Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per juliol, 2016

La noche de los alfileres. Santiago Roncagliolo

“No éramos unos monstruos. Quizá nos pusimos un tanto… extremos. Y sólo durante un momento. Unos días. Un par de noches. Eso no es nada. A nuestro alrededor, todo el mundo era mucho peor”.

la noche de los alfileres de Santiago RoncaglioloLa darrera novel·la de l’escriptor peruà Santiago Roncagliolo és, podríem dir, la història d’un crim, un thriller apassionant amb què Roncagliolo rememora els seus anys d’adolescència al Perú i, en concret, a la seva ciutat natal: Lima.

Embolcallada per la tensa situació de violència que vivia Perú a mitjan dels anys 90, amb Sendero Luminoso fent de les seves, també, als barris benestants, La noche de los alfileres és una història d’iniciació a la vida, al sexe i a la violència. Quatre són els protagonistes. Quatre nois, estudiants de batxillerat al col·legi dels jesuïtes de Lima: Beto, Moco, Carlos i Manu. Tots quatre, amb el seu bagatge particular (problemes familiars, fracàs escolar, homosexualitat encoberta…) i amb una vida que tot just comença.

logo blog genere negre_AMB LLETRESUna de les professores de l’escola, Pringlin, fixa la seva atenció en aquest grup de nois de bona família, inadaptats, però, a l’escola. Els farà la vida impossible i els nois somiaran a retornar-li els mals moments que els ha fet passar. Fins aquí, no-res fora del “normal”, si no fos perquè el grup d’amics passa a l’acció i segresta la professora.

Vint anys després, tots quatre personatges es retrobaran i, un per un, donaran la seva versió dels fets davant d’una càmera. Han passat tots aquests anys provant d’oblidar un fet violent que va quedar silenciat ofegat per la violència general per què passava el país.

cub noche alfileres oli.inddPrimeres pàgines.

Santiago Roncagliolo va néixer a Lima l’any 1975 i és un dels novel·listes en llengua castellana més reconeguts de la seva generació. És autor de les novel·les negres La pena màxima (2014) i Abril rojo (Premi Alfaguara de novel·la 2006). També ha escrit el thriller psicològic Tan cerca de la vida (2010) i un parell de comèdies: Óscar y las mujeres (2013) i Pudor (2004). En la seva vessant periodística, és autor d’una trilogia sobre el segle XX: La cuarta espada, El amante uruguayo i Memorias de una dama.

santiago_roncagliolo_rodonaSantiago Roncagliolo a VNG.

Presentació de La noche de los alfileres a la Casa de América:

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Vicenç Carbonell i Virella

L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú atorgarà el proper dimarts 12 de juliol el Diploma de reconeixement de la ciutat a Vicenç Carbonell i Virella. Aquesta distinció reconeix persones i entitats que han contribuït a donar prestigi a la ciutat a través de la seva activitat social, cultural o econòmica. Vicenç_ Carbonell_Virella Definició que s’adiu, sens dubte, amb la figura de Carbonell i Virella que, al llarg dels anys i de manera completament vocacional, ha dedicat temps i esforç a l’estudi i divulgació de la història de Vilanova i el seu entorn.

Carbonell i Virella es defineix a ell mateix com a recollidor de topònims. No en va, els noms de lloc són la seva passió. De pare geltrunenc i mare vilanovina, va néixer a Barcelona el 29 de desembre de 1934 i, amb poc més d’un any, ja vivia a Vilanova. Professionalment, ha estat perit industrial, tot i que amb anterioritat treballà com a delineant i torner mecànic. Vocacionalment, la toponímia i l’excursionisme -dues disciplines que caminen en paral·lel i que no s’entenen l’una sense l’altra- han ocupat i ocupen gran part del seu temps i ambdues, a més a més, van ser compartides amb el seu oncle, Joan Virella i Bloda.

L’important feina que Carbonell i Virella ha dut a terme sobre els noms de lloc l’ha portat a inventariar, entre molts d’altres, noms de castells, torres de defensa, masies, fites, mollons, pedrons, fondals i torrents. A banda, una nova línia toponímica -que ell mateix anomena “esotèrica”- l’ha dut a estudiar bruixes, diables, inferns i purgatoris. Una tasca, aquesta darrera, que per abundant li garanteix feina per molt de temps.

0045-95660 0052-41360

Quant a les seves publicacions, és autor de llibres com ara: La Marineria vilanovina en el segle XVIII (1974); Origen i història del llinatge Vilafranca (1979); El món agrari vilanoví fins al segle XVIII (1988); Apunts de la història d’Olivella (1990); Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú (2001) i Noms de lloc d’Olivella (2004).

0338-15760 0443-53860

A més a més, Vicenç Carbonell i Virella ha col·laborat en l’elaboració d’un bon nombre de llibres. En destaquem només alguns: Els carrers de Vilanova i la Geltrú, volums 1 al 9; Moliners, calcinaires i pouaters, d’Albert Tubau (1999) i Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú, de Francesc X. Puig Rovira (2003). També són habituals les seves col·laboracions en diaris i revistes: el Diari de Vilanova, l’Eco de Sitges, el Butlletí interior de la societat Onomàstica o La nostra Mar, en són alguns exemples.

A la xarxa de biblioteques de Vilanova i la Geltrú, hi podeu trobar gran part de l’obra de Vicenç Carbonell i Virella.

Web de Col·lecció Local de l’Arxiu Comarcal del Garraf, de la Biblioteca Víctor Balaguer, de la Biblioteca Joan Oliva i de la Biblioteca Armand Cardona.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

1 comentari

El pacient Daniel Clowes

pacienciaGhost World, Wilson, o Pussey! són alguns dels treballs anteriors del dibuixant Daniel Clowes, l’autor nord-americà independent més influent de la darrera dècada, que ara s’ha revitalitzat amb la seva nova obra gràfica Paciencia. Aquest còmic ofereix el millor del thriller en una investigació per conèixer el culpable d’un assassinat, fent-ho a partir d’un salt des d’un món normal i anodí plens de personatges fastiguejats, a un altre món futur ple de color i d’estètica vintage que fan que es tracti d’un dels relats més complexos d’aquest autor nord-americà, que ha aconseguit fins ara més d’una dotzena de Premis Harvey i mitja dotzena de Premis Eisner.

Jack i Paciència són una parella d’ànimes solitàries que troben en la seva relació el seu lloc al món, fins i tot esperen un nadó quan la tragèdia, un cop més, fa presència a les seves vides de la manera menys esperada. Aquest nou i cruel cop del destí converteix al protagonista en un home amargat i ple de rancor que, disset anys després de l’esdeveniment que va canviar la seva vida per sempre troba una petita i improbables possibilitat de desfer-lo. El seu pesar, més el seu amor per Paciència, fan que el s’arrisqui tot en un viatge fantàstic en el qual només importa l’objectiu final.

Daniel ClowesPaciencia és per damunt de totes les circumstàncies que succeeixen, una història d’amor abans de res. És aquest amor el que mou al protagonista a embrancar-se en una sèrie de viatges en el temps que el portaran a diferents èpoques, trobant-se amb persones conegudes en cadascuna d’elles. Pel que fa al dibuix, es pot observar una evolució en l’artista, sobretot en els fons i en la utilització de colors més vius. Un dels punts forts de la història és el traç del seu dibuix i les seves composicions de les vinyetes que acompanyen la forma obsessionada que vol mostrar l’autor per modificar el passat del protagonista, un fet que farà reflexionar al lector sobre l’acceptació o no del que perdem, sobre el pes que les nostres accions tenen en el nostre futur i també sobre si el fi justifica els mitjans.

El futurista y esperanzador regreso de Daniel Clowes

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

No importa el cim, només el camí

Les rutes a peu són molt recomanables per gaudir de la natura i posar-se en forma. La recomanació es fer-les en una època de l’any amb temperatures agradables, o sinó al menys fer itineraris curts i molt matiners en època estival. Es tracta d’una col·lecció de propostes d’excursions en quatre entorns naturals com són el Massís del Garraf, la serra de Collserola, la muntanya de Montserrat i el Montseny, a través de diferents itineraris clàssics i també innovadors per a tots els gustos i capacitats. A través d’una introducció molt didàctica s’oferix als excursionistes informació sobre la durada, el desnivell i la topografia de cada itinerari amb mapes i fotografies per trobar els racons més amagats i segurament més buscats pels participants de les diferents rutes proposades per Joan Tutusaus i Martí, Rafa López Martín, i Francesc Roma i Casanovas.

rutes_a_peu_jpg

  • Excursions a peu pel massís del Garraf
  • En aquesta guia es troben un recull d’itineraris per recórrer el massís del Garraf algunes de les rutes que es poden reseguir són de Sitges a la Trinitat, de Begues a Jaques passant per la Mola o de Cal Ganxo a la Morella, totes d’una bellesa indòmita.

    garraf

  • Excursions a peu per la serra de Collserola
  • Un llibre amb propostes clàssiques fins a altres de més innovadores per recorrer la Serra de Collserola. Algunes de les rutes que poden assolir són del Tibidabo a Canyelles, de Montbau a Mundet pel turó de la Magarola o del pantà de Vallvidrera a Sant Pere Màrtir.

  • Excursions a peu per Montserrat
  • Una visita diferent a la muntanya màgica que permetrà conèixer un dels massissos més emblemàtics del nostre país, el de Montserrat. Són propostes d’itineraris que apropen a l’excursionista als llocs més significatius d’aquest massís, com són Sant Jeroni, les Agulles o els Frares Encantats, però també a altres de menys coneguts, com el Montgròs, la Vinya Nova i el Clot de la Mònica.

  • Excursions a peu pel Montseny
  • En les seves pàgines es troben els racons més emblemàtics del Montseny a través d’unes rutes que volen fugir dels camins més massificats, i que es poden fer en mig dia. Es podran descobrir els espais més característics de la zona, com Matagalls, les Agudes o el Pla de la Calma, però també en resseguireu altres de menys coneguts, com la Casa Nova de Sant Miquel o el turó dels Corbs.

    Llibres

    Excursions a peu pel massís del Garraf

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Les càpsules de transport

    hyperllop

    El transport del futur comença a visualitzar-se en el present a través d’un tren supersònic que es desplaçaria a l’interior d’un tub a velocitats que gairebé superarien la barrera del so arribant fins més de mil quilòmetres per hora. Arran de que Elon Musk dissenyés un esbós d’un nou tren supersònic i el posés en mans del talent del món, van néixer diverses empreses amb la intenció de portar-ho al món el més aviat possible. Una d’aquestes és Hyperloop One, que ha anunciat un acord amb una firma russa, Summa Group, i el govern rus, per establir una nova ruta de la seda entre Europa i Àsia amb els seus trens supersònics, capaços d’arribar a una velocitat de mil dos-cents quilòmetres circulant dins d’un tub.

    elonmuskAquest projecte forma part de l’embrió de la visió que va posar en marxa Musk fa uns anys i que en un futur pretén cobrir la distància entre Barcelona i Madrid en només mitja hora. Un dels inconvenients d’aquesta obra que apropa aquest transport al llindar de la ciència ficció, és el preu, ja que el projecte no baixaria dels sis milions de dòlars, afegint un dubte existencial evident, de que forma afectaria l’impacte en la salut de les persones que decidissin fer-lo servir i quant de temps seria la durabilitat del tub en qüestió, però fonamentalment en quina mesura podria afectar a tot això la seguretat del viatge?

    En el seu disseny final competeixen alhora diversos talents del món i algunes empreses fundades en exclusiva per a crear aquest tren. Una d’elles és Hyperloop Transportation Technologies, la mateixa que ha decidit que farà servir el sistema de levitació magnètica passiva, en lloc del maglev japonès que havia pensat el visionari multimilionari Musk quan va posar en marxa la idea fa pocs anys. La levitació magnètica passiva és una tecnologia desenvolupada per el Laboratori Nacional Lawrence Livermoore d’Estats Units en els anys noranta, la llicència ha estat adquirida ara en exclusiva per aquesta empresa per aconseguir un sistema més eficient i segur que la versió de tren de levitació magnètica que es desenvolupa al Japó. La utilització d’un sistema de levitació magnètica passiva eliminarà la necessitat d’estacions elèctriques al llarg de les línies hyperloop, el que fa que aquest sistema sigui el més adequat per a l’aplicació i mantindrà uns costos de construcció sostenibles.

    trensupersonicjpgLes càpsules de Hyperlop proposen substituir un sistema de levitació basat en aire comprimit en un tub a baixa pressió per imants passius que no requereix tanta energia per funcionar, i proporciona una seguretat més eficient en cas de d’aturada tècnica de la càpsula. El sistema de levitació passiva permetrà eliminar la necessitat d’instal·lar generadors en cada tram de la pista. La levitació té lloc només gràcies al moviment, pel que si es produeix qualsevol tipus de fallada elèctrica, les càpsules simplement seguiran levitant fins que adquireixen una velocitat mínima i s’aturin basant el seu desplaçament en imants instal·lats en la pròpia càpsula, que són els que la fan levitar quan s’arriba a una velocitat determinada.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Ennio Morricone

    morriconeSón comptats els compositors que han tingut èxit al llarg de la història en sortir de l’ombra de la gran pantalla i les poderoses imatges creades i alhora associades amb les corresponents creacions cinematogràfiques, però un dels millors en aconseguir-ho ha estat Ennio Morricone.
    S’ha convertit i és durant molt temps una llegenda en la seva pròpia vida i serà eternament recordat per la seva obra, i no només al seu país natal, Itàlia, en què pràcticament tots els nens saben el seu nom, sinó a tot el conjunt del món.

    El motiu principal és el seu singular estil i la seva capacitat inigualable per capturar l’essència d’un moment cinematogràfic amb només un grapat de notes i per permetre que els assistents al cinema puguin sentir tot allò que les imatges i el diàleg poden transmetre de forma transversal. La seva poesia li ha permès escriure innumerables melodies memorables que estaven destinades originalment per al cinema, però aconseguint uns temes i uns motius amb una força tan intensa que aconsegueix arribar molt més enllà de la seva pròpia essència original travessant la pròpia gran pantalla. De fet, és sovint aquests temes que ajuden a mantenir viva la memòria d’un títol particular, i que han provacat que les pel·lícules mediocres i fins i tot enganyoses gaudeixin d’una reputació pòstuma que d’una altra manera se’ls ha negat.

    morriconeconductsmorriMorricone no és només un creador de bandes sonores sinó un poeta musical. Es va criar en la paraula de música lleugera, mentre que al mateix temps a l’estudi de la composició clàssica té a la seva disposició un arsenal cultural que va molt més enllà dels confins del cinema comercial, sens dubte, una de les principals raons per les que la seva carrera ha estat a Europa en lloc que Hollywood. Al costat de grans pel·lícules internacionals com Els intocables o La Missió també apareixen altres com Hi havia una vegada a Amèrica, que demostra de que forma el compositor italià ha treballat regularment en produccions que cauen sota la rúbrica de pel·lícules de gènere o que estan compromeses socialment. Però res es podrà segurament comparar amb els meravellosos moments de la banda sonora que va immortalitzar els duels i les fugides en els spaghetti westernde Sergio Leone.

    No és exagerat dir que Ennio Morricone és el Pablo Picasso de la música en el cinema, un artista de l’experimentació per al que la sincronicitat de la diacronia s’ha convertit en una qüestió de principi. L’estil barroc es combina amb un baix elèctric modern, el llenguatge pop dels anys seixanta i setanta s’enfronta amb el món melòdic d’una orquestra simfònica romàntica. Algunes de les creacions de Morricone es consideren àmpliament relacionades amb símbols que s’acoblen amb un sentiment d’experimentació per part d’un compositor d’avantguarda que li agrada combinar instruments convencionals amb el no convencionals, a partir de la guitarra elèctrica distorsionada, o passant senzillament per l’estrèpit de closques de coco, per tal d’aconseguir fer veure als pistolers de l’oest salvatge que no tenen temps per perdre si volen sobreviure al seu destí.

    Música

  • Morricone conducts Morricone
  • Arena Concert
  • The Big gundown
  • Cinema Paradiso original soundtrack
  • Crime and dissonance
  • The Hateful 8
  • The Mission original soundtrack
  • Musashi: an original soundtrack
  • Once upon a time in America: original soundtrack
  • We all love Ennio Morricone
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un segle d’or a Berlin

    bacchusL’estiu és temps de vacances i de turisme. Una més que probable destinació serà Berlin. La capital d’Alemanya acull aquests propers mesos la major exposició organitzada a l’estranger de pintura i escultura espanyoles del XVIII en col·laboració amb l’Obra Social “La Caixa”. La Gemäldegalerie de Berlín proposa als seus visitants la possibilitat de gaudir de El Siglo de Oro. The Age of Velazquez, una mostra excepcional en molts aspectes que ofereix un elaborat diàleg entre grans mestres com Velázquez, El Greco i Zurbarán i altres noms menys coneguts a Alemanya com Francisco Pacheco o Alonso Cano.

    La elaboració i selecció de la mostra va comportar al voltant de quatre anys de preparació per reunir obres que poques vegades s’han exposat fora d’Espanya. L’exposició apropa al visitant de forma cronològica l’evolució artística sota els regnats de Felip III, Felip IV i Carles II, i posa l’accent en temes concrets com el retrat o la natura morta. El més problemàtic d’aconseguir va ser el gegantí oli d’El Greco com és Immaculada Concepción, de la parròquia de Sant Nicolau de Bari a Toledo, i també especialment complex el trasllat en camió a Berlín de les quatre figures del Camino del Calvario de Gregorio Fernández i Pedro de la Quadra, procedents del Museu Nacional d’Escultura de Valladolid, que és portat pels seus carrers durant la processó de Setmana Santa.

    crist

    Va ser en temps en què la monarquia hispànica era la primera potència fins arribar al segle XVII quan va començar a experimentar una constant pèrdua de poder i afrontava la creixent influència del protestantisme, però en canvi l’art espanyol va aconseguir el seu màxim esplendor. L’exposició inclou obres de la Gemäldegalerie, que compta amb un dels fons més importants d’art espanyol d’Alemanya, i préstecs de més de seixanta museus, institucions i col·leccions privades de l’estranger, des del Museo del Prado de Madrid, al Metropolitan de Nova York o el Louvre de París. Es tracta senzillament d’una ocasió única de conèixer una de les èpoques més significatives de la història cultural europea a través d’obres originals de la pintura, l’escultura i el gravat.

    Staatliche Museen zu Berlin

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina Anterior