Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per novembre, 2013

Premi Planeta 2013

Ja podeu reservar a la biblioteca els llibres El cielo ha vuelto i El buen hijo, guanyador i finalista respectivamente del Premi Planeta 2013, que es va concedir el passat 13 d’octubre.

La novel·la guanyadora El cielo ha vuelto de Clara Sánchez, se centra en Patricia una jove model de passarel·la amb una vida que sembla marcada per l’éxit. El cielo ha vuelto. Clara Sánchez

En un vol de treball Bibiana, la seva companya de seient, li adverteix que vagi amb compte perquè algú del seu entorn desitja la seva mort.

Gens supersticiosa, quan torna a casa, Patricia decideix oblidar-se d’una recomanació que creu sense fonament. Però una sèrie de fortuïts accidents, que afecten el seu treball i a la seva vida privada, la porten a buscar Bibiana per trobar una explicació a aquests successos…
 
Una novel·la que parla de la desconfiança i ens descriu com la protagonista experimenta una metamorfosi personal des de la candidesa fins a aprendre de la vida amb dosis d’intriga i sentiment.

La seva autora, Clara Sánchez nascuda a Guadalajara el 1955 ha publicat Piedras preciosas (1989), No es distinta la noche (1990), El palacio varado (1993), Desde el mirador (1996), El misterio de todos los días (1999), Últimas noticias del paraíso (Premi Alfaguara de Novel·la 2000), Un millón de luces (2004), Presentimientos (2008), Lo que esconde tu nombre, que li va valer el Premi Nadal de Novel·la 2010, i Entra en mi vida (2012).

La seva obra, traduïda a quinze idiomes l’ha convertit en una de les autores espanyoles més reconegudes.

Primer capítol dePrimer capítol de

El buen hijo, de Ángeles González-Sinde explica la història de Vicente, un home de 37 anys que segueix compartint vida i treball amb la seva mare vídua en el negoci que ella regenta.El buen hijo. Ángeles González-Sinde

Vol que tot canviï, però no sap com fer-ho. Qui t’ensenya el que no saps? Tot i ser un tipus al que tots aprecien, Vicente té un important taló d’Aquil·les: la seva indecisió i el seu afany per complaure a tots, el que el porta a embolicar-se en relacions afectives confuses.

Tot canvia quan un accident domèstic deixa a la seva progenitora impedida temporalment, moment que Vicente aprofita per revolucionar la seva vida de la manera menys intel·ligent possible.
 
Enamorant-se de Corina, l’assistenta, amb una personalitat no tan clara com sembla…

Ángeles González-Sinde va néixer a Madrid l’any 1965. Va aprendre escriptura cinematogràfica en diferents universitats espanyoles i va culminar la formació cinematogràfica a l’American Film Institute de Los Angeles amb una beca Fullbright. Ha estat presidenta de l’Associació de Guionistes, ALMA, membre de la junta directiva de DAMA, entitat de gestió d’autors audiovisuals, presidenta de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya.

Es dedica a l’escriptura des de 1991. Ha escrit més de quinze llargmetratges i moltes hores de ficció televisiva. També ha escrit obres de teatre i publicat quatre novel·les infantils.

González-Sinde ha protagonitzat en els últims anys la vida política espanyola amb el seu càrrec com a ministra de Cultura com independent sota el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero entre el 2009 i el 2011, uns anys en el que va lluitar contra la pirateria a Internet.

Primer capítol dePrimer capítol de El buen hijo

Llibres

  • El cielo ha vuelto
  • El buen hijo
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Quan el Pare Noel va caure del cel

    Cornelia FunkeEl Gran Consell del Nadal està assetjant i perseguint Nicolás Reyes, ell és l’únic Pare Noel veritable que fins al moment ha aconseguit no caure en les urpes del seu dirigent, Valdemar Duendemuerto, un Pare Noel que vol imposar un Nadal fals, exclusivament comercial i materialista. Però Nicolau, ajudat pels seus àngels i follets, juntament amb Ben i Charlotte, aconseguirà vèncer Valdemar. Gràcies a la seva valentia i generositat el Nadal seguirà tenint la màgia i encant que tots els nens, i els no tan nens!, esperen.
    Una història fantàstica plena d’emoció i d’intriga, molt ben escrita per Cornelia Funke, i que és la proposta aquest mes pels joves participants de la segona sessió del Club de Lectura Juvenil a càrrec de Fanny Guinart.
     
    Cornelia Funke ha tingut sempre una desbordant imaginació (des de petita va somiar amb ser astronauta, pilot i fins i tot dona d’un cap indi, segons ha explicat ella mateixa en nombroses entrevistes), però el que sempre l’ha obsessionat ha estat la idea de poder dedicar-se professionalment a allò que realment la fes feliç. Aquesta imaginació i aquesta obsessió culminarien en la Funke narradora d’històries.

    Pare Noel de FunkeEl primer èxit internacional de Funke li arribaria arran de la publicació a l’any 2000 de la novel·la d’ aventures i intrigues El senyor dels lladres , protagonitzada per Pròsper i Bonifacio i ambientada a Venècia. Després li seguiria el de la trilogia Món de tinta, formada per les novel·les Cor de tinta, a l’any 2003, de la qual es vendrien més de 4,5 milions d’ exemplars a tot el món, Sang de tinta, dos anys després i Mort de tinta, a l’any 2007. Aquesta trilogia la consolidaria definitivament com a fenomen editorial i la convertiria, al capdavall, en una de les cent persones més influents del món, segons la revista Time.

    DIGUES LA TEVA

  • Quin dels personatges que apareixen en el llibre t’agrada més i per què?.
  • El Geronimus Goblynch va impulsar la idea que el Nadal “es temps per fer calerons”. Què en penses d’aquesta frase?.
  • Al principi, al Ben no li agrada la Charlotte. Per què?. En alguna ocasió, t’ha passat amb algú res semblant?.
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La meva guerra de Xavier Garcia Soler

    Xavier Garcia Soler

    Avui dijous, 14 a les 19 hores es presenta al Foment de Vilanova i la Geltrú la reedició del llibre que el vilanoví Xavier Garcia Soler va publicar a l’any 1974, que porta el títol de La meva guerra (1936-1939): diari d’un soldat de la lleva del biberó al fronts dels Pallars, en record i homenatge quan ara és compleixen quinze anys des de la seva mort a La Llacuna, a l’any 1998.

    Va néixer a Vilanova i la Geltrú a l’any 1919. A l’any 1931 començà a estudiar comerç al col·legi Samà. També inicià estudis d’anglès i d’italià, que amplià i perfeccionà a Barcelona. S’inicià en el món laboral al despatx d’un procurador dels tribunals, treball que compaginà amb la formació. Posteriorment s’incorporà a la Federació de Joves Cristians de Catalunya i fou corresponsal del Diari de Barcelona i d’El Matí. El dia de Sant Jordi de 1936 s’estrenà a la premsa local, al setmanari catòlic La Defensa.

    La meva guerraDurant la Guerra Civil es vinculà al Bloc Escolar Nacionalista, el qual propagava el catalanisme a la Universitat; a través del Bloc, l’any 1937 participà en diverses emissions a Ràdio Vilanova, en les quals parlava de temes i personalitats de Catalunya. També publicà alguns articles al Full Oficial del Consell Municipal, des del juny de 1937 fins al març de 1938, quan s’hagué d’incorporar al front de guerra, a les zones de Lleida i dels Pirineus. En 1940 va ser condemnat pel règim franquista a sis anys de presó per haver escrit una sèrie d’articles en defensa de la II República i en protesta per l’execució del dirigent d’UDC Manuel Carrasco i Formiguera. No va complir la pena perquè era menor d’edat quan va redactar els esmentats articles

    El 1950 començà a fer classes d’idiomes a l’Acadèmia Soler, activitat que portà a terme durant vint-i-cinc anys. El 1955 inicià l’ensenyament de la llengua catalana en entitats excursionistes i culturals, centres parroquials i empreses. A partir de 1972 portà a terme una labor important coma publicista, biògraf i historiador i escriu les seves principals obres literàries com Vilanova i la Geltrú i el seu gran Carnaval (1972), La meva guerra (1936-1939) (1974); Rovirosa. Comunitarisme integral: la revolució cristiana dintre del poble (1977), La vida marinera a Vilanova i la Geltrú (1980), Ressó del país, testimoni d’un temps (1982); La Secció Folklòrica de Vilanova i la Geltrú: una contribució al redreçament cultural del poble després de la desfeta (1985) en col·laboració amb Àngel Olivé Gatell; Ricard Vives i Sabaté, i la seva memòria personal amb el títol de Memòria i confessió (1992). A l’any 1996 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi i l’Ajuntament de Vilanova l’honorà amb la medalla de la Ciutat.

    Homenatge i record a Xavier Garcia Soler.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Gastronomia i Vitivinicultura

    Gastronomia i VitiviniculturaEl silenci de les vinyes, de Gisela Pou, és el llibre que centrarà la primera sessió del fòrum literari que se celebrarà el 26 de novembre a la Biblioteca Joan Oliva.

    El tema escollit per a aquesta primera trobada és la gastronomia i la vitivinicultura i qui ha estat convidat per parlar i establir la relació entre aquest tema i l’obra literària és el periodista i expert en vitivinicultura i enologia, Ramon Francàs.

    Les inscripcions per participar-hi són limitades i per tal caldrà fer inscripció prèvia a partir del 6 de novembre. Les persones que ho sol·licitin també podran tenir el llibre en préstec per fer-ne una lectura prèvia que els permeti participar d’una forma activa en el fòrum.

    Amb aquest tema s’inicia aquest Fòrum literari que està enfocat a la manera de conferència i col·loqui en la que un expert ens parla sobre un tema que relacionarà amb una obra literària.

    El Fòrum literari és un projecte que neix dins la Comissió de lectura pública de la Xarxa de biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú.

    L’objectiu del Fòrum literari és crear un espai de trobada per debatre i compartir opinions sobre temes literaris diversos, potenciar l’afany de gaudir de la lectura i saber-ne més del tema tractat.

    Podeu consultar la bibliografia de les obres relacionades amb la temàtica de la trobada en aquesta Guia que hem preparat

    Guia de gastronomia i vitivinicultura

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Blanc número 5

    Blanc número 5Aquest divendres s’acostarà un any més el millor disseny gràfic a Vilanova i la Geltrú.

    En només unes poques edicions s’ha convertit en tot un referent dins del sector i ha destacat per la originalitat de la seva proposta que es podrà comprovar en una nova edició, la del 15 i 16 de novembre, amb diferents tallers, conferències i espectacles en aquesta cinquena entrega del festival, que cerca enguany la seva consolidació en el seu gènere amb noves propostes creatives.

    El mestre d’aquesta edició serà Cruz Novillo, amb més de quaranta anys de carrera és autor entre altres de logotips del diari El Mundo, el puny i la rosa del Partit Socialista, el logo de Correos, Endesa Repsol, la Fundació ONCE, o de Renfe. A més és Premi Nacional de Disseny i Medalla d’Or al Mperit en les Belles Arts. Es podrà escolta i veure en una conferència de divendres, 15 a les 20 hores a l’Auditori Eduard Toldrà, com a tancament d’una intensa jornada de conferències.

    Entre les conferències previstes per divendres i dissabte cal destacar els noms de Physalia, Andreu Baius, Bisgrpafic i Folch Studio entre d’altres. Al vestíbul de l’Auditori es realitzarà, com a cada edició, el Mercat d’Autor, obert a tothom, en el qual els dissenyadors gràfics posaran a la venda produccions pròpies, des de litografies a samarretes. També cal destacar les masterclass, la de Mucho, sobre el branding, tot allò relacionat amb el disseny d’una marca; i la Clase BNC que tractarà sobre la direcció artística.

    A més el festival presenta en aquesta edició dues novetats importants. Es tracta del Blanquets, un espai dedicat al públic infantil que s’ubicarà a La Sala, on s’han programat tres tallers relacionats amb el món del disseny gràfic que vol introduir a els nens i nenes de primària en aquest àmbit.

    BlancEl primer taller s’anomena La B de Blanquets i és una activitat creativa d’auto expressió en que es realitza la decoració d’una lletra a partir de l’exploració de diferents técniques i materials. Formes i lletres aproparà els més petits al món de la tipografia. El tercer taller, Es busca superheroi, anirà a càrrec de Núria Vila que ajudarà als nens a realitzar una màscara de superheroi a partir d’objectes de reciclatge. Finalment, cal destacar el Blanc Nit, una festa de cloenda que combinarà conferències de caràcter menys acadèmic amb música i audiovisuals.

    Festival de Disseny Gràfic de Catalunya

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Los corruptores. Jorge Zepeda Patterson

    Los corruptores. Jorge Zepeda PattersonEconomista per la Universitat de Guadalajara, Mestre en Ciències Socials per Flacso, UNESCO, i amb els estudis de Doctorat en ciències polítiques a la Sorbona, París, Jorge Zepeda Patterson va néixer a Mazatlán, Mèxic, el 1952.

    Després de la seva formació periodística a El País, va fundar i va dirigir els diaris Siglo 21 i Público a Guadalajara i va conduir el programa de televisió Código. Més tard va assumir la subdirecció de l’Universal a la ciutat de Mèxic durant dos anys i, actualment, segueix col·laborant amb aquest diari. Va fundar i dirigir la revista setmanal Dia Siete, suplement dominical d’una vintena de diaris al país.

    És autor de llibres d’anàlisi i actualment dirigeix el lloc d’Internet www.Sinembargo.mx.

    Los corruptores és la seva primera novel·la, un thriller polític que ens explica la història de Tomás, un periodista mexicà que no passa pel seu millor moment personal i professional, escriu en la seva columna sobre l’assassinat d’una de les estrelles del moment a Mèxic, Pamela Dosantos, inculpant, en certa manera, a un dels líders polítics més importants del país.

    L’aparició del cos salvatgement mutilat de l’actriu desencadena una crisi de insondables conseqüències per al retorn del PRI a la presidència. Tomàs ha tret a la llum una dada que semblava banal, però que el col·loca en el punt de mira de Salazar, l’home més temible del nou règim.

    Arran de la publicació del seu article d’opinió, Tomás patirà les conseqüències de tornar a l’huracà mediàtic en un país convuls on les xarxes del narcotràfic arriben fins a les més altes esferes. A més, les xarxes socials, les noves tecnologies acabaran per encendre un incendi de conseqüències insondables per al futur de tot el país.

    Descobrir abans que les forces secretes del govern o del narcotràfic el capturin o silenciïn, l’assassí de Dosantos i els secrets sexuals i de corrupció atresorats per l’actriu, l’ajudaran a reunir-se amb la seva colla de la infància, Amelia, dirigent d’un partit del ‘oposició; Jaime, el cervell que hi ha rere els serveis d’intel·ligència i Mario, el fidel escuder. Però no tots els retrobaments són positius i cada un d’ells quatre haurà d’aprendre a viure amb les decisions i els actes del passat.

    Un relat potent ambientat a Mèxic però que bé podria haver-se desenvolupat en qualsevol país del món, perquè la corrupció, el narcotràfic, la delinqüència i les amenaces velades per silenciar els mitjans de comunicació són, per desgràcia de molts, el pa de cada dia d’una societat en crisi.

    Amb un llenguatge eloqüent i fresc, amb la potència del relat policíac i utilitzant recursos del periodisme d’investigació i del thriller, els corruptors es llegeix amb la fascinació de qui presència revelacions formidables, descobreix una imatge mai abans vista dels poders públics i és testimoni d’una arrabassada història d’amor.

    Llibres

  • Los corruptores
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Joaquim Folch i Torres

    Joaquim Folch i TorresFolch i Torres són cognoms sinònims de cultura catalana. Josep Maria era el més popular, qui va escriure Els pastorets o En patufet. Però si aprofundim en aquesta nissaga trobem una altra figura relativament poc coneguda: la de Joaquim Folch i Torres, que durant aquesta setmana celebra el cinquantenari de la seva mort. Va ser un personatge cabdal en la conservació de l’art català i fou el creador del teatre català per a infants.

    El historiador i crític d’art Joaquim Folch i Torres va ser qui va descobrir, va salvar i va reordenar el patrimoni artístic que avui es pot veure en els principals museus de Barcelona, a on cal destacar per sobre de tot la rica col·lecció de pintura mural romànica que s’exposa al Museu Nacional d’Art de Catalunya. De la seva tasca al davant de la Direcció General dels Museus d’Art i com a secretari de la Junta de Museus, cal agrair el seu bon criteri a l’hora de fer viable l’arrencament de les pintures murals romàniques; pilars de les actuals col·leccions del MNAC, o pel que fa a les col·leccions que integren el Museu de Ceràmica. Però, també, la seva remarcable tenacitat en la tasca de preservar i difondre el patrimoni català, en moments difícils, custodiant-lo lluny de les zones de conflicte durant la Guerra Civil.

    En PatufetAmb anterioritat, a l’any 1919, gràcies a la seva tasca i acció decidida, i davant el perill real d’amenaça de venda i exportació de les pintures després del primer cas de les pintures de l’església de Mur que van acabar a Boston, va aconseguir convèncer les autoritats polítiques i culturals que calia arrencar dels seus llocs originals per traslladar-les a un lloc segur. També cal destacar la seva tasca a l’any 1922 quan va dirigir una operació per adquirir per tres-centes mil pessetes i per subscripció popular, La Rectoria, una de les obres més destacades de Marià Fortuny.

    Joaquim Folch i Torres (1886-1963) va ser un gran desconegut, malgrat la seva rellevant tasca com a crític d’art i les seves accions en pro de la constitució i de la salvaguarda, estudi i difusió del patrimoni de Catalunya. Des d’aquí recordem aquesta figura emblemàtica per donar a conèixer la seva obra.

    Auca de Josep Maria Folch i Torres.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La Cua de Palla

    Segur tots els aficionats al gènere negre recordem La Cua de Palla, la col·lecció de novel·la negra més important de Catalunya. Doncs ara la podeu retrobar a la Biblioteca Joan Oliva.

    La cua de palla a la BibliotecaL’any 1963, Edicions 62 va treure al mercat la primera col·lecció en català de llibres de lladres i serenos, dirigida per Manuel de Pedrolo.

    Els objectius eren clars: facilitar als lectors catalans literatura que només havien llegit en castellà; publicar autors nord-americans i europeus que no havien estat traduïts al català i ampliar la lectura en català.

    El primer volum conté un pròleg que és una declaració de principis i d’intencions. No va signat, però l’estil és tan pedrolià que no hi ha dubte de la seva autoria:

    “Una novella col·lecció, la primera del seu gènere en llengua catalana, comença la seva esperançada trajectòria. Se’n diu La Cua de Palla, nom que ens ha semblat escaient perquè tots els criminals la hi tenen; sempre acaben per cremar-los-la. De vegades costa una mica, però això és convenient, si més no, entre les cobertes d’un llibre, car altrament no hi hauria història”.

    El nom, triat pel mateix Pedrolo, prové de la dita popular “tenir la cua de palla”, que en algunes contrades es completa amb aquesta altra: “Qui té la cua de palla, aviat se l’encén”, fent referència a qui és “fàcilment irritable o se sent fàcilment al·ludit”. La Cua de palla: retrat en groc i negre

    Suposadament, la dita té l’origen en uns versos del trobador Arnau d’Erill (segle XV): “Tu vas fugent, no ausas fer batalla: por has de foch, la coa tens de palla”.

    Durant la seva primera etapa es van publicar 71 títols, amb la coberta dissenyada per Jordi Fornas, que va explicar: “El groc i el negre els vaig triar perquè són dos colors que fan un contrast molt violent, que es veuen molt, perquè una coberta no deixa de ser un disseny publicitari, ha de cridar l’atenció i fer vendre el llibre”.

    També va crear un logotip rodó, amb una cua de palla a mig fer, que té, una gran semblança amb el símbol de la pau segons expliquen Jordi Canal i Àlex Martín Escribà, en el seu llibre La Cua de palla: retrat en groc i negre, una obra imprescindible per entendre la història de la col·lecció que encara viu en el nostre imaginari.

    No us el perdeu, ni tampoc els títols de la col·lecció que podeu agafar en préstec a la Biblioteca.

    La Cua de Palla a la BibliotecaLa Cua de Palla a la Biblioteca

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Al llindar de la bogeria

    Ricardo Darin a SeptimoSebastian proposa un innocent joc als seus dos fills. A veure qui baixa primer al carrer des del setè pis en què viuen: el pare a l’ascensor, o els nens per les escales? En arribar al portal s’adona que els petits no acaben de baixar. Han desaparegut. Aquesta és la presentació de la nova pel·lícula de suspens de Patxi Amezcua.

    Ricardo Darín és un pare estressat i separat que “corre tota l’estona per arribar tard a no se sap on”, i comparteix el protagonisme amb Belén Rueda, que interpreta el paper de mare com a Delia; l’argument es desenvolupa en una desesperada recerca que posa als protagonistes en situacions límit.

    Els actors assenyalen que l’èxit de Séptimo resideix en la seva excel·lent final. “Si en una pel·lícula de suspens el final no et convenç, tot el treball anterior es cau, per bo que sigui. I també és important explicar les coses, però no explícitament”, sinó “anar donant pistes”, diu Rueda. “Hi ha suspens i suspens”, distingeix Darín. Aquí no es tracta de “cares i fantasmes que apareixen”, sinó d’un relat inserit en la realitat i la vida quotidiana, pel que és essencial “que això es compleixi, la versemblança i la credibilitat”.

    A Séptimo ens trobarem davant un enigma que apel·la a la deducció per resoldre el misteri d’un recinte tancat. Sobren les pistes falses i les puntes de trama abandonades en una història amb ritme frenètic i un suspens esperonat per mòbils que es queden sina bateria, actuacions que no arrenquen i el dubte variable sobre qui és el culpable. Es produeix una simbiosi del públic justificant les raons del pare desesperat mentre succeeixen algunes incoherències que prefereixen ignorar.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Quinze anys sense Gloria Fuertes

    Gloria FuertesGloria Fuertes va escriure els seus primers poemes de manera furtiva, amagant d’una mare desitjosa que aprengués l’ofici de modista. La literatura era una frivolitat utòpica, lluny de l’abast d’una nena nascuda en el si d’una societat pensada en masculí. Però Fuertes, dona de caràcter, va decidir marcar les cartes del seu propi destí i va començar a vessar la seva imaginació sobre el paper. Però abans de tot això es va criar al barri de Lavapiés, va estudiar en diversos col·legis i fins i tot assistir a l’Escola de la Llar Professional de la Dona. Però tot just va intentar satisfer els desitjos de la seva mare, encara que va arribar a exercir com a aprenent de modista. També va exercir treballs com puericultora, oficinista o secretària. Finalment, es va diplomar en Taquigrafia, Mecanografia, Gramàtica i Literatura.

    A l’any en 1939, just acabada la Guerra Civil ja estava col·laborant amb la revista infantil Maravillas. En aquesta publicació van veure la llum els seus primers versos i contes, que van crear al personatge fundacional de Coleta, una nena de poble que ve a Madrid per treballar com a mainadera. Des de l’any 1940 comença a col·laborar en la revista femenina Chicas, on publica contes d’humor i treballarà durant quinze anys Al 1942 coneix a Carlos Edmundo de Ory, integrant-se al moviment poètic anomenat Postismo i col·laborant en les revistes Postismo i Cerbatana.

    Gloria FuertesA mitjans dels anys setanta col·labora activament en diversos programes infantils de TVE, tots segur que recordem el programa Un globo, dos globs, tres globos o La cometa blanca els que la converteixen definitivament en la poeta dels nens. Rep en cinc ocasions el Cèrcol de Plata i el més preuat, un Cercle d’Or de Televisió Espanyola a la millor escriptora a l’any 1976. A partir de la dècada dels vuitanta es dedica a nombroses activitats sempre a prop dels infants, publicant contínuament, tant poesia infantil com també per adults. Ens va deixar un 27 de novembre de 1998, aquest mes es compleixen quinze anys sense l’escriptora més estimada pels nens.

    Lo mejor del olvido es el recuerdo

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »