marsé “la seva trajectòria amb projecció universal vinculada a les seves arrels barcelonines”. En anteriors edicions, el Premi Liber ha estat concedit a noms tan importants com Arturo Pérez-Reverte, Antonio Muñoz Molina i Eduardo Mendoza.

    La Fira Internacional del Llibre 2016 reconeixerà no només Juan Marsé, sinó també la periodista Pepa Fernández, de Ràdio Nacional d’Espanya, per la seva tasca de Foment de la Lectura en els mitjans de comunicació; la pel·lícula Un día perfecto, de Fernando León de Aranoa, com a Millor Adaptació Àudiovisual d’una obra literària i, també, la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona per la seva tasca de Foment de la Lectura.

    Membre de l’anomenada Generació dels 50, Marsé va néixer a la ciutat comtal l’any 1933 com a Juan Faneca Roca. La seva mare va morir durant el part i, poques setmanes després del seu naixement, Marsé va ser adoptat pel matrimoni Marsé Carbó de qui va prendre els cognoms. La seva infantesa i joventut les passa a Barcelona, entre els barris del Guinardó, El Carmel i Gràcia i, temps després, la ciutat de Barcelona serà l’escenari recurrent de les seves novel·les.

    Marsé, Perich, Montalbán, EsteveCap als 13 anys, deixa l’escola i fa d’aprenent en un taller de joieria. Així doncs, el seu aprenentatge va ser autodidacta i l’any 1958 publica els seus primers escrits a les revistes Ínsula i El Ciervo. L’any 1960, resulta finalista del Premi Biblioteca Breve de Seix Barral amb la que serà la seva primera novel·la: Encerrados con un solo juguete.

    Animat pel seu amic Jaime Gil de Biedma, Marsé s’instal·la a París un parell d’anys. En tornar de la capital francesa, publica Esta cara de la luna (1962). El seu primer gran èxit arribarà l’any 1966 amb Últimas tardes con Teresa, a partir de la publicació de la qual es dedicarà en exclusiva a l’ofici d’escriure. Aquell mateix any publica La oscura historia de la prima Montse.

    IMG_20160903_134230L’any 1973 arriba la que potser és la seva novel·la més valorada, Si te dicen que caí, que va haver de publicar a Mèxic tot esquivant la censura franquista. Amb La muchacha de las bragas de oro guanya l’any 1978 el Premi Planeta.

    Les dècades dels 80 i 90 són la seva consagració com a escriptor. Hi publica títols com ara Un día volveré (1982), Ronda del Guinardó (1984), El fantasma del cine Roxy (1985), Teniente Bravo (1986), El amante bilingüe (1990) o El embrujo de Shangai (1993). La seva darrera novel·la, publicada aquest 2016, és Esa puta tan distinguida.

    Josep Maria Cuenca va publicar l’any passat la primera biografia de l’autor barceloní: Mientras llega la felicidad (2015).

    Considerat el millor retratista de la Barcelona de postguerra i un dels escriptors més importants en llengua castellana de la segona meitat del segle XX, Juan Marsé va rebre l’any 2008 el Premi Cervantes i recollirà, el proper mes d’octubre, el darrer premi que l’hi han concedit en reconeixement de la seva trajectòria literària.

    juan-marse_rodonaJuan Marsé a les biblioteques de VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Els hereus de la terra, Ildefonso Falcones

    els hereus de la terra_portada10 anys després de la seva estrena com a escriptor, Ildefonso Falcones torna a la Barcelona medieval que tantes satisfaccions li va proporcionar aquell 2006. Va ser l’any de la publicació de L’Església del mar, la seva primera novel·la i, sens dubte, un fenomen editorial que es va estendre per més de quaranta països i es va traduir a trenta-un idiomes.

    El 31 d’agost d’enguany ha estat la data triada per a la publicació de Els hereus de la terra, l’esperada segona part de L’Església del mar, que serà la novetat del mes de setembre a la Joan Oliva.

    Els hereus de la terra arrenca tres anys després de la finalització de la història de L’Església del mar. Ens trobem, de nou, a la Barcelona del segle XIV, l’any 1387. El protagonista és, aquesta vegada, un orfe de 12 anys, Hugo Llor, que treballa a les drassanes somiant a convertir-se en constructor de vaixells i que ha estat acollit sota la protecció d’un dels prohoms més importants de la ciutat. Aquest home de rellevància és Arnau Estanyol, qui va ser protagonista absolut de L’Església del mar.

    Els somnis d’Hugo Llor es veuran dinamitats per l’enemistat entre la família Puig i Arnau Estanyol. El desig de venjança dels Puig farà miques els plans del jove Llor, que acabarà deixant el barri de la Ribera. S’instal·larà al costat del jueu Mahir amb qui aprendrà els secrets de la vinya i s’enamorarà, per primera vegada, de Dolça, la neboda del seu nou mestre.

    L’escenari principal de les aventures d’Hugo Llor serà, ara, el barri del Raval (amb les drassanes i l’antic hospital de la Santa Creu de fons). De fet, qui hagi parat atenció a la portada del llibre, hi haurà descobert el detall del sostre de l’actual biblioteca de Sant Pau i Santa Creu i de la Biblioteca de Catalunya, que ocupen l’espai de l’antic hospital general de Barcelona.

    los-herederos-de-la-tierra-ildefonso-falcones-portada_rodonaPrimeres pàgines.

    Ildefonso Falcones és un advocat i escriptor nascut a Barcelona l’any 1959. Va debutar l’any 2006 amb L’Església del mar. Posteriorment, va publicar La mà de Fàtima (2009), sobre l’expulsió dels moriscs de la península i La reina descalça (2013). Els hereus de la terra (2016) és l’esperada segona part del seu primer llibre.

    Web oficial d’Ildefonso Falcones.

    ildefonso falcones_rodonaIldefonso Falcones a les biblioteques de VNG.

    L’estela de l’èxit de L’Església del mar arriba, tot just ara, a la petita pantalla. El passat 26 d’agost va començar el rodatge de la minisèrie que prepara Antena 3 i que s’estrenarà el proper 2017, basada en la novel·la. La sèrie estarà dirigida per Jordi Frades i, entre els seus intèrprets, hi haurà Aitor Luna, Michelle Jenner, Sílvia Abascal, Natàlia de Molina, Josep Mª Pou i Ramon Madaula.

    Entrevista amb els actors de la sèrie La catedral del mar:

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina Anterior