Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per desembre, 2015

Los juegos del asesino, Mats Olsson

los juegos del asesino de Mats OlssonLos juegos del asesino, novetat aquesta setmana a la Joan Oliva, és un bon exemple de novel·la negra nòrdica en què conflueixen, per una banda, un rerefons eròtic i, per una altra banda, detalls d’humor negre.

Harry Svensson és un periodista jubilat que, casualment, es topa amb l’escena d’un crim: al seu mateix hotel, en una habitació propera, un cantant de blues dorm al costat del cos sense vida d’una dona. Harry ja no treballa com a periodista, però tant abans com ara es caracteritza per una curiositat irrefrenable. Aquest tret de personalitat portarà Harry a exercir , de nou, la seva antiga professió. I es trobarà perseguint un assassí amb qui comparteix molt més del que voldria. No en va, Harry Svensson té tendència cap el sadomasoquisme i el criminal a qui perseguirà hi comparteix el gust per la dominació i el càstig. Per aquest motiu, Harry no només s’esforçarà a perseguir l’assassí, sinó també a ocultar els seus secrets més obscurs.

portada_los_juegos_del_asesino_rodonaPrimeres Pàgines.

genere-negreMats Olsson va néixer a Malmo, Suècia, l’any 1949. És un dels periodistes més coneguts del seu país, on escriu sobre temes ben diversos com ara esports, música, cinema, menjar…Ha treballat també com a corresponsal a l’estranger. La seva feina s’ha vist recompensada amb nombrosos premis i, actualment, viu a Nova York. A més a més, és el traductor de Joseph Wambaugh, Robert Crais i James Lee Burke.

Los juegos del asesino és la primera novel·la negra que ha escrit i ha rebut crítiques molt favorables tant per les qualitats com a escriptor d’Olsson com per la trama eròtica que serveix de fil argumental.

Olsson_Mats_rodonaMats Olsson a les biblioteques de VNG.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Les enfants de la liberté, Marc Levy

Tu vois, dans cette France triste, il y avait non seulement des concierges et des logeuses formidables, mais aussi des mères généreuses, des voyageurs épatants, des gens anonymes qui résistaient à leur manière, des gens anonymes qui refusaient de faire comme le voisin, des gens anonymes qui dérogeaient aux règles puisqu’elles étaient indignes. Marc Levy.

liberteChers lecteurs, lectrices

Marc Levy, un des écrivains contemporains à succès plus populaires de France entame la troisième lecture de la saison avec Les enfants de la liberté, son septième livre paru en 2007 et le plus vendu cette même année en France suivant le Figaro.

Il est né à Boulogne- Bilancourt en 1961, ancien secouriste à la Croix-Rouge puis chef d’entreprise dans l’informatique et dans l’architecture d’intérieur, son parcours littéraire commence lorsqu’il publie son premier livre Et si c’était vrai, l’an 2000. Ce livre se convertit en best-seller et se traduit en 49 langues. Depuis, il ne cesse de publier en moyenne un livre par an. Son dernier est Elle et lui 2015, édition Robert Laffont.

Ils existent plusieurs films adaptés de ses romans et trois bandes dessinées dont notamment l’œuvre choisie ce mois-ci et il a également écrit les paroles de chansons pour différents artistes, notamment Johnny Hallyday.
S’inspirant de l’histoire de son père et de son oncle, il aborde une période noire du XXè siècle en France, celle de l’occupation allemande et du gouvernement collaborateur du Maréchal Pétain.

Avec grande passion et simplicité l’écriture de Marc Levy transporte son lecteur au cœur de la vie quotidienne des Français souffrant les difficultés quotidiennes, la répression et la propagande de la Révolution nationale et donne voix à tous les camarades, jeunes résistants, héroïques et courageux qui motivés par la libération de France des fascistes et la non soumission au régime imposé de Vichy, se sont opposés comme ils ont pu à l’occupant à travers des attentats à la bombe artisanale, déraillement de trains etc..

mlevyTout comme l’indique l’auteur, il a découvert cette histoire à 20 ans, l’a mûrie dans sa tête, s’est documenté à partir des documents d’archives et de nombreux témoignages dont ceux de son oncle et Paulette Urman qui lui sont venus en aide dans ses recherches.

Ce récit romancé est donc tiré d’une histoire vraie, chacun des personnages a bien existé. Il spécifie que ce n’est ni un livre d’histoire ni un récit de guerre sinon un livre sur l’étincelle d’humanité que portaient ces jeunes et que ce n’est pas non plus un livre sur la Résistance sinon un livre sur l’action de résister avec courage, amour et liberté.

Dans tous les cas c’est un livre très touchant, qui raconte une histoire saisissante, pleine d’héroïsme et de jeunesse téméraire non résignée et, qui parle de devoir de mémoire et d’une époque très dure et en guerre. Thème qui suscite bien des controverses aussi, mais qui est important de remémorer afin qu’il ne tombe dans l’oubli.

Le livre:

Dans la France occupée des années 1943 et sous le régime collaborateur, autoritaire et réactionnaire de Pétain, Jeannot, jeune immigrant juif et son frère Claude rejoignent la Résistance et s’engagent dans la « 35e Brigade » à fin de lutter activement pour la cause…..

  • Biographie Marc Levy
  • La Resistence
  • Esther Bruna.
    Club de Francès.

    3 comentaris

    La nena nova, Marcy Rudo

    Avui ens hem reunit els nois i noies del Club de Lectura Juvenil de la Joan Oliva per comentar un nou llibre: La nena nova, de Marcy Rudo. En aquesta segona sessió d’enguany, ens trobem davant d’un llibre ben diferent del que vam comentar en l’anterior sessió: Jan Plata, la crida dels pirates. Deixem de banda històries fantàstiques de pirates i sirenes i ens endinsem en la quotidianitat d’una nena, la Marisa, la nostra protagonista d’avui.

    portada la nena novaLa nena nova ens presenta la Marisa Everley, una joveneta que s’enfronta, un cop més, a una nova ciutat, a una nova escola i a uns nous companys. D’ençà que els pares van decidir fer vides per separat, el dia a dia de la Marisa i de la seva germana petita, la Tina, és un anar i venir de llocs i de gent. Ja són sis les escoles per què ha passat en els darrers mesos i, així, no hi ha manera de fer arrels enlloc. De fet, la Marisa, a banda de desitjar que els seus pares tinguin una relació més cordial de la que actualment tenen, allò que més desitja és sentir-se part d’un grup d’amics, d’un entorn concret. I aquest objectiu és ben difícil d’aconseguir amb tant canvi de residència.

    Ara, però, en aquesta nova escola a què ha arribat, la por de la Marisa a no fer nous amics sembla que s’esvaeix. De seguida, un grupet format pel Jamal, en Danny, l’Emma i la Isobel s’hi han costat. Malgrat aquest bon començament, la realitat serà una altra i amb el pas dels dies i dels esdeveniments, la Marisa haurà de fer front a l’assetjament de qui suposava que eren amics i se’n adonarà del veritable sentit de l’amistat a través d’una altra companya d’escola, la Rachel.

    Si a tu també et ve de gust conèixer la història de la Marisa Everley, no ho dubtis i agafa en préstec el llibre La nena nova a les biblioteques de VNG.

    Marcy Rudo, autora del llibre, va néixer als Estats Units, però des de principis dels anys 80 viu a Barcelona.

    Llibres

  • Fa nen o fa nena?
  • La Lily s’inventa Londres
  • La nena nova
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    A la recerca del Nord

    Cercar el teu propi Nord pot arribar a tenir sorpreses inesperades.

    nortEls personatges són Elba i Calassanç que es coneixen des de l’adolescència, però la seva amistat ha estat com els nivells de les marees, mutable, intermitent, de vegades propera, de vegades distant. Elba té molt de caràcter i és d’una sinceritat que pot fins atemorir, d’edat madura el seu caràcter juvenil la fa més accessible per als altres. En canvi Calassanç ofereix una personalitat més serena però el compensa el seu ritme de vida vertiginós en alguns moments. Es coneixen des de l’adolescència i fa un any i mig que no es veuen però malgrat tot no deixen de recordar els bons moments que van passar junts, tot i que hi va haver un en especial que va marcar la seva relació. S’allunyen l’un de l’altre per intentar oblidar la tensió, física i mística, que hi ha entre ells, però el destí i la casualitat torna a col·locar-los al mateix lloc, en el mateix moment, enredats en una aventura plena d’erotisme i amor. Els altres personatges que passen per la història són un ex-policia corrupte, l’editor de Calassanç, els caps d’Elba o l’americà Vladimir Puig, que van apareixent a mesura que la història s’endinsa a Escòcia i recorre tota aquestes terres des d’Edimburg fins Iverness, passant per Fort William, fins arribar a Glasgow.

    L’autor del llibre és el vilanoví Antonio Mestres Piñol, dedicat a la pesca des de ben jove però molt aficionat a la literatura, ara ha arribat a publicar el seu primer llibre escrivint sense pretensions però amb una voluntat clara de perdurar en el temps a través de la seves lletres y els seus lectors. En aquesta incursió literària a Norte, l’autor ha escollit aquest títol pensant en la localització del seu desenvolupament a la Gran Bretanya, i també en la pèrdua d’objectius dels seus protagonistes en un moment de dolor i de dubtes que poden recuperar a partir d’una trobada que els ofereix el destí.

    Llibres

    Norte

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Tres abuelas y un cocinero muerto, Minna Lindgren

    Tres_abuelas_cocinero_muerto_Minna_LindgrenDe la mà de l’escriptora finlandesa Minna Lindgren arriba el primer dels tres llibres que configuren l’anomenada Trilogia de Helsinki: Tres abuelas y un cocinero muerto. La Trilogia de Helsinki, ja publicada a Finlàndia, ha aconseguit un gran èxit en aquest país i es tracta d’una història contínua, de manera que no són tres llibres amb trames independents.

    Les protagonistes de Tres abuelas y un cocinero muerto són tres àvies de més de 90 anys (Siiri, Irma i Anna-Liisa) que viuen a “El bosque del crepúsculo”, uns apartaments privats per a la tercera edat a Helsinki. Tot sembla desenvolupar-se en la rutina de jocs de cartes, viatges en tramvia i enterraments, però la mort d’un jove cuiner farà despertar les sospites d’aquestes tres dones, que malgrat la seva avançada edat no han perdut les ganes de viure.

    “Tenen més de 90 anys. Però no pensen morir-se fins a descobrir l’assassí”

    genere-negreEl llibre és una barreja d’humor i intriga criminal en què no només hi ha investigació i ironia, sinó que també hi ha una reivindicació de les ganes de viure i de l’amistat. A més a més, Tres abuelas y un cocinero muerto destaca la hipocresia d’una societat que no sempre tracta bé les persones grans, però que ho dissimula de diferents maneres.

    tres abuelas_portada_rodonaPrimeres Pàgines

    L’autora, Minna Lindgren, va néixer a Helsinki l’any 1963. És periodista i columnista “freelance” i ha aconseguit força popularitat al seu país gràcies a la Trilogia de Helsinki. Escriu també llibres de no-ficció sobre cultura i música clàssica. L’any 2009 va guanyar el Premi Bonnier de Periodisme.

    Minna_Lindgren_rodonaMinna Lindgren a les biblioteques de VNG

    Tres abuelas y un cocinero muerto és novetat aquesta setmana a la Joan Oliva. Reserveu-la!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Los besos en el pan, Almudena Grandes

    portada___los besos en el panAlmudena Grandes deixa de banda, si més no de manera momentània, la novel·la històrica a què ens tenia acostumats darrerament i, aquest mateix mes de novembre, ha publicat Los besos en el pan. El llibre deixa interrompuda, durant un temps, la sèrie Episodios de una guerra interminable, formada fins ara per tres títols (Inés y la alegría, El lector de Julio Verne y Las tres bodas de Manolita). Va ser precisament aquest tercer llibre, en què tractava els anys de la fam de la postguerra espanyola, el que li va fer plantejar-se escriure sobre la situació de crisi econòmica actual. Segons l’autora, encara que no en siguem conscients, el panorama actual és també com el de qui ha perdut una guerra, però en aquest cas davant els especuladors financers.

    Los besos en el pan, títol d’aquest darrer llibre de Grandes, evoca un gest característic de les persones que van viure la postguerra i que, com a conseqüència de la manca de menjar, besaven el pa si queia a terra. El propòsit de l’autora és, per tant, abordar les conseqüències de la crisi i ho fa amb una obra coral ambientada en un barri qualsevol del centre de Madrid. Aquest entorn prototípic de la classe mitjana és l’ambient en què Almudena Grandes tractarà temes d’actualitat, com ara, les estafes bancàries, la situació de la sanitat pública després de les retallades o la desnutrició infantil.

    portada___los besos en el pan_rodonaPrimeres Pàgines.

    Escrit de manera ràpida perquè els temes que hi tracta no perdessin actualitat, Los besos en el pan és, segurament, l’obra més propera a la literatura social que ha escrit, fins ara, Almudena Grandes. De fet, fins i tot el temps verbal que hi utilitza -present d’indicatiu majoritàriament- és a causa de la voluntat de l’autora de reflectir que parla de l’avui i de l’ara. L’autora posa el focus sobre aquells que l´únic que volen és sobreviure-hi. Els “dolents” no hi apareixen, segons Grandes, ja que tots sabem qui són.

    Almudena-Grandes_2Almudena Grandes va néixer a Madrid l’any 1960 i es va donar a conèixer amb Las edades de Lulú (1989). Des d’aleshores, ha comptat amb el suport tant de la crítica com del públic i ha esdevingut una de les figures més consolidades de la literatura espanyola contemporània. Col·labora habitualment com a columnista en el diari El País i algunes de les seves obres han estat portades a la gran pantalla. Las edades de Lulú en va ser la primera, de la mà de Bigas Luna. Després arribaria l’adaptació de Malena es un nombre de tango, dirigida per Gerardo Herrero, que també també dirigiria, anys després, l’adaptació d’una altra de les seves novel·les: Los aires difíciles. Atlas de la geografía humana ha estat la darrera de les seves novel·les que han estat portades al cinema.

    Almudena-Grandes_rodonaAlmudena Grandes a les biblioteques de VNG.

    Us deixem amb una entrevista amb l’autora amb motiu de la publicació de Los besos en el pan:

    Ja podeu reservar Los besos en el pan a la biblioteca Joan Oliva!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sonets i poemes per a la llibertat

    miguelpoveda

    El català Miguel Poveda ha realitzat un recull de poemes i sonets que apropen la seva música a través de les creacions literàries dels millors exponents de la literatura espanyola del segle XX. El cantautor de flamenc i també d’altres gèneres musicals té actualment quaranta-dos anys, porta vint a la professió, amb més d’una dotzena de discos editats i un bon grapat de premis que van des de la Lámpara Minera fins el Nacional de Música. També va debutar al cinema amb un petit i commovedor paper a La teta y la luna del desaparegut Bigas Luna, però va aconseguir enamorar a Almodóvar i aquest el va fer cantar per a ell a Los abrazos rotos i fins i tot fa poc ha presentat el seu propi documental amb el títol de 13. Miguel Poveda.

    Aquesta setmana a la biblioteca es novetat la col·laboració amb Pedro Guerra i el poeta Luis Garcia Montero en aquest treball amb el que Miguel Poveda es fica de ple en el repte de cantar als artistes Quevedo, Góngora, Rafael de León, García Lorca, Miguel Hernández, Joaquín Sabina i fins al propi Miguel i Guerra per formar quinze peces dins d’aquest Sonetos y poemes para la libertad.

    Cds

    Miguel Poveda a la Xarxa de Biblioteques de VNG

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Y todo a media luz, Maurizio de Giovanni

    Y_todo_a_media_luz_Maurizio_de_GiovanniEl comissari Ricciardi té una capacitat del tot especial, que és coneguda per tots els seguidors de les novel·les en què ell és protagonista: És capaç d’escoltar les darreres paraules de qui ha mort en circumstàncies violentes. Aquest do l’acompanya des de petit i, més que un poder, és una tortura que ha determinat el seu caràcter. Aquesta setmana a la Joan Oliva tenim com a novetat la sisena de les històries protagonitzades per Ricciardi: Y todo a media luz, de Maurizio de Giovanni.

    En aquesta ocasió, l’autor ens situa a la primavera de 1932, a Nàpols, just abans de la celebració de la Setmana Santa. La víctima és una noia de vint-i-cinc anys, Rosaria, que exerceix la prostitució amb el nom de Víbora i que ha aparegut morta al bordell el Paraíso asfixiada amb el coixí. Com és habitual s’encarregaran de la investigació el comissari i el seu ajudant, Maione.

    Des del començament queda clar que dos homes formen part de la vida de la noia assassinada i seran la darrera persona que la va veure amb vida i la primera que la va trobar morta. El primer és Giuseppe Coppola, el noi que tenia la intenció de contraure matrimoni amb ella. El segon és Vincenzo Ventrone, el senyor que paga en exclusiva els serveis de la prostituta. La tasca de l’equip d’investigació serà esbrinar qui va visitar la noia després de Coppola i abans de Ventrone.

    Aquí podeu llegir les primeres pàgines de Y todo a media luz:

    portada_y_todo_a_media_luz_rodonaPrimeres Pàgines.

    genere-negreMaurizio de Giovanni va néixer a Nàpols l’any 1958. Treballava en una oficina bancària i amb quasi cinquanta anys es va inscriure a un curs de creació literària. L’any 2005 va guanyar el Premi Nacional “Quick Shot” per a escriptors novells i aquí naixeria el personatge de Ricciardi. Fins ara la col·lecció protagonitzada per aquest personatge consta de sis llibres: El invierno del comisario Ricciardi, La primavera del comisario Ricciardi, El verano del comisario Ricciardi, El otoño del comisario Ricciardi, Con mis propias manos i la darrera, Y todo a media luz.

    A banda dels llibres protagonitzats per Ricciardi a la dècada dels anys 30, aquest escriptor ha començat una nova sèrie de novel·les ambientades a l’actualitat, la primera de les quals és El método del cocodrilo.

    maurizio-Giovanni_rodonaMaurizio de Giovanni a les biblioteques de VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La vida és un tango?

    cbolduRamón Boldú és un dels pioners a Espanya del relat autobiogràfic quan aquest gènere del còmic tan recurrent avui dia no estava de moda i a La vida es un tango y te piso bailando ha decidit parlar de la guerra civil, la vida al geriàtric o la mort, però tractant els temes d’una forma desinhibida i traient tota la transcendència que es necessita per passar una bona estona llegint un còmic. Boldú, un cop al mes, va a geriàtric a visitar el seu pare i acostumen a passar el temps jugant a escacs, mentre aquest li explica històries de la guerra civil espanyola per aconseguir material per a la seva propera història gràfica. Boldú segueix fent el que millor sap fer com és divagar, narrar sense contenció ni estructura retalls de la seva vida, sense prendre mai seriosament. El to de broma constant estableix immediatament una relació molt especial amb el lector ja que ell mai desapareix del tot com a narrador, gairebé sembla que ens estigui explicant en una trobada informal tot el que li ha passat, o fins i tot la seva memòria familiar. L’autor parla amb el seu pare amb el que escriu aquest diàleg, superposat a la pròpia narració.

    És un llibre extraordinàriament divertit fins i tot encara que els seus temes i els seus personatges són un pare despòtic i una mare humiliada durant anys i les circumstàncies que van condicionar les seves vides, els bombardejos feixistes sobre la població civil durant la Guerra, una lleva forçosa dels Republicans, les fosses comunes, un nen trastornat per una realitat incomprensible, la fugida de la zona de conflicte, els retens en què la sort de les persones era determinada gairebé per atzar, els crims contra els més desafavorits i vulnerables, un capellà abusador, unes nenes tancades sense veure la llum del sol en un palau gestionat per monges, les presons franquistes, un dibuixant víctimes de represàlies, o un ancià exhibicionista, són elements amb els quals ja val la pena llegir la novetat que sortirà a partir de dissabte a la biblioteca.

    Còmics

    Primeres pàgines de La vida es un tango y te piso bailando

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina Anterior