Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per juliol, 2011

Tenim que educar

Llibres

Portada del llibre recomanatAquest llibre ens proposa idees per superar la crisi d’autoritat i acabar amb la mala educació. Actualment els nens tenen múltiples models d’identificació, que no sempre passen pel llindar de casa seva. Els pares, els pedagogs o altres professionals exemplars de la societat, no som obligatòriament els seus models. Ens envolten poderosos competidors i models identitaris que tenen una forta estirada entre el col·lectiu infantil i juvenil: famosos de televisió, usuaris d’internet, artistes de cinema, esportistes, …

A tot això cal afegir que els nens d’ara es consideren els amos del món, estan entronitzats (els hem), es passen el dia exigint els seus suposats drets, sense tenir coneixement dels seus possibles deures, i amb una gran llibertat per fer tot el que estiguin en disposició d’aconseguir. A partir d’aquest llibre es revela de manera ben pràctica la millor forma de aconseguir-ho. Des que és nadó en la tendra bressol, o ja en plena infància o en l’apassionada etapa juvenil s’ha d’intentar educar-los. Però això sí, que tingui sort!.

Ustedes dos…¿tienen nuestra educación planificada, o la van improvisando?.
Mafalda als seus pares.

Para educar a un niño hace falta la tribu entera.
Probervi africà.

Después del pan, la educación es la primera necesidad de un pueblo.
Geroges Jacques Danton.

Paulino Castells Cuixart és especialista en pediatria, neurologia i psiquiatria, desenvolupant la seva activitat professional en el camp de la psiquiatria infantil, juvenil i en les problemàtiques familiars en general.

Bloc

Us proposem un bloc sobre l’embaràs amb informació d’utilitat per a la dona embarassada i per aquella que vol quedar-se. Ja sigui una mare primerenca o aquella mare experimentada és molt important tenir informació clara que pugui respondre qualsevol dubte que es vagi presentant durant l’embaràs.

És per això que Embarazada Blog pretén oferir articles interessants i consells útils, per així conèixer i experimentar al màxim els períodes de preconcepció i gestació de l’embaràs.

Finalment us recomanem en relació a l’autor del llibre una web molt interessant d’informació dirigit als pares, que neix amb la intenció de donar suport en la difícil i alhora apassionant tasca de formar i educar els seus fills. Es tracta del portal de Solo hijos on podem trobar informació classificada per edats de creixement fins a l’adolescència, així com consells per evitar els principals riscos d’acccident a la llar.

Llibres

  • Tenemos que educar : ideas para acabar con la crisis de autoridad y la mala educación
  • Salir de noche y dormir de dia: claves para convivir con nuestros hijos adolescentes
  • Los padres no se divorcian de sus hijos
  • Els nostres fills i els seus problemes
  • Guía práctica de la salud y psicología del niño
  • Estimats avis : la importància de ser grans i de saber tractar els fills i els néts
  • Enganchados a las pantallas : televisión, videojuegos, Internet y móviles
  • L’adolescent problemàtic
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Vietnam

    Badia de Halong

    Explica la llegenda que diversos dracs van baixar del cel i van escopir descomunals joies i roques de jade davant la costa de l’actual Vietnam formant així una fortalesa natural per defensar els seus habitants de les invasions estrangeres.

    Aquesta fortalesa natural, la badia de Halong, és una de les estampes més famoses d’aquest país d’història mil·lenària, de valents guerrers i sublims pagodes. Els seus agitats mercats, atractives carrerons i temples amb història t’esperen

    Comprendre la història vietnamita cal per arribar a conèixer a la seva civilització única i la seva població.

    Des del segle I al segle VI, el sud del Vietnam actual formava part de l’imperi hindo Funan. L’imperi Shampa va aparèixer aproximadament en l’actual Da Nang, a finals del segle II, i es va estendre cap al Sud en l’actual Nha Trang, al voltant del segle VIII. Els xinesos van conquistar el delta del riu Vermell al segle II, i van mantenir el seu domini durant mil anys, fins el 938, quan Ngo Quyen va derrotar a les tropes xineses al riu Bach Dang.

    Visions del VietnamEn els segles següents, Vietnam va estendre les seves fronteres cap al sud del delta del riu Vermell i va repoblar gran part del delta del Mekong. En 1858, forces militars dirigides per francesos i espanyols van atacar Da Nang com a reacció a l’assassinat de diversos missioners. Un any més tard, l’exèrcit gal va prendre la ciutat Saigon. El 1867, França ja havia conquistat el sud del Vietnam, convertint aquest territori en la colònia de Cochinchina. La guerrilla comunista indoxina, liderada per Ho Chi Minh, va resistir al domini francès i el polític vietnamita va declarar la independència després de la II Guerra Mundial provocant confrontacions contra els francesos, que van culminar amb la derrota francesa a Dien Bien Phu, el 1954.

    Els acords de Ginebra del mateix any van dividir temporalment Vietnam en dues zones: el comunista Vietnam del Nord i el anticomunista Vietnam del Sud. L’oposició polític-ideològica va desencadenar una lluita armada i el 1965 es van iniciar els bombardejos nord-americans. Els acords de París, signats el 1973, van proporcionar l’immediat alto el foc i es va procedir a la retirada de les tropes nord-americanes. Saigon es va rendir a les forces comunistes el 30 d’abril de 1975.

    Vietnam va experimentar una explosió econòmica pròpia de la fatigosa postguerra. Però en l’actualitat, l’economia ha decrescut i el país es troba en una cruïlla, si bé hi ha qui preveu que aquest país serà el pròxim tigre asiàtic.

    La majoria dels seus visitants queden meravellats davant la bellesa del seu marc natural: el delta del riu Vermell, al Nord, el meridional delta del Mekong i la major part de la línia costanera de 3450 km guarnida amb una marqueteria de frondosos arrossars que cultiven dones amb barrets cònics.

    Mapa del Vietnam

    La badia de Halong, amb les seves 1969 illes que emergeixen de les aigües cristallines i maragdes del golf de Tonkin, recrea una de les meravelles naturals de Vietnam. Les petites illes estan dotades d’innombrables platges i grutes modelades pel vent i les onades. La població més important de la regió és Halong, que està dividida en dos zones: una situada a terra ferma i una altra, a l’illa veïna, que apareix com la més pintoresca.

    Hanoi, la capital del Vietnam, presumeix de ser una de les ciutats més seductores d’Àsia. Bressol de gran part de la cultura tradicional vietnamita, personifica l’esperit del Vietnam històric, amb els seus temples, els seus monuments i els seus carrerons situats al casc antic, però alhora reflecteix perfectament els canvis meteòrics que s’imposen al país. La ciutat exemplifica, més que qualsevol altra població, una fusió única de l’antic amb el modern: un paisatge encantador de llacs, bulevards ombrejats i parcs frondosos són l’escenari idoni per exhibir els seus bells i diversos tresors arquitectònics, com una pagoda de 1.500 anys, construccions colonials franceses i sorprenents gratacels moderns.

    Pont de Huc, “pont on la llum és absorbida” que condueix al Temple Ngoc Son

    Temple a la Ciutat Púrpura ProhibidaLa ciutat més bella del Vietnam, Hue, va ser capital del país entre 1802 i 1945, i durant molt temps va ser considerat el principal centre cultural, religiós i educatiu de la nació. Les restes de la immensa ciutadella fortificada, construïda per l’emperador Gia Long el 1804, contenen nombrosos atractius, com els nou canons sagrats, el recinte imperial, el palau de l’Harmonia Suprema i les sales dels Mandarins, que reflexen la pompositat i excentricitat dels caps de les dinasties. Per desgràcia, la intrigant Ciutat Púrpura Prohibida va ser pràcticament destruïda durant la Guerra del Vietnam.

    Vista de la ciutat de Da LatLa ciutat de Da Lat, que en el passat era coneguda com una ciutat fresca i frondosa envoltada de parcs, conforma el centre de la regió de les planes meridionals. Va ser fundada el 1897, i es recomanava pels seus aires de de muntanya als comandants francesos cansats de les zones tropicals del Vietnam. Encara té centenars d’enormes mansions colonials. El palau d’estiu de l’emperador Bao Dai es troba ple d’interessants obres d’art i objectes domèstics. Igualment resulta atractiu passejar per l’antic barri francès.

    La ciutat Ho Chi Minh de nitLa Ciutat Ho Chi Minh constitueix el cor i l’ànima del Vietnam. Com a centre industrial, s’erigeix com la seva major urbs, la seva capital econòmica i el seu eix cultural. Els carrers, escenari de gran part de la vida urbana, acullen una miríada de comerços, parades ambulants i venedors que exposen les seves mercaderies a les voreres. Entre els seus monuments més rellevants, apareix la pagoda de Pagoda Cantonesa de Thien Hau dedicada a la deessa del mar, el mercat de Cholon i l’antiga ambaixada dels Estats Units, escenari de grans estralls durant les evacuacions de 1975.

    Mercat flotant de Phung Hiep al Delta del MekongDels nou dracs que abans recorrien la Conchinchina o sud de l’actual Vietnam només en queden set. Són immensament llargs i poderosos i avancen sense descans, sempre d’Oest a Est. Són els set braços en què l’impressionant riu Mekong es divideix en aconseguir el seu delta, ja en territori vietnamita i que proporcionen, ara com fa segles, una enorme riquesa: només amb l’arròs que es produeix al delta, amb tres collites anuals, es poden alimentar els més de vuitanta milions d’habitants que té el país.

    Les persones que viuen al delta del Mekong es guanyen la vida com agricultors i pescadors. Són 40.000 quilòmetres quadrats on abunden les fruites, les verdures i els peixos que omplen a vessar els vaixells dels mercats flotants. El més gran és el Phung Hiep ja que es troba a la intersecció dels 7 canals principals. També és una delícia per als fotògrafs, ja que es pot veure dalt d’un pont. Cai Rang i Phong Dien són dos mercats de notables que suren al delta.

    Cadascuna de les desenes de ètnies que formen el mosaic cultural del Vietnam té les seves pròpies característiques de manera que la riquesa és impressionant.

    A més del art arquitectònic que es reflecteix en les construccions com pagodes, monestirs i temples, a Vietnam cal gaudir de la música tradicional, que combina influències procedents de la Xina i de l’Índia. El Teatre vietnamita combina dansa, mim, música cançons i declamació en un sol espectacle. Solen ser muntatges molt vistosos i originals i nombroses companyies actuen constantment per tot el país. Un dels espectacles més atractius és el de les Marionetes d’Aigua on es narren històries senzilles a través de titelles sobre l’aigua. Símbols importants presents en la cultura del Vietnam inclouen dracs, tortugues, flors de lotus i bambú.

    Alguns elements generalment considerats com a característics de la cultura de vietnamita inclouen la veneració dels ancestres, respecte dels valors de la comunitat i família, l’artesania i el treball manual, i la devoció a l’estudi.

    El confucianisme, el taoisme, el budisme i el cristianisme són les quatre filosofies i religions principals que han configurat la vida espiritual dels vietnamites. Al llarg dels segles, les tres primeres s’han barrejat amb les creences xineses populars i l’animisme vietnamita ancestral, per formar el que es coneix com Tam Giao o religió triple.

    Temple de la Literatura a HanoiEl vietnamita és l’idioma nacional i oficial de Vietnam. Encara que conté molt vocabulari provinent del xinès, i s’escrivia usant els ideogrames xinesos abans del segle XX, els lingüistes la consideren una llengua austroasiática. Entre les llengües estrangeres més parlades al Vietnam destaquen, en ordre d’utilització, el xinès (cantó i mandarí), l’anglès, el francès i el rus.

    La oralitat és la principal característica de la literatura vietnamita, amb llegendes, mites i cançons populars. Una altra de les expressions literàries és la que apareix representada en caràcters xinesos, i data de l’ època del primer regne independent vietnamita. Dominaven llavors els textos de caràcter budista i confucià, en què la rima i el vers guardaven formes molt rígides. La literatura moderna combina totes aquestes formes.

    La Thư viện Quốc gia Việt Nam (Biblioteca Nacional de Vietnam) va ser creada el novembre de 1917, per un decret del governador d’Indoxina A. Sarraut. Inaugurada el setembre de 1919 amb el nom de Biblioteca Central d’Indoxina, l’any 1958 va passar a dir-se Biblioteca Nacional de Vietnam, assumint el paper de la Biblioteca Central del país, per ajudar a millorar el nivell professional de la xarxa de biblioteques al Vietnam. La seva voluntat és reunir, conservar, promoure el patrimoni de la paraula escrita i la construcció del museu de llibres al Vietnam, i aplicar les normes internacionals de biblioteconomia per accelerar la integració regional i mundial.
    Veure plànol de Hanoi

    Llibres

  • Los Boinas Verdes en Vietnam. Gordon L. Rottman
  • La Guerra de Vietnam. María Teresa Largo Alonso
  • Otra vez la noche: cuentos contemporáneos de Vietnam. Selecció i presentació de Lihn Dinh
  • Vietnam. Jaume Mestres
  • Música

  • Musique du Cai Luong. Huong Thanh
  • Guies

  • Vietnam. Lonely Planet
  • Vietnam. Trotamundos
  • Cinema

  • Apocalypse Now Redux
  • El cazador
  • La chaqueta metálica
  • Comando en el Mar de China
  • Los valientes visten de negro
  • Paisatge rural

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Aclustics

    L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, el Xiringuito l’U i el Consell Comarcal del Garraf amb la voluntat d’oferir música en directe de joves creadors a la ciutat, posen a disposició dels grups i solistes que ho vulguin l’opció de tocar un concert en acústic, en un espai emblemàtic com és la Platja de Ribes Roges.

    Festival de músicaEls concerts tindran lloc tots els dimarts i els dimecres, des del 12 de juliol fins al 24 d’agost de 2011, excepte la setmana de la Festa Major. L’horari dels concerts serà de 9 a 11 de la nit.

    La iniciativa està vinculada amb el projecte per promoure l’oci responsable amb la idea d’oferir una oportunitat de mostrar la feina dels joves emprenedors que es volen dedicar a la música.

    Us oferim les dates i els artistes que actuen durant aquestes nits d’estiu en aquest emprenedor festival de música que va començar aquesta setmana. Entre els músics programats, n’hi ha la meitat de vilanovins, així com d’altres municipis de la comarca i d’altres procedències. Els estils són variats, des del celta fins al folk, el new wave, el pop o el rock.

    19/07: Les Nines Russes, Pop, VNG i Patty Lodeiro, Pop/Rock, Barcelona

    20/07: Elementos, Pop/Rock, El Vendrell

    26/07: Calippo Band, Pop/Rock català, St. Pere de Ribes i Keltònics, Celta/Mediterrània, VNG

    27/07: Capítulo 7, Pop, VNG

    09/08: Fora de Lloc, Rock català, Montblanc

    10/08: Total x1/2 tono, Pop/Rock, VNG i St. Pere de Ribes

    16/08: Algar, Pop melodramàtic, VNG

    17/08: Jolly Jumper, Pop/Rock, Badalona i Barcelona

    23/08: NorT, Pop català, Rubí

    24/08: Crueladevil, Rock, VNG

    El dimarts, 12 i dimecres, 13 de juliol van actuar a la Platja de Ribes Roges: Julian Candon i Sonia Linares, que van donar inici aquesta sèrie de concerts de joves músics.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Bruno, jefe de policía, de Martin Walker

    Bruno, jefe de policía. Martin WalkerMartin Walker va estudiar en el Balliol College d’Oxford. És un reconegut periodista i erudit historiador, Director Sènior de la Global Business Policy Council, una organització privada de reflexió per als CEO de les grans corporacions, amb seu a Washington DC.

    Després de tres anys com a editor de United Press International, l’agència de notícies global, ara és editor i columnista d’afers internacionals de la UPI. El 2008, les seves columnes van ser nominades per al prestigiós premi de periodisme Europa Naftali.

    En 25 anys com a periodista al diari britànic The Guardian, va exercir com a cap de l’oficina a Moscou i els EUA, com a editor europeu i assistent d’edició. Ha escrit per al New York Times, el Washington Post, Foreign Policy, la revista The New Yorker, The New Republic, The Times Literary Supplement, el Wilson Quarterly, Die Zeit d’Alemanya, El Mundo d’Espanya, el Moscow Times i Moskovskii Novosti.També és un locutor regular de la BBC, la National Public Ràdio i la CNN.

    Ha donat conferències sobre temes de seguretat en el Centre d’Anàlisi Naval a Washington, DC, al Comandament de la Marina dels EUA al Pacífic, a Honolulu, al Comandament Central dels EUA, a Tampa, i les de l’Índia Institut de Serveis.

    Els seus llibres més recents són Els responsables del Segle Americà i La guerra de l’Iraq, sobre la base de la seva cobertura de la guerra per la UPI.

    La seva novel·la històrica Les Coves de Perigord va aconseguir el número 8 en la llista de best sellers del Washington Post. També és autor de diversos assaigs polítics i també de novel·les històriques i de misteri, i creador de Bruno Courrèges, un policia maldestre però brillant, un home afable i senzill, amant del bon menjar i el bon vi, un sibarita que encarna la intel·ligència i habilitat dels millors detectius del gènere.

    Bruno, jefe de policía, és la primera novel·la d’una nova sèrie centrada a St Denis, un poble de la Dordogne, on l’ocupació principal de la policia és evitar gamberrades als inspectors de sanitat.

    És dia de mercat a St Denis, i el que promet ser una jornada tranquil·la es converteix en tragèdia quan troben el cadàver d’un home àrab d’edat avançada amb una esvàstica dibuixada al pit. Sembla que un crim pot produir en qualsevol lloc, fins i tot en un pintoresc poble rural del sud de França.

    Bruno, el cap de policia, un home afable i senzill amb un passat fosc (va estar en la guerra de Iugoslàvia, va tenir un amor que va ser assassinat …), haurà de resoldre’l amb l’ajuda de policies parisencs enviats pel ministeri, entre ells J. J., un antic amic, i Isabelle, una jove atractiva. Les primeres sospites es dirigeixen cap als simpatitzants del Front Nationale, concretament a dos joves del poble que han tontejat amb les drogues i les ideologies extremistes. No obstant això, no hi ha prou proves … i les circumstàncies són més ambigües.

    La novel·la està narrada en tercera persona, amb un estil fresc i assolellat. Es fa evident que l’autor és un enamorat del sud de França i sap transmetre molt bé l’ambient tranquil i de bona vida, bon vi i bon menjar, relacions senzilles, etc., que fa de la lectura una experiència gratificant. La novel·la està ambientada en l’època actual, en un poble on tothom es coneix i on l’aplicació de la llei és gairebé un assumpte entre amics …

    Llibres

  • Bruno, jefe de policía
  • Las cuevas de Périgord
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La trampa de miel d’Unni Lindell

    La trampa de miel. Unni LindellMaria Unni Lindell és una periodista i autora noruega nascuda el 3 d’abril de 1957 a Oslo.

    Lindell va estudiar a la Vall High School a Bærum. Des del deu anys d’edat va saber que seria escriptora. Va començar a enviar petits poemes a revistes abans de debutar l’any 1986 amb la novel·la El dia verd. Des de llavors, ha publicat un llibre de poesia, una sèrie de novel·les policíaques, contes, llibres d’humor i literatura infantil.

    En total, ha publicat 40 llibres que han estat traduïts a més de deu idiomes. És particularment coneguda per les seves novel·les de detectius amb l’inspector Cato Isaksen en el paper principal. El seu últim llibre, La mort de sucre, es va publicar a la tardor de 2010.

    La trampa de miel, que va ser publicat per primera vegada el 2007, és el sisè llibre de la sèrie sobre l’inspector Cato Isaksen i el primer llibre de Marian Dahle com a nova col·lega de Cato.

    Uns dies abans del començament de les vacances d’estiu desapareix Patrik, un nen de 7 anys que tornava sol de l’escola a casa. Fa calor, tot està tranquil. La furgoneta dels gelats ha fet la seva ronda habitual, l’anciana que viu reclosa al final del carrer espia per la finestra, dues nenes salten sobre un llit elàstic al jardí veí.

    Una setmana després, un nou succés pertorba la tranquilitat del poble: Elna Druzika, una immigrant il·legal que treballa fent hores extres a la cuina de càtering en Alnabru, el barri residencial on va desaparèixer Patrik, mor atropellada. Era la nòvia de Nyman Wigg, el conductor de la furgoneta dels gelats.

    L’última persona en veure el nen, era la senyora major en el cafè casa al final de la carretera. Què ha vist Vera Mattson? I com relacionar les dues coses juntes?

    En aquest context, l’inspector de policia Cato Isaksen i la seva nova companya, Marian Dahle, comencen a investigar en la localitat noruega, mentre construeixen la seva particular relació laboral.

    L’inspector de policia Cato Isaksen haurà d’enfrontar-se a nombrosos reptes, no només a les terribles connexions que descobrirà entre els dos casos, sinó també a la seva peculiar nova companya, la jove i tossuda Marian, que en ocasions sembla tenir una desconcertant empatia amb la ment criminal …

    Llibres

  • La trampa de miel
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Rudyard Kipling

    Rudyard KiplingJoseph Rudyard Kipling (Bombay, 1865 – Londres, 1936) va ser un dels escriptors en llengua anglesa més populars a les acaballes del segle XIX i les primeries del segle XX. L’escriptor Henry James va dir d’ell amb una frase que s’ha fet cèlebre: “Kipling em colpeix personalment com el màxim exponent del geni humà (que no només vol dir una fina intel·ligència) que mai he conegut“.

    Es considerat com un dels principals innovadors en l’art de la narració curta; els seus llibres per a infants han esdevingut clàssics de la literatura juvenil; i la millor part de la seva obra s’expressa amb un to narratiu lluminós i versàtil que el fa únic.

    A l’estiu de 1883, Kipling havia visitat per primera vegada Shimla , coneguda estació de muntanya i capital estiuenca de l’Índia. Aleshores era una pràctica establerta que el virrei de l’Índia i el seu govern s’hi traslladaren durant sis mesos i per tant la ciutat esdevenia el “centre del poder i també del plaer”.

    Shimla es troba just al nord de Delhi, a uns 400 km i és una de les més conegudes ciutats dels Pre-Himàlaies. Aquesta ciutat abunda en riquesa natural i es troba enmig de les altes nevades muntanyes de l’Himàlaia, envoltat de llacs i exuberants pastures verdes que semblen d’una perfecció com si un artista ho hagués pintat. Encara conserva el seu encant colonial i això crea un ambient que no es troba en cap altre lloc a l’Índia.

    Shimla

    Shimla és una destinació turística que pot visitar durant tot l’any. Els estius són calorosos amb nits fresques i agradables mentre que els hiverns són esgarrifosos i les temperatures poden caure per sota de zero.

    El 9 de març de 1889, Kipling va deixar l’Índia per viatjar en primer lloc a San Francisco, via Singapur, Hong Kong i Japó.

    San FranciscoLa ciutat de San Francisco pot ser una bona tria per visitar una ciutat modesta però que no deixa de ésser una fabulosa i cultural meca de la costa oest.

    Entre el millor de la ciutat hi ha el fet de poder estar al matí en un museu i per la tarda en una muntanya. Hi ha tant atraccions culturals psicodèliques com activitats estimulants a l’aire lliure. Es pot conèixer l’obra de Jackson Pollock al Museu d’Art Modern al matí i després, a la tarda, es pot anar a observar les sequoies gegants de Muir Woods.

    Sant Francisco està plena de barris diversos, des dels bars hippies de Haight-Ashbury fins la colorida arquitectura victoriana de Castro District, un barri marcadament homosexual, passant per Japantown i Chinatown. Cada un d’ells, té una aparença i unes vibracions diferents.

    Singapur és el paradigma de la riquesa al sud-est asiàtic. El centre financer més important de la regió i un dels països més avançats del planeta. No obstant això, a Singapur encara perduren les ancestrals costums de les cultures xinesa, hindú i islàmica. Un còctel que també compta amb accentuat gust britànic.

    Singapur

    És una ciutat-estat que es debat contínuament entre la tradició i la modernitat. Entre els lluents gratacels del districte financer i els petits temples de Chinatown, Little India o Arab Street. Entre els gegantins centres comercials que converteixen la megalòpolis en una destinació de shopping de primer ordre, i les petites botigues dels ethnic quarters, o barris de les diferents minories que componen la ciutat.

    Si us podeu escapar a Xina no podeu tornar sense haver estat a la ciutat de Hong Kong. Visitar la ex-colònia britànica ens oferirà una visió totalment diferent de la Xina tradicional. Hong Kong és un dels motors econòmics de la Xina i la seva ciutat més moderna.

    Hong Kong

    Es diu d’ella que és una ciutat que no dorm, es tracta d’una metropoli amb desenes de visites d’oci i culturals, amb desenes de mercats i mercats de carrer i amb un skyline que deixa en segon pla al de ciutats com Nova York. La imatge que ofereix la Badia Victòria il·luminada i contemplar l’espectacle Symphony of Lights és una de les raons de pes per viatjar i gaudir Hong Kong.

    Començant per San Francisco, Kipling també va viatjar cap al nord d’Estats Units, concretament a Portland, Seattle, Washington; i a Victòria i Vancouver al Canadà. Entrant de nou als Estats Units va viatjar al Parc Nacional de Yellowstone; Salt Lake City; i, cap a l’est, a Omaha, Nebraska i Chicago; després a un tranquil poble indi al Riu Monongahela; i finalment a Elmira, Nova York, on va conèixer Mark Twain, sentint-se meravellat per la seva presència.

    La ciutat d’Elmira va ser fundada el 1864, és una ciutat situada al comtat de Chemung a l’estat nord-americà de Nova York i no s’ha de confondre amb les dues existents al Canadà amb el mateix nom, així com també d’altres als EEUU als estats de California, Michigan, Indiana i Misouri.

    Catedral de LiverpoolDesprés va creuar l’Atlàntic, arribant a Liverpool l’octubre de 1889 per fer el seu debut en el món literari londinenc amb una excel·lent acollida.

    El nom de Liverpool evoca imatges de la seva gloriosa història marítima, el seu patrimoni musical sense igual, dos dels grans equips de la primera divisió anglesa com el Liverpool i l’Everton, i dues catedrals majestuosament diferents.

    A més de diversos llocs emblemàtics com The Cavern que no cal deixar de veure si voleu visitar aquesta ciutat del nord-oest d’Anglaterra que viu des de l’any 2008 un apassionant renaixement, iniciat per l’èxit del seu any com a capital europea de la cultura.

    Llibres

  • El llibre de la selva
  • Poemas
  • Precisament així : històries per als nens i per als qui estimen els nens
  • Richard Kipling: 1907
  • Els Gossos rojos i L’ankus del rei
  • Kim
  • Contes senzills
  • Capitans valents
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    31è FIMPT

    Aquesta setmana arriba una nova edició del festival que representa una manera d’entendre els esdeveniments musicals i artístics vinculada a la cultura pròpia de l’entorn, a la seva tradició, als veïns de la localitat i la comarca, també als nous visitants del país. És un festival on podem gaudir anualment de les excel·lències musicals que arriben de territoris diversos i sovint llunyans però que es fan molt propers durant cada edició del Festival Internacional de Música Popular i Tradicional.

    Ialma
    Divendres, 15 a les 21.30 h a l’Auditori Eduard Toldrà.

    Ialma són un grup format per 5 dones cantareiras: Magali, Marisol, Natàlia, Núria i Verónica. Tot i que són residents a Brussel.les, segueixen mantenint una connexió vital amb Galícia, la seva terra d’origen i principal font d’inspiració artística.

    El seu so es barreja amb melodies i arranjaments més moderns, i dóna com a resultat unes cançons molt fresques i alegres, en una combinació intel·ligent entre trdició i contemporaneïtat.

    Chico Trujillo
    Divendres, 15 a les 23.00 h. a la Plaça de la Vila.

    Arriba el temps per a la festa des del continent americà. Una amalgama de ritmes ètnics en la qual la cúmbia colombiana és especiada amb música tropical i ska, i amanida amb una gran sentit de l’humor i unes lletres ben directes.

    Mikie Smyth
    Dissabte, 16 a les 16.00 h. al Foment Vilanoví.

    Ens visita un jove gaiter irlandès arribat des de Dublín. Va començar a aprendre el seu instrument -uillean pipes- quan tenia nou anys al Pipers Club de Hanrietta Street. Amb mestres de gran nivell com Andy Conroy o Colm De Brun ha guanyat molts premis a Irlanda. S’atreveix amb clàssic escassament enregistrats assolint un estil distintiu.

    Bojana Nikolic
    Dissabte, 16 a les 21.30h a l’Auditori Eduard Toldrà.

    Bojana és un exemple de tendresa desafiadora de virilitats. Demostra com des d’una òptica jove es pot dur a terme un treball magnífic d’investigació etnomusicològica i pràctica sobre el repertori vocal dels Balcans.

    Sabor de Gràcia
    Diumenge, 17 a la 01.00 h. a la Plaça de la Vila (nit de dissabte).

    És un dels grups més destacats de la rumba catalana, una forma musical popular d’arrels gitanes amb la confluència de dues tradicions com són la flamenca i l’afrocubana.

    Peret
    Diumenge, 17 a les 20.00 h. a la Plaça de la Vila.

    La rumba és per ballar. Aquesta definició és esplèndida per l’obra que ha creat durant cinquanta anys el rei de la rumba, convertint-se en un cronista que ha arribat a la gent. La seva síntesi de mambo, rock i flamenc el va convertir en una figura absolutament popular de la rumba catalana.

    Neila Benbey
    Diumenge, 17 a les 22.00 h. a l’Auditori Eduard Toldrà.

    De la seva veu destaca la dolcesa que emana i que embriaga fins i tot a l’orella més escéptica. El seu darrer treball ens proposa un viatge al cor d’Algèria per mostrar-nos grans clàssics de la música popular magrebina amb una gran originalitat.

    Sharon Shannon
    Diumenge, 17 a les 23.30 h a la Plaça de la Vila.

    La cloenda del festival serà a càrrec de la brillant acordionista que ha compartit banda i escenari amb formacions de la talla dels Waterboys o treballs amb Jackson Browne. Sharon ha begut d’influències que abasten el reggae, els ritmes bretons, el cajun, els aires gitanos o les aromes nòrdiques.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Islàndia

    Islàndia

    Islàndia és un lloc increïblement bonic si t’agrada el paisatge estrany i desolat. Perquè és tan a prop del Cercle Polar Àrtic que la quantitat de llum varia dramàticament segons la temporada. El sol es posa breument cada nit al juny, però no es completa foscor abans que surti de nou. En els equinoccis de març i setembre, els dies i les nits són d’aproximadament la mateixa longitud, com en altres parts del món. Si vas al desembre, és gairebé 20 hores de foscor.

    L’estiu és sens dubte el millor moment per anar, i tot i així el trànsit de turistes segueix sent lleu. El sol de mitjanit és una vista bella i un definitivament no es pot perdre. És fàcil desorientar-se quan el sol encara està alt al cel a les 11 de la “nit”. És una visita obligada per a tot aquell viatger que vulgui gaudir d’una natura en estat salvatge amb cascades espectaculars, glaceres imponents, fenòmens geològics sorprenents; amb balenes i frarets per tot arreu.

    Pormork i els boscos de Thor.

    El Bosc de Thor està a 130 km al sud-est de Reykjavik. Thorsmork és una de les perles més brillants enfilades en les belles àrees que té Islàndia. Envoltat per aspres i belles muntanyes, glaceres i rius glaceres, decorada amb petits bedolls arrugats i brunzits dels rierols. Molts han tractat de descriure l’encant d’aquesta àrea.

    Boscos de Thor

    Thorsmork està envoltat per glaceres excepte en la seva vessant sud, on s’estén el desert de sorra negra. A les terres altes del seu interior es troben boscos i estranys fenòmens termals. És ideal per a ser excursionisme, però a l’estiu s’omple altres i es converteix en un lloc sorollós on els refugis solen estar totalment plens.

    Triangle d’Or

    GullfosA penes a cinquanta quilòmetres al nord-est de la capital d’Islàndia, es troba l’impressionant trio de meravelles geològiques de l’interior islandès, conegudes com el Triangle d’Or, conformat per la vall de Thingvellir, la cascada de Gullfoss i les surgències de Geysir.

    En un país ple de cataractes precioses, hi ha cert acord entre visitants i forans a considerar la de Gullfoss com el salt d’aigua més espectacular. En Gullfoss, el brau curs del riu Hvítá queda interromput per una doble caiguda de més de trenta metres que, amb el pas del temps, ha confeccionat un paisatge únic, emmarcat per columnes de basalt. Els dies assolellats s’observa l’arc de Sant Martí que travessa la cascada.

    Molt a prop d’allí es troba Geysir, una de les zones d’activitat termal més activa del planeta; va donar el nom genèric a aquests misteriosos raigs d’aigua calenta que la terra sembla escopir, els guèisers. Del Gran Geysir queda poc, però el seu hereu Strokkur llança una columna de líquid bullent fins a vint metres d’altura, cada cinc o deu minuts. Com si el programés un mecanisme secret, el procés es repeteix de dia i de nit: primer es forma una bombolla que va creixent fins explotar. El vapor que desprenen els tolls de fang i les deus d’aigua calenta donen al lloc un aspecte fantasmagòric

    ThingvellirLa mateixa pista que uneix Geysir amb Reykjavik travessa l’enclavament més significatiu de la història d’Islàndia, Thingvellir. És una extensa plana situada als peus de la gran bretxa que separa les plaques continentals europea i americana, l’anomenada falla atlàntica. En aquest lloc es va reunir el Parlament islandès durant nou-cents anys fins que, el 1798, va ser traslladat a la capital, aquí es va proclamar la independència de Dinamarca el 1944. Sempre ha estat el centre del país i cada vegada que se celebra un esdeveniment a nivell nacional, milers de persones es congreguen en aquest lloc.

    Reykjavik

    La capital d’Islàndia significa badia fumejant i és també la capital més septentrional del món.
    És una ciutat plàcida, amb carrers amples i extenses zones verdes que, a l’estiu, solen acollir multitud d’activitats. El soroll, el trànsit i la contaminació no formen part del paisatge de la capital, al contrari, Reykjavík conserva l’ambient del seu recent passat com a comunitat rural, amb acolorides cases i parcs urbans que són autèntics jardins.

    Reykjavik

    Quan els colons víkings van arribar a Islàndia, van portar amb si la seva mitologia nòrdica i celta, poblada de venjatius déus, valents prínceps i aterridors trolls. Aquests últims són un dels més temibles membres de la mitologia islandesa, i són representats com diabòlics gegants o com a éssers salvatges semblants als humans que viuen sota la terra en turons, coves o turons. Després de diverses generacions vivint envoltats per l’espectacular paisatge i els oceans, s’han afegit altres contes i personatges amb un sabor exclusivament islandès. Ara és potser el moment de descobrir-ho…

    Landsbókasafn Islands – Háskólabókasafn és la biblioteca nacional d’Islàndia, que també funciona com biblioteca universitària. Va ser fundada l’1 de desembre de 1994 a Reykjavik, Islàndia, amb la fusió de l’antiga Biblioteca Nacional, Landsbókasafn Íslands i la Biblioteca de la Universitat. És de la més gran Biblioteca d’Islàndia amb prop d’un milió d’articles en diverses col·leccions.

    L’edifici de la biblioteca principal es diu Þjóðarbókhlaðan. Es tracta d’un prominent edifici de vermell i blanc de 13.000 metres quadrats (140.000 peus quadrats) prop del campus principal de la Universitat d’Islàndia i el Museu Nacional d’Islàndia.
    Veure el mapa de Reykjavik

    Reykjavik

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Tramuntana, de Xavier Moret

    Tramuntana. Xavier Moret Xavier Moret va néixer a Barcelona el 1952. És reporter especialitzat en viatges del diari El Periódico, i va ser anteriorment redactor de La Vanguardia i d’El País. Ha publicat a les revistes National Geographic, Geo, Altaïr i Siete Leguas.

    Ha escrit llibres de viatges, assaig, novel·les… L’any 1997 va publicar Qui paga, mana que va suposar l’aparició del detectiu alternatiu Max Riera, que repetiria a Zanzíbar pot esperar i L’home que adorava la Janis Joplin. Moret el recupera ara en el seu últim llibre: Tramuntana.

    Som a l’estiu i Max Riera fuig de la plaça Reial per instal·lar-se a l’Empordà, concretament als afores de Vilator per passar els mesos de calor i mandrejar pels racons aparentment tranquils d’aquesta zona. Ja s’imagina escarxofat a l’hamaca deixant lliscar les hores quan rep l’encàrrec del seu editor d’escriure una novel·la negra ambientada a l’Empordà.

    Alhora, una rossa que tomba d’esquenes li demana que investigui la mort sospitosa d’una noia que han trobat al bosc. A poc a poc es veurà immers en una història en la qual res no és el que sembla ni ningú és qui diu que és. Enlluernat per la rossa, i atrapat en una xarxa de mentides que no pot desvelar, en Max Riera passarà un estiu menys plàcid del que esperava.

    Aquestes són les pistes del nou cas d’aquest detectiu sui generis, “supervivent dels temps hippies”, un cas en què, per primera vegada, abandona la ciutat per situar l’acció al camp: “Hem arribat a la globalització dels crims i, per tant, ja poden passar tant a Nova York com a Barcelona i a l’Empordà, on, lluny de la imatge idíl·lica que en va donar Joan Maragall, hi passa de tot, hi ha puticlubs, màfies, contrabans múltiples, drogues…”

    Títols de l’inspector Max Riera a la Biblioteca:

    Llibres

  • Qui paga, mana
  • Tramuntana
  • Zanzíbar pot esperar
  • L’home que adorava la Janis Joplin

  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La fille du puisatier, de Marcel Pagnol

    La première fois que Pagnol et Fernandel se rencontrent (les deux ayant grandi Fernandelà Marseille, dans le même quartier, ayant conquis la gloire à Paris au début du vingtième siècle, sur les planches du Boulevard):

    “Tu as du génie”, lui dit Pagnol.
    “C’est bête de penser qu’on a vécu si longtemps si près l’un de l’autre et qu’on ne s’est jamais rencontrés”, lui répond Fernandel.
    “On s’est sûrement rencontrés, mais on ne pouvait pas se reconnaître puisqu’on ne se connaissait pas! Mais maintenant on ne se quitte plus puisqu’on est des amis d’enfance!”

    “Pagnol, c’est un menteur de charme!”

    Marcel PagnolVoilà comment Fernandel, un des acteurs les plus populaires du cinéma français à qui il vouait une admiration sans limites se plaisait à le décrire.

    Il faut dire que notre adorable artiste tragique-comique, monstre de la scène, pour qui Pagnol écrivit tant, avait bien trop raison car Marcel avait un don, le don de savoir toucher les cœurs avec sa tendresse, son humour, sa façon d’être mais aussi sa rigueur au travail qui provoquera -hélas- entre eux un malentendu qui ternira leur amitié.

    C’est un des auteurs dramaturge, poète par excellence qui sait dépeindre jusqu’au minime détail l’atmosphère de la Provence, en l’embellissant.

    Il nait à Aubagne, le 28 février 1895 et son génie le fait entrer à l’Académie française à l’âge de 47ans, sa réception fut filmée par Jérôme Tharaud, ce qui constituait une première dans l’histoire de l’Académie française.

    La plupart de ses œuvres sont adapté au cinéma ainsi que celles de Giono et d’Alphonse Daudet. Il met en scène les plus grands acteurs de l’époque comme Jouvet, Raimu, etc., et fonde la revue Fantasio –les futurs Cahiers du Sud.

    Si l’on veut connaitre son autobiographie dans tous les détails (son enfance, adolescence, l’amour qu’il porte à sa famille,) et s’engouffrer dans les paysages bucoliques et les mœurs méridionaux qui ont été sa vie, il faut lire sans aucun doute la trilogie (La Gloire de mon père, Le château de ma Mère et Le temps des secrets).

    Cartell de la primera versió de La fille du puisatier en cinemaLes paroles de ses textes ont le pouvoir de nous transporter “in situ” aux collines, près de Marseille, là ou il est nait. Son style de prose si simple et pourtant si beau nous imprègne de l’âme des gens du midi. Il est trop difficile de ne pas succomber à son charme.

    C’est pour tout cela et pour bien plus que cet été, les membres du Club rendons hommage à Pagnol et à son talent et lisons La fille du puisatier, un de ses nombreux livres qui sortit au cinéma en 1940, pendant l’armistice et sous sa direction avec comme principaux acteurs Josette Day et Fernandel) et qui est réadapté, de nos jours, au grand écran par Daniel Auteuil (directeur) avec Kad Merad et Sabine Azéma (acteurs).

    Marcel Pagnol meurt le 18 avril 1974 mais restera toujours vivant dans nos cœurs.




    Au plaisir de vous revoir et bonne lecture!


    Le livre:


    La fille du puisatierLa fille du puisatier
    est une adorable jeune fille qui a des manières de princesse et qui fait l’admiration de son père.

    Elle mène une vie paisible jusqu’au moment où l’amour sonne à sa porte et elle s’éprend d’un pilote de chasse à qui, elle se donnera une nuit, au clair de lune, le vent soufflant dans ses beaux cheveux et dans le marc idyllique du beau paysage de campagne de la Provence.
    Les deux amoureux se donnent rendez-vous pour une autre rencontre mais Jacques est envoyé précipitamment au Front et ne peut l’avertir.

    A partir d’ici commence le drame. Différence de milieux sociaux, mœurs sociales de l’époque, valeurs personnelles….

    Esther Bruna
    Club de Francès.

    6 comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »