Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per març, 2016

Charlie i la fàbrica de xocolata, Roald Dahl

L’any que commemorem el centenari del naixement de Roald Dahl (1916-1990), els nois i noies del Club de Lectura Juvenil de la Joan Oliva hem llegit una de les seves obres més famoses: Charlie i la fàbrica de xocolata.

T172 42

Publicada l’any 1964, Charlie i la fàbrica de xocolata és, sens dubte, un clàssic de la literatura infantil universal que, any rere any, apareix en els llistats de lectures recomanades. L’any 2015, sense anar més lluny, una enquesta entre professors britànics va situar aquesta obra de Roald Dahl al capdavant d’un llistat de cent obres que els nois i noies de primària haurien hagut de llegir abans de finalitzar l’escola. En aquest rànquing, hi havia obres clàssiques com ara Alícia al país de les meravelles, El grúfal o una altra obra sorgida de la mà de Dahl, Matilda.

portada charlie fabrica chocolateQuan es complien 50 anys de la publicació de Charlie i la fàbrica de xocolata, l’any 2014, es feia pública l’existència d’un capítol, fins aquell moment, inèdit. En l’esborrany original, de 1961, eren 10 els nens i nenes que aconseguien entrar a la fabulosa fàbrica de Willy Wonka i no pas 5, com finalment es va publicar. I en aquest text desconegut, la fàbrica comptava amb una sala extra, l’habitació del caramel de vainilla, que tampoc no es va incloure en la versió definitiva.

L’estrena, l’any 2005, de la versió cinematogràfica de Tim Burton, protagonitzada per Johnny Deep, no va fer més que multiplicar la fama de l’obra de Roald Dahl. Aquesta no era, però, la primera adaptació del llibre portada a la gran pantalla. L’any 1971, s’estrenava Un món de fantasia (amb el títol original Willy Wonka & the Chocolate Factory).

La família de Charlie Bucket, protagonista de la història, és molt i molt pobra. Un cop de sort, fa que Charlie trobi un dels cinc bitllets daurats que el propietari de la més famosa fàbrica de xocolata del món ha amagat dins de cinc xocolatines. Aquesta troballa li obrirà la porta a un món meravellós que amaguen les parets de la fàbrica de xocolata Wonka. Tot un seguit d’aventures que posaran en evidència nens i nenes mal educats i capriciosos i que ens descobriran un peculiar sr. Wonka.

quentin-blake-willy-wonka-ftrRoald Dalh va néixer a Gal·les fill de pares d’origen norueg. Amb només 3 anys el seu pare va morir i la mare va decidir que la família continués a Anglaterra per tal que els fills estudiessin en escoles britàniques, com era la voluntat del pare. El rígid sistema educatiu britànic va ser determinat en la infantesa de Dahl i el va retratar més d’un cop en els seus llibres, per exemple, a Matilda.

Mai no va ser un estudiant brillant, així que en complir la majoria d’edat no va entrar a la universitat i va començar a treballar per a la companyia Shell. Va ser també explorador i va combatre a la RAF durant la Segona Guera Mundial. Fins a mitjan dels anys quaranta, va treballar als EUA per a la seguretat britànica i va ser, en aquell país, que va començar a escriure sobre la guerra.

golden_ticket

Ben aviat, la literatura infantil i juvenil va passar a ser part important de la seva activitat. Casat amb l’actriu nord-americana Patricia Neal i pares de 4 fills, Dalh acostumava a explicar històries abans d’anar a dormir als seus fills i moltes acabaven convertint-se en llibres. L’any 1943 publica el seu primer llibre infantil, Els gremmlins, i, a partir d’aquí, el llistat de títols escrits per Dahl és ben nombrós. En va escriure també per a públic adult, si bé és conegut fonamentalment pels llibres per a nens i joves.

roald-dahlRoald Dahl a les biblioteques de VNG.

Tràiler de l’adaptació cinematogràfica de Tim Burton (2005):

Tràiler d’Un món de fantasia (1971):

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

L’or i la sang

orisang1És una proposta gràfica en la que dos homes es troben en el pitjor dels escenaris com són unes trinxeres a la Primera Guerra Mundial. Pertanyen a llocs i classes diferents. Un és noble i altiu, l’altre és cors i aviciat. La vida els ha tractat de manera diferent. No obstant això han acabat al mateix lloc. Un inesperat pacte els portarà a l’inici d’una recerca d’or, glòria, llibertat i potser inclús eternitat, o aquesta és la seva esperança. En la primera part ens narra la història del truà cors conegut com Leon i de l’aristòcrata Calixte i de la seva amistat forjada en les trinxeres durant la gran guerra que és la base de El oro y la sangre, de Fabien Nury, Maurin Defrance, Merwan i Fabien Bedouel. El còmic consta de dos volums, aquesta setmana el segon és novetat a la biblioteca, i continua la història dels mateixos personatges, un truà i un idealista, quan participen en la guerra del Marroc contra Espanya, amb motivacions molt diferents. Una guerra perduda per endavant, una amistat irrompible, una història d’amor com a aspiració de futur, la lleialtat com a redempció, un líder rebel honorable però pràctic, un govern francès que vol guanyar terres noves, un general anomenat Francisco Franco disposat a fer el que sigui per aconseguir la victòria.

oroysangre2jpgA partir de la base sòlida que ofereixen els dos protagonistes, els seus autors construeixen un relat d’aventures de tall clàssic, dotat de bon ritme i impregnat en tot moment de cert to desenfadat en què les disquisicions morals i ètiques queden en un segon pla deixant que sigui l’acció la que faci avançar la història. Això és fa més evident en el segon volum en què els protagonistes arriben a Tànger donant un toc exòtic a les aventures i en el qual l’acció i la intriga no s’aturen, sempre dins d’uns paràmetres realistes i aprofitant molt bé el marc històric en què es va desenvolupar el conflicte. A més cal afegir que el dibuix de Bedouel i Merwan, de línies fines i abundant ús de la tinta negra per donar volum i profunditat, resulta summament eficaç i transmet l’energia que necessita un relat de la profunditat emocional que vol aconseguir el guió.

Però el més destacat del segon volum de la sèrie és la ruptura evident entre els dos amics degut als seus objectius diversos. Es manté un altre tipus d’amistat però ja no es tant propera, s’ha produït inevitablement la separació de tots dos buscant la seva pròpia supervivència. D’una banda tenim a Léon Matilo que esdevé un senyor de l’hampa a Tànger. Per la seva banda, Calixte Prampéand es lliura a la deriva romàntica definitiva, l’aristòcrata incapaç de somiar durant la primera meitat de la seva narració s’ha convertit totalment en un somiador sense límits, convertint-se a l’islam sota el nom de Khalil al Islami.

El oro y la sangre

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Els enemics silenciosos. Mireia Llinàs

els enemics silenciosos mireia llinasAmb la seva estrena en l’àmbit de la novel·la, Mireia Llinàs va aconseguir una menció especial en la darrera edició del Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana. En origen, l’obra es va presentar al premi sota el títol Qui va matar Dolores Rey?, però ha estat publicada com Els enemics silenciosos. L’assassinat de l’esmentada Dolores Rey és el primer cas de què s’haurà d’encarregar la detectiu Nora Prim amb l’ajut del seu company Pere Tauler.

Els enemics silenciosos és, d’entrada, un text ambiciós, ja que barreja gèneres com ara el negre, l’històric i, aquí ve els més sorprenent de tots, la ciència-ficció.

La Nora Prim treballa per a un cos d’intel·ligència especial, té problemes amb l’alcohol i un entorn familiar no lliure de problemes. Aquest primer cas, que haurà d’investigar, va tenir un important ressò durant la Postguerra a Catalunya i, per aquest motiu, la Nora Prim haurà de fer servir el que, sens dubte, és el seu tret més destacable: té la capacitat de viatjar en el temps. Així doncs, tots dos investigadors, la Nora i en Pere, hauran d’aclarir què va passar aquella gèlida nit de 1949 quan Dolores Rey, una prostituta que sovintejava cercles d’elit, va ser assassinada i mai no se’n va treure l’entrellat.

logo blog genere negre_AMB LLETRESEl personatge fictici de Dolores Rey i, l’assassinat que al seu voltant s’hi construeix, ràpidament ens evoca un altre cas, aquesta vegada, real: l’assassinat a Barcelona l’any 1949 de Carmen Broto. Aquest crim va ocupar titulars de la premsa de l’època i tampoc no va ser resolt. Carmen Broto era una noia de la província d’Osca que, un cop a Barcelona, va treballar en el servei domèstic. Aviat, però, es va endinsar en el món de la prostitució i es va situar en esferes de luxe de la ciutat. El seu cos sense vida va aparèixer a finals de la dècada dels quaranta i, si bé els autors materials de la mort van ser identificats, els motius no van ser mai aclarits i les teories de tot tipus s’hi van multiplicar.

Mireia Llinàs (Barcelona, 1985) es va documentar molt sobre el cas de Carmen Broto, no pas per resoldre el crim, sinó per endinsar-se en l’època i en els personatges. Formada a l’escola de cinema ESCAC, Llinàs és guionista de sèries de televisió (Ventdelplà i Kubala, Moreno i Manchón) i de cinema (Sólo química, La Frontière…) i no descarta pas la possibilitat d’adaptació d’Els enemics silenciosos en forma de sèrie de televisió.

Aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva Els enemics silenciosos.

Llibres

  • Els enemics silenciosos.
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La marca ets tu

    marcacolladoLa marca personal està unida a dos factors com és la potència de la nostra imatge personal i la consistència del missatge que volem transmetre. I els dos es relacionen de forma subtil, però efectiva, amb el branding, una nova manera d’enfocar la carrera professional, en què un treballador guanya atractiu desenvolupant una empremta única, amb veu pròpia, filosofia, o missatge. És precisament aquest darrer element de comunicació on cal posar èmfasi per cuidar l’estètica i ser molt actius en els llocs on s’ha decidit exposar la nostra marca, ja siguin xarxes socials o un blog.

    Cal dedicar un temps diari a subministrar contingut rellevant, i cal tenir una consciència clara del nostre valor de diferenciació perquè estigui present en les nostres comunicacions i ofereixi una imatge de congruència. El mètode de creació de marca personal pot prendre elements de la psicologia, el màrqueting, la gestió d’empreses, la comunicació i també de la filosofia.

    Pera una bona comunicació de la teva marca és òptim crear i compartir coneixement. Serveix-te de les xarxes socials com a eines facilitadores per estar en constant contacte amb l’entorn en què et mous a través de la transmissió d’informació que tingui un valor precís, així com influenciar-se de l’entorn en el qual es vol posicionar i deixar empremta. Definir una estratègia adequada a través d’una gestió eficaç de les xarxes socials servirà per arribar a un gran nombre de receptors, per entre d’altres avantatges obtenir informació sobre conferències, xerrades, o activitats en grup relacionades amb unes àrees d’interès comú. Una estratègia de sinergies que aportarà coherència a la teva marca, alhora que permetrà tenir actualitzat el teu perfil com a eina de treball que serà la millor difusió possible entre els àmbits d’interès. Però sense perdre mai de vista que allò més important és la qualitat i no tant la quantitat.

    L’escriptora vilanovina Eva Collado presentarà a la biblioteca aquest dijous, 10 de març, a les vuit del vespre, el seu llibre Marca eres tú. Como mejorar tu futuro profesional a través de tu marca personal. L’autora és consultora de gestió estratègica del capital humà en innovació, transformació i digitalització de persones. Aquesta temàtica i d’altres estan disponibles en l’espai Món Laboral de les Biblioteques de VNG. Aquestes han editat una guia de lectura que inclou les diferents novetats que s’han incorporat al fons sobre aquesta temàtica en els darrers mesos, i que s’acompanya amb una exposició del fons relacionat.

  • Marca eres tu
  • ¿Y que és marca?
  • La marca personal es para que te encuentren
  • Las claves para mejorar tu marca personal
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La mala dona. Marc Pastor

    BANNER-560

    3 de març, la tertúlia

    En aquesta ocasió, podríem dir que la lectura de La mala dona ha aixecat passions, ja que una part de les clubaires l’han trobat molt bona, i una altra part, pràcticament insuportable. Fins al punt que els ha costat acabar de llegir-la. M. Dolors ha reconegut que li ha estat impossible finalitzar la lectura.

    portadamaladonaCom a punts positius s’ha destacat la bona escriptura, la bona ambientació i les fantàstiques descripcions que aconsegueixen transportar als lectors al bell mig d’un Raval fosc i tètric, deixat de la mà de Deu i dels homes, on en un carrer tens gent de mala vida dessagnant per unes ganivetades i en la contigua, a la burgesia rica gaudint de l’òpera. Era una Barcelona capaç del millor i del pitjor, d’organitzar grans esdeveniments com l’Exposició, o brillar amb el Modernisme, i alhora tan inhumana per acollir una psicòpata com l’Enriqueta Martí i que les autoritats s’estimessin més fer la vista grossa.

    EL RAVAL AMB TRIANGLELa Cristina ha apuntat que potser aquesta misèria va ser un caldo de cultiu idoni perquè la gent es busqués la vida de la manera que fos i no precisament massa legal.

    No ha estat massa d’acord la Núria, ja que ella creu que la mala dona portava la llavor del mal des que va néixer. Opinió que ha estat compartida per gairebé tothom.

    S’ha parlat també del possible magnetisme o fins i tot la por que Enriqueta Martí despertava en les altres persones que seguien les seves directrius per repugnants que fossin, sense plantar-li cara.

    Fins i tot les clubaires a qui no ha agradat La mala dona, han estat d’acord én que la narració és impecable i els personatges molt ben traçats. També han trobat genial el fet que fos la Mort la narradora de la història.

    Les puntuacions han estat així: Núria: 8; Esther: 8; Evelia: 9; M. Dolors: 2; Josefa: 6; Rosa: 5; M. Soledad: 3; Victoria: 7,5; Montserrat: 4; M. Carmen: 8

     

    Marc Pastor, l’autor

    Marc Pastor va néixer a Barcelona el 12 d’octubre de 1977. Escriptor, diplomat en Criminologia i Política Criminal, treballa a la policia científica dels Mossos d’Esquadra. Des de petit ha devorat pel·lícules, sèries, còmics i llibres de terror, aventures, ciència-ficció i gènere negre.

    oliva 300-loguilloUna nit, escoltant un programa de misteri a la ràdio, va tenir notícia sobre el cas d’Enriqueta Martí, i el va sorprendre que existís una assassina en sèrie a Barcelona en una època convulsa a principis de segle, i va pensar que la història era interessant.

    Aprofitant els seus coneixements com a integrant de la secció científica dels Mossos d’Esquadra al cas de Remedios Sánchez, àlies “la Mataviejas”: “Va ser potser el cas més bèstia en què he estat mai, la persecució d’una assassina en sèrie molt violenta, que el 2006 va fer 11 delictes entre homicidis i temptatives a Barcelona, i em vaig adonar que s’assemblava molt a Enriqueta Martí.

    Dues assassines. Dues dones que en dos moments diferents van convertir Barcelona en una ciutat perillosa. La del segle XXI es deia Remedios i assassinava ancians. La de la XX es deia Enriqueta i matava nens. Les dues van ser un malson per a Pastor. “Quan mirava als ulls d’una i d’una altra veia la mateixa mirada”, confessa.

    Marc-Pastor_08-e1362502576610Vaig voler reflectir la frustració que sentíem al no aconseguir detenir-la, els carrerons sense sortida, les mentides, no voluntàries, de la gent… Després vaig poder conèixer a Remedios, mirar-la als ulls, i d’allí vaig treure el perfil d’ Enriqueta”.

    Amb La mala dona, publicada el 2008, va guanyar el I Premi Crims de Tinta.

    La seva primera novel·la va ser Montecristo (2007), on ens mostra l’horror dels camps de concentració nazis a través d’un grup de republicans catalans a Mauthausen, i que comparteix món i alguns personatges amb La mala dona. De fet, hi ha un vincle entre una novel·la i una altra ja que Moisès Corvo, el protagonista de La mala dona, és l’oncle d’Andreu Corvo, el protagonista de Montecristo.

    Entrevista a Marc Pastor:

     

    La mala dona, el llibre

    La mala dona és una novel·la basada en fets reals que van tenir lloc a Barcelona en la primera dècada del segle XX. Enriqueta Martí era una dona a qui la ment retorçada la va portar a comerciar amb nens satisfent els més baixos desitjos d’alguns membres de l’alta societat de llavors. Però la seva maldat va més enllà, i a part de pedòfila, Enriqueta elaborava ungüents i remeis amb la sang i el greix d’alguns d’ells que després venia als mateixos als quals els lliurava les criatures. Una ment malalta i fosca que Marc Pastor ha volgut i ha aconseguit mostrar-nos de manera magistral.

    L’autor aconsegueix ficar-te la por al cos amb les seves descripcions, crues en ocasions, però amb un humor negre que li confereix un toc especial a la narració.

    Enriqueta_Martí_y_sus_víctimasMoisès Corvo, el policia que inicia la investigació de la desaparició de diversos nens de classe humil és un personatge amb una personalitat fosca i bregat en el crim, que deixa entreveure una espurna de tendresa, de bondat. Acaba obsessionat pel cas, fins al punt de seguir la investigació pel seu compte fins i tot quan els seus superiors el n’aparten.

    Però a part d’una història negra, Marc Pastor ens mostra una Barcelona palpitant, moderna, progressista i tecnològicament avançada que creix a l’una amb la corrupció, el vici, la convulsió política, la fam i la misèria. Com bé diu l’autor en la novel·la, “Barcelona és una dama vella, d’ànima Esgarrapada que ha Estat abadonada per mil amants, però que no ho vol reconeixer”.

    A l’inspector Moisès Corvo, bevedor i pistoler, li agrada el carrer i l’escolta. I al carrer comença a parlar-se en veu baixa de nens que desapareixen, fills de prostitutes que callen per por. Corvo decideix preguntar, incrustar-se en aquesta Barcelona de 1912 que tan bé coneix. Per deure i per afició, que les té: les tavernes, els prostíbuls. Pregunta al Xalet del Moro i al casino de l’Arrabassada, fins que els superiors li ordenen que abandoni.

    Però, a Corvo i al seu inseparable Joan Malsano no els frena qualsevol, i menys ara que comencen a albirar a una mala dona, freda i calculadora, que sap cuidar molt bé, pel que es veu. Però no tant. Ni els clients per als que cerca menors i fa xantatge podran callar els seus crims: molt més cruels i depravats dels quals Corvo era capaç d’imaginar.

    Visita al pis on va viure Enriqueta Martí

    La propera sessió del Club de Lectura de Gènere Negre L’Oliva Negra, en què comentarem Headhunters de Jø Nesbo, tindrà lloc dijous 7 d’abril a les 17.30h.

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Léon l’Africain. Amin Maalouf

    Moi Hassan fil de Mohammed le peseur, moi Jean-Léon de Médicis, circoncis de la main d’un barbier et baptisé de la main d’un pape, on me nomme aujourd’hui l’Africain, mais d’Afrique ne suis, ni d’Europe, ni d’Arabie. On m’appelle aussi le Grenadin, le Fassi, le Zayyati, mais je ne viens d’aucun pays, d’aucune cité, d’aucune tribu. Je suis le fils de la route, ma patrie est caravane, et ma vie la plus inattendue des traversées Amin Maalouf.

    Chers lecteurs, lectrices

    leonlafricaneD’Amin Maalouf, j’avais lu son essai Les identités meurtrières qui m’avait touché par son humanisme et sa sensibilité à nous démontrer à travers son écriture sa capacité à se projeter à la place des autres , c’est donc pour cela qu’avec plaisir, je le propose ce mois-ci au Club en espérant que la fascinante et lointaine histoire qu’il raconte à ses lecteurs vous plaira. Je vous invite aussi à lire le lien ci-dessous où il se confie beaucoup sur l’histoire de sa vie et de sa famille afin de comprendre le pourquoi il accorde tant d’importance à l’altérité.

    Le personnage historique Hassan-al-Wazzan dont il nous parle dans le livre Léon l’Africain l’a particulièrement intéressé parce-que, né maure et musulman à l’époque de la chute de Grenade, entre les années 1491 et 1492 lorsque la ville est prise par les chrétiens va se retrouver 30 ans plus tard, fils adoptif du pape, portant le nom de Jean Léon de Médicis et le surnom de l’Africain. Passionné comme il l’est d’Histoire, sa curiosité va le pousser à faire des recherches pour reconstituer l’essentiel de la vie de ce personnage fabuleux afin d’élaborer sa biographie romancée sur fond historique.

    aminRempli d’évènements historiques du XVIe S et abordant l’exil, le pouvoir, la guerre et la religion, Amin Maalouf a le don de réjouir son lectorat tout en l’instruisant mais d’une manière ludique et lui faire suivre le parcours de cet homme, marchand, diplomate et écrivain andalou de langue arabe depuis ses origines à Grenade, sa traversée du désert avec les découvertes qu’il en fait, son arrivée à Tombouctou et tout le périple qu’il mène jusqu’à sa vieillesse.

    L’auteur est un écrivain franco-libanais, journaliste, nait en 1949 à Beyrouth au Liban. Il a fait des études de sociologie et d’économie et a été journaliste pour An-Nahar, le principal quotidien de langue arabe de Beyrouth. Il s’installe à Paris en 1976 s’exilant de la guerre civile du Liban et reprend son activité de journaliste voyageant et couvrant de nombreux conflits dans le monde (Mozambique, Iran, Argentine, Balkans) et devient directeur de l’édition internationale d’An-Nahar et rédacteur-en- chef de l’hebdomadaire Jeune Afrique.

    Après son essai Les Croisades vues par les Arabes en 1983, il publie Léon l’Africain en 1986 qui obtient un fort succès et il se consacre exclusivement à la littérature produisant une œuvre qui comprend des romans, essais et livrets d’opéras est qui est traduite en plus de quarante langues. Il décroche le Prix Goncourt pour Le Rocher de Tanios en 1993, l’action se déroulant au Liban, dont il garde une profonde nostalgie.
    Amin Maalouf est membre de l’Académie française depuis juin 2011, docteur honoris causa de l’Université catholique de Louvain en Belgique, de l’American University of Beirut au Liban, de l’Université de Tarragona en Catalogne et de l’Université d’Evora au Portugal.

    Autobiographie Amin Maalouf

    Esther Bruna.
    Club de Francès

    3 comentaris

    Roma segons Santiago Posteguillo

    L’any 2006, Santiago Posteguillo publica la primera novel·la de la trilogia que dedicaria a la figura de Publi Corneli Escipió, l’Africà, un llegendari general romà que va aconseguir fer front i, fins i tot, derrotar a l’Àfrica a Aníbal, un del més grans enemics de Roma. Aquest primer volum de la trilogia era Africanus, el hijo del cónsul i, a partir de la seva publicació, els seguidors de Posteguillo creixien i creixien amb cada nou llibre. Africanus, el hijo del cónsul va tenir la seva continuació amb Las Legiones malditas (2008) i La traición de Roma (2009).

    Trilogia Publi Corneli Escipió

    1_Africanus el hijo del consul 2_las legiones malditas 3_La-traicion-de-roma

    Amb un bon nombre de seguidors fidels, Posteguillo iniciava una nova trilogia, en aquest cas sobre la figura de Marc Ulpi Trajà, el primer emperador romà no nascut a Roma, sinó a Itàlica, molt a prop de Sevilla. Santiago Posteguillo destaca de Trajà el seu carisme, la seva valentia i el fet de ser, que no és poc, un bon dirigent, un personatge de què sentir-nos orgullosos. Aquesta segona incursió en un altre personatge històric va començar amb Los asesinos del emperador (2011), llibre en què narrava l’ascens del militar Trajà. Després arribaria el segon volum, Circo Máximo (2013), en què un Trajà, ja emperador, haurà de fer front a un reguitzell de problemes com ara guerres, conspiracions i corrupcions. I, acabat de sortir del forn, arriba el volum amb què conclou la trilogia de Trajà, La legión perdida, que és novetat a la Joan Oliva.

    Trilogia Marc Ulpi Trajà

    ASESINOS EMPERADOR.indd 5_circo maximo 6_la legion perdida

    En La legión perdida, Trajà vol fer realitat el seu somni i fer una Roma més gran del que mai ningú no hauria pensat, conquerint tot allò que Alejandro Magno havia aconseguit, l’Orient.

    A continuació, hi pots llegir les primeres pàgines de La legión perdida:

    6_la legion perdida_rodonaPrimeres pàgines.

    Santiago Posteguillo (1967) és filòleg i lingüista i va estudiar literatura creativa als EUA. Actualment, és professor a la Universitat Jaume I de Castelló i fa classes de llengua i literatura anglesa. Després del seu èxit en l’àmbit de la novel·la històrica, no descarta escriure sobre d’altres èpoques de la història d’Espanya, però sense abandonar mai definitivament la Roma Antiga, la seva gran passió.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La vida sense la Sara Amat, Pep Puig. Premi Sant Jordi 2015

    pep-puig-portada-sara-amatL’obra guanyadora del 56è Premi Sant Jordi de Novel·la és novetat aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva. La vida sense la Sara Amat, de Pep Puig, és una història d’amor preadolescent, però no només això. És una mirada enrere, una evocació d’aquell moment de la vida que es troba entre la infantesa i l’edat adulta. El narrador de la història és un Pep de cal Sabater, ja adult, que rememora els fets que van originar el principi del final de la seva infantesa.

    En Pep de cal Sabater nen viu a Terrassa i passa temporades durant l’estiu a Ullastrell, amb la padrina. Allà hi té una colla d’amics amb qui comparteix jocs durant les vacances escolars. Formen un grup més aviat homogeni, de nens confiats i obedients, excepte per la Sara, la Sara Amat del títol. La noia té 13 anys, una intel·ligència superior a la mitjana i un caràcter del tot inconformista i independent. Ella ja ha traspassat la línia que separa la infantesa de l’edat adulta i ha pres la decisió de marxar del poble.

    Pep_PuigUna tarda de primers de setembre, quan la colla està jugant a cuit i amagar (a cuca amagar, com li deien els de la zona) la Sara Amat desapareix. Tot el poble d’Ullastrell es mobilitza i la notícia surt publicada en el diari de Terrassa, poc més de vint-i-quatre hores després. Ningú no va tornar a saber res de la Sara Amat, excepte durant els deu dies i onze nits que van des de la desaparició de la noia (el 3 de setembre de 1981) i la tornada de’n Pep de cal Sabater a l’escola, a Terrassa (el 14 de setembre). Durant tot aquest temps, la Sara va romandre amagada a l’habitació de’n Pep, a casa de la padrina.

    Allà, en aquella habitació, un Pep de cal Sabater, conforme amb el seu món i cada vegada més enamorat de la noia, i una Sara Amat, rebel i de fort caràcter, hi compartiran confidències, parlaran i s’hi barallaran. Tot això, fins a la desaparició, per sempre més, de la noia.

    pep-puig-portada-sara-amat_rodonaPrimeres Pàgines.

    Inspirada en un episodi real de l’autor, a ningú no se li escapen els trets coincidents entre l’autor, Pep Puig, i en Pep de cal Sabater, a banda del nom: tots dos nascuts a Terrassa el mateix any, el 1969. Tot i això, La vida sense la Sara Amat no és, en cap cas, una novel·la autobiogràfica. En Pep Puig va debutar en l’àmbit de la novel·la amb L’home que torna. Posteriorment, publicaria Les llàgrimes de la senyoreta Marta (2007) i el recull de contes L’amor de la meva vida de moment (2015).

    Llibres

  • La vida sense la Sara Amat
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’univers animat de Warner

    warner

    Els curtmetratges de dibuixos animats, anomenats cartoons, realitzats per l’estudi d’animació de la productora Warner Brothers entre 1930 i 1969 són considerats en el seu conjunt com una de les més encertades aportacions, tant a nivell de popularitat com de qualitat estètica, al cinema de animació de tots els temps. Els inoblidables protagonistes d’aquesta factoria són per a molts adults d’avui els seus referents infantils de la televisió en blanc i negre, Bugs Bunny, l’ànec Lucas, Silvestre, Piolín, o l’inoblidable Correcamins, mec, mec!…

    fritzL’estil Warner, essència del cartoon clàssic, estava destinat sobretot a fer riure als nens, però lluny del plantejament superficial d’aquest objectiu, els cartoons de Warner servien per introduir elements de paròdia o fins i tot sàtira que els feien diferents als altres dibuixos animats, fent èmfasi a potenciar al pròpia intel·ligència de l’espectador infantil. En les pàgines del llibre Eso es todo amigos! , novetat aquesta setmana a la biblioteca, descobrirem la història dels personatges que van protagonitzar els dibuixos animats als que Cruz Delgado Sánchez i Alfons Moliné rendeixen homenatge, alhora que també es reconeix la tasca de l’estudi Warner i dels artistes que van donar vida a aquests personatges animats que van omplir moltes tardes de molts infants als anys setanta i vuitanta.

    pinkpA l’any 1923, quatre germans canadencs Harry, Albert, Sam i Jack Warner van fundar la companyia Warner Bros. Pictures, eren temps en els que el cinema s’estava convertint acceleradament, des de la seva invenció a l’any 1895, en la forma més popular d’entreteniment del públic nord-americà. Uns anys després, el primer director i supervisor que va començar a destacar pel seu talent va ser Isadore Friz Freleng, que es convertiria posteriorment en el primer i principal impulsor del que s’anomenaria estil Warner, amb personatges com el porquet Porky, Pink Panther o Buggs Bunny a la dècada dels anys trenta. Va destacar principalment per la seva habilitat per escenificar una perfecta sincronització de l’animació amb la música. Posteriorment, l’arribada de l’animador Walter Lantz va completar el desenvolupament de la companyia a través de la implementació del seu sentit de l’humor als dibuixos a partir d’improvisar nous arguments als personatges.

    La consolidació de l’estil Warner es va manifestar definitivament amb la incorporació del músic Carl Stalling, sempre escollia o composava la melodia idònia per totes les situacions dels dibuixos; així com l’actor Mel Blanc que posaria les veus als personatges més reconeguts de la companyia com Lucas, Bugs o Piolin. També l’arribada de Treg Brown va significar un pas endavant considerable en l’evolució dels dibuixos, a través dels efectes sonors que van significar una autèntica revolució. Va ser el responsable d’aplicar sons realistes i exagerats a les accions dels personatges, com utilitzar el soroll d’un avió quan corria el personatge de Correcamins. La consolidació posterior i la evolució de la marca durant les següents dècades va ser constant fins arribar a un inevitable declivi a finals de la dècada dels anys seixanta. Però els seus personatges van sobreviure i els trobem encara a la televisió actual i també en els molts records d’infantesa que encara perduren.

    allthatsjpg

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Cafè Zoo, Ana Moya

    El darrer llibre que han comentat els membres del club de la Joan Oliva Lectures Comentades ha estat Cafè Zoo, d’Ana Moya.

    ana_moyaAna Moya va néixer a Barcelona l’any 1975. Va estudiar Psicologia Infantil a la Universitat de Barcelona i, en aquesta mateixa universitat, estudia ara Filologia. També és alumna de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

    Des de fa una quants anys, l’Ana Moya té relació amb el Centre d’Estudis Africans, entitat de què forma part. A més a més, l’autora va passar dos anys a Namíbia. A la capital d’aquest país, Windhoek, va poder conèixer el veritable Cafè Zoo, establiment que ha estat la inspiració i el punt de partida de la que és la seva primera novel·la

    cafe-zooCafè Zoo no és ben bé una novel·la, sinó un conjunt de relats acompanyats de boniques fotografies en blanc i negre. L’any 2012, el llibre va aconseguir el 21è Premi Literari Ciutat de Badalona de Narrativa i el 25è Premi Literari Països Catalans Solstici d’Estiu.

    La protagonista del llibre és la Laura, una noia que viatjarà des del bell mig de Barcelona fins a la capital de Namíbia quan, per atzar, es retrobi amb una antiga fotografia. Ara fa vint anys, l’Otto, un amic de la infància, li va regalar una fotografia del Cafè Zoo i l’aparició inesperada d’aquesta imatge serà el detonant de la decisió de la Laura de marxar, dues dècades després, a trobar l’Otto.

    El Cafè Zoo, de la capital de Namíbia, existeix realment i és un antic establiment que dóna fe del passat colonial del país. Des de la terrassa del cafè, s’entrellacen històries, ambientades en diferents èpoques i amb personatges ben diversos, que serviran per tractar temes com, per un costat, el valor de l’amistat i les segones oportunitats i, per un altre costat, el colonialisme i la contraposició modernitat-tradició.

    La propera sessió de Lectures Comentades tindrà lloc el 4 d’abril i hi comentarem El fil de plata de Lluís-Anton Baulenas.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina Anterior