Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per abril, 2011

Voces que susurran, de John Connolly

John Connolly. Voces que susurranJohn Connolly (Dublín, 1968) va estudiar filologia anglesa al Trinity College de Dublín i periodisme a la Dublin City University. Va ser funcionari a l’Administració local i va treballar com a noi per a tot en els magatzems Harrod’s de Londres, i també com a cambrer, abans de col·laborar amb l’Irish Times, per al qual segueix escrivint.

Viu a Dublín, però passa part de l’any als Estats Units, on es desenvolupen les seves novel·les. És autor de l’aclamada sèrie de novel·les policíaques protagonitzades pel detectiu Charlie Parker, totes elles publicades per Tusquets Editors: Todo el que muere (Shamus Award 2000), El poder de las tinieblas, Perfil asesino, El camino blanco (Barry Award 2003), El ángel negro, Los atormentados, Els Homes de la Dalla i Los amantes.

A Voces que susurran, el novè títol de la sèrie, el detectiu Parker explora el traumàtic món dels soldats que retornen de la guerra, alhora que es veu embolicat, un cop més, en les xarxes que entreteixeixen els aterridors éssers fantasmals que el assetgen sense treva.

L’acció se situa al maig de 2009. Pocs mesos després del seu retorn de l’Iraq, el jove soldat Damien Patchett se suïcida disparant amb un revòlver durant un passeig. El seu pare, Bennett Patchett, que sospita que alguna cosa tèrbola s’amaga darrera de la seva mort, va a veure el detectiu privat Charlie Parker per demanar-li que ho investigui.

Estranyament, aquest mateix dia, un agent de policia ha aparegut mort al costat de les ruïnes calcinades del sinistre bar Blue Moon. En les seves indagacions, Parker aviat descobrirà que Patchett formava part d’un grup d’ex combatents desencantats que creuen sovint la frontera entre Maine i Canadà, un lloc propici per al tràfic no només de drogues, sinó també d’alcohol, persones i diners.

Mentrestant, un misteriós ancià, malalt però capaç d’una violència despietada, s’acosta a Maine a la recerca de venjança. Charlie Parker necessitarà l’ajuda dels seus amics Louis i Àngel. Tot i així, haurà de veure amb un ésser a qui tem més que a cap altre.

Llibres

  • Los amantes
  • El ángel negro
  • Los atormentados
  • Los hombres de la guadaña
  • Els Homes de la Dalla
  • El libro de las cosas perdidas
  • El poder de las tinieblas
  • Las puertas del infierno
  • Todo el que muere
  • Els turmentats
  • The unquiet
  • Voces que susurran

  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El metge de Noah Gordon

    25 anys de El MetgeEs commemoren els 25 anys de la publicació de la que molts consideren la millor obra de Noah Gordon i que forma part d’una trilogia juntament amb Chaman i La Doctora Cole.

    L’autor americà relata la història de Rob Cole, des del moment en què va quedar orfe. El nen és pres com aprenent per un barber cirurgià. Fent ús d’espectacles i malabarismes recorren junts l’Anglaterra medieval (segle XI) de poble en poble, guarint i venent la Panacea Universal, un remei miracle, fins que el noi es fa adult i el barber mor.

    Rob Col anhela aprofundir els seus coneixements i decideix viatjar a Pèrsia per estudiar a la millor escola de l’època, sota la direcció del metge erudit Avicena, que estava experimentant amb les primers tractaments de la medicina moderna. Sabent que els cristians no eren acceptats, Rob aprèn el farsi i es fa passar per jueu. Entre tal amalgama de coneixements i cultures, la novel·la es converteix en un al.legat a la convivència entre diferents creences i conviccions, ja que es fa evident de compartir saviesa sobre qualsevol tema repercuteix positivament en la societat que la comparteix

    Noah Gordon manifesta que quan va escriure el llibre no tenia diners per viatjar pels llocs que ell tan bé descriu. Durant un any va investigar a les biblioteques a la recerca de documents i mapes antics viatjant amb la seva imaginació. Li va prendre quatre anys concloure la seva novel.la.

    Ha obtingut grans èxits al llarg de la seva carrera com a escriptor, a més de la ja esmentada trilogia de la família Cole, ha escrit també L’últim jueu i El rabí també fent referència al poble hebreu, El celler, ambientada a Espanya en l’època de la fil·loxera, El diamant de Jerusalem i El comitè de la mort, entre moltes altres.

    El metge s’estrena als cinemes al 2012

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Guia Adults Sant Jordi 2011

    Us oferim les novetats de Sant Jordi que a partir d’avui ja podeu agafar en préstec a la Xarxa de Biblioteques de Vilanova i la Geltrú.

    blanc.jpg

    blanc.jpg

    Si voleu imprimir-la, cliqueu aquí.

    Us recordem que amb el catàleg de la biblioteca podeu reservar on line els títols que estan agafats en préstec.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Guia Infantil Sant Jordi 2011

    Us presentem les novetats infantils de les biblioteques municipals de la ciutat per aquest Sant Jordi.

    blanc.jpg

    blanc.jpg

    Si voleu imprimir-la, cliqueu aquí.

    Us recordem que amb el catàleg de la biblioteca podeu reservar on line els títols que estan agafats en préstec.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El campo del alfarero, d’Andrea Camilleri

    El campo del alfarero. Andrea CamilleriAndrea Camilleri és un guionista, director teatral i televisiu, i novel·lista italià. Va néixer a Porto Empedocle el 6 de setembre de 1925.

    Ha publicat assajos, cròniques i diverses narracions ambientades en la Sicília de la segona meitat del segle XIX. Però, a partir del 1994, amb la creació del comissari Salvo Montalbano (nom triat com a homenatge a l’escriptor barceloní Manuel Vázquez Montalbán) i la seva sèrie de novel·les policíaques, aquest autor es va convertir en un dels escriptors de més èxit al seu país. El personatge va passar a ser gairebé un heroi nacional a Itàlia i ha protagonitzat una sèrie de televisió supervisada pel seu creador.

    El 1978 va publicar El curs de les coses, la primera d’una sèrie de novel·les històriques ambientades a la Sicília del segle XIX. El 1980, a Un fil de fum, ja apareix la ciutat imaginària de Vigata, que protagonitzarà més endavant la saga policíaca de Montalbano.

    El 1994 crea el personatge de Salvo Montalbano, l’entranyable comissari sicilià protagonista d’una sèrie que en l’actualitat consta de disset novel·les. Tots els seus llibres ocupen habitualment el primer lloc en les principals llistes d’èxits italianes. Andrea Camilleri és avui l’escriptor més popular d’Itàlia i un dels autors més llegits d’Europa.

    A El campo del alfarero, per primera vegada, Salvo Montalbano sent la punxada de la traïció. Aquesta nova entrega de la sèrie protagonitzada pel comissari, és una història d’enganys i de traïció als traïdors. En ella, el cèlebre protagonista, que ha afegit al seu humor sorneguer unes gotes de malenconia, trobarà sorprenents i inesperats aliats.

    En els pedregosos voltants del terme de Pizzutello, la pluja de tardor ha tornat a la llum un cadàver amb els signes d’haver estat ajusticiat per traïció. Sense empremtes dactilars, sense dents, i amb la cara desfibril assegurat, sembla impossible identificar la víctima, les característiques no es corresponen amb les de cap desaparegut.

    De manera contrària al seu comportament habitual, Mimì Augello insisteix en fer-se càrrec del cas ell sol, però el comissari Montalbano, tot i patir els molestos xacres del pas del temps, es resisteix a cedir les regnes. La seva infalible intuïció el porta a seguir endavant sense baixar la guàrdia.

    No triga a aparèixer en escena una dona molt atractiva, una experta seductora, la colombiana Dolores Alfano, que denuncia la desaparició del seu marit, de qui va deixar de tenir notícies poc abans que aquest embarqués cap Sud-amèrica.

    De manera gradual i gairebé imperceptible, dos casos en aparença distants comencen a mostrar els llaços que els uneixen. El comissari Montalbano haurà de escalfar el cap davant les líptiques premonicions que destil.len els seus malsons nocturnes, i valer-se de tot el seu enginy per desvetllar la trama oculta de la traïció d’un col·laborador i amic irrenunciable. Ho aconseguirà fent gala d’una habilitat sublim, enganyant a qui vol enganyar, rebatent les falsedats amb noves falsedats. I al final, el veritable tarannà del comissari es posa de manifest quan lliura la glòria a altres per lleialtat a qui estima.

    Potser la vida no sigui tan absurda, després de tot.

    Andrea Camilleri celebra els tretze milions de llibres venuts, traduïts a més de 30 països de tot el món: el “fenomen Camilleri” no s’atura i el seu inspector Montalbano s’ha convertit en l’estrella d’una sèrie de televisió de la història:

    Llibres

  • Las alas de la esfinge
  • El campo del alfarero
  • El color del sol
  • Il Commissario Montalbano : le prime indagini
  • La concessió del telèfon
  • El curs de les coses
  • La desaparición de Patò
  • L’estació de la caça
  • Un fil de fum
  • Foguerada d’agost
  • La forma de l’aigua
  • El gos de terracota
  • El lladre dels pastissets
  • La lluna de paper
  • Un mes amb Montalbano
  • Un mese amb Montalbano
  • El movimiento del caballo
  • La muerte de Amalia Sacerdote
  • No sabeu pas : els amics, els enemics, la màfia
  • El olor de la noche
  • Las ovejas y el pastor
  • La paciencia de la araña
  • La pensión de Eva
  • La pista de Arena
  • La presa de Macallè
  • Privado de título
  • La veu del violí
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Quan va despertar…

    Moqueta vermella, cadires entapissades de vermell, làmpades vermelles, parets pintades de vermell. Només els enormes quadres de colors pastel i els tapetes verds de les taules s’atreveixen a desafiar el vermell absolut que ens envolta. En contrast amb l’eixordadora sala de màquines escurabutxaques que acabem de travessar, la sala de joc del Casino del Castell de Peralada es podria confondre amb el claustre d’un convent de clausura. En Pere de la Barca, que minuts abans governava el timó de la llanxa com si fos l’amo dels set mars, ara es mou per la sala com un pop fora de l’aigua. Sense la seva inseparable capa negra, que els guàrdies l’han obligat a deixar al guarda-roba de l’entrada, i vestit amb esmòquing i camisa blanca, sembla més un pingüí marejat que un escriptor de renom internacional.

    - Andreu, vols ensenyar les cartes sí o no?

    - Què passa, Lletraferit, se t’ha menjat la llengua el gat?

    Flor imperial«Andreu… Lletraferit?» Com en una pel·lícula del circuit independent, giro el cap a poc a poc. La meva mirada es fixa en la taula que hi ha en un extrem de la sala. El tapeta verd està cobert d’ampolles buides i copes mig plenes. A una certa distància, una dotzena d’homes i dones segueixen l’espectacle sense perdre’s ni una coma. Només hi ha tres persones assegudes al voltant de la taula: una noia d’escot prominent, que sembla voler-se menjar els seus adversaris amb les ninetes dels ulls, un home rodanxó que es mira la noia amb lascívia i l’Andreu Lletraferit amb ulleres de sol. Per fi! Sento com una onada immensa d’alegria s’apodera del meu cos. L’he trobat! Per fi l’he trobat! Per fi! Avanço un parell de passos per acostar-me a l’Andreu, però en Pere de la Barca s’interposa en el meu camí i m’atura amb un gest enèrgic

    - Es pot…?! – la protesta mor en els meus llavis en adonar-me que les mans de l’Andreu tremolen com unes castanyoles, unes mans pàl·lides i esquelètiques que semblen més pròpies d’un cadàver que no pas d’un ésser que encara respiri.

    - Lletraferit, ensenya les cartes! – exigeix la noia de l’escot.

    L’Andreu respira a fons i descobreix les seves cartes: una A, una K, una Q, una J i un 10; cinc cartes de trèvols. Una exclamació de sorpresa s’escapa dels llavis de tots els presents.

    - Una flor imperial?! – xiscla l’home rodanxó aixecant-se d’un bot.

    - Guanya el senyor Lletraferit – sentencia el croupier.

    L’Andreu recull les fitxes que ha guanyat sense obrir la boca, visiblement més pàl·lid del que estava trenta segons abans.

    - Has fet trampes! – sentencia la noia.

    L’Andreu atura el gest en sec.

    Llanxa- Perdó? – pregunta el croupier.

    - Li dic que ha fet trampes!

    - Jo no… Jo no he… – quequeja l’Andreu, retrocedint sota la fúria de la noia -. Jo no he fet…

    L’home s’entrebanca amb les seves pròpies cames i cau estès a terra. Un eixam de cartes de tots els números i colors fuig de les seves butxaques i s’escampen al seu voltant. Abans que ningú pugui reaccionar, en Pere de la Barca es carrega l’Andreu Lletraferit a l’espatlla i comença a córrer cap al jardí.

    - Corre! – m’ordena en passar rabent pel meu costat.

    Davant de la mirada assassina de tots els presents, em poso a córrer amb tota la força de les meves cames.

    - Atrapeu-los!

    - Es pot saber què està passant?! – xisclo en sentir l’exèrcit de guàrdies que ens trepitja els talons.

    - Corre i calla! – m’etziba l’escriptor girant per una cantonada a l’últim minut.

    Els seus passos es dirigeixen en ziga-zagues en direcció a la claveguera de la que hem sortit minuts abans. Sense necessitat que em diguin res, em llenço sobre la trapa i l’aixeco com si fos feta de cotó fluix. En Pere de la Barca baixa per les escales metàl·liques carregant l’Andreu i em llenço al seu darrere. Abans de tornar a col·locar la trapa a lloc, tinc el temps just de veure com l’home del somriure sardònic de Sant Ferran apareix per la cantonada capitanejant els guàrdies, amb una pistola a la mà que apunta en la meva direcció.

    Augusto MonterrosoL’escriptor engega el motor de la llanxa i s’allunya de l’escala a tota velocitat. L’Andreu ha quedat abandonat sobre el terra de l’embarcació en una posició estrambòtica, com una nina espatllada. No sabria dir si dorm o si s’ha desmaiat. Al cap d’uns minuts que se’m fan eterns, en Pere de la Barca alenteix la velocitat i s’atura del tot. Calla i escolta. Ni un motor, ni un crit. Ni rastre dels nostres perseguidors.

    - Què està passant?! – pregunto amb una nota de pànic que fins i tot a mi em m’espanta.

    - Has llegit mai a Augusto Monterroso? – em pregunta ajupint-se al costat de l’Andreu i col·locant-lo en una posició més confortable -. «Quan va despertar, el dinosaure encara era allà.»

    Es pot saber què s’empatolla?! I el què és pitjor, per què em sembla que no augura res de bo? Mentre recupero el ritme cardíac, us animeu a escriure un últim relat de fantasia? Segur que sí! Teniu 500 paraules per construir un relat inspirat en el misteriós microrelat de Monterroso: expliqueu un somni, hi ha de sortir un pop i un bruixot i, al final, el protagonista s’ha de despertar amb un sotrac al niu d’una dragona.

    Ens veiem d’aquí a quinze dies!

    M.T. Saborit.
    Taller d’Escriptura Negre Virtual.

    11 comentaris

    XXIX Saló del Còmic de Barcelona

    Cartell del XXIX Saló del Còmic
    La 29a edició del Saló del Còmic de Barcelona s’està celebrant des d’avui dijous 14 i fins al 17 d’abril en el Palau número 8 de la Fira de Barcelona.

    El Saló va néixer l’any 1981, i des de llavors no ha deixat de crèixer a tots els nivells constituint una important referència per al sector fins al punt que la major quantitat de novetats s’editen coincidint amb aquest esdeveniment.

    Un autor espanyol és l’encarregat de realitzar el cartell del Saló. En aquesta ocasió ha estat Rubén Pellejero, guanayador del Gran Premi de 2010, que ha dibuixat a Dieter Lumpen, un dels seus personatges més famosos, observant un mar de vinyetes on es poden endevinar a Superman, Tintin, Conan, l’Eternauta o Batman.

    Tarzan, els zombis i el 23F, protagonistes del Saló del CòmicEntre els principals protagonistes d’aquesta nova edició trobem al personatge de Tarzan com una de les seves estrelles. L’exposició fa un recorregut per les adaptacions al còmic del popular personatge creat per Edgard Rice Burroughs, que té en els treballs de Harold Foster i Burne Hogarth les seves versions més brillants.

    El conjunt d’exposicions que ens trobarem és pot considerar extraordinaria, entre d’altres trobem una mostra dedicada als zombis, també com el còmic ha reflectit el 23-F, o com els gats són retratats en les vinyetes, a més d’altres que ens tocarà descobrir quan fem la nostra visita.

    Cal destacar la presència d’un gran nombre d’autors francesos com Annie Goetzinger, elegant autora coneguda aquí per la seva obra Felina amb guió de Víctor Mora. També la presència d’Emile Bravo, dibuixant de Spirou; Pierre Alary, que presenta Simbad; Amsallem Baptiste, il·lustrador del llibre Dino i Pau; Jean-Marc Troubet Troubs, coautor amb Edmund Badoin del còmic Visca la vida que retrata els assassinats de dones a Ciudad Juárez; i Fabien Bedouel, una jove promesa que dibuixa la sèrie Un llarg destinació de sang.

    D’altra banda, també es comptarà amb la presència del mexicà Tony Sandoval, autor entre d’altres títols d’El cadàver i el sofà.

    Solidaritat amb JapóEl Saló també ha organitzat un espai solidari amb Japó que mostrarà una exposició de dibuixos de mangakes espanyols en homenatge al poble japonès que subhasten a internet per donar la recaptació a organitzacions humanitàries japoneses. També s’ubicaran dos llibres de signatures per a què tothom que ho desitgi pugui expressar la seva solidaritat.

    A més, es faran tallers de manga i origami, i hi haurà una taula rodona amb Marc Bernabé, traductor de japonès i autor de diversos llibres sobre l’aprenentatge de l’idioma a través del manga, i que ha viscut en primera persona la tragèdia.

    Les àrees de jocs d’estratègia, l’espai de videojocs, els tallers, les actuacions musicals a l’escenari o les presentacions de novetats i conferències completen el programa d’aquesta edició.

    Finalment, com a novetat s’ha presentat el conveni que permetrà a tots els usuaris que tinguin un carnet de qualsevol biblioteca pública catalana gaudir d’una entrada del Saló al preu de 4 euros. El conveni inclou altres iniciatives per aconseguir que el còmic guanyi espai en les biblioteques en el futur. No hi falteu!

    Saló Internacional del Còmic de Barcelona.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Contracepció hormonal d’emergència

    El dia abans La contracepció hormonal d’emergència és un tractament per evitar l’embaràs després d’una relació sexual coital sense mètodes anticonceptius o en el cas de no haver-los utilitzat correctament.

    S’ha d’emprar en situacions d’urgència real que suposen un risc d’embaràs no desitjat, independentment del moment del cicle menstrual en què hagi tingut lloc aquesta relació sexual. Els efectes adversos més freqüents són els gastrointestinals, que es redueixen si s’administra un antiemètic. Però pot aparèixer dolor als pits, mal de cap i alteracions en el cicle menstrual.

    No protegeix per a la resta del cicle i per tant, s’ha de continuar amb un altre mètode anticonceptiu.

    Amb la contracepció d’emergència no es produeix la interrupció de l’embaràs ja establert, i tampoc s’ha descrit afectació fetal.

    Una de les coses més importants a recordar és que aquest mètode no protegeix de les infeccions sexuals tipus VIH, sífilis, hepatitis…

    Està indicat utilitzar-la en els casos següents:

    - Relacions sexuals amb penetració sense mètode contraceptiu.

    - Ús incorrecte del preservatiu: ruptura, caducitat, retenció del preservatiu a la vagina en retirar-lo, penetracions dins la vagina abans de col·locar el preservatiu, etc.

    - Oblits de contraceptius hormonals orals.

    - Relacions sexuals amb penetració si estàs prenent contraceptius hormonals orals i fàrmacs que redueixin la seva efectivitat (consulta al professional sanitari).

    - Expulsió del dispositiu intrauterí en les 72 hores següents a una relació sexual amb penetració.

    - Expulsió o ús incorrecte de l’anella vaginal: retirada de l’anella durant més de tres hores en qualsevol moment dels 21 dies en què ha d’estar inserida, o període de més de 7 dies sense anella entre la seva retirada i la reinserció de la nova anella contraceptiva.

    - Oblit de més de 3 dies del pegat hormonal.

    - Violació.

    Què cal fer?Cal prendre els comprimits el més aviat possible i abans de les 72 hores (3 dies) després de la relació sexual coital amb risc d’embaràs. De tota manera, tot i que disminueix bastant la seva eficàcia, pot ser útil fins a les 120 hores (5 dies).

    Una dosi única (2 comprimits junts), al més aviat possible. Si prens els comprimits amb algun aliment els pots digerir millor. Si vomites abans que hagin passat 3 hores de la presa dels comprimits, cal fer tractament per als vòmits i tornar-te’ls a prendre. En cas que tornis a vomitar durant les 3 hores següents de la repetició de la dosi, cal que consultis un professional.

    Aquest tractament falla poques vegades, però no sempre evita l’embaràs. La regla ha de venir, com a màxim, 3 setmanes després del tractament. Si no és així, t’has de fer una prova d’embaràs. Encara que et vingui la regla normalment, si desitges informació sobre mètodes contraceptius, és convenient que consultis un professional.

    Dra. Moreno Lorente.
    Medicina familiar i comunitària.

    No hi ha comentaris

    Com aconseguir-la

    Pots aconseguir la contracepció hormonal d’emergència en els llocs següents:

    Contracepció hormonal d’emergència- Centres de salut. Et pot proporcionar el tractament el o la professional de medicina de família, pediatria o infermeria.

    - Unitats d’atenció a la salut sexual i reproductiva dels centres d’atenció primària. Et pot proporcionar el tractament el llevador/a o el ginecòleg/òloga.

    - Centres d’atenció continuada. Servei dels caps de setmana o nits.

    - Hospitals i serveis d’urgències hospitalaris. Et pot proporcionar el tractament tant el servei de ginecologia com el d’urgències, però pensa que en els serveis d’urgències pots tenir més dificultats a causa de l’elevat nombre de visites que tenen. Intenta evitar l’horari nocturn.

    - Centres de planificació familiar.

    - Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS).

    - Altres centres (oficines de farmàcia).

    Recorda:

    1. A la farmàcia, pots aconseguir-la, ja no requereix la presentació d’una recepta mèdica. El que has de saber es que als centres d’atenció primària o als centres d’atenció a la salut sexual i reproductiva podràs obtenir la pastilla de l’endemà de forma gratuïta. A les farmàcies el pagament corre a càrrec del pacient.

    2. Actualment, en els centres de salut i en les unitats d’atenció a la salut sexual i reproductiva et donaran la píndola perquè la puguis prendre i no hauràs de pagar res. En cas que vagis a un altre centre i et donin una recepta, no tindràs cap problema per obtenir-la, però hauràs de pagar-ne el cost. En qualsevol cas, pots anar-hi sola o acompanyada, com tu ho desitgis.

    3. Pots anar acompanyada d’un amic o amiga més gran que tu o de la teva parella, així es comparteix la vergonya, etc. Normalment, els professionals que us rebran estan acostumats a atendre aquestes demandes i no fan judicis morals. Penseu que no sou els únics.

    4. L’atenció i el tractament són confidencials, com tots els actes mèdics.

    Anell anticonceptiu5. En cas que un professional no te la vulgui receptar, pots demanar-li que et faci un informe del motiu de la seva negativa i de l’alternativa que et proposa (anar a un altre servei, etc.). També pots escriure una queixa en el llibre de reclamacions del centre, exposant què t’ha succeït. Evidentment, hauràs d’anar a un altre centre, servei o professional sanitari que te la recepti o que te la doni. En cap cas et pots quedar sense prendre el tractament.

    6. Dirigeix-te a un centre d’atenció primària que tingui atenció continuada les 24 hores o a l’hospital més proper si es tracta d’un dia festiu.

    7. No està demostrat que hi hagi efectes secundaris si es repeteix, però si s’ha d’utilitzar molt sovint cal plantejar un mètode anticonceptiu que sigui més efectiu per evitar l’embaràs.

    8. En cas de prendre un altre medicament, cal que consultis amb un professional, perquè hi ha alguna medicació que pot interferir en la píndola de l’endemà.

    Més informació:

    http://www.sexejoves.gencat.cat/ics_webjove/emergencia.html

    http://www.gencat.cat/ics/usuaris/campanyes/contracepcio/important.html

    http://www.cedimcat.info/html/es/dir2452/doc26823.html

    http://www.centrejove.org

    http://www.goxoki.com

    http://www.apfcib.org/php/index.php

    Si teniu qualsevol consulta o dubte a fer ja podeu realitzar-la a través d’aquest espai de salut del bloc i us respondré el més aviat possible. Gràcies.

    Dra. Moreno Lorente.
    Medicina familiar i comunitària.

    No hi ha comentaris

    Monika Zgustova

    Monika ZgustovaMonika Zgustova neix a Praga. Estudia literatura comparada als Estats Units i des dels anys vuitanta s’instal·la a Sitges.

    Col·labora de forma habitual en diaris com El País, La Vanguardia i Avui, i també en diferents revistes culturals, tant espanyoles com estrangeres. Ha traduït una quarantena de llibres del txec i del rus (autors com Hrabal, Hasek, Havel, Kundera, Dostoievski, Babel, Ajmátova i Tsvetáieva), traduccions per les quals se li han concedit nombrosos guardons, entre ells el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi de les Lletres Catalanes.

    També és coautora del diccionari rus-català, i ha escrit una biografia novel·lada de Bohumil Hrabal: Els fruits amargs del Jardí de les delícies.

    Ha estrenat i publicat una obra de teatre, és autora del recull de contes Contes de la lluna absent (2010) i de diverses novel·les. Entre elles La dona dels cent somriures (2001), on a partir de la història de tres dones extraordinàries que van viure durant els tres darrers segles, elabora un tríptic novel·lístic que parla de la grandesa de l’amor i la passió, de la bellesa i la tragèdia de la vida i de l’evolució de la dona; Menta fresca amb llimona (2002), una novel·la d’amors, d’erotisme i de passió que fascina per l’atmosfera sensual; La dona silenciosa (2005), on Sylva, una dona enigmàtica i reservada d’origen aristocràtic, comprova en la seva vellesa que poques coses en la vida depenen dels nostres desigs.

    La seva obra s’ha traduït a nou idiomes.

    Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »