Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per febrer, 2016

En la mente del hipnotista, Lars Kepler

en la mente del hipnotista de Lars KeplerLa cinquena novel·la protagonitzada pel detectiu Joona Linna arriba aquesta setmana, com a novetat de gènere negre, a la Joan Oliva. A diferència dels llibres anteriors de la sèrie, a En la mente del hipnotista de Lars Kepler, la persona encarregada de la investigació és la comissària Margot, que ocupa el càrrec que, fins ara, ocupava en Joona Linna i que, a més a més, està a la recta final del seu embaràs.

logo blog genere negre_AMB LLETRESEn aquesta ocasió, els detectius han de fer front a un assassí en sèrie que enregistra les víctimes minuts abans de matar-les i penja els vídeos a Youtube a temps real, per posteriorment enviar l’enllaç a la policia. Els agents no són capaços d’identificar les víctimes ni tampoc de localitzar-les abans del tràgic final. Així doncs, decideixen recórrer a un famós psiquiatra que ja els va fer un cop de mà en un cas anterior (el que tenia lloc en el primer llibre de la sèrie: El hipnotista). Es tracta d’Erik Maria Bark.

El que comença com una col·laboració d’aquest expert en hipnosi amb la policia fa un gir de 180 graus. A mesura que avança la investigació, Bark passa a ser un dels principals sospitosos ja que coneix totes les víctimes. És llavors quan l’inspector Joona Linna retorna d’entre els morts per ajudar la Margot a treure’n l’entrellat i allunyar el psiquiatra de qualsevol sospita.

portada_en-la-mente-del-hipnotista_rodonaPrimeres Pàgines.

Darrere del seudònim de Lars Kepler, hi ha el matrimoni format per Alexander Ahndoril i Alexandra Coelho. Tot i que la seva intenció, quan van publicar El hipnotista, era mantenir l’anonimat, l’èxit d’aquest primer llibre els va empènyer a fer pública la seva veritable identitat. D’aleshores ençà, els seus llibres s’han publicat a més de 40 països i se n’ha venut més de cinc milions d’exemplars.

De la sèrie protagonitzada per Joona Linna, han publicat fins ara 5 títols: El hipnotista (2010), El contrato (2011), La vidente (2012), El hombre de arena (2014) i En la mente del hipnotista (2016).

Lars-Kepler_rodonaLars Kepler a les biblioteques de VNG.

El director suec Lasse Hallström va portar a la gran pantalla l’adaptació d’El hipnotista. Aquest n’és el tràiler:

Ja pots reservar a la biblioteca Joan Oliva En la mente del hipnotista.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Nens sense por

Llibres

nenssnesTots els nens al llarg del seu creixement tenen por. És una dificultat que quan la superen els ajuda a ser més capaços. Però en moltes ocasions la por augmenta arribant a ser protagonista de les seves vides, fent-los patir innecessàriament. Cal conèixer com funcionen aquestes pors, es a dir, com es poden minimitzar o evitar els motius que els pugui agreujar en funció del que es fa i com inclús es poden arrossegar fins a convertir-se en pànic en l’edat adulta si no es concreten les estratègies precises per ajudar als infants a enfrontar-se a les seves pors i poder resoldre’s definitivament, augmentant d’aquesta forma el seu benestar i confiança en si mateix.

No triem tenir por: davant determinats estímuls tenim, sense més, por. Aquesta és simplement una funció biològica complexa del sistema nerviós que consta d’una sèrie de respostes automàtiques davant de determinats estímuls. Aquestes respostes transcorren en el inconscient i afecten en paral·lel al sistema nerviós autònom, al sistema endocrí, a neurotransmissor i al somàtic. Però una cosa és tenir por i una altra ben diferent sentir por. Una cosa és el procés fisiològic i una altra cosa és la consciència de tenir por que permet passar de les emocions als sentiments, i és aquí on es pot actuar. És més eficaç fer-ho eficientment contra els sentiments que en canvi intentar abordar el problema de les emocions, per aquestes no existeixen tants recursos ni tampoc són tan senzills d’implementar.

Niños sin miedos. Estrategias para ayudar a tu hijo a ser un adulto sin pánico de Maribel Martínez y Miguel Herrador és novetat aquest mes al Racó de Pares i Mares de la biblioteca.

Bloc

Mi mamá tiene un blog

Manual de supervivència per a mares 2.0 amb propostes d’activitats, programació, joguines, anglès, manualitats, llibres, o propostes originals per la llar. A càrrec de Susana García.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

El invierno más largo, Cecilia Ekback

el invierno más largo_cecilia ekbackAquesta setmana, a la Joan Oliva, la novetat de gènere negre és El invierno más largo, de Cecilia Ekback. Ens trobem davant de l’òpera prima d’aquesta escriptora d’orígens lapons, que ha situat aquest thriller en la Suècia del segle XVIII. El seu debut no ha pogut ser més prometedor i ha aconseguit una molt bona acollida tant per part de la crítica com del públic.

Ekback va escriure el llibre directament en anglès i el títol original, Wolf Winter, no va ser triat pas a l’atzar. De fet, l’autora reconeix que molt abans d’escriure la història, tenia decidit el títol que hi posaria. Wolf Winter o L’hivern del llop és un concepte que es fa servir amb freqüència a Suècia per definir quan una persona passa per un tràngol, per una mala època (com a sinònim de travessar un hivern llarg i fred). Fins i tot, les antigues religions nòrdiques feien servir el terme fimbulvetr (el llarg hivern) com a pas previ a la destrucció del món, el qual tenia lloc quan el llop dels llops s’empassava el sol. Així doncs, Ekback tenia clarament decidida l’atmosfera que volia transmetre en el seu llibre.

logo blog genere negre_AMB LLETRESLa Suècia de principis del segle XVIII (la història té lloc l’any 1717) no era, en cap cas, un període fàcil. El país arrossegava 150 anys de guerres que havien ocasionat mig milió de morts entre els seus habitants. Per tal de sufragar les despeses dels conflictes, els habitants havien de fer front a tributs cada vegada més asfixiants. I, si no n’hi havia prou, la pesta va tornar a fer-hi acte de presència. En aquest entorn situa Ekback els personatges protagonistes del llibre: una família de colons, formada pel matrimoni i dues filles, acabats d’arribar a la zona de Blackasen. Al poc temps de ser-hi, hi apareix el cadàver d’un home.

A partir d’aquest esdeveniment, Maija, la mare de família anirà coneixent els diferents habitants de la zona que, d’entrada, pensen que la mort ha estat produïda per un llop. Les ferides, però, no corresponen a cap bèstia salvatge. Maija sospita que la mort pot haver estat un crim i, decidida, es proposa descobrir la veritat.

Cecilia Ekback viu actualment a Canadà amb la seva família, si bé va créixer a Suècia i prové d’una família de Lapònia. Va estudiar Literatura Creativa a la Royal Holloway i amb El invierno más largo ha aconseguit crítiques molt positives que l’animaran, de ben segur, a escriure’n més.

Llibres

  • El invierno más largo.
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Tuareg. Alberto Vázquez-Figueroa

    Tuareg, d’Alberto Vázquez-Figueroa és el quart llibre que han comentat els membres del club de lectura Lectures Comentades, que s’han reunit aquest mes.

    alberto-vazquez-figueroaAlberto Vázquez-Figueroa va néixer a Santa Cruz de Tenerife l’11 d’octubre del 1936. El seu pare, republicà, va ser empresonat durant la Guerra Civil i, quan Vázquez-Figueroa encara no tenia un any, el pare va ser deportat a l’Àfrica, on es va traslladar tota la família.

    Quan Alberto Vázquez-Figueroa ja era un adolescent, va tornar a les Canàries on va treballar com a professor de submarinisme. Durant el temps que desenvolupava aquesta tasca, va coincidir amb Jacques Cousteau al vaixell-escola Cruz del Sur.

    Gràcies als diners que va aconseguir amb aquesta primera feina, va poder fer estudis de Periodisme a Madrid. I va ser com a periodista que va començar a desenvolupar la seva carrera professional, per exemple, a La Vanguardia com a corresponsal de guerra. Anys després, les experiències viscudes arreu del món com a periodista li van ser de gran utilitat per ambientar les seves novel·les.

    tuaregParal·lelament, va començar a escriure ficció, encara que, fins passats uns quants anys, no s’hi va poder dedicar en exclusiva. El seu primer èxit literari arribaria l’any 1975, quan ja havia escrit catorze o quinze títols més, amb la novel·la Ébano.

    D’aleshores ençà, ha escrit més de 70 llibres, alguns dels quals han tingut la seva versió cinematogràfica. Algunes de les seves novel·les són: Tuareg (1980), El perro (1989), La iguana (1996), León Bocanegra (1998), Los ojos del Tuareg (2000), Centauros (2007) i Medusa (2014).

    Tuareg és una novel·la protagonitzada per Gacel Sayah, un tuareg casat amb la Laila, i que viu amb la seva família allunyat de qualsevol altra manera de viure que no sigui la del seu poble. Un dia, acull dos desconeguts al seu campament. Durant la primera nit que tots dos homes són amb els tuaregs, un és assassinat i l’altre, segrestat.

    Si algun tret caracteritza en Gacel és la fidelitat als seus costums i, per aquest motiu, decideix venjar els que, fins ara, eren els seus hostes. És en aquest punt que comença l’aventura que portarà en Gacel fora del desert, allà on no segueixen els seus costums.

    La propera sessió de Lectures Comentades tindrà lloc dilluns 29 de febrer a les 17.30 h. Hi comentaran Cafè Zoo d’Ana Moya.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    40 Punk

    musicapunkQuan va sorgir el fenomen del punk, sorgit del rock&roll, ningú es podia imaginar la dimensió del nou registre musical que havia sorgit per convertir-se en una exponent de la música popular, ja que es considerava un registre musical efímer que duraria només el que fa una moda, es a dir fins que es els seus consumidors ens cansin. Però no va ser així, la seva influència es va estendre durant quatre dècades fins al present, ja sigui en la seva essència original o en un simple substrat. Va ser als Estats Units, a inicis de la dècada dels setanta, quan va aparèixer per primera vegada un moviment musical que es podia expressar a través d’una sèrie de grups i solistes que van ser catalogats posteriorment com a faedors d’un protopunk, a través d’una música que diferia del que es portava a partir un gènere de rock més bàsic, amb melodies simples i tallants, contundència instrumental plena de decibels, però per damunt de tot amb unes lletres que anaven en contra de l’ordre establert de l’època. Els Iggy and the Stoges o els New York Dolls van ser els grups exponents d’aquesta corrent que arribava al món musical amb ganes de irrompre aires de canvi i revolució permanent.

    punkfenEl punk, sorgit a Estats Units, ràpidament es va estendre per tota Europa i Gran Bretanya va ser el primer que va acollir amb els braços oberts aquest nou registre musical per raons obvies. El moviment punk, la seva filosofia i la seva estètica van arrelar profundament en una societat agitada des dels anys seixanta amb la revolució hippie o skin. Aquests precedents van ajudar a la implementació del punk, que va trobar en el grup Sex Pistols una de les referències visuals d’aquest fenomen musical que havia crescut ràpidament en la música amb el sorgiment de milers de seguidors. Tot i que la música punk no arribaria mai a amenaçar la hegemonia cultural d’un país, si que va poder transformar el món de la música en una època convulsa i difícil per acollir canvis sobtats o corrents trencadores de llarga durada.

    sexpistolsPosteriorment, a prop de la dècada dels vuitanta, el concepte de música política acompanya als esdeveniments que es viuen a la societat per transformar-se en una música que ofereix un contingut literari més immediat i vital que fins ara, i en el que ja no és important el missatge sinó la pròpia melodia de la composició musical. La música punk a Espanya va sorgir en aquells anys, impulsat per l’auge del moviment al món anglosaxó en els anys de la transició política que va servir com en altres indrets com a eina revolucionària de l’estament estrictament polític que estava canviant a passos de gegant en aquell moment. Uns anys més tard, a finals dels anys vuitanta i principis de la dècada dels noranta, l’escena punk espanyola es va resentir. La major part de les bandes es van dissoldre o van girar cap a nous sons gràcies a l’arribada del rock de fusió i el mestissatge musical. Això va fer que, al llarg de la segona meitat dels noranta, s’obrís cap a nous estils i sonoritats.

    Irreverència, violència, inconformisme o sexe són les senyes d’identitat invariables del punk original dels anys setanta, un moviment que alguns consideren que actualment sembla caduc però que per molts encara segueix perdurant en ple segle XXI. El punk té un estereotip creat, que ens ve imposat des de Vivienne Westwood, fins els mateixos okupes amb els que convivim avui dia. Es tracta d’un moviment que ha desenvolupat la seva gènesi que marcava grups mítics com The Ramones, The Slits, The Clash, o el primer grup punk de dones format per Patti Smith. Però res és comparable al veritable èxit de masses que van portar fa algunes dècades, o potser ja moltes, grups com Green Day o The Offspring.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Els nombres d’Urgellés

    nombresEl simbolisme dels nombres ha estat durant bona part de la història considerat com un misteri. Les matemàtiques és la ciència que estudia aquest coneixement necessari per assolir l’objectiu de poder comprendre el món una mica més. La vocació pedagògica del professor vilanoví Joan Gómez Urgellés estableix que el llenguatge matemàtic no ha de ser el punt de partida en l’essència de les coses sinó el punt d’arribada; i ho fa a través d’un plantejament que comunica les deduccions i les seves observacions pràctiques d’una manera plana i sensible, però amb un entusiasme tan gran que ensenya a donar valor a qüestions diàries que el propi individu no li dona més importància en el seu desenvolupament diari.

    Els codis numèrics són el millor exemple de la presència dels números en el nostre voltant a través dels codis de barres, els números associats a transaccions bancàries, o els números ISBN que permet la localització dels llibres en un entorn determinat. Els fonaments de la tecnologia de la informàtica i la comunicació ho forma principalment també les matemàtiques, a través de la utilització del codi binari. Aquest llenguatge, format per zeros i uns, són els responsables de que es puguin utilitzar els ordinadors, enviar missatges per internet, o que els cercadors indexin informació determinada a partir d’uns registres escollits per l’individu per aconseguir una cerca òptima d’informació que ens ajudi a assolir el coneixement.

    jgomezJoan Vicenç Gómez Urgellés va néixer al 1959 a Vilanova, és llicenciat en Matemàtiques i doctor en Ciències de l’Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona, col·laborador de la UNED, a més de professor de Matemàtica Aplicada a la UPC. És autor de llibres de text com ara Variable complexa (1994) o Anàlisi vectorial (1996), i també llibres de divulgació com Matemáticos, espías y piratas informáticos (2010), a on ens mostra com la integritat i confidencialitat de les comunicacions depenen de complexos codis dissenyats gràcies a la matemàtica.

    El llibre proposa un estimulant viatge a l’aritmètica de la seguretat i el secret, amb parades, entre altres, en els xifrats que han decidit el destí de les nacions i en el llenguatge amb què es comuniquen els ordinadors. A l’any 2014 va publicar El lenguaje secreto de los números que ens mostra els conceptes i nocions principals de la criptografia de forma que el lector sigui capaç de comprendre en tot moment a què s’està referint. L’ascens pel desenvolupament d’aquests conceptes es fa des d’un punt de vista històric, parlant-nos primer de la criptografia des de l’Antiguitat fins al s. XIX , per endinsar-se en els següents capítols en el moment on la criptografia ha donat els seus passos més importants durant el segle passat. Altres obres de l’autor vilanoví publicades anteriorment són Cuando las rectas se vuelven curvas o Zàping matemàtic.

    Llibres

  • Els nombres i el seu encant
  • L’altra cara de les matemàtiques
  • El lenguaje secreto de los números
  • Matemáticos, espías y piratas informáticos: codificación y criptografía
  • La Societat com a escenari i les matemàtiques com a actors: de la tradició a la innovació en l’educació matemàtica
  • Variable complexa
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Las aguas de la eterna juventud, Donna Leon

    las aguas de la eterna juvetud_donna leonAquesta setmana, la novetat de gènere negre que ja podeu reservar a la Joan Oliva no podia ser d’un altre autor que no fos la Donna Leon, que acaba de treure al mercat Las aguas de la eterna juventud, el cas número vint-i-cinc del comisari Brunetti.

    Donna Leon és, des de fa molts anys, tot un referent en l’àmbit de la novel·la negra i no només està d’enhorabona per aquesta recent publicació, sinó també i, especialment, perquè acaba de recollir l’XI Premi Pepe Carvalho. El premi, l’hi van entregar dijous dia 4 de febrer al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona en reconeixement a la seva trajectòria professional.

    IMG_4246Al llarg de les deu edicions anteriors, el Premi Pepe Carvalho ha distingit escriptors nacionals i internacionals de prestigi quant a la novel·la negra i policíaca. Només cal fer una ullada als anteriors guardonats per calibrar la categoria del premi: Francisco González Ledesma, Henning Mankell, P.D. James, Michael Connelly, Ian Rankin, Andreu Martín, Petros Màrkaris, Maj Sjöwal, Andrea Camilleri i Alicia Giménez Bartllet.

    El Premi Pepe Carvalho és, no ho podem deixar de banda, un reconeixement al desaparegut Manuel Vázquez Montalban i al personatge del detectiu Pepe Carvalho, que tant van tenir a veure amb el ressorgiment del gènere a Europa, allà cap els anys setanta. De fet, el Carvalho de Vázquez Montalban i el Brunetti de Donna Leon tenen bastant a veure. Ambdós comparteixen la tossuderia i l’ètica i, a més a més, es mouen de manera natural pels carrers de Barcelona i Venècia, respectivament. Sense oblidar, evidentment, el gust compartit per la bona taula.

    IMG-20160204-WA0012

    logo blog genere negre_AMB LLETRESA Las aguas de la eterna juventud, Brunetti investigarà el cas de la Manuela, una noia que, quan tenia 15 anys, va estar a punt de morir ofegada a les aigües de Venècia. Com a conseqüència d’aquest episodi, la noia arrossega seqüeles cerebrals irreversibles.

    La versió oficial va tancar el cas com a intent de suïcidi, si bé ni l’àvia de la noia, la comtessa Demetriana Lando-Continui, ni en Brunetti n’estan del tot convençuts. La Manuela ja n’ha fet els 30 i en Brunetti dedicarà els seu temps i esforç a esbrinar què va passar realment. El comisari començarà tirant del fil d’en Pietro Cavanis, un borratxo sense gaire memòria, únic testimoni del fet.

    portada_las-aguas-de-la-eterna-juventud_rodonaPrimeres pàgines.

    Per a tots aquells seguidors de la Donna Leon, les bibioteques de VNG ofereixen un bon grapat dels seus llibres. Fes clic aquí per consultar el fons disponible de l’autora.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Le Grand Meaulnes. Alain Fournier

    Meaulnes, il est temps que je vous le dise:moi aussi je suis allé là où vous avez été. J’assistais à cette fête extraordinaire. J’ai bien pensé, quand les garçons du Cours m’ont parlé de votre aventure mystérieuse, qu’il s’agissait du vieux Domaine perdu. Pour m’en assurer je vous ai volé votre carte….Mais je suis comme vous: j’ignore le nom de ce château; je ne saurais pas y retourner; je ne connais pas en entier le chemin qui d’ici vous y conduirait. Alain Fournier.

    Chers lecteurs, lectrices

    meaulnesPréparez-vous à rentrer dans un monde idyllique plein de charme et de merveilleux, un genre de conte enfantin qui en principe, peut arriver à nous séduire, car il représente le monde de l’enfance et chacun de nous peut s’ y identifier en certains aspects.
    Car , qui de nous n’a pas imaginé des lieux plein de fantaisie et peut être paradisiaques ou parfois ténébreux pour se faufiler et entrer dans ce Monde merveilleux du rêve et s’envoler dans des aventures mystérieuses et irréelles?
    Le Grand Meaulnes est, dans tous les cas, un roman possédant une dimension autobiographique où Fournier plonge son lecteur dans un récit rétrospectif de son enfance et décrit sa personnalité au travers François Seurel, Augustin Meaulnes et Frantz de Galais, qui sont trois personnages représentant un trait de caractère et de vécu de lui-même.
    Ainsi, si on lit un peu la biographie de notre écrivain du mois, Alain Fournier, on y trouvera beaucoup de coïncidences de fragments de sa propre vie à travers eux et des événements qui se déroulent le long de la narration.

    Rêve, réalité et quête d’absolu bercent le récit et c’est au lecteur de se frayer un passage tout comme notre héros dans sa recherche du domaine mystérieux.

    Alain-Fournier pseudonyme d’Henri- Alban Fournier, né en 1886 à Chapelle-d’Angillon est fils d’instituteurs. Il passe son enfance dans le sud du Berry, en Sologne, avant de monter à Paris. En 1901, il connait Jacques Rivière (écrivain) au lycée Lakanal de Brest dont il deviendra ami et plus tard beau-frère et maintiendra une abondante correspondance, échoue au concours d’entrée à l’École normale supérieure et interrompt ses études pour entrer dans l’armée comme officier puis sous-lieutenant.

    col0015En 1910 il entre comme rédacteur à Paris-Journal et commence l’écriture du Grand Meaulnes qui parait dans La Nouvelle Revue française, trois ans plus tard et dont Jacques Rivière en est le directeur puis est édité en volumes chez Émile-Paul frôlant le prix Goncourt (d’une voix)

    Hélas, sa gloire littéraire durera bien peu, car il meurt en 1914, tué à Saint- Rémy-la Calonne lorsqu’il est mobilisé dès le début de la Grande Guerrre.

    Le Grand Meaulnes reste toujours un classique de la littérature française qui ne laisse pas indifférent. Il existe deux adaptations cinématographiques, celle de Jean-Gabriel Albicocco en 1967 et celle de Jean-Daniel Verhaeghe en 2006.

    L’histoire

    Le narrateur de l’histoire est François Seurel, un adolescent qui vit paisiblement avec ses parents, instituteurs, dans le village français de Sainte-Agathe lorsque l’arrivée chez lui d’un jeune adolescent mystérieux vient bouleverser sa petite vie…..

  • Alain-Fournier (1886 -1914)
  • Saint-Remy-la-Calonne en Meuse rend hommage à Alain Fournier
  • Esther Bruna.
    Club de Francès.

    No hi ha comentaris

    Un mar de problemes, Donna Leon

    BANNER-560

    2 de febrer, la tertúlia

    El dia 2 de febrer, a la biblioteca hem inaugurat el club L’Oliva Negra, una nova activitat dedicada al gènere negre, del qual la Biblioteca Joan Oliva disposa d’un fons especialitzat on es poden trobar novel·les, biografies i llibres temàtics relacionats amb aquesta matèria.

    La directora de la biblioteca va obrir la sessió fent la presentació del nou club, i a continuació les participants van debatre sobre aquesta novel·la de Donna Leon.

    En general, l’opinió de les clubaires és que es tracta d’una obra amb una lectura molt plana que se salva per un final trepidant en què l’autora aconsegueix submergir al lector i fer-li viure la situació.

    un mar de problemesS’ha remarcat que si no s’ha llegit cap altra novel·la protagonitzada per Brunetti, la visió que s’extreu de l’inspector es errònia, així com el seu interès per la signorina Elettra, que si normalment és professional, en aquest cas sembla derivar cap al sentimental, fet que provoca una certa gelosia de Paola. En aquesta ocasió, l’autora ens desvetlla uns personatges més humans, un Brunetti amb sentiments ambivalents, i una signorina Elettra que deixa de banda el seu aire enigmàtic per convertir-se en una dona apassionada.

    També s’ha reflexionat sobre el col·lectiu dels pescadors a Pallestrina, que tot i imaginar-se la identitat del culpable, mantenen el seu codi de silenci, que és immutable.

    Els principals punts negatius que han trobat les lectores han estat una acció una mica lenta i que deixa alguns punts inacabats, i que arriba a un final precipitat tot i que brillant. També han afegit que alguns dels personatges o situacions no són del tot creïbles, com és el cas del pescador Carlo Targhetta o el moment de reproduir la gravació delatora.

    Com a positiu, en general s’ha destacat l’habilitat de Donna Leon per combinar l’acció d’intriga amb els temes de la corrupció, la burocràcia, l’ecologia i la seva mestria per descriure els ambients i localitzacions, en aquest cas Pallestrina.

    En conclusió, l’obra no ha complert les expectatives dipositades inicialment per les lectores. La seva qualificació no ha superat en cap cas el 6.

     
    L’autora i els seus personatges

    Donna_LeonDonna Leon és una escriptora nord-americana nascuda a Nova Jersey el 28 de setembre de 1942. El seu avi patern era espanyol. No obstant això, ella no parla espanyol, encara que sí italià, que va estudiar des de molt jove. El 1965 va estudiar a Perusa i Siena. Va continuar a l’estranger i va treballar com a guia turística a Roma, com a redactora de textos publicitaris a Londres i com a professora d’anglès a diferents escoles nord-americanes a Europa i a Àsia.

    El naixement del comissari Brunetti es va produir el 1989, quan Donna Leon assistia a una representació al teatre de La Fenice i el seu acompanyant va manifestar el desig d’assassinar al director d’orquestra. Un any després, el crim s’havia consumat imaginàriament en >Mort a La Fenice i Donna Leon es va incorporar al selecte club de grans dames de la novel·la negra. Els seus llibres s’han traduït a vint idiomes, sense incloure l’italià, doncs Donna Leon, que resideix des de 1981 a Venècia, no vol perdre el privilegi de l’anonimat.

    Les novel·les de Brunetti transcendeixen el gènere negre i gairebé se situen en la novel·la de tipus social, ja que Donna Leon usa les investigacions del comissari per denunciar injustícies. “El problema no és que un mati, sinó el perquè. Agatha Christie se’m fa molt avorrida perquè escriu només sobre l’assassinat, el resol… no m’interessa”, explica l’autora que afegeix: “M’interessa la societat i el problema general, el que mai es resol”.

    L’escriptora ens presenta al comissari Guido Brunetti com un tipus afable, exquisit i culte, que llegeix a Herodot, Dante, Ovidi, Ciceró… Descregut i lleugerament pessimista; honest i amant de la llei… Amb aquestes premisses vitals i aquest bagatge intel·lectual, s’enfronta al crim. Mai va armat. El que més li interessa és la investigació, en la que inverteix tots els recursos al seu abast, no sempre legals: l’inspector s’ha rendit a l’evidència que es viu a Itàlia… Entre la llei i la justícia, Brunetti opta per la justícia.

    venezia_rodonaLa Venezia de Brunetti.

    Està casat amb Paola Falier, professora de literatura anglesa a la Universitat Ca‘Foscari i devota lectora de Henry James, Melville i Dickens. La seva perspicàcia i sentit comú són de gran ajuda per a Brunetti en la resolució dels casos. “Paola és la veu de la seva consciència”, explica Leon.

    A més de ser gran cuinera, és una mare exemplar i una bona professional: “Una santa!” Com diuen a l’uníson Brunetti i els seus fills Raffi i Chiara, a Un mar de problemes, després d’assaborir un opípar menjar que finalitza amb un pastís de poma al Grand Marnier servida a la font de porcellana de la tia Ugolina de Parma…

    Paola és la filla única dels comtes Donatella i Orazio Falier, molt rics, frívols i exquisits, que permeten l’accés de Brunetti a les altes esferes, sovint nius de corrupció. De vegades, i molt a desgrat, Brunetti ha d’acceptar un ajut dels seus sogres…

    Aquest lligam influeix notòriament la relació amb seu cap el Vicequestore, un tipus elegant, afectat, que treballa el menys possible, i s’atribueix qualsevol mèrit aliè, que en algunes ocasions ha de frenar els seus impulsos de sotmetre al seu subaltern. Constantment posa traves a la tasca del comissari per qüestions d’interessos polítics, però Brunetti sap com tractar al seu superior: tot consisteix en què Patta cregui que les idees parteixen d’ell.

    oliva 300-loguilloLa signorina Elettra Zorzi, secretària del vicequestore Patta, eficient, i vestida sempre a la moda, presta a Brunetti una ajuda imprescindible en la resolució dels seus casos gràcies a les seves habilitats informàtiques i als seus nombrosos contactes, que li permeten saltar-se alegrement la infinitat de barreres burocràtiques de les empreses i organismes oficials italians.

    Amb la seva família, i sempre lleials a Brunetti, el policia Roberto Pucetti i el sergent Lorenzo Vianello, aquest últim convertit amb el pas del temps en un ecologista antisistema, són els seus col·laboradors preferits. Sense oblidar al doctor Ettore Rizzardi, forense de la ciutat, els pilots Bonsuan i Paolo Foa… I no falten altres companys que s’estima més evitar com la mala peça del Tinent Scarpa, o el policia Alvise, curt d’estatura i intel·ligència.

     
    Un mar de problemes, el llibre

    És la desena novel·la del comissari Brunetti i es desenvolupa a Pellestrina, una illa de pescadors del sud de la llacuna de Venècia.

    mappa_PellestrinaEscrit amb l’habitual ritme de la prosa de Donna Leon, és el volum de la sèrie amb menor presència de la comissaria de policia, en part causada per l’absència de la signorina Elettra, i de la pròpia ciutat de Venècia, així mateix la família queda en aquesta ocasió en un discret segon pla.

    Dos pescadors de cloïsses, un pare i un fill Giulio i Marco, han estat assassinats: un cas aparentment fàcil per Brunetti. L’assassinat d’aquests dos pescadors treu a la superfície disputes familiars, el codi de silenci de la comunitat i les activitats il·legals d’alguns dels seus integrants, amb un catàleg de personatges que es mouen en les vores de la llei.

    Guido Brunetti s’enfronta a la incapacitat de penetrar en una tancada comunitat de pescadors del sud de la llacuna de Venècia que veu en la policia un enemic ancestral i del que desconfia visceralment. La proximitat de Venècia no impedirà que el comportament d’aquesta petita comunitat amb prou feines difereixi de l’hermetisme del Sud, on impera l’omertà.

    Davant d’aquestes dificultats, Brunetti accedeix al fet que l’enigmàtica signorina Elettra passi uns dies de vacances amb uns parents a la illa i esbrini, d’incògnit, el que amaga la impenetrable comunitat.

    És el llibre de la saga en què s’entreveu el costat més humà de Brunetti. Un investigador que pateix al no poder portar la veu cantant en la investigació i que mostra els seus sentiments cap als seus més propers col·laboradors.

    litorale-pellestrinaTambé la signorina Elettra deixa una mica de banda el seu misteri i es revela com molt més humana i oberta a les passions, l’amor, el dolor…

    El protagonisme de la infatigable signorina Elettra, els codis de lleialtat d’una població summament peculiar, les aliances, l’amistat i l’amor, converteixen Un mar de problemes en una de les creacions més riques de la gran dama del crim actual.

    Donna Leon no defrauda l’expectativa d’intriga que s’exigeix al gènere, però la narració no exclou el retrat social i l’estudi psicològic. La duresa de l’existència en Pellestrina ha situat als seus habitants en el llindar de la consciència animal, on preval la indiferència cap al patiment propi i aliè. La bellesa del paisatge contrasta amb la mesquinesa d’unes relacions dominades per la intolerància i la crueltat.

    La propera sessió del Club de Lectura de Gènere Negre L’Oliva Negra, en què comentarem La mala dona de Marc Pastor, tindrà lloc dijous 3 de març a les 17.30h. Si t’agrada el gènere negre, no ho dubtis. Encara hi ha places disponibles!

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Crani de sucre

    sucreEl llarg i estrany viatge que va emprendre el personatge gràfic de Doug al llibre Tóxico i posteriorment a La Colmena arriba al desenllaç amb Cráneo de Azucar. Les obsessions del dibuixant Charles Burns es van fer evidents amb l’aparició del primer lliurament d’aquesta trilogia, realitzant un oníric homenatge formal al personatge de Tintín, fent-ho a través d’unes il·lustracions enlluernadores de amb una tonalitat pastel molt personal, amb un mil·limètrica planificació de la pàgina dibuixada, i un guió ple d’imatges surrealistes. Es tracta d’una història d’angoixa adolescent, alienació, mons paral·lels, realitats alternatives i un realisme màgic del que li agrada dibuixar al seu autor. La segona part, La Colmena, suposa la continuació d’aquest somni o aventura a través d’una proposta enigmàtica, plena de personatges que evoquen contínuament tant a escenes cinematogràfiques com a icones de la literatura i el còmic. En el món dels somnis tot és possible, i en aquesta continuació no està clar on acaba la ficció i comença la realitat. Una ficció que per al protagonista d’aquesta història no és sinó una manera d’amagar els problemes que se li van presentant.

    Aquesta setmana és novetat a la biblioteca la tercera i definitiva part d’aquest meravellós mal son de Charles Burns. Es la seva lectura es trobarà el desenllaç a totes les desventures fantàstiques succeïdes anteriorment i es podrà desvetllar, finalment, quin és el sospitós misteri del passat del torturat protagonista que ha fet que la seva existència sempre hagi estat a la vora de l’abisme apartant-lo una vegada i un altra d’aconseguir una felicitat que sembla defugir a cada nova pàgina, proposant-li permanentment un perillós encreuament de camins.

    chburnes

    Els nivells de realitat del nord-americà Charles Burns no funcionen en la mateixa estructura jeràrquica que ho fan habitualment altres autors, les seves funcionen amb una mena de projeccions que representen somnis o records o psicopaties desenfrenades. En aquest univers ningú pot assegurar que la quotidianitat no sigui un parany més, una recolzada paranoica que juga a disfressar-se de real.

    Còmic

  • Tóxico
  • La Colmena
  • Cráneo de azucar
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »