Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per maig, 2015

Pàgina negra

pagina-negraKerry és periodista i aspira a crear-se un nom descobrint i entrevistant Carson McNeal, escriptor d’èxit que guarda en secret el seu aspecte i la seva identitat. I gràcies a un detall de l’editorial, mentre investiga llegeix la seva propera novel·la, encara inacabada, on explica la història d’una refugiada del Líban anomenada Afa que surt de la presó, deixa enrere la droga i la prostitució i es planteja quin serà el seu futur, que comença per fer les paus amb un passat que no aconsegueix recordar amb precisió però que li causa terribles malsons. I finalment, una jove periodista que busca l’entrevista de la seva vida, a un escriptor que ningú ha vist i del que només es coneix el nom tot i els best-sellers que ha publicat.

Aquesta novetat a la biblioteca ens proposa dues històries de dues dones marcades pel seu passat i el seu entorn, escrites per dos guionistes tan brillants com Frank Giroud i Denis Lapière, il·lustrades en dos estils diferents per un dibuixant notable com és Ralph Meyer.

Aquestes històries, amb dos estils gràfics ben diferenciats, ens mostren dues visions de la realitat que acabaran confluint en una sola narració de manera tan sorprenent com inesperada. Però aquest fet no devora ni als personatges ni a la trama que es planteja. El misteri tampoc s’imposa als personatges o la denúncia del conflicte a l’Orient Mitjà que també es llisca en les seves pàgines. I així, el combat interior que plantegen els autors amb tots els seus elements acaben conformant una història magnífica i absorbent El color, tasca en la qual Meyer compta amb la col·laboració de Caroline Delabie, és el sublim colofó a un brillant treball, com evidencia la vinyeta en la qual acaben confluint les dues narracions.

Es completa l’acurada edició d’aquest volum amb un dossier de catorze pàgines addicionals, on el lector trobarà com es va donar forma als personatges de Página negra, afegint-se en cada pàgina nombrosos esbossos, estudis i pàgines a llapis completes de Meyer en un últim detall al bon gust i la cura per l’edició, que estem segurs completarà la satisfacció per una història gràfica que aconsegueix arribar plenament a aquells que vulguin endinsar-se en una fascinant experiència.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

El pimiento indomable, Kiko Veneno

pimiento_indomable_portadaEl pimiento indomable és el darrer disc de Kiko Veneno i novetat aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva.

El disc, que és fruit de la col·laboració de l’artista de Figueres i del músic uruguaià Martín Buscaglia, va sorgir de manera pràcticament espontània i com a conseqüència de la mútua admiració entre tots dos. El pimiento indomable és, per tant, un disc fet a dues mans.

Els primers passos per a l’elaboració de l’obra es van fer des d’una banda i l’altra de l’oceà gràcies a les possibilitats que la tècnica els hi oferia. Un cop iniciada la feina, ambdós músics es van trobar a Montevideo on van compondre la resta de temes i on, finalment, van enregistrar el disc. Els darrers detalls de El pimiento indomable els van donar en un estudi de Los Ángeles.

El disc s’ha publicat ara a Espanya, si bé va veure la llum primer a Uruguai i a Argentina. La gira espanyola va començar a l’Auditori de Barcelona el 26 de febrer d’enguany.

Kiko-Veneno-b-nKiko Veneno, José Maria López Sanfeliu tal com diu el seu dni, va néixer a Figueres l’any 1952, però va créixer a Cadis i Sevilla. Va estudiar Filosofia i Lletres i, des dels anys setanta, ha anat fent-se un lloc en el panorama musical del país amb la seva particular fusió de rock, flamenc, rumba i pop.

De ben jove va viatjar per Europa i els Estats Units i va ser allà on va retrobar-se, curiosament, amb el flamenc. Aquest fet, juntament amb la coincidència amb Rafael i Raimundo Amador, van ser decisius per a la seva carrera musical. Amb els germans Amador va crear el grup Veneno, amb què es donaria a conèixer l’any 1977.

A més a més, al començament de la seva tasca com a músic, va treballar amb Camarón de la Isla -en el disc La leyenda del tiempo- i amb Martirio (de qui va ser el productor del primer disc). Tot això abans que la seva carrera en solitari comencés a destacar de manera important gràcies a discos com ara: Seré mecánico por tí (1981), Échate un cantecito (1992) o Está muy bien eso del cariño (1995).

Ara Kiko Veneno, Premio Nacional de Músicas Actuales l’any 2012, quan ja és una figura indiscutible del panorama musical arriba fidel al seu peculiar estil amb El pimiento indomable.

Aquest és el videoclip oficial del disc, que ha estat dirigit per Albert Pla:

Cds

  • Aventuras y desventuras de Kiko Veneno.
  • Dice la gente.
  • La familia pollo.
  • El hombre invisible.
  • El pimiento indomable.
  • Puro Veneno.
  • Veneno.
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Primavera Sound 2015

    primavera-festivalEl final de mes de maig torna a ser l’inici dels festivals musicals d’estiu a Barcelona i com sempre el Primavera Sound serà el primer de tots. És la seva 15à edició d’un esdeveniment musical que ja ha superat fronteres i s’ha convertit en un referent internacional del món de la música. I per celebrar aquesta efemèride no s’han deixat res pel camí. La habitual trobada dels darrers anys per a professionals del sector musical, PrimaveraPro, amplia els horitzons gràcies al trasllat de les activitats diürnes al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). A més, en aquesta edició de 2015 s’organitzarà també, i per primera vegada, dos congressos internacionals. Els habituals showcases estaran protagonitzats per països com el Brasil i Itàlia, que ja han confirmat algunes de les seves bandes protagonistes amb noms tan destacats com Do Amor, Denis The Night & The Panic Party o Fabryka, entre d’altres.

    El duet nord-americà The Black Keys amb el seu nou treball Turn Blue serà el major reclam d’aquesta edició, juntament amb la presència de grups d’alta volada internacional com alt-J o el mateix compositor de música electrònica James Blake amb el seu àlbum d’estudi Overgrown que va guanyar el Mercury Prize a l’any 2013.

    primavera-soundEn el panorama estatal destaca la presència novament en aquesta edició de la música del Sr. Chinarro, també de Christina Rosenvinge o Los Punsetes, acompanyats de noms acabats d’arribar en el panorama independent com poden ser Mourn, Gos o Der Panther. Pel que fa a la programació electrònica, comptarà també amb una bona presència internacional amb noms com el del canadenc Richie Hawtin, els britànics Underworld, que celebraran al el seu vinté aniversari. Altres reclams pels seguidors són el duo londinenc Simian Mobile Disco, Dixon, o un dels noms de l’any en aquests àmbits com és Jon Hopkins.

    Una de les darreres incorporacions ha estat la cantant Tori Amos. La seva carrera va començar a enlairar-se a principis dels anys noranta i en molt poc temps, gràcies en gran part als seus dots com a pianista clàssica, com demostra en el seu darrer treball Unrepentant Geraldines, que sonarà amb força durant la seva participació al Fòrum.

    La Primavera a la ciutat portarà els sons del festival fora del recinte per aconseguir que tothom pugui gaudir-ne sense necessitat de tenir una entrada. Amb les actuacions gratuïtes d’autors com Albert Hammond, Cinerama, Christina Rosenvinge o Les Ruïnes, la direcció del festival continuarà acostant la música de festival gratuïtament a tots els públics.

    Primavera Sound 2015

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El domador de leones, Camilla Läckberg

    domador_leones_camilla_lackbergCamilla Läckberg ens té ja acostumats a un frenètic ritme de publicació de pràcticament un llibre per any. Enguany publica la novel·la número nou de la sèrie Los crímenes de Fjällbacka: El domador de leones.

    El domador de leones manté l’esquema habitual de la col·lecció: els encarregats de portar a terme la investigació són l’escriptora Erica Falck i el detectiu Patrick Hedström, la trama s’inicia habitualment amb un assassinat i, al llarg de la història, afloren les misèries dels personatges protagonistes. I, sense oblidar, que l’escenari de tot plegat és sempre Fjällbacka (petit poble de pescadors dels segle XVII i localitat natal de Camilla Läckberg).

    En aquest cas Erica i Patrick hauran de fer front a dues investigacions. Per una banda, Patrick Hedström haurà de treure l’entrellat al cas d’una noia que va aparèixer mig nua al bosc i que quan arriba a la carretera és atropellada per un cotxe que no pot esquivar-la. De la noia, un cop identificada, sabem que va desaparèixer feia quatre mesos i que el cos presenta greus ferides. Tot apunta que no és l’única víctima del mateix agressor.

    genere-negrePer la seva banda, Erica Falck s’encarregarà d’investigar una antiga tragèdia familiar, el desenllaç de la qual va ser la mort d’un home. Si bé la dona va ser condemnada per assassinat, Erica vol saber què va passar realment. Suspita que va ser un fet terrible.

    Erica i Patrick es troben davant de dos casos de conseqüències terrorífiques i es preguntaran fins a quin punt de perversitat pot arribar l’ésser humà.

    portada-domador-de-leones_rodonaPrimeres pàgines.

    Camilla Läckberg és una de les autores de novel·la negra més llegides arreu del món i és, actualment, la que més llibres ven a tot Europa. Des que l’any 2003 va publicar La princesa de hielo, cada vegada té més seguidors. Prova d’això és que la col·lecció de novel·les Los crímenes de Fjällbacka ha arribat fins a la petita pantalla. La televisió sueca va produir una minisèrie inspirada en els personatges d’Erica i Patrick i en l’escenari dels llibres:

    A més a més, darrerament també s’ha publicat un còmic basat en la primera novel·la de la sèrie, que ha estat obra de Léoni Bischoff i Olivier Bocquet.

    Camilla-Lackberg-rodonaCamilla Läckberg a les biblioteques de VNG.

    Aquesta setmana El domador de leones és novetat a la Joan Oliva. Reserveu-la!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Au commencement était la mer. Maïssa Bey

    La nuit, les yeux ouverts, Nadia écoute. Elle écoute la mer.
    La mer monte en elle comme un lent désir. Un halètement. Battements réguliers des vagues contre son corps bercé comme aux premiers jours. Plus loin encore
    . Maïssa Bey.

    lamerPour conclure la saison de lectures 2015 nous avons le plaisir de lire ce mois-ci une autre écrivaine de la littérature francophone contemporaine, cette fois-ci, maghrébine.

    Maïssa Bey est le nom de plume de Samia Benameur, née en 1950, à Ksar El Boukhari, une ville d’Algérie.

    Formée d’abord au Lycée Fromentin d’Alger, elle poursuit a l’Université des études de lettres françaises puis enseigne à Sidi Bel Abbès en tant que professeur de français . Actuellement elle y vit et y travaille en tant que conseillère pédagogique.

    Très active dans le monde de la culture de son pays elle contribue à son développement en présidant l’Association de femmes “Paroles et Écritures” qui est un espace pluridimensionnel offrant aux citoyens un service bibliothécaire et qui se charge de regrouper toute forme d’expressions creatives et en particulier littéraires. Elle anime des ateliers de lecture et d’écriture pour les femmes et elle est fondatrice de l’editorial Chèvre-feuille étoilée où elle dirige la collection “Les chants de Nidaba”

    Elle a collaboré en publiant des articles sur l’Algérie à la revue maghrébine d’expression française: Maghreb Magazine et a publié chez Grasset son recueil “ Nouvelles d’Algérie”en 1998 et elle en a été récompensé par le Grand Prix de la Nouvelle de la Société des Gens de Lettres et celui de Marguerite Audoux pour Cette fille la en 2001.
    En 2005 elle reçoit le Grand Prix des libraires algériens pour l’ensemble de son oeuvre.

    maissa-beyElle a écrit l’essai L’ombre d’un homme qui marche au soleil: reflexions sur Albert Camus , a remporté le Grand Prix du roman francophone pour Pierre, Sang, Papier ou Cendre , editorial l’Aube 2009 et continue à publier actuellement.

    “Au commencement était la mer” est son premier roman et celui avec lequel elle commence sa carrière littéraire en 1996.
    Maïsa Bey qui a écrit depuis sa tendre enfance n’a jamais songé a devenir écrivaine , l’écriture pour elle étant une voie d’échappatoire et de refuge pour pouvoir donner libre court à ses émotions . Aussi l’impression que ressent le lecteur en lisant ce roman est celle d’ une écriture envoûtante et poètique par la naturalité dont le texte est elaboré , bien ciselé avec des phrases très courtes et concises, remplie de la lumière de sa terre d’Algérie qu’elle chérit tant.

    Il n’y a pas d’intention delibérée de démontrer des faits sociaux dans son livre bien qu’elle puise des expériences personnelles( son père ayant été tué pendant la guerre de libération nationale) et elle s’inspire des faits réels et du contexte sociohistorique qu’elle a vécu..

    Le fait que Maïssa Bey ait été si longtemps professeur et cotoyé quotidiennement ses jeunes étudiants et leur monde lui a fait naitre le désir d’écrire cette histoire d’amour et de mer, de soleil et d’été sur fond helàs, de mort et de guerre, celle de la guerre civile d’Algérie dans les années 1990.

  • Biographie Maïssa Bey
  • Les années noires de la guerre civile algérienne
  • Esther Bruna.
    Club de Francès.

    No hi ha comentaris

    Sumisión. Michel Houellebecq

    michel-hUna notícia molt trista ens va deixar tots atònits, un grup d’encaputxats va irrompre en la redacció de la revista satírica Charlie Hebdo, a París, assassinant a la major part dels seus redactors, l’islamisme més radical no va acceptar que la portada de Charlie Hebdo d’aquesta setmana es burlés precisament de Michel Houellebecq i del mateix Islam.

    L’escriptor francès que havia esta absolt a l’any 2002 per unes declaracions contra l’Islam, i que va dividir la comunitat intel·lectual internacional entre defensors i detractors de la llibertat d’expressió, va publicar a principis d’aquest any la seva darrera novel·la ambientada a l’any 2022, Submissió, a on realitza una proposta de la societat francesa en la qual un polític musulmà, Mohamed ben Abbes, dirigent d’una fictícia Fraternitat Musulmana, arriba a la presidència de França, imposant un seguit de mesures, una en particular molt polèmica, relacionada amb la poligàmia que són acceptades pel conjunt de societat francesa amb indiferència, quan no amb discret entusiasme.
     

     
    Sumisión.inddEl nou llibre de Houellebecq es revela com una grotesca burla de la França socialdemòcrata dels nostres dies, i per extensió d’Europa. El protagonista principal és François, professor universitari que, després d’una carrera com a especialista de Huysmans, es troba en un moment de decadència o apatia. Però és llavors quan coneix Myriam, una jove jueva de la qual s’enamora. Aquest singular esdeveniment fa que ell no s’adoni realment del significat de la victòria de Ben Abbes. Temorós de la violència que sorgeix als carrers de la capital francesa, François fuig de París i es refugia en Martel, un petit poblat del sud-oest nomenat així en memora del cabdill que va detenir l’avanç àrab en l’edat mitjana. Mentrestant Myriam, la família tem quedar-se en un país governat per un partit musulmà, emigra a Israel amb els seus pares.

    Com succeïa a El mapa y el territorio amb la seva sorprenent dissertació sobre William Morris, l’escriptor francès torna a utilitzar a autors clàssics relativament foscos i molt poc de moda per desenvolupar les seves idees.
     
    Huysmans és l’esteta decadent que acabarà convertint-se al catolicisme i Guenon, l’ocultista fascinat amb Shambhala que acabarà convertint-se a l’islam. I és que en François, el protagonista demostra una nostàlgia per l’ordre perdut, per la religió medieval i per la societat patriarcal, que fan que la seva descripció d’un possible col·lapse de la cultura europea sigui presentat de forma ambigua sense un posicionament clar que deixi evident la intenció de l’autor.

  • Entrevista a Michel Houellebecq
  • Houllebeq: Sumisión
  • Llibres

  • Ampliación del campo de batalla
  • H.P. Lovecraft : contra el mundo, contra la vida
  • El mapa i el territori
  • El mundo como supermercado
  • Las partículas elementales
  • Plataforma
  • La possibilitat d’una illa
  • Sumisión
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El secret del meu turbant, Nadia Ghulam i Agnès Rotger

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 8 d’abril

    Comencem la sessió amb una pregunta, una mica insidiosa, de la conductora: “Què tal, la literatura?” Després del bany literari de Murakami, la història de la noia afganesa es mou en els llindars del relat periodístic, i estic segura que les meves lectores, i el lector, m’ho retrauran. Però descobreixo que la història de la Nadia és “molta història”.

    Nadia_GhulamComença la Marta, per a qui ha estat una lectura fàcil, tot just tres dies, encara que hi ha capítols que se li han fet una mica lents. Elogia la figura de la Nadia, el seu coratge i valor, i remarca el fet que estem llegint una narració, i que l’Afganistan és un país amb una gran tradició oral de contacontes, com ens explica la protagonista.

    Per a l’Anna Mª, ha estat un llibre diferent, d’una lectura molt humana, que l’ha feta emocionar. Destaca la lluita per la llibertat, la solidaritat i la justícia de la protagonista, que sap sobreposar-se a la mort del germà, l’hereu, i no dubta a disfressar-se de noi per poder alimentar la seva família.

    La Soledad l’ha trobat una lectura planera (2 dies), gairebé infantil, d’on destaca el valor d’aquesta noia enfrontada a un fanatisme que no permet a les dones ni treballar ni estudiar.

    La Dolors recorda que aquesta novel.la va merèixer el premi de novel.la Prudenci Bertrana (2010), mentre que ella ni tan sols no la veu gaire novel.la, sinó relat biogràfic, la narració d’una realitat angoixant on una noia de 14 anys ha de patir una desfiguració de la cara i la desaparició de la figura del pare, que resta absent després de conèixer la mort del fill. Atribueix al fet que sigui una narració biogràfica la feblesa de la trama, que en ocasions es fa pesada de seguir ja que reitera un cicle de treballs i estudis, amb constants al.lusions a la gana.

    La Maria Teresa es pregunta pel final, ja que l’obra s’acaba abruptament, quan encara quedaven aspectes per resoldre. Remarca també el fet que, en entrar al col.legi de noies, la Nadia tingués molts problemes pel seu aspecte, mentre que en companyia dels nois aquest tema ni tan sols es remarca.

    La Maricarmen està d’acord a considerar un relat biogràfic la vida d’aquesta noia en un país maltractat per les guerres, primer els russos, després els talibans. Destaca la duresa del procés d’invisibilització de les dones: la submissió, la prohibició de conduir, d’estudiar, de treballar.

    L’Evèlia parla del contrast entre la primera part del llibre, una família feliç, amb amics a qui agrada de convidar, i com tot s’acaba a causa de la guerra. Amb el canvi de govern, el pare perd el treball, la filla queda desfigurada per una bomba, el fill es perd i és assassinat. La mare no sap fer res, i la Nadia assumeix el rol de salvadora de la família.

    kabulLa Mercè esmenta els capítols que parlen del camp de refugiats, amb una cita concreta de la protagonista: “Jo sempre pensava que no era gens valenta, però de què em servia plorar si no hi havia la mare per consolar-me?” Aquesta negació de l’autocompassió és la força que empeny la Nadia a sobreviure, a salvar-se a ella i als altres.

    La Paquita recorda que, malgrat que la terrible situació de la dona a l’Afganistan ens pugui semblar molt llunyana, ella mateixa, que als 20 anys fou mare, va haver de sol.licitar el permís del seu marit per ingressar a l’hospital. Destaca el contrast entre l’Afganistan i el Pakistan, on la Nadia va breument d’excursió, i el valor que dóna a poder comprar un parell de cassettes: “Era música, i la música era llibertat”. La troba una narració natural, d’unes vivències dures narrades com fets lineals. Tanmateix, veu el final poc creïble: curiosament, li manca versemblança.

    En Manuel opina que, literàriament, és un llibre fluix. Destaca una frase: “La ignorància dels homes és la base de la maldat i de les guerres”. Les escenes li recorden els gravats de “Los desastres de la guerra”, de Goya. Destaca la pèrdua de la llibertat de les dones, la força de voluntat i l’absència de por de la protagonista. També comenta que hi ha un cert enamorament de la Nadia envers un dels seus amics, que sembla que li correspon, encara que ell la creu un noi.

    La Neus, finalment, es pregunta per la sort d’aquesta família afganesa un cop la filla se n’ha anat a Barcelona, on viu, i tots plegats estem d’acord que no els pot haver abandonat a la seva sort.

    Quedem per a la pròxima sessió, on farem l’última incursió literària d’aquest curs tot comentant “Fahrenheit 451” de Ray Bradbury.

    LES AUTORES
    Nadia Ghulam i Agnès Rotger

    Nadia Ghulam

    Nadia Ghulam (Kabul, 1985) ve de l’Afganistan, un país i una cultura rics d’una saviesa que s’expressa en els contes al voltant d’un braser, on parlar i escoltar continua sent important. A El secret del meu turbant (Premi Prudenci Bertrana 2010) va narrar –amb la col·laboració d’Agnès Rotger– els avatars de la seva vida, i ara –amb la col·laboració de Joan Soler –explica els contes que la seva mare li contaba a l’hospital on va estar ingressada a conseqüència d’una bomba. Nadia_Ghulam_Agnes RotgerPer això els anomena Contes que em van curar. Gràcies a ella arriben, de viva veu, al nostre país i a la nostra cultura, on, de viva lletra, són escrits i publicats per primera vegada, en català.

    Agnès Rotger i Dunyó.

    Agnès Rotger i Dunyó va néixer a Badalona el 1973. Periodista de formació, col·labora amb diversos mitjans com Sàpiens i Descobrir Catalunya, i ha dirigit les editorials Pòrtic i Mina. Ha escrit tres llibres pràctics per adults i dos per a nens. Nàdia. El secret del meu turbant és el seu primer projecte literari.

    L’OBRA
    El secret del meu turbant

    El secret del meu turbant, obra guanyadora del Premi Prudenci Bertrana, narra la història real d’una jove afganesa, Nadia Ghulam, que ha de sobreviure al Kabul talibà. Una bomba va marcar la vida de Ghulam quan només tenia vuit anys, li va deixar importants seqüeles físiques i pèrdues familiars. Durant els dos anys que va estar hospitalitzada es va instaurar el règim talibà.

    portada_secret_meu_turbantAls deu anys es va vestir de noi per poder treballar, ja que els talibans no els ho permeten a les dones. Va comprar roba d’home i va suplantar el seu germà, assassinat durant la guerra civil. Així, durant deu anys va treballar amb la identitat falsa per poder mantenir els seus pares malalts i les seves germanes petites.

    El secret del meu turbant és un llibre valent i sincer, com també ho és la Nadia, que en primera persona i d’una manera molt generosa comparteix amb els lectors la seva vida.

    Així coneixem com amb vuit anys es va cremar la cara i part del cos per culpa d’una bomba que va esclatar a casa seva durant la guerra civil afganesa dels anys noranta. També com va decidir fer-se passar per un noi -imagineu-vos el perill que això comporta en una societat governada pels talibans- per poder treballar i ajudar la seva família, i com se les va arreglar per poder compaginar les dues vides sent Nadia i Zelmai alhora.

    També ens parla de l’amistat, de l’amor, de la religió i del fanatisme religiós, dels canvis socials que es van produint i, sobretot, de les ganes d’aprendre que sempre va tenir i de les ànsies de llibertat per poder tornar a ser ella mateixa. I de com, finalment, pot viatjar a Occident mitjançant una ONG per poder-se operar a Barcelona.

    Es poden fer dues lectures d’El secret del meu turbant, una social i una altra personal, amb el fil conductor compartit de la doble vida a la qual va haver de fer front la Nadia, de vegades amb resignació, de vegades amb ràbia, però sempre amb valentia i esperança.

    Aquest és un llibre que commou, dur de pair per moments i que no us deixarà indiferents però que, afortunadament, té un final feliç.

    Aquesta és la història de la Nadia, una noia que va lluitar per la seva llibertat.

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    No hi ha comentaris

    Orson Welles: 100 anys

    Avui es compleixen 100 anys del naixement d’una de les figures cabdals de la història de la cinematografia. El 6 de Maig de 1915 va néixer a Kenosha (Wisconsin-EUA) Orson Welles.

    orson_wellesFill de pare empresari i inventor, Richard Head Welles, i de mare pianista, Beatrice Ives, Orson era el fill petit del matrimoni. El seu germà gran, Dickie, va acabar reclòs en una institució psiquiàtrica. Els pares d’Orson Welles es van divorciar quan ell tenia 6 anys i només 3 anys després, va morir la seva mare, que havia estat la persona que havia introduït el nen en tot tipus d’activitats artístiques. Quan encara era una adolescent de 15 anys, Orson Welles va perdre el seu pare a causa dels seus problemes amb la beguda i amb només 18 anys el jove Welles va emigrar a Irlanda.

    Abans de fer-se un nom al món del cinema i, a través de la seva profunda admiració cap a l’obra de William Shakespeare, va aconseguir una reputació notable en l’àmbit teatral. Al llarg de la dècada dels anys trenta, va participar en nombroses produccions teatrals basades en l’obra de l’escriptor anglès. En aquesta època -concretament l’any 1934- es va casar, per primera vegada, amb l’actriu Virginia Nicholson de qui es divorciaria l’any 1939.

    orson-welles_guerra_mundosSeria, però, l’any 1938 quan va tenir lloc l’esdeveniment que suposaria un punt d’inflexió en la seva carrera: amb la participació d’actors de la seva companyia va representar a la ràdio l’obra d’H.G. Wells La guerra dels mons. El realisme de la narració va ser tan gran, que els habitants de Nova Jersey van creure realment que eren invadits per extraterrestres. Aquesta representació va fer arribar la fama d’Orson Welles fins a Hollywood i va aconseguir que la RKO li oferís un contracte de 225.000 dòlars de l’època (quantitat del tot impensable per a un noi de tan sols 23 anys sense gaire experiència cinematogràfica anterior). Gràcies a aquesta oferta, que li donava total llibertat creativa, va filmar dues pel·lícules:

    Citizen-KaneLa primera, que havia de portar per títol L’Americà, la va rodar amb només 26 anys, és encara avui tot un referent i, finalment, es va titular Ciutadà Kane. El personatge protagonista, Charles Foster Kane, estava clarament inspirat en el magnat de la premsa William Randolph Hearst i la pel·lícula explica, des de diferents punts de vista, la seva història, ascens i corrupció. Evidentment a Hearst no li va fer gaire gràcia el film i va engegar una campanya de descrèdit contra l’obra d’Orson Welles que, encara que va rebre bones crítiques, no va aconseguir triomfar a les sales. Malgrat els intents de l’imperi Hearst per ensorrar la pel·lícula, va aconseguir nou nominacions als Oscar, va guanyar el de millor guió i, hores d’ara és, sense discussió, una obra mestra del setè art.

    Tràiler de la pel·lícula:

    Un any després, l’any 1942, filmaria la segona de les pel·lícules a què li donaria dret el contracte amb la RKO: El cuarto mandamiento, que tampoc no va aconseguir bons resultats econòmics ja que va ser retallada considerablement per part de la productora. Aquesta va ser l’única pel·lícula dirigida per Welles en què no apareix ell mateix com a actor. També l’any 1942 es casa, per segona vegada, amb la també actriu Rita Hayworth. El matrimoni es separa sis anys després.

    dama_shangaiEl fracàs dels dos primers títols va fer que Welles fou acomiadat de la RKO. Durant els anys posteriors va treballar exclusivament com a actor i no tornaria a dirigir fins l’any 1946 amb El extraño. Dos anys després, va dirigir una altra pel·lícula que es convertiria en clàssic: La Dama de Shangai.

    L’admiració per Skakespeare, que marcaria l’inici de la seva trajectòria al teatre, va tornar a ser determinant al seu cinema: L’any 1948 interpreta i dirigeix Macbeth. L’any 1952, ja instal·lat a Europa, finalitza el rodatge d’Otelo i l’any 1965, a Espanya, Campanadas a Medianoche. Aquestes tres pel·lícules constitueixen la seva trilogia sobre el dramaturg anglès. Durant l’etapa a Europa, també dirigiria El Tercer Hombre (1949).

    L’any 1955 es casa per tercera vegada amb l’actriu Paola Mori. Seria la seva dona fins a la mort del cineasta.

    Orson WellesUna altra de les obres imprescindibles dirigides per Welles, Sed de mal (1958) va ser rodada als EUA gràcies a l’esforç fet per Charlton Heston, protagonista i productor de la pel·lícula, que el va rescatar del seu exili europeu.

    Orson Welles va morir d’un atac de cor el 10 d’octubre de 1985 mentre treballava i ningú no pot negar que la seva obra està farcida de títols imprescindibles per a la història del cinema. Les seves cendres descansen en una de les finques del torero Antonio Ordóñez, a Ronda (Màlaga), gran amic de Welles.

    Enguany, no només commemorem els 100 anys del naixement de Welles, sinó també els 30 anys de la seva mort i els 50 de la realització de Campanadas a Medianoche. Aquesta pel·lícula ha estat seleccionada com a Película de Oro al Festival de Cinema de Málaga, que ha tingut lloc aquest passat mes d’abril. A més a més, la Filmoteca de Catalunya ha programat tot un seguit d’activitats per recordar la figura de Welles.

    A les biblioteques de VNG pots agafar en préstec algunes de les obres d’Orson Welles.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La hija del boticario, Charlotte Betts

    libros-portada-la-hija-del-boticarioLa història d’una noia avançada al seu temps en el Londres de 1665 és el fil argumental de La hija del boticario, la primera de les novel·les de Charlotte Betts.

    Susannah, la jove protagonista, ajuda el seu pare, Cornelius, que fa d’apotecari. El pare de la Susannah, que és vidu, s’encarrega de la casa i la botiga i compta amb l’ajut de la seva filla, que malgrat la seva joventut, ja s’ha convertit en tota una experta quant a remeis naturals. La convivència entre pare i filla transcorre amb tota normalitat fins que apareix, en la vida de Cornelius, una vídua amb fills de qui l’home s’enamora. El pare de Susannah s’hi casa i la vida fa un gir molt important: la noia deixa de ser la nineta dels ulls del seu progenitor i la convivència amb la vídua no és gaire suportable.

    Per si no hi hagués prou, una epidèmia de pesta avança inexorablement per la ciutat. És en aquest moment quan un amic de la família, Henry Savage, fa una proposta de matrimoni a Susanna que ella accepta per fugir de casa. charlotte bettAquesta decisió que, d’entrada, semblava ideal va deixar de ser-ho quan en Henry canvia de comportament. I la situació acaba d’empitjorar quan, després de dies desaparegut, el marit de Susannah mor a causa de la pesta.

    Així doncs, Susannah es queda tota sola i amb els deutes del seu marit. A partir d’aquí, per fer front a aquesta difícil situació haurà de fer ús dels coneixements que va aprendre al costat del seu pare per sortir-se’n.

    L’autora de La hija del boticario, Charlotte Betts, va començar en el món de la literatura bastant tard, un cop els fills es van independitzar i ella havia portat a terme una carrera professional com a decoradora d’interiors. El llibre va rebre bones crítiques al seu país i, posteriorment, l’autora n’ha escrit tres més.

    Primeres_pagines_hija_boticarioPrimeres Pàgines.

    El llibre ja el tenim disponible a les biblioteques de VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Parecido a un asesinato, Juan Bolea

    combinadaL’Eva Enciso no passa, sens dubte, per la seva millor època. Després de la mort del seu pare, va heretar una galeria d’art al centre de Gijón, que comporta pocs ingressos i molts maldecaps. A més a més, l’exmarit de l’Eva no para d’assetjar-la. I per si no en tingués prou, l’Alex, el seu fillastre, té greus problemes de conducta.

    Aquest jove de 15 anys, fill de l’actual marit de L’Eva, va ser testimoni d’una veritable tragèdia quan era petit. I ara, cada vegada empitjora més la seva situació, amb episodis d’amnèsia inclosos.

    En un intent d’ajudar el noi i gràcies als consells d’una amiga psicòloga, l’Eva i l’Alex marxen a refugiar-se en un poble dels Pics d’Europa. A partir d’aquest moment no trigaran a precipitar-se els esdeveniments.

    Aquesta és la trama que planteja l’escriptor Juan Bolea a Parecido a un asesinato, un thriller psicològic centrat en la por i la desconfiança, en el qual l’autor aprofundeix en la vessant més oculta de l’ésser humà.

    portada llibre rodonaPrimeres pàgines.

    genere-negreJuan Bolea (1959), llicenciat en Geografia i Història, treballa com a periodista i escriptor. Actualment és considerat com un dels autors que ha renovat la novel·la d’intriga (gènere que predomina en la seva obra).

    Ha escrit més d’una dotzena de llibres entre els quals destaca la sèrie protagonitzada per la inspectora Martina de Santo: Los hermanos de la costa, La mariposa de obsidiana, Crímenes para una exposición i Un asesino irresistible.

    Gràcies a Orquídeas Negras va quedar finalista del Premi Dashiell Hammet de la Setmana Negra de Gijón i amb La melancolía de los hombres pájaro va guanyar el Premi Abogados de Novela l’any 2011.

    JuanBolea rodonaJuan Bolea a les biblioteques de VNG.

    Aquesta setmana Parecido a un asesinato és una de la novetats que pots reservar a la biblioteca Joan Oliva.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »