Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per maig, 2010

La lucidesa de José Luis Sampedro

José Luis SampedroJosé Luis Sampedro és un d’aquells homes que han arribat a ser savis, i cadascuna de les coses que diu és una autèntica lliçó de vida. Catedràtic d’Estructura Econòmica i d’Ètica, escriptor i humanista, i membre de la Real Academia Española de la Lengua, als seus 93 anys conserva intactes la curiositat i l’energia intel·lectual.

Creu que vivim en un sistema irracional abocat a la barbàrie però continua creient en l’ésser humà i diu que les persones són, en general, millors que el sistema capitalista, “ferotge” en què vivim.

Segons ell, després d’aquesta crisi, el pròxim a curt termini serà una altra crisi ja que opina que aquesta no és una malaltia transitòria. Diu que les societats són ens vius i, com a tals, tenen una trajectòria que acaba esgotant, i el capitalisme, tal com el coneixem, està en els seus últims temps, tot i que ha evolucionat: va començar amb el capitalisme mercantil, va seguir amb el capitalisme industrial, després el financer i ara la globalització.

De tot això i més parla José Luis Sampedro en aquesta entrevista:

DIGUES LA TEVA

  • Creieu que la globalització ha sigut decisiva per arribar a aquesta crisi?
  • Penseu que és cert el risc de l’esgotament dels recursos?
  • Esteu d’acord amb la visió de José Luis Sampedro sobre que la crisi actual en realitat és la crisi d’un sistema?
  • A la Biblioteca podeu trobar aquestes obres de José Luis Sampedro:

    Llibres

  • El amante lesbiano
  • Congreso en Estocolmo
  • Economia humanista: algo más que cifras
  • Escribir es vivir
  • Mar al fondo
  • El mercado y la globalización
  • Octubre, Octubre
  • Real Sitio
  • El río que nos lleva
  • La senda del drago
  • La sonrisa etrusca
  • La vieja sirena
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    4 comentaris

    Llegir en veu alta

    Llegir en veu alta

    Durant segles la pràctica de la lectura es feia en veu alta i es desaconsellava-o es prohibia-la lectura silenciosa. Actualment, aquest tipus de lectura ha anat disminuint en la pràctica corrent, tot i que feliçment, es una exercitació que es manté en les escoles de teatre i en algunes institucions monàstiques d’Occident i d’Orient, on la funció del “lector” segueix sent molt important.

    És possible que en poc temps assistim a un retorn a la lectura en veu alta en les aules. Això és degut a les troballes recents sobre el seu efecte beneficiós en el cervell. Segons sembla, hi ha diferències significatives en l’escorça cerebral entre la lectura silenciosa i la lectura en veu alta, que produeix major activació en ambdós hemisferis cerebrals.

    La lectura oral
    La lectura en veu alta pot ser utilitzada per involucrar l’estudiant mentre escolta de fons al desenvolupament del coneixement, augmentant la seva capacitat de comprensió, i fomentar el pensament crític. Una lectura en veu alta pot ser utilitzada per modelar l’ús d’estratègies de lectura que ajuden a la comprensió. I també el fet d’aprendre a llegir en veu alta suposa educar la veu i la gestualitat per interpretar el text dotant-lo d’una dimensió humana.

    Mercè AnglèsEn realitat, desconeixem si les conclusions a què han arribat els experts faran augmentar els índex de lectura en veu alta, però sí que hem constatat l’interès en aquest tema, atesa l’altíssima assistència al taller que estem fent durant tres setmanes a la Biblioteca i que condueix l’actriu Mercè Anglès.

    No oblidem que saber llegir en veu alta és un art simple i rigorós, que ens permet compartir amb el nostre públic el nostre propi plaer.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Christopher G. Moore

    Christopher G. MooreChristopher G. Moore és un escriptor canadenc establert a Tailàndia, va ser professor de dret en l’University of British Columbia. Va viure a Nova York, on va publicar la seva primera novel·la, després es va traslladar a Londres i finalment va arribar Bangkok on resideix des de fa 17 anys, totalment seduït per la ciutat més bulliciosa d’Àsia.

    Aclamat per la crítica nord-americana des dels seus inicis com a escriptor el 1985, Moore és autor de 18 novel·les entre les quals destaca la sèrie del detectiu privat Vincent Calvino. És el protagonista d’una sèrie de novel·les que van pel tercer capítol i que situen la seva trama al sud est asiàtic i concretament a Bangkok.

    Aquest autor destaca pel seu coneixement a fons amb perspicàcies agudes sobre la part del món sobre el qual ell escriu. “Una de les majors forces de Moore és el seu coneixement d’història del sud-est asiàtic“, va dir Newsweek. Moore és “el nou creador més important de Tailàndia per a una audiència occidental”. A Tailàndia, on Moore ha viscut durant les dues dècades passades, Bangkok el Pal va dir, “parafrasejar a Graham Greene en un altre context, Moore és el nostre home a Bangkok.”

  • Bloc de Christopher G.Moore
  • Web oficial de Vincent Calvino
  • Llibres

  • Hora cero en Phnom Penh
  • Kickboxing en Nirvana
  • Alta infidelidad
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Primavera Sound 2010

    Pet Shop BoysJa torna el festival més emblemàtic de cada primavera al nostre país. En aquesta desena edició que se celebrarà entre el 27 i 29 de maig al Parc del Fòrum de Barcelona hi haurà els millors grups de música del moment. Aquests 10 anys de festival han transcorregut amb una amplia diversitat d’estils i sensibilitats que van des del rock, pop, folk, punk, hardcore, metal, experimentació o música electrònica.

    Per primer cop visitarà aquest festival i com a cap de cartell hi seran els Pet Shop Boys. A més de la banda britànica, altres artistes destacats són Pixies, Pavement, New Age, Wilco, Orbital, Delorean, Liquid Liquid, Dones, Tortoise o Standstill.

    Entre els espanyols i catalans anunciats hi destaquen els madrilenys Cohetes i els catalans Buscuit i Nueva Volcano. El flamenc no es quedarà absent en aquest festival, ja que de la mà de Kiko Veneno s’interpretarà La leyenda del tiempo de Camaron de la Isla.

    Com a novetat en aquesta edició ens trobem amb el PrimaveraPro. Es constitueix com una nova eina per a la indústria musical, que tradicionalment ha utilitzat el festival com un dels punts de trobada més importants del sector. Representa una oportunitat i un marc immillorable per canalitzar les sinergies que es produeixen entre professionals de diferents àrees del sector, que podran establir contacte abans de l’esdeveniment a través del seu espai virtual.

    El festival albergarà a més de 200 grups, que es repartiran en els deu escenaris que estan disposats per a l’ocasió en el Parc del Fórum de Barcelona.

  • Horaris
  • Entrades
  • Estàs preparat pel Primavera Sound?.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El llibre imaginari

    El diumenge 16 de maig, a les 17.30 h de la tarda, la companyia La Baldufa presenta al Teatre Principal el seu espectacle de teatre familiar El llibre imaginari.

    El llibre imaginari és un muntatge de caràcter multidisciplinari que combina històries de producció pròpia amb la reinterpretació de clàssics com Els viatges de Gulliver i La volta al món en 80 dies.

    El llibre imaginariEl muntatge dura aproximadament una hora. La primera part representa la vida quotidiana i anodina dels quatre protagonistes per seguir amb un conte ambientat en l’època medieval que reflexiona sobre l’abús de poder, l’ambició i la tirania. La tercera part, inspirada en Els viatges de Gulliver, és la més còmica i parla de la rivalitat i de la competència. I l’últim relat, a partir del llibre de Jules Verne La volta al món en 80 dies, incita a la lectura i al viatge imaginari per fugir de la monotonia vital.

    Un espectacle que combina les ombres xineses, les projeccions audiovisuals, les titelles planes articulades i la música per recrear un món oníric. És una porta oberta al món dels somnis.

    El llibre imaginari

    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Fedó

    Fedó, o la immortalitat de l’ànimaEl Fedó és un diàleg platònic que parla de la immortalitat de l’ànima, ambientat a les darreres hores de vida de Sòcrates, on hi apareixen bastants dels seus amics reunits a la presó d’Atenes (i on, com conta el diàleg, no hi va assistir Plató), a l’espera de la seva execució mitjançant la ingesta de cicuta.

    En aquest diàleg per primer cop Plató dóna a conèixer la teoria de les idees inteŀligibles, la teoria de la reminiscència, la immortalitat de l’ànima, la teoria de la reencarnació de l’ànima, el menyspreu vers allò corporal i sensible, i el viatge de l’ànima, entre d’altres temes.


    Algunes preguntes per reflexionar:

    Les darreres hores de la vida de Sòcrates

  • Quin retrat intel·lectual podem fer de Sòcrates en aquest text?
  • Quins són els elements del món sensible i de l’intel·ligible?
  • Per què els filòsofs són els qui tenen ‘menys por’ a la mort?
  • Com es defineix el ‘saber’?
  • L’ànima segueix camins diferents segons la manera com hem viscut?
  • Quina frase o quin gest t’ha colpit més en la mort de Sòcrates? Per què?
  • Sílvia Sunyer.
    Club de Filosofia.

    No hi ha comentaris

    Plató

    PlatóPlató va néixer a Atenes l’any 427 a. C i va morir en la plenitud de la seva vida intel·lectual, l’any 347aC. Sempre es va sentir molt atret per la vida política i, paral·lelament, la seva atracció envers Sòcrates el va portar cap a la filosofia. Després de dos intents d’intervenir en la vida pública d’Atenes, la mort de Sòcrates el va apartar totalment d’ella mantenint exclusivament el seu interès pels assumptes polítics com ho demostra la importància que té en el seu sistema filosòfic la teoria de l’Estat. Més endavant, l’any 387a. C, va fundar l’Acadèmia on es dedicava a escriure i a impartir classes de filosofia. Aquesta escola va mantenir-se fins l’any 529 de la nostra era quan va ser clausurada per ordre de l’emperador Justinià.

    Plató va exercir el magisteri a l’Acadèmia fins a la seva mort comptant amb la inestimable col·laboració del seu deixeble Aristòtil.

    L’obra de Plató es conserva gairebé completa. Com a peculiaritat podem destacar que exceptuant l’Apologia i les Cartes (d’autoria qüestionada) el gènere literari que ell tria per expressar el seu pensament és el diàleg.

    El personatge principal dels seus diàlegs acostuma a ser Sòcrates i és ell qui per regla general porta tot el pes del tema que s’està plantejant.

    Dins de l’obra platònica es poden distingir diferents etapes:

    Primera etapa (399- 387a. C). Es caracteritza per la forta influència de Sòcrates. Entre les obres d’aquesta primera etapa citem: L’Apologia de Sòcrates, on es presenta a Sòcrates defensant-se de les acusacions per les quals va ser condemnat a mort; el Critó on Sòcrates es referma en la seva postura de no fugir de la presó per respecte a les lleis de la ciutat; el Laques, sobre el valor militar; el Càrmides, sobre la discreció; l’Eutifró, sobre la pietat; l’, sobre la inspiració poètica; Hípias major, sobre la bellesa; i Hípies menor, sobre la mentida i la veritat.

    Segona etapa (387-367a. C), va concloure el Fedó, sobre la immortalitat de l’ànima; la Répública, sobre la justícia i l’organització de l’estat; el Simposi, sobre l’amor, i el Fedre sobre la teoria de l’ànima.

    Tercera etapa . Hi podem trobar el Parmènides, on fa una defensa de la teoria de les idees; Teetet, sobre la ciència autèntica; Sofista, sobre el problema del coneixement; Polític, sobre el bon governant; Timeu sobre la cosmogonia; Fileb, sobre el plaer.

    Hi ha però alguns diàlegs difícils de situar en alguna d’aquestes tres etapes. Entre aquests podem citar Menó, sobre la possibilitat de poder ensenyar la virtut; Protàgores; sobre l’essència de la virtut i el Cràtil, sobre el llenguatge.

    Diàlegs

    Sílvia Sunyer.
    Club de Filosofia.

    No hi ha comentaris

    El tabaquisme

    El tabac i la mortSegons les darreres dades del Departament de Salut, a Catalunya hi viuen un 29,4% de fumadors. Això vol dir que 3 de cada 10 persones de 15 anys i més són fumadores (25,5% amb consum diari i 3,9%ocasional).

    Si bé al nostre país aquesta xifra va baixant lentament en ambdós sexes i de forma més marcada entre els homes, és pertorbador saber que, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, dels més de mil milions de fumadors que hi ha al món, el 20% són dones, xifra que va en camí d’augmentar.

    Quan es parla de tabaquisme no només es fa referència als problemes de salut del fumador actiu sinó també del fumador passiu, en moltes ocasions infants. S’estima que les morts anuals per tabac al nostre país arriben a les 50.000, de les quals 3.000 aproximadament corresponen a fumadors passius. A Espanya el tabaquisme representa la tercera causa de mort evitable. El tabac és el causant del 95% dels càncers de pulmó i del 30% de totes les cardiopaties coronàries.

    En el cas dels infants que viuen en ambients de fum, s’ha vist que augmenten els episodis d’otitis, amigdalitis, asma i tos, bronquitis i pneumònies. També augmenten les morts infantils per infeccions respiratòries o per incendis provocats per cigarretes.

    Cada any, des del 2000, el dia 31 de maig se celebra, impulsat per l’Organització Mundial de la Salut, el Dia Mundial sense Tabac.

    Es tracta de crear un dia per fer ressò mundial de la problemàtica associada al consum de tabac, per aquest motiu cada any es busca un lema que reflecteixi algun dels punts claus en l’epidèmia de tabaquisme. Enguany el lema és Gènere i tabac: la promoció del tabac dirigida a les dones. Les dones constitueixen un objectiu important per la indústria tabaquera, sobretot les més joves. Així, les dades indiquen que entre els adolescents el percentatge de les noies que fumen ja arriba a la xifra dels nois, i en alguns països la superen.

    Reconèixer la importància de reduir el consum de tabac de les dones i actuar en conseqüència salvaria moltes vides, també de generacions futures.

    Fumador compulsiuEl passat mes de febrer es van presentar els resultats de l’avaluació de l’impacte de la llei que actualment regula la venda i el consum de tabac en espais públics (Llei 28/2005 de mesures sanitàries enfront al tabaquisme), i entre les conclusions destaca la reducció dels símptomes respiratoris en els treballadors de l’hostaleria. Dades preliminars suggereixen una reducció dels casos d’infart de miocardi en la població general. Aquesta llei en un dels seus articles proposa facilitar la deshabituació a aquells fumadors que decideixin abandonar el tabac. La xarxa pública assistencial compta amb professionals formats per ajudar a deixar de fumar en l’atenció primària, hospitals, unitats especialitzades i una línia d’atenció telefònica especialitzada.

    En aquests moments s’està estudiant la manera d’ampliar la llei antitabac per garantir que tots els espais públics siguin sense fum, mesura que ja es porta a terme en molts països europeus. En som beneficiaris tothom

    Enllaços:

  • http://www.who.int/tobacco/wntd/2010/announcement/es/index.html
  • http://www.cnpt.es/
  • http://www.nofumadores.org/
  • http://www.porquenosotrosno.org/web
  • Regidoria de Serveis Socials i Salut.
    Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

    1 comentari

    La peste, d’Albert Camus

    Albert Camus nait à Mondovi en Algérie, au sein d’une famille pauvre. Très tôt il perd son père, ouvrier agricole, qui est tué à la bataille de la Marne en 1914 lorsque l’armée française commence à mobiliser à tous les jeunes hommes pour défendre Paris lors de l’invasion allemande. Sa mère, Caterina Sintes, originaire de lle de Menorque, sans aucun recours économiques est obligée à s’installer chez sa mère, à Belcourt, avec ses deux enfants.

    Albert Camus Camus vivra son enfance sous les ordres de sa grand-mère, très autoritaire, souffrant la relation qu’il maintient avec sa mère, partialement sourde, à laquelle l’amour et le respect mutuelles qu’ils ressentent l’un pour l’autre les porteront à se comprendre réciproquement à travers de leurs silences.

    À l’âge de cinq ans, il rentre à l’école de Belcourt et grâce à son maitre d’école Louis Germain, qui le présentera à l’examen des boursiers quelques années plus tard, il peut continuer ses études au Lycée d’Alger. En 1930 il passe son baccalauréat et se produisent les premiers symptômes de sa maladie (la tuberculose) qui marquera le ton de son œuvre.

    À l’université, pendant ses études de Premières Lettres Supérieures, il connait un jeune professeur philosophe nommé Jean Grenier et découvrira l’œuvre de Marcel Proust. En 1934 il est adhèré au Partit Communiste, section d’Alger et est favorable aux revendications musulmanes, fait qui le fera rompre avec le parti communiste un temps plus tard.

    Le positionnement qu’il prend contre l’oppression musulmane le pousse à trouver une nouvelle voix d’expression de journalisme de la Résistance et il publie dans les colonnes d’Alger républicain, Soir républicain, organe du Front populaire, une grande quantité d’articles et chroniques.

    Il trouvera dans le journalisme de la Résistance une nouvelle voix d’expression. Il devient le rédacteur en chef de la publication clandestine Combat.

    Les pièces de théâtre, les romans, les essais se succèdent: l’Envers et l’Endroit (1937), Noces (1938), L’étranger (1942), Mythe de Sisyphe (1943), Caligula (1944) Le malentendu (1944), La peste (1947) et d’autres approcheront le lecteur et le feront complice de la vérité d’Albert Camus et peut-être bien de ce qui nous est commun à l’humanité entière. Comme toujours, chers lecteurs et chères lectrices, ce ne sera qu’à vous à en juger.

    Une rencontre autour d’Albert Camus

    L’oeuvre chosie:

    La pesteLa peste est un récit tragique et profond lequel il est recommandable de lire sur plusieurs portées. C’est un livre qui mène le lecteur à la réflexion malgré sa simplicité qui ne se présente qu’en apparence. C’est une œuvre écrite au milieu de guerres et qui se lit comme une allégorie au fascisme, comme un témoignage réel mais, qui dérive sous la plume de Camus en abstraction. L’ennemi n’est pas mentionné mais l’Humanité le reconnait.

    C’est un livre qui sert à méditer sur le sentiment et la condition de l’Humanité commune à tous.
    L’histoire commence avec la mort du premier rat que le docteur Rieux trouve sur le palier et d’une façon progressive les rats apparaissent dans les rues de la ville d’Oran et viennent mourir partout, dans les lieux publics, les maisons etc.

    Tout n’est qu’angoisse et déconcerte quand les personnes meurt de fièvre inguinale. La Peste est là, elle se propage, régresse, s’accroît même si l’on ne veut pas y croire. Le désespoir, la ville en quarantaine, sa fermeture, l’ambiance de claustrophobie, la peur…

    QUESTIONS:

  • Le narrateur a un poids spécifique dans cette oeuvre. Cest un témoin. Quelles sont ses qualités?
  • Comment est représentée l’administration?
  • Quel sens avez-vous donné à cette oeuvre?

  • Esther Bruna

    Club de Francès

    No hi ha comentaris

    Servei de préstec interprovincial

    El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació impulsa un nou servei de préstec entre biblioteques públiques de tot el país que garanteix la connexió de totes les biblioteques centrals comarcals.

    Mitjançant aquest servei de préstec interbibliotecari d’abast nacional, des de la Biblioteca Joan Oliva podeu demanar llibres en préstec de qualsevol de les biblioteques participants en el programa:

  • totes les biblioteques comarcals catalanes
  • totes les biblioteques de Girona
  • les tres Biblioteques públiques estatals
  • la CEPSE (Central de Prestec i Serveis Especials)
  • la Biblioteca de Catalunya
  • Préstec Interbibliotecari

    Aquests són els catàlegs bibliogràfics de biblioteques participants on podeu localitzar els documents:

  • Argus (Generalitat de Catalunya). Catàleg de les biblioteques públiques de Girona, Lleida, Tarragona, Terres de l’Ebre i la Central de Préstec i Serveis Especials
  • Aladí (Diputació de Barcelona). Catàleg de les biblioteques municipals de les comarques de Barcelona.
  • Biblioteca de Catalunya (Generalitat de Catalunya)
  • Esperem que aquest nou servei que oferim des de la nostra Biblioteca us sigui d’utilitat.

    Per altra banda, podeu fer servir el SIS (Servei d’Informació Selectiva) és una eina d’informació bibliogràfica que recull els títols bàsics dels diferents camps del saber.

    Per a més informació, adreceu-vos a la Biblioteca.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »