Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per juny, 2016

El signo del dragón, Ricardo Alía

el signo del dragón_ricardo alíaAmbientada en la seva Donòstia natal, Ricardo Alía acaba de publicar el primer volum d’una trilogia de gènere negre que suposa el seu debut literari. Aquest primer llibre, que enceta l’anomenada Trilogía del Zodíaco, és El signo del dragón, novetat aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva. El altres dos volums, que ja té escrits, tenen prevista publicació el setembre d’enguany, El vuelo de la serpiente, i el gener de 2017, El salto del caballo. Tot i que tots tres llibres tenen una trama compartida que anirem descobrint amb la lectura de la trilogia al complet, cadascuna de les novel·les té una història principal pròpia que comença i acaba de manera separada.

Ricardo Alía explica clarament el perquè del quan, el com i l’on de la trama d’El signo del dragón. logo blog genere negre_AMB LLETRESEl lloc li era del tot conegut a l’autor. L’escenari dels crims és la Facultat de Ciències Químiques de Donòstia, on Alía va cursar els seus estudis. És aquí on apareix el cos decapitat d’un estudiant de batxillerat amb què s’inicia la investigació, capitanejada per dos personatges: Max Medina, un ex-policia nacional de 42 anys reconvertit en ertzaina a qui li agrada treballar tot sol i Erika López, la seva nova companya, acabada de sortir de l’acadèmia. Quant al moment històric en què situa l’acció, l’any 2012, l’autor va tenir clar que havia de ser un cop anunciada la fi de la violència d’ETA. No volia que els policies encarregats de la investigació fossin destorbats per d’altres trames que no fos la central de la novel·la. I pel que fa al com, Alía va tirar de coneixements sobre química per completar la història, així com de l’assessorament d’un amic que té relació professional amb l’àmbit polícíac. Tot per embolcallar de versemblança la història.

Al costat dels personatges de Max Medina i Erika López, l’autor hi situa d’altres que participaran en la investigació: Joshua O’Neill, un agent de la policia científica d’origen irlandès, pragmàtic i minuciós; els germans bessons forenses Kepa i Arkaitz Galarza i Álex Pérez, comissari en cap de l’Ertzainza.

libros-portada-el-signo-del-dragon_rodonaPrimeras pàgines.

Booktrailer d’El signo del dragón:

Ricardo Alía va néixer a Donòstia l’any 1971. Reconeix dues grans passions: els escacs i la literatura. Va arribar a competir internacionalment en campionats d’escacs, però va deixar de banda aquesta activitat per acabar els estudis de Química a la Universitat del País Basc. Posteriorment, es va traslladar a Barcelona on encara viu. Al llarg dels anys ha anat escrivint una mica en secret i ara s’ha decidit a treure a la llum els seus primers llibres. A banda de la Trilogía del Zodíaco, que ara publica, en té escrit un altre dedicat al món dels escacs: El piano envenenado.

Llibres

  • El signo del dragón
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Linkedln a Microsoft

    estudiantsinLinkedIn és la major xarxa professional del món i compta amb més de 150 milions d’usuaris en més de dos cents països i territoris. A Espanya ja ha superat els 3 milions d’usuaris. La companyia Microsoft acaba d’entrar en un sector on els seus competidors més immediats encara no tenen presència.

    El gegant tecnològic, creador de Windows, ha pagat més de vint-i-cinc mil mil·lions de dòlars per quedar-se amb la xarxa social de contactes entre professionals més utilitzada en l’actualitat. Microsoft assegura que LinkedIn mantindrà completament la seva identitat i independència de marca. Des del seu naixement, farà prop de quinze anys, LinkedIn ha anat canviant el seu model i ha passat de ser una mena de tauló d’anuncis de feina a convertir-se en un generador i distribuïdor de continguts que, al mateix temps, connecta professionals de diferents àmbits i amb objectius diversos, un dels seus potencials és el perfil dels seus usuaris, es poden trobar aquí des d’estudiants fins a responsables de les empreses més grans del món.

    liked_inEl primer pas per començar a utilitzar aquesta eina professional és molt semblant a la confecció d’un Curriculum Vitae. L’usuari es dona d’alta amb la creació del teu compte i serà el moment de començar a omplir les dades professionals, que són bàsicament titulacions, educació, lloc de treball actual i feines anteriors si existeixen, habilitats, publicacions, i altres qüestions relacionades amb una probable possibilitat de feina. Un cop completada la teva informació, LinkedIn comença a explorar les teves relacions i descobrir coses que probablement no es tenia coneixement ni segurament es perseguia amb la creació inicial del perfil. És normal que fins i tot en petites empreses LinkedIn localitzi força gent i te la proposi com a potencials contactes, cadascú haurà de triar si acceptar-los o no. Però caldrà tenir en compte que gran quantitat d’usuaris han recuperat moltíssims contactes perduts al llarg del temps amb aquesta funcionalitat i només per això ja els ha valgut la pena donar-se d’alta en aquesta eina.

    xarxainLa funcionalitat també com a xarxa de contactes el converteix en una agenda incomparable a qualsevol eina tradicional, una vegada que l’usuari es connecta amb un altre perfil tindrà en tot moment a disposició tota la seva informació professional actualitzada a primer cop d’ull. LinkedIn també incorpora les recomanacions. Es poden sol·licitar als contactes personals i es redactarà un breu resum de la opinió professional sobre la vostra demanda, el qual apareixerà en la secció de recomanacions del perfil, ajudant a obtenir una major visualització per part dels probables demandants de feina. LinkedIn proporciona altres potents eines amb què es pot fer networking actiu buscant empreses i gent amb la que interessa establir una relació consolidada a través dels grups, que ofereixen una infinitat de possibilitats per estar al dia dels temes d’interès, per consultar dubtes professionals amb experts en la matèria, o per impulsar la pròpia marca personal.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    La nova vida del senyor Rutin, David Nel·lo

    I com qui no vol la cosa, hem arribat a la darrera sessió, d’aquest curs, del Club de Lectura Juvenil de la Joan Oliva. Nois i noies de 10 a 12 anys formen part d’aquest punt de trobada que, un cop al mes, es reuneixen a la biblioteca per parlar de llibres. Ens acomiadem, per tant, fins al proper més d’octubre en què tornarem a engegar el club de lectura amb vuit nous llibres per endavant.

    Al llarg del curs 2015-2016, aquests han estat els vuit llibres que hem llegit i comentat:

    Jan Plata_def2.indd la nena nova barrabum molsa
    Charlie fabrica chocolate Els fills del bufador de vidre la nena de larbre la nova vida del sr rutin

    La nova vida del senyor Rutin, amb què hem posat punt i final al club, és un llibre d’allò més divertit sobre el curiós senyor Rutin. El nostre protagonista viu a l’illa sueca de Gotland i, al seu parer, té una vida més aviat avorridota. Té una dona encantadora, uns fills bessons maquíssims i és un bon professional. Tot i això, un dia el senyor Rutin s’avorreix. La seva vida és, potser, massa tranquil·la. Per aquest motiu, un bon dia decideix posar en marxa el seu particular pla de xoc per canviar la seva vida.

    il·lustració laura perez 2

    El seu pla inclou accions del tot curioses, més aviat pròpies d’un nen que no pas d’un adult: no farà servir les paraules sí, no, jo i mi. Vaja, el que el doctor Frisk diagnostica com “la malaltia del ni sí ni no ni blanc ni negre, agreujada per una negació del jo i una pèrdua del mi”. Però no està pas malat el senyor Rutin, només vol aconseguir una vida més emocionant. I n’aconsegueix de canvis a la seva vida, tot i que segurament no són els que ell esperava.

    Els nois i noies del club en diem adéu fins després de l’estiu…i per acomiadar-nos, un trivial d’allò més literari i un detallet ben dolç…

    IMG_20160611_165802 IMG_20160602_151446

    Bon estiu i millors lectures!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un perro, Alejandro Palomas

    portada_un-perro_alejandro-palomasTot va començar tot just ara fa dos anys. El 2014, Alejandro Palomas publicava Una madre/Una mare i aquesta novel·la va ocasionar una efecte boca-orella que ha estat determinat en l’èxit que l’ha acompanyat des de llavors. Un any després, veia la llum Un hijo/Un fill, que ha multiplicat els fidels seguidors de l’escriptor. Enguany, acaba de publicar Un perro/Un gos, la, fins ara, darrera novel·la de l’escriptor barceloní. Pot semblar que ens trobem davant d’una trilogia de curiosos títols, però no és així. De fet, l’única relació s’estableix entre Una mare i Un gos, que comparteixen personatges amb un salt temporal de cinc anys. Palomas estava interessat a crear un univers familiar a llarg termini i un cop definits l’Amàlia (la mare), el Fer, la Silvia i l’Emma (els tres fills) va estar convençut que era aquest l’univers que volia explorar. Així doncs, els personatges que a Una mare es reunien en un sopar de Cap d’Any, tornen a protagonitzar les pàgines d’Un gos. Tot i això, es tracta de dues històries independents que poden ser llegides sense necessitat d’haver-ne llegit l’anterior.

    A Un perro els personatges es reuneixen durant un període de 12 hores arran d’una emergència. En una cafeteria, una tarda de primers d’estiu, Fer (el fill petit i narrador de la història) i la seva mare esperen una trucada que no arriba. Durant aquest període en què coincidiran, anirem sabent què ha estat dels membres de la família en tot aquest temps. palomas-1De tots i cadascun dels membres d’aquesta família, inclòs el gos, R , que en cap cas és només un fil conductor de la història, sinó un membre de ple dret.

    Un perro és un cant a la família i a tots i cadascun dels que en formen part, plena d’absències, secrets, dolor i sentiments, en definitiva. Amb l’estil característic de Palomas, passarem de la llàgrima al somriure com si no-res, a mesura que anem endinsant-nos ens els personatges.

    portada_un-perro_alejandro-palomas_rodonaPrimeres pàgines.

    Booktràiler de la novel·la Un perro:

    Alejandro Palomas va néixer a Barcelona l’any 1967. Va estudiar filologia anglesa a la Universitat de Barcelona i un Màster en poesia al New College de San Francisco. Ha treballat com a traductor i col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació. Altres títols publicats per Palomas són: El tiempo que nos une, Tanta vida i El secreto de los Hoffman. Ha escrit, també, sota el pseudònim de Joel Alexandre.

    Llibres

  • El cel que ens queda
  • Un fill
  • Un perro
  • El secreto de los Hoffman
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Joan Llaverias, dibuixant del ¡Cu-Cut!

    jllaveriaJoan Llaverias i Labró va néixer el 10 de novembre de 1865 a Vilanova i la Geltrú i ha estat considerat el més important dels aquarel·listes catalans, però també un gran il·lustrador, faceta que mai s’ha conegut en profunditat per part del públic. Va destacar com a magnífic caricaturista social i polític com a dibuixant de la revista ¡Cu-Cut! durant els primers anys de segle XX, fet desconegut que s’ha volgut pal·liar donant a conèixer la seva obra a través del llibre Joan Llaverias (1) 1902-1904. Amb motiu de lo Sèrbia. La major part de la feina gràfica de Llaverias és pràcticament desconeguda degut a la llarga dictadura que es va patir arran de la Guerra Civil Espanyola i la voluntat del règim franquista d’emmudir les produccions culturals dels moviments polítics i socials que generaven opinió.

    L’origen de la revista ¡Cucut! cal trobar-la en el partit polític conservador de la Lliga Regionalista que va trobar a faltar en aquells anys foscos un setmanari d’humor polític per complementar La Veu de Catalunya. Després d’una reunió entre persones favorables al regionalisme català, es va decidir publicar una revista popular i de baix cost però alhora seriosa en els seus plantejaments editorials, que arribés a tota Catalunya i es projectés cap als grups catalans de l’Amèrica del Sud. I des del principi Joan Llaverias es va engrescar en aquest nou projecte aportant una col·laboració inestimable i molt duradora com a il·lustrador de sàtira política a través dels seus acudits gràfics.

    cucutEntre aquests, plens d’intenció política, que Joan Llaverias va publicar a la revista Cutcut destaquen les que l’artista va realitzar al jove rei Alfons XIII, que començava a regnar amb nomes setze anys en aquella època. La seva signatura en els primers anys de col·laboració a la revista van ser un anagrama d’una jota que abraçava una ela doble i una a, que es va convertir ràpidament en signe inequívoc de la seva autoria.

    El periodista i crític d’art Josep Maria Cadena és l’autor d’aquest volum que recull en les seves pàgines les tres-centes vuitanta tres obres gràfiques que l’aquarel·lista català va crear en els primers anys de segle XX. A partir d’un detall tècnic i una contextualització històrica de cadascun dels acudits, s’aconsegueix combinar la bellesa dels dibuixos amb el seu humor original i contextualitzat, amb una aproximació al coneixement d’una època llunyana, de fa poc més de cent anys.

    Els fets del Cu-Cut!, cent anys després

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Secretos Imperfectos. Hjorth & Rosenfeldt

    secretos imperfectos_hjorth_rosenfeldtSecretos imperfectos és el primer volum de la sèrie Bergman, que arriba a casa nostra com el nou fenomen editorial de gènere negre suec. Escrita a quatre mans per dos dels guionistes de televisió suecs de més prestigi: Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt, Secretos imperfectos va néixer amb intenció de materialitzar-se com a sèrie de televisió. El personatge del psicòleg forense Sebastian Bergman va ser creat expressament per tal de ser interpretat pel mateix actor que encarnava, fins a aquell moment, un altre personatge, l’inspector de policia Kurt Wallander. Volia canviar de registre, així que Hjorth i Rosenfeldt van idear un personatge que tenia a veure amb l’àmbit criminal, però no era agent de policia. La productora, però, no va donar suport a aquest nou projecte. Tot i això, els seus creadors hi creien fermament i van transformar el guió televisiu en la seva primera novel·la: Secretos imperfectos.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESEn castellà o català està confirmada la publicació de tres llibres: Secretos imperfectos, Crímenes duplicados (el setembre d’enguany) i Muertos imprescindibles (la publicació del qual està prevista pel 2017). Tenen ja escrits i publicats als seu país, però, cinc llibres de la sèrie Bergman i preveuen fer-ne set, en total. Al llarg de la col·lecció, hi podrem veure com evolucionen els diferents personatges fixos, si bé cadascun dels volums té una història independent que comença i acaba en cadascuna de les novel·les.

    Web de la sèrie Bergman

    Sebastian Bergman és un psicòleg forense d’intel·ligència clarament superior a la mitjana, però amb un caràcter ben complicat. Ja està retirat del servei actiu però, malgrat això, a Secretos Imperfectos es veu en la necessitat d’accedir de nou als arxius policials. Tot just, acaba d’aparèixer el cos sense vida d’un noi de setze anys , brutalment assassinat. Bergman s’ofereix per participar en la investigació i, tot i que el seu difícil tarannà és ben conegut, no ho és menys la seva professionalitat. Bergman passarà a formar part de l’equip investigador i més d’un secret sortirà a la llum.

    portada_secretos-imperfectos_rodonaPrimeres pàgines.

    La tasca en l’àmbit televisiu de Hjorth i Rosenfeldt és molt coneguda, tant dins com fora de Suècia. De fet, Rosenfeldt és el creador de la sèrie de televisió Bron/Broen, (El pont), que ha estat reconeguda internacionalment i que ha tingut, entre d’altres, el seu remake nord-americà: The bridge. El nom de la sèrie té a veure amb la trama amb què s’inicia: Bron, pont en suec, i Broen, pont en danès, arrenca amb l’aparició d’un cos seccionat per la cintura al bell mig del pont d’Oresund, que uneix Suècia i Dinamarca. L’estratègica manera com apareix el cadàver fa que totes dues policies, sueca i danesa, hagin de fer-se càrrec de la investigació. La versió nord-americana va situar l’acció a tots dos costats de la frontera nord-americana i mexicana.

    Aquí hi podeu veure el tràiler del primer capítol de la sèrie Bron/Broen:

    Llibres

    Secretos imperfectos

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Bebee i Peach

    bebeenwLes xarxes socials han transformat completament les relacions humanes i, entre elles, les laborals. Els mètodes tradicionals de recerca de feina s’han quedat enrere per deixar pas a noves plataformes que s’estan convertint en autèntics aparadors d’oportunitats professionals per als seus usuaris. Una de les xarxes més utilitzades aquest any és Bebee que permet que els usuaris es connectin amb altres persones afins als seus interessos laborals i personals i així els usuaris puguin trobar una feina afí amb els seus gustos i necessitats. Això és el que es coneix com Affinity Networking. Mitjançant aquesta plataforma es poden aconseguir seguidors, publicar continguts i crear grups segons els seus interessos. A més, compta amb un filtre de cerques que permet seleccionar espais geogràfics específics i sectors o grups segons les seves preferències. S’ha definit aquesta nova forma de connectar-se com connexió del tercer gra, fet que amb els seus més de 10,5 milions d’usuaris registrats a tot el món ha demostrat que és un èxit d’acceptació.

    peachTambé està de moda Peach, una xarxa social de moda als Estats Units que va sorgir a principis d’any però que s’ha convertit en una app que va sumar milers de descàrregues en qüestió d’hores i que amenaça amb convertir-se en l’alternativa preferida dels usuaris de mòbils. Es tracta d’una xarxa social en forma d’app creada per Dom Hofmann, un dels fundadors de Vine, amb una interfície senzilla i intuïtiva que barreja conceptes de Facebook, Twitter, Whatsapp i diverses funcionalitats d’altres aplicacions menys conegudes. Peach ha aconseguit assentar-se gràcies a les anomenades paraules màgiques, que permeten incorporar tot tipus d’accions a la conversa, una d’elles permet obrir a la pantalla del xat un llenç en blanc amb el qual és possible realitzar senzills dibuixos amb el dit.

    El text i les paraules aquí gairebé no són utilitzades, doncs s’enfoca més aviat a utilitzar la informació social de les persones. Es pot col·locar la ubicació de la persona o donar una qualificació a qualsevol cosa, entre les funcions més rellevants. Aquesta xarxa es distingeix per ser més privada que un altre d’aquest tipus, de manera que només podrem veure les publicacions dels nostres amics entrant a cadascun dels seus perfils, és a dir no existeix una pàgina de notícies o inici que mostri totes les publicacions, en un sistema multifuncional. Aquesta nova aplicació utilitza com a logo el emoji del préssec a propòsit, ja que també el app utilitza els emojis com a principal mètode de comunicació.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    País íntim, Maria Barbal

    Amb País íntim de Maria Barbal posem punt i final a Lectures Comentades d’enguany. Des del passat mes de setembre, vuit han estat els llibres que han comentat els membres d’aquest club de lectura.

    mariabarbalMaria Barbal és una novel·lista i professora de secundària nascuda a Tremp l’any 1949. Amb 14 anys es traslladà a Barcelona per continuar el batxillerat i va ser també en aquesta ciutat, que sense saber-ho esdevindria el seu lloc de residència futura, on estudià també Filologia Hispànica.

    La seva primera època, pel que fa a la producció literària, va estar marcada, fortament, pel seus lligams amb el Pallars. De fet, es va donar a conèixer amb el primer dels títols que després compondrien el Cicle del Pallars: l’any 1985 publicava Pedra de tartera (que va aconseguir el reconeixement unànime de crítica i de públic i els premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985). L’esmentat cicle tindria la seva continuació amb Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992). Aquest tercer volum va ser reconegut amb el premi de la Crítica Serra d’Or i el Nacional de Literatura (ambdós l’any 1993).

    De mica en mica, Barbal va anar deixant de banda els temes rurals per centrar-se en ambients més urbans. Exemples d’aquest gir són els llibres Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003), País íntim (2005) i Emma (2008).

    L’any 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi. Actualment, compagina l’escriptura amb la docència.

    Pais_intimPaís íntim va rebre el Premi Prudenci Bertrana l’any 2005 i té una relació molt estreta amb Pedra de tartera. No és ben bé una continuació, tot i que alguns dels fets narrats a País íntim ja van ser protagonistes a Pedra de tartera.

    La història transcorre a cavall entre els Pallars i Barcelona, des dels darrers anys de la dictadura fins a l’actualitat, i la seva protagonista, la Rita Albera, una dona del Pallars establerta a Barcelona repassa, al llarg de la novel·la, la seva vida i la difícil relació amb la seva mare, la Teresa.

    El que la Rita Albera no ha entès mai és per què la seva mare la tracta amb tanta severitat. Esdeveniments dels passat, que amb el pas del temps coneixerà, li ho faran entendre: la profunda tristesa de la mare i el seu complex comportament tenen el seu origen en la desaparició a mans de feixistes del seu propi pare, l’avi de la Rita, poc abans de finalitzar la Guerra Civil.

    País íntim és, per sobre de qualsevol altra cosa, la història de la relació d’una filla i la seva mare, més que no pas un exercici de memòria històrica. En paraules de la Maria Barbal, la seva voluntat ha estat escriure “sobre els efectes col·laterals de la història en les persones corrents”.

    El paper de la dona en la família i la seva evolució al llarg de diferents generacions o els moviments migratoris des de la muntanya fins a la plana són un exemple d’altres temes que podrem veure reflectits a País íntim.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Els còmics més recordats

    Cuando sales al mundo te vas encontrando con los mejores y te das cuenta de tus limitaciones. No tengo nivel para publicar mis dibujos. Santiago García.

    comics_okEs compleixen 100 ressenyes de còmics al blog amb aquest volum recopilatori, novetat a la biblioteca, que proposa als lectors una selecció dels millors còmics publicats en la seva història. Es tracta d’una selecció amb un criteri molt personal que permet aconseguir recuperar personatges tan diversos com SuperLópez, Jodelle, The Spirit, o l’estrafolari veïnat del 13 Rue del Percebe i Mortadelo y Filemón de Francisco Ibáñez.

    Santiago García és un d’aquests noms que sonen quan es parla de teoria del còmic, la seva obra La Novela Gráfica es va convertir per mèrits propis en un dels millors títols sobre el tema. Però aquest autor no només es limita a teoritzar com es el cas que ocupa, sinó que també s’executa a través de treballs tan magnífics com Beowulf o Las Meninas, aquests són només algunes obres recents en què aquest autor ha exercit com a guionista. És també un crític i traductor de còmic que signa en ocasions sota el pseudònim Trajà Bermúdez.

    sgarciaVa començar a treballar com a articulista a l’Editorial Fòrum, passant també a ser traductor de Spiderman en la mateixa editorial. A l’any 1995 va publicar el seu primer llibre Mangavisión, que es centrava en el fenomen del manga. Uns anys després va començar a escriure guions, iniciant així la seva carrera en aquesta faceta fins a l’actualitat en que ha tingut l’oportunitat de realitzar el llibre Comics sensacionales, una recopilació de ressenyes dels seus còmics indispensables.

    El primer còmic que aborda l’autor és el de Superman, des de l’any 1958 a 1970, explicant certes curiositats que es van donar en la seva creació, així com l’evolució de les seves històries, alhora que analitza els aspectes més destacats. El següent és Giuseppe Bergman de Milo Manara, un còmic europeu amb alta càrrega eròtica que va començar a publicar-se el 1978. I després d’aquests dos grans títols, el lector es desplaçarà, a l’any 1922, per llegir sobre un personatge mític de la ciència ficció com Flash Gordon. També passa per Batman i Anacleto, sense oblidar-se de Paracuellos o la sempre inoblidable Mafalda.

    Santiago García explica sus Còmics Sensacionales

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’art de ser normal, Lisa Williamson

    69_1_SERNORMAL-3

    Què és ser normal? El concepte de normalitat és la qüestió que planteja la novel·la juvenil L’art de ser normal, novetat d’aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva.

    portada_lart-de-ser-normalLa portada de L’art de ser normal juga de manera intencionada amb dos colors, el blau i el rosa, tradicionalment relacionats amb el sexe masculí i femení, respectivament. I per què, aquests colors? Doncs perquè un dels dos protagonistes, en David Piper, vol ser una noia. El seus pares pensen que és homosexual i per a la major part dels companys d’institut en David sempre ha estat el friki. Només els seus dos millors amics, en Fèlix i l’Essie, saben el seu secret. Aquest, però, no és l’únic secret de la novel·la. N’hi ha un altre, de personatge protagonista, en Leo Denton, que acaba d’arribar a l’institut i només aspira a passar-hi desapercebut. Aquest nouvingut a l’escola Eden Park arrossega un munt de rumors i cap intenció d’aclarir-los. Aquests dos nois, ben diferents entre si, faran front comú per superar els seus problemes.

    L’art de ser normal és una història senzilla que, per una banda, s’endinsa en la quotidianitat de dos adolescents i, per una altra, posa, en especial, el focus en el David, un noi que està atrapat en un cos que no li correspon i en els dubtes i inseguretats que aquest fet li provoca (secrets, problemes a l’escola i dubtes sobre l’acceptació de la seva pròpia família). L’art de ser normal esdevé un intent de normalitzar la transsexualitat, apropant al públic general la qüestió de la identitat de gènere i les persones transgènere.

    portada_lart-de-ser-normal_lisa-williamson_rodonaPrimeres pàgines.

    L’autora de L’art de ser normal és la Lisa Williamson (1980). Nascuda a Nottingham, Lisa Williamson va estudiar Art Dramàtic a la Universitat de Middlesex. Ha treballat com a actriu de teatre i televisió i ha compaginat aquesta tasca amb la d’escriure. Va treballar al Servei d’Identitat de Gènere, un servei de salut per a joves amb conflictes d’identitat sexual. Allà hi va trobar la inspiració per als personatges de L’art de ser normal.

    Llibres

  • L’art de ser normal
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina Anterior