Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per novembre, 2011

Dia Universal de la Infància

Infants

A l’any 1956, l’Assemblea General de Nacions Unides va recomanar que s’instituís en tots els països un Dia Universal de la Infància, que es consagraria a la fraternitat ia la comprensió entre els nens i les nenes del món sencer i es destinaria a activitats pròpies per promoure el benestar dels nens i nenes del món.

Demà diumenge, 20 de novembre, es commemora la data en què l’Assemblea General va aprovar la Declaració sobre els Drets del Nen a l’any 1959 i la Convenció sobre els Drets del Nen a l’any 1989. Per això, el 20 de novembre ha passat a ser el Dia Universal dels Nens i les Nenes.

A l’any 2000, durant la Assamblea del Mil·lenni, els líders mundials van elaborar els vuit objectius de desenvolupament del Mil·lenni (ODM), que abasten des de la reducció a la meitat de la pobresa extrema fins a la detenció de la propagació del VIH / SIDA i la consecució de l’ensenyament primari universal per a l’any 2015. Encara que els Objectius del Mil·lenni estan dirigits a tota la humanitat, es refereixen principalment a la infància. El UNICEF nota que sis dels vuit objectius incumbeixen directament a la infància i que la realització dels dos últims també portarà millores fonamentals a les vides dels nens i nenes.

A Vilanova i la Geltrú per commemorar aquest dia es realitza diumenge a les 12 h. la projecció de dues pel·lícules d’Albert Lamorisse al Bosc Cinema Muncipal, que ens pararan de la infància amb poesia i tendresa i que està recomanat per infants a partir de 6 anys.

La primera projecció porta per títol Crin Blanca i explica com un noi anomenat Folco troba per casualitat un cavall blanc salvatge pel sud de França. En la segona pel·lícula un nen solitari troba un globus vermell que resulta ser màgic, i tots dos compartiran una aventura pels carrers de Paris.

Els actes de commemoració han d’anar més enllà i és la nostra tasca vetllar per protegir aquests drets i més en aquest temps de crisi en que la pobresa infantil a Catalunya va en augment i es responsabilitat de tots respectar i fomentar la felicitat en els infants en la mesura que sigui possible.

  • Convención sobre los derechos del niño
  • Els drets dels infants
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Escolta L’Auditori

    Escolta l’AuditoriEs tracta d’una col·lecció editada per l’Entitat Autonòma de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i la Nacional de Catalunya que ens apropa una forma molt divertida de gaudir la música infantil.

    La col·lecció Mira i escolta L’Auditori té com a objectiu dur-te a casa els concerts de l’Auditori dissenyats pels Serveis Educatiu i dirigits a infants a partir de 6 anys i a les seves famílies. La missió és entretenir i educar alhora perquè a casa es descobreixi la música, de tot tipus, i d’una manera divertida i màgica.

    Cada volum de la col·lecció porta un CD amb les melodies i un DVD amb el concert i un munt de continguts extres, com coreografies que dibuixen les formes dels instruments o explicacions sobre cada instrument i sobre la música en general. També inclou un diccionari de termes musicals amb molt dibuixos molt recomanables pels infants a partir de 6 anys.

    DVD Infantil

  • Mira i escolta: experiències visuals i musicals per estimular els més petits
  • CDs Infantil

  • Metal·lics: una gran família de sons per descobrir
  • Veus, quines veus?: per descobrir la màgia de la veu a través d’un concert i moltes animacions
  • Guia d’orquestra
  • Corda i descorda
  • Descorda el bagul
  • Girasons
  • Ma me mi… Mozart!
  • Guia d’orquestra
  • Mira i escolta 2
  • Aigua: la música que corre
  • Els colors del metall
  • Percussions
  • Wimoweh: els camins de la veu
  • Sona Bach : una versió lliure per a nens
  • 43 minuts i 31 segons amb Yoli Pastitxet
  • Bacerolas
  • MÉS INFORMACIÓ:

    Bibliografia de documents musicals
    L’auditori: educa

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    El prisionero del cielo

    El prisionero del cielo. Carlos Ruiz-ZafónSi L’ombra del vent es va convertir en un fenomen editorial a Espanya, amb El joc de l’àngel, Carlos Ruiz Zafón es va encapçalar com un dels autors imprescindibles del panorama literari espanyol.

    Ara, amb la nova entrega, titulada El prisionero del cielo, Zafón torna al particular cementiri dels llibres oblidats, aquell que descobria el petit Daniel en el primer llibre i l’ambientació que tan bé ha sabut condensar en les seves dues anteriors obres i que ha fet la delícia de, literalment, centenars de milers de lectors.

    Situada en els anys quaranta i cinquanta, les seves pàgines estan carregades d’intrigues i emocions amb l’ambientació que tan bé ha sabut condensar en les seves dues anteriors obres, amb el teló de fons de la literatura, i que ha fet la delícia de, literalment, centenars de milers de lectors.

    El prisionero del cielo
    Barcelona, ​​1957. Daniel Sempere i el seu amic Fermín, els herois de L’Ombra del Vent, tornen de nou a l’aventura per afrontar el major desafiament de les seves vides. Just quan tot començava a somriure’ls, un inquietant personatge visita la llibreria de Sempere i amenaça amb revelar un terrible secret que porta enterrat dues dècades en la fosca memòria de la ciutat.

    En conèixer la veritat, Daniel comprendrà que el seu destí li arrossega inexorablement a enfrontar-se amb la major de les ombres: la que està creixent al seu interior. Ple d’intriga i emoció, El prisionero del cielo és una novel·la magistral on els fils de L’Ombra del Vent i El Joc de l’Àngel convergeixen a través de l’embruix de la literatura i ens condueix cap a l’enigma que s’amaga en el cor del cementiri de dels llibres oblidats.
     

    Feu un tast i llegiu els tres primers capítols d’El prisionero del cielo.

    Llibres

  • El juego del ángel
  • Les llums de setembre
  • Marina
  • L’ombra del vent
  • El palacio de la medianoche
  • El palau de la mitjanit
  • El príncep de la boira
  • La sombra del viento
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Jordi Navarro

    Jordi Navarro

    Nascut a Castelldefels el 1962, Jordi Navarro és llicenciat en Història Medieval per la Universitat de Barcelona. Fins l’any 1992 treballa a la Biblioteca Popular Ramon Fernández Jurado, de la seva mateixa població, però més endavant la seva formació el duu a dedicar-se a l’ensenyament, tot exercint de professor en un institut de secundària, feina a la qual es dedica en l’actualitat després d’haver passat per diversos centres.

    Ha publicat alguns estudis històrics sobre Castelldefels, forma part del Grup Literari ALGA des de l’any 1989, i ha obtingut diversos premis pels seus relats de ficció, entre ells el Premio Federico Muelas de Ciudad de Cuenca (1992).

    Algunes d’aquestes obres han sigut editades en antologies de diversos autors, com seria el cas de Quince líneas i Noche de relatos, i també en revistes literàries.

    Las cinco muertes del barón airado és la seva primera novel·la.

    Sílvia Romero
    www.silviaromeroolea.es.tl
    Club La Crisàlide

    No hi ha comentaris

    Las cinco muertes del barón airado

    Las cinco muertes del barón airado Ens situem a la Barcelona de 1893, un escenari que sovint ha captivat els escriptors com a marc de les seves novel·les, una època de revolta, de moviments polítics i socials, de lluita de classes, de violència anarquista… un paisatge ambiental propici per desenvolupar una interessant obra de ficció.

    La novel·la ens presenta en primer terme el baró de Castellfullit, un dels homes més poderosos de la capital barcelonina. El baró té en ment fer un gir espectacular a tots aquests canvis que li toca viure, i per això viatja a Madrid: per cercar el recolzament per a un cop d’estat que li permeti restablir l’ordre.

    Però com passa sovint en les històries d’intriga i investigació, el protagonista no és una persona acceptada a bastament per la resta de personatges, sinó tot el contrari, i se’ns presenta com un home antipàtic, superbiós, arrogant. Són diverses les persones que voldrien veure’l mort, o senzillament el detesten: des de la seva dona fins al propi fill, passant per l’amant.

    Al voltant de tota aquesta història d’intriga, el que també ens regala la novel·la és la recreació costumista portada fins l’últim detall, tot i que quant a fidelitat històrica l’autor ha optat per jugar en algun moment amb ella i, per contra, s’ha mostrat més preocupat per col·locar amb coherència narrativa els diversos elements que fan avançar l’argument.

    DIGUES LA TEVA

  • Com hem indicat a la ressenya, la novel·la, malgrat no pretendre erigir-se en novel·la històrica, presenta una molt bona recreació de la Barcelona de finals del segle XIX. Amb tot, l’autor ha optat per ser més fidel a la trama i a les diverses peces que ha d’encaixar en la seva història que no pas a la fidelitat dels esdeveniments i personatges de l’època, tot permetent-se lleus llicències literàries. Com valores, en general, aquestes concessions que de vegades fan els escriptors vers la seva obra? I com ho valores en aquesta novel·la en concret?
  • El protagonista és el baró que li dóna títol. Ens trobem davant d’un personatge plenament polièdric, que evoluciona al llarg de la narració. Se’ns presenta ell mateix a través dels propis actes i també mitjançant la veu de la resta de personatges que l’envolten. Creus que la recreació psicològica del baró de Castellfullit és un dels elements claus d’aquesta novel·la? Hi ha algun altre personatge que pugui ser tingut en compte, quant a recreació psicològica, al mateix nivell que el baró?
  • Al final de la narració és quan descobrim qui ens ha estat explicant en tot moment la història. Consideres que la intriga vers aquest aspecte es manté ben lligada en tot moment? Consideres que això dota la novel·la d’un tret que la fa més interessant perquè col·loca aquesta intriga en dos punts alhora: el fet de saber com acabarà pròpiament la història i el fet de saber quin dels personatges ens ho està explicant?
  • ALTRES DADES

    Blog sobre la novel·la
    Ressenya sobre la novel·la
    Article a El Cultural
    Àudio sobre la novel·la (conversa amb l’autor)

    Sílvia Romero
    www.silviaromeroolea.es.tl
    Club La Crisàlide

    No hi ha comentaris

    Lisa Simpson: Orgull i prejudici

    És una veritat universalment reconeguda que tot home solter, posseïdor d’una gran fortuna, necessita esposa. Jean Austen.

    El principal assoliment de Jean Austen amb aquesta obra és transmetre una perfecta imatge de la societat britànica en el canvi de segle, per sota de les aparences i els prejudicis. Descriu de manera poètica, intel·ligent i irònica les vides de les joves i la societat al camp anglès del segle XVIII, a través d’una minuciosa caracterització psicològica i de comportament dels personatges. No obstant això, no es fan referències, en la trama, als dramàtics esdeveniments històrics de l’època, entre d’altres, la revolució francesa o l’inici de les campanyes napoleòniques.

    La gran casa de Netherfield Park, al comtat anglès de Hertfordshire, té un nou llogater: el senyor Bingley, un jove atractiu, ric i solter. la senyora Bennet n’està encantada, ja que el seu desig més fervent es trobar un bon partit per les seves cinc filles. Però a l’Elisabeth, la més rebel de les germanes, qui de debò li interessa és el senyor Darcy, el millor amic de Bingley.

    Jane Austen

    Es va publicar per primera vegada a principis de l’any 1813 com una obra anònima, sense que figurés el nom de la seva autora. És tracta d’una de les primeres comèdies romàntiques en la història de la novel·la i la seva primera frase és una de les més famoses en la Literatura anglesa.

  • Orgull i prejudici
  • Club de la Lisa Simpson a Facebook
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Lisa Simpson: Les correccions

    Lisa SimpsonJonathan Franzen fa entrar en conflicte d’una manera descarnada el món passat de moda de les virtuts cíviques i les cohibicions sexuals amb l’època de la despreocupació en l’educació dels fills, de la poca atenció del sistema sanitari en l’àmbit de la salut mental i de la cobdícia globalitzada.

    Després de gairebé cinquanta anys exercint com a esposa i mare, l’Enid Lambert està preparada per tenir una mica d’alegria a la vida. Malauradament l’Alfred el seu marit, està perdent la salut a causa de la malaltia del Parkinson i el seus fills fa temps que van marxar.

    El més gran, en Gary, en altre temps un estable gestor de carteres de valors i home de família, prova de convèncer la seva dona i a ell mateix, malgrat els signes evidents que indiquen el contrari, que no té cap depressió.

    Portada del llibre recomanatEl mitjà, en Chip, ha perdut una feina que tenia gairebé segura a la universitat i està fracassant estrepitosament en l’intent d’obrir-se camí en un altre àmbit de treball.

    I finalment, la Denise, ha escapat d’un matrimoni desastrós per llençar la seva joventut i bellesa embolicant-se amb un home casat. Desesperada per esgarrapar un bri de felicitat, l’Enid espera amb tota la il·lusió satisfer un desig difícil d’aconseguir: reunir la família per passar un darrer Nadal tots junts a casa.

    Les correccions

    La llibertat segons Jonathan Franzen

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La repudiée, d’Eliette Abécassis

    main
    “De même que la main que l’on tient devant les yeux vous cache la plus haute montagne, ainsi notre petite vie à terre nous empêche de voir les fantastiques lumières et les secrets dont le monde est rempli. Celui qui est capable de l’écarter de devant ses yeux verra l’intense rayonnement du monde interne”.

    Naham de Braslaw

    Le livre La répudiée proposé ce mois-ci au Club est une invitation à la lecture d’un magnifique et touchant roman d’amour qui nous permet d’aborder un thème certainement difficile à comprendre si nous n’essayons pas de l’envisager depuis la souche de la tradition juive traditionnaliste. L’histoire nous situe en Israël, dans le quartier de Mea Sharim.

    Mea Sharim est un quartier où exclusivement habitent les juifs ultra-orthodoxes (les hassidim), ils sont séparés du reste de juifs, et ne se mélangent pas avec les non orthodoxes et laïcs. Ils proviennent d’Allemagne, Pologne et surtout de la Russie.

    Baal Chem TovL’hassidisme qui signifie piété ou intégrité est un des mouvements populaires religieux orthodoxe et mystique de la pensée juive qui se divise en plusieurs groupes dirigés par un rabbin (chef et maître).

    Les principales caractéristiques de ce mouvement sont l’influence de la Kabbale qui est basée surtout du Pentateuque, la vie en communautés insulaires et traditionnelles, la stricte application et observation de la loi juive (La Halakha), (La Torah, tradition écrite), (Le Talmud, tradition oral), et suivre les conseils du rabbin.

    Le Baal Chem Tov (1700-1760) érudit fut le fondateur et détenteur des grands secrets de la Torah (Bible hébraïque qui à l’origine contient Le Pentateuque, Les Prophètes et les Hagiographes) laquelle il étudia de nombreuses années. Son nom Baal Chem Tov veut dire homme qui vit par et pour ses semblants sur la base de sa relation avec le divin ainsi les personnes qui le suivent lui donnent toute leur confiance et lui font leurs confidences.

    Pour nous faire une légère idée des enseignements hassidiques il nous faut d’abord savoir qu’ils sont à la base le fait de nourrir la ferveur et d’aspirer à savoir que l’eternel existe bien au-delà de notre existence et nos expériences sur la terre, que l’homme doit avoir la foi et que son passage sur la terre doit lui permettre de se perfectionner afin de se renouveler pour devenir lui-même, non comme un idolâtre qui ne pense qu’à lui-même sinon comme une personne pleine de compassion, et qui cherche la paix à travers la vérité.

    L’auteur

    Eliette AbécassisEliette Abécassis naît à Strasbourg, issue d’une famille séfarade originaire du Maroc, grandit dans une ambiance familiale et culturelle juive et religieuse. Elle a suivi les classes préparatoires littéraires au lycée Henri IV à Paris et a obtenu l’agrégation de philosophie à l’école Normale.

    Son père Armand est professeur de philosophie générale comparée et auteur de nombreux livres. Son enseignement brigue un dialogue fructueux entre les cultures, ainsi pour lui, la conviction .personnelle qu’il a devrait être un principe valable pour tout le monde “L’universel ne s’inscrit dans le monde qu’à travers la multitude des cultures. »

    La répudiée est le troisième roman d’Eliette Abécassis qui lui a valu le prix des Ecrivains croyants en 2002 après Qumran en 1996 et Dans l’or et la cendre en 1997.

    La repudiéeJe vous passe le lien de sa bibliographie.

    Son écriture est intéressante car très documentée et offre au lecteur une lecture active permettant d’approfondir les sujets qu’elle propose.

    Le livre

    Nathan et Rachel s’aiment malgré leur mariage arrangé qui est une coutume chez les juifs hassidiques. Leur vie s’écoule paisiblement, et c’est avec plaisir qu’elle accepte son destin de pieuse et travaille pour que son mari puisse étudier la Torah.

    Mais au fil des années se dessine le drame qui la brisera: le couple n’a pas d’enfant. Et la loi hassidique donne au mari, au bout de dix ans, la possibilité de répudier la femme stérile.

    Rachel va être ainsi répudiée, rejetée par l’homme qu’elle aime.

    Le film

    L’auteur a coécrit le scénario de Kaddosh, film du directeur israélien Amos Gitai nominé au festival de Cannes de la Palme d’Or comme meilleur film en 1999.

    A TOI DE COMMENTER:

  • Le plus remarquable de la tradition juive est que tout homme doit rechercher la sagesse pour essayer de l’acquérir, ainsi peut-être devons nous savoir que les maitres du Talmud et de la Kabbale enseignent le détachement de soi-même pour nous mettre dans la peau de Rachel et ses réactions?
  • Les expressions l’impureté mensuelle, c’est la maladie de la femme stérile je suis fière de travailler pour qu’il puisse étudier, etc.… remettent en cause l’importance du rôle qu’a la femme dans ce secteur clos, l’homme n’étant en aucun moment mentionné, qu’en pensez-vous?

  • La relation qu’elle maintient avec sa sœur permet au lecteur de voir l’autre vision des choses. Croyez-vous qu’elle aurait pu se passer de ce personnage?
  • Plus d’information

    http://www.evene.fr/livres/actualite/interview-eliette-abecassis-corset-invisible-794.php

    http://fr.wikipedia.org/wiki/Juifs


    http://www.ccrt.ch/archivesrsr/060417malka.html

    Esther Bruna
    Club de Francès.

    14 comentaris

    1980

    1980. David PeaceDavid Peace va néixer el 1967 a Ossett (Yorkshire Occidental). Va estudiar a la Politècnica de Manchester i, el 1991, es va traslladar a Istanbul com a professor d’anglès, ofici que continuaria a Tòquio de 1994 a 2009.

    En els seus anys de formació va viure de prop els crims de Yorkshire, que van servir de fons al seu primer cicle de quatre novel·les, titulat genèricament The Red Riding Quartet (Riding és com es coneixen les divisions administratives de la regió de Yorkshire) i compost per 1974 (1999), 1977 (2000), 1980 (2001) i 1983 (2002), que s’han anat publicant successivament.

    El cicle ha estat adaptat per a la televisió en una sèrie Xarxa Riding (2009), i Ridley Scott ha comprat els drets per al cinema. El 2003 David Peace va ser inclòs a la revista Granta en la seva llista dels vint millors autors britànics. A més, Peace ha publicat diverses obres de tipus social, dedicades a les vagues mineres o al submón al voltant del futbol anglès.

    1980
    , és la tercera novel·la de The Red Riding Quartet. A West Yorkshire. l’Esbudellador ja ha matat a tretze dones i sembla que la policia no té rastres per trobar l’assassí, així que el Ministeri de l’Interior organitza un nou equip d’investigadors i posa al capdavant a Peter Hunter, comissari en cap del Gran Manchester, per aclarir aquest assumpte. Hunter no serà ben rebut i caurà en una trama de corrupció, infernal i perillosa, arribant a ser la diana de l’acusació.

    A 1980, Peace prossegueix la cerca a través d’una trama infernal cada vegada més perillosament propera a la seva resolució. Una novel·la que confirma el pols i l’originalitat narrativa de David Peace: la crítica l’ha assenyalat com la millor de la tetralogia.

    Llibres

  • 1974
  • 1977
  • 1980
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Capità Torrezno

    Premi Nacional de comicEl basc Santiago Valenzuela és l’autor de la molt pesonal i ambiciosa sèrie d’aventures protagonitzada pel Capità Torrezno que s’ha convertit en el Premio Nacional de Cómic de 2011.

    Plaza elíptica és es setè volum d’una sèrie iniciada a l’any 2001 amb Horizontes lejanos. El premi ha volgut destacar, entre els valors per aconseguir aquesta menció, la complexitat i densitat de tota la sèrie amb una barreja d’un univers realista i mig sòrdid amb la fantasia a l’estil Tolkien en un reduït espai com és un soterrani on l’autor ens descobreix un món en miniatura tan increible com impossible.

    Santiago Valenzuela ha col·laborat amb revistes com Tos, Humo, Cretino i Dos veces breve. Ha publicat entre altres, els llibres Societat limitadíssima (2005); El costat amarg (2005); El gabinet del doctor Salgari (2007) o Néts del rock’n roll (2010) amb dibuix de David Ortega.

    Vinyeta de Santiago ValenzuelaEl seu personatge més conegut és el protagonista de la saga del Capità Torreznos de la qual s’han publicat diversos volums: Horizontes lejanos (2001), Escala real (2003), Limbo sin fin (2003), Extramuros (2004), Capital de provincias del dolor (2005), Los años oscuros (2006) i Plaza Elíptica (2010).

    El Premio Nacional del Còmic és un guardó que atorga des de 2007 el Ministeri de Cultura d’Espanya, dins dels Premis de l’Estat. En els seus primers anys els guanyadors van coincidir amb aquelles creacions que van destacar al Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Entre els títols que van aconseguir el premi es troba Max por Hechos, dichos, ocurrencias y andanzas del Bardín el Superrealista de Francesc Capdevila, Arrugas de Paco Roca, Las serpientes ciegas de Felipe Hernández Cava i Bartolomé Seguí, i el darrer any el premi va anar a El arte de volar.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »