Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per setembre, 2014

En la pell de l’altra. Maria Barbal

Sis anys després de publicar Emma, ​​Maria Barbal torna amb un nou títol, En la pell de l’altre, en què narra la trajectòria de dues dones, Ramona i Mireia, la primera d’elles al davant d’una associació d’antics refugiats de la Guerra Civil espanyola.

en la pellLa novel·la s’inspira en el cas d’Enric Marco, el farsant que es va fer passar per deportat als camps nazis per acabar presidint l’Amical Mauthausen, però reconvertint la seva figura en la de Ramona Marquès, secretària d’una indústria del barri barceloní del Poblenou que, veient la dimensió tràgica però admirable de la vida d’alguns exiliats de la Guerra Civil, la compara amb la seva, insípida i anònima, i decideix integrar-se en la associació Memòria i Llibertat, que reuneix aquestes persones per erigir-se, finalment, en la veu pública de l’entitat.

Per la seva part, la seva amiga Mireia Ferrer tracta d’escapar de l’herència dolorosa i lluitadora dels seus pares per acabar a l’extrem oposat, al costat d’un home obsessiu i violent que fa de policia.

Les dues dones, representants d’una generació que ha crescut envoltada de la història ombrívola dels vençuts, coincideixen en diferents moments vitals: des d’inicis de els 70, quan coincideixen a la mateixa escola, a principis del segle XXI, i “ambdues es projecten en l’altra pel que no tenen“, afirma l’escriptora.

Ambientada al barri del Poblenou de Barcelona, ​​la novel·la transcorre en nombrosos escenaris com la plaça Universitat, el sanatori Pere Mata de Reus i un pis petit a Sevilla,

Com és habitual en l’escriptora, més enllà de la trama, en el seu treball té una gran importància la creació de cadascun dels personatges, no només dels principals. A més de les dues protagonistes, enriqueixen la història amb especial rellevància Isolda, filla de Ramona, i el periodista Horaci Clua quan la veritat pugna per sortir a la llum.

Maria BarbalSegons comenta Maria Barbal, “el que acabarà trobant el lector és una novel·la sobre les impostures, sobre els secrets, sobre el que s’amaga, cosa que ha succeït, succeeix i seguirà succeint”.

Maria Barbal, nascuda a Tremp l’any 1949, es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) i País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005).

La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003) i Emma (2008).

Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994) i Bari (1998).

Maria Barbal a la Biblioteca

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Un cadáver en el jardín. Maria Lang

Maria Lang - Un cadáver en el jardínMaria Lang va ser el pseudònim escollit per l’autora sueca Dagmar Lange per signar la seva obra literària, dedicada gairebé en exclusiva a la novel·la criminal i de detectius, de la qual va ser una pionera en el seu país.

Nascuda el 31 de març de 1914 a Västerås, va escriure 42 novel·les de misteri.

El seu debut en 1949 va ser seguit d’un nou llibre cada any, fins a 1991 que va morir.

Doctora en Literatura, va treballar com a directora d’estudis i professora a l’Escola Primària per Noies d’Estocolm, des de 1948 fins a 1974.

La seva primera novel·la, Mördaren ljuger inte ensam(L’Assassí no és l’únic mentider), va causar certa controvèrsia, ja que dos dels personatges principals vivien una homosexual relació homosexual.

Els seus llibres van ajudar a popularitzar el gènere noir i la novel·la de crim i misteri a Suècia, convertint-se en l’autora del gènere més llegida a aquest país.

Considerada l’Agatha Christie sueca, va ser un dels 13 membres originals de les Acadèmia Sueca d’Escriptors de Novel·la Criminal quan va ser fundada el 1971.

Un cadáver en mi jardín té com a protagonistes Puck i Einar Bure, dos nuvis que decideixen passar les vacances juntament amb el pare de Puck, Johannes Ekstedt, catedràtic excèntric d’Egiptologia a la Universitat de Uppsala, en l’idíl · lic i petit poble de Skógá. Fins allà es desplacen, disposats a passar uns relaxants dies.

Però just en el primer dia d’aquestes plàcides vacances, Johannes, guiat per la intel·ligència d’un gat blanc d’aires egipcis al qual li han posat el nom de Tutmosis, troba un cadàver al jardí de la casa on s’allotgen.

Un mort al jardí? Quin és el seu origen? És Skógá un poble tan tranquil com sembla? Toca investigar i destapar la realitat.

Serà llavors quan la nostra intrèpida heroïna, Puck, comenci a escodrinyar en la petita societat de Skógá. Entre els seus habitants descobrirà una sospitosa connexió basada en l’odi, la gelosia i la crueltat sempre aguaitant sota la superfície d’una impostada aparença agradable.

Llibres

  • Un cadáver en el jardín
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Club de Lecture en Français

    Chers lecteurs, lectrices

    Le Club de Lecture en Français de la Bibliothèque Joan Oliva i Milà a le plaisir de redémarrer son atelier pour la saison 2014/2015.

    Il vous sera demandé comme l’année dernière une contribution de 4,50 euros pour chaque adhésion au club pour aider à financer une partie des livres fournis aux lecteurs/lectrices depuis la Diputación.

    La gárgola_reflejos-560

    Au lieu du troisième mardi de chaque mois nous nous réunirons le deuxième mardi de chaque mois à 16h30.

    Les inscriptions débuteront à partir du 1r septembre et seront limitées.

    Aussi bien pour les nouveaux lecteurs que pour les fidèles du groupe, l’inscription et le règlement devra se faire à la salle de lecture de la bibliothèque (celle du deuxième).

    Comme d’habitude, nos lectures seront variées, certaines plus légères à lire et d’autres plus denses comme Les liaisons dangereuses de Laclos où nous nous ferons un plaisir d’aborder le genre épistolaire.

    Notre premier rendez-vous aura lieu le 14 octobre.

    Les membres qui le désirent peuvent commenter n’importe quelle lecture de Georges Simenon, nous en expliquer les embrouilles ou en résumer l’histoire et les comparer avec d’autres auteurs de roman policier qui ne sont pas français par exemple.

    À bientôt et bonne rentrée!

  • Informació dels Clubs de Lectura 2014-2015
  • Esther Bruna
    Club de Francès.

    3 comentaris

    « Pàgina Anterior