Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per novembre, 2009

Millennium

Biblioteca Joan Oliva i MilàA partir d’aquest dimecres, 18 de novembre ja res tornarà a ser el mateix al món de les biblioteques de la Diputació de Barcelona.

A partir d’aquesta setmana les biblioteques deixen enrera un sistema informàtic, anomenat VTLS, i ens endinsem en l’aventura de Millennium. També gaudirem d’un nou catàleg, el seu nom Aladí, que portarà novetats en gestions en línia i també en la cerca de documents.

 

  • Quines novetats ens oferirà Millennium?
  • En primer lloc la possibilitat de gaudir de més documents durant més temps. Aquesta és la novetat principal d’aquesta migració que realitzarem. Concretament, per carnet, es podrà agafar 15 documents en paper i 15 documents audiovisuals per un termini de 30 díes amb 3 possibles renovacions sempre que no estigui reservat. En el cas concret dels llibres no es pot excedir de 3 exemplars del mateix tema.

    Una altre novetat és l’enviament de correus electrònics per comunicar que ja es té preparada les reserves que s’hagin fet de documents o l’arribada dels llibres demanats a altres biblioteques com a préstec interbibliotecaris. Per gaudir d’aquest servei s’ha de tenir registrat l’adreça electrònica en el carnet al Millennium.

  • Què s’ha d’evitar amb Millennium?
  • No tots són avantatges amb el nou programa de préstec. A partir de dimecres en cada préstec existirà un risc: per cada document, ja sigui paper o audiovisual, es penalitza el retard en la devolució amb 1 punt per dia i per document. Es a dir, com més documents ens emportem més responsabilitat tindrem de tornar-ho puntual per que els altres usuaris puguin gaudir-lo també ràpidament.

    En el nou sistema, Millennium, els documents que es tornin amb retard aniran acumulant punts de sanció (1 per document). Quan s’arriba als 50 punts el sistema penalitza el carnet de l’usuari amb 15 dies de bloqueig. No podrà fer ús dels serveis que s’ofereixen. Aquest és el punt principal que cal evitar.

    PC

  • Benvingut Aladí!
  • Un nou catàleg ens acompanyarà també en aquesta nova etapa, el seu nom: Aladí. Es pot consultar també des de casa a través de la web de la Diputació de Barcelona a partir del dimecres, 18 de novembre.

    En aquest nou webopac, Aladí disposa de l’apartat El teu espai on l’usuari podrà interactuar amb Millenium, es a dir, podrà gestionar els seus préstecs, fer renovacions i demanar documents en altres biblioteques. Aladí implica també un nou sistema de validació: el carnet de la biblioteca i el PIN de l’usuari que serà la data del seu naixement.  

    El catàleg seguirà funcionant com a eina de cerca i ens oferirà recursos d’informació, bases de dades i guies de lectura entre d’altres blocs d’informació.

    DIGUES LA TEVA

  • Creus necessari l’arribada de Millennium?
  • El préstec serà més fluït o es convertirà en més lent respecte al retorn de documents?
  • La gestions en línia de reserves i préstecs augmenten amb Millennium, et preocupa la gestió dels processos per Internet?
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    Una comèdia espanyola

    El dissabte 14 de novembre, a les 9 del vespre es presenta al Teatre Principal l’obra de teatre Una comèdia espanyola de l’escriptora francesa Yasmine Reza, dirigida per Sílvia Munt, una peça que es estrenar la temporada passada a Madrid amb gran èxit de públic i crítica.

    Els intèrpretsA Una comèdia espanyola, cinc actors francesos assagen una obra espanyola d’un tal Olmo Panero. És una reunió familiar durant la qual una mare presenta la seva nova parella a les seves filles i al seu gendre. En un altre pla, els actors surten del personatge per parlar de les seves pròpies vides i aniran traient-se la careta revelant la seva autèntica personalitat, les seves pors, frustracions i el difícil que resulta a vegades acceptar a la família tal com és.

    Yasmine Reza utilitza aquest joc teatral per explorar un univers tan comú, però al mateix temps tan diferent en cada cas, com és el de la varietat temàtica del microcosmos familiar.

    Els vincles, les relacions amor-odi, els efectes del pas del temps van i vénen sempre amb la soledat de fons. Pilar (una esplèndida i feliçment recuperada Mònica Randall, després de 34 anys sense pujar a escena) presenta el seu nou amor (un administrador de finques magníficament encarnat per Xicu Masó) dos dels seus enfrontades filles, l’exitosa Núria (Maria Molins) i la fracassada, en el matrimoni i en l’escenari, Aurelia (Cristina Plazas). Mariano, el frustrat i alcohòlic marit de la darrera (un inspirat Ramon Madaula), és el cinquè element d’aquesta obra en què la tensió de la desintegració familiar creix a mesura que avança la funció, però sense deixar que es vagi de mare. L’obra vol disseccionar, en clau de comèdia, les relacions familiars.

    Una comèdia espanyola

    El País l’escriptor i crític Marcos Ordóñez: “Sílvia Munt no només firma aquí el seu millor treball, sinó també un dels millors de la temporada”.

    L’autora

    Yasmine Reza

    Yasmine Reza

    Neix a París l’any 1959, filla d’una violinista hongaresa i d’un enginyer jueu d’origen rusoiraní. Va estudiar sociologia i teatre a la Universitat París X i a l’escola de Jacques Lecoq. Comença com a actriu en peces de Molière, Marivaux o Sacha Guitry. El 1987, el seu primer text, Conversations après un enterrement, estrenat a La Villette de París, va obtenir el Premi Molière a la millor peça teatral. El 1994 estrena Art, la seva obra més coneguda, a Berlín i París, que rep tres Premis Molière, entre molts d’altres. El 1997 escriu el seu primer llibre de relats, Hammerklavier, i el 1999 la seva primera novel·la: Uneix désolation, seguida d’Adam Haberberg, el 2003. El 2005 es publiquen els relats Nulle part i Dans la luge d’Arthur Schopenhauer.

    La directora

    Sílvia Munt

    Va néixer a Barcelona el 24 de març de 1957. Actriu de teatre, cinema i televisió, i directora de cinema catalana. És membre de l’Acadèmia de Cinema Europeu i de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya. Estudia dansa clàssica i contemporània, que combina amb estudis de Psicologia. Titulada en Ballet Clàssic per la Royal Ballet de Londres (1974), als 16 anys debuta com a ballarina per fundar poc després el Ballet Contemporani de Barcelona. Als 20 anys comencen els seus triomfs amb la interpretació teatral. Va debutar en el cinema el 1977 amb L’Orgia. Al 1983 protagonitza La plaça del Diamant, la mítica sèrie de televisió dirigida per Francesc Bellmunt que va portar a les pantalles la novel·la de Mercè Rodoreda.

    Sílvia Munt

    Els actors

    Ramon Madaula (Mariano)

    Ramon Madaula

    Ramon Madaula (Sabadell, 12 de novembre del 1962), estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona i s’hi titulà en interpretació el 1984. Ha representat obres de teatre amb directors com JL. Bozzo, A. García Valdés, JM. Flotats, L. Pasqual i M. Gas. En el camp de la televisió, a més d’un dels papers protagonistes a Ventdelpla, també ha protagonitzat la sèrie Crims i ha tingut papers rellevants en les sèries de TV3 Estació d’enllaç i Digui, digui. En el camp del cinema, ha aparegut en pel·lícules dels directors Jordi Cadena, Ventura Pons, Francesc Bellmunt, Vicente Aranda, Carles Mira, entre d’altres..

    Xicu Masó (Fernando)

    Actor, director i docent. Es va formar professionalment al Teatre Lliure de Barcelona, fent d’ajudant de direcció de Fabià Puigserver i de Lluís Pasqual. Va fundar el Talleret de Salt, el 1977, amb la qual ha treballat en més de 30 espectacles com a actor i com a director, entre els quals destaca com a actor en muntatges com Prendre partit, Càndid, o Informe per a una acadèmia, i com a director: Tot esperant l’esquerrà Jaques i el seu amo El príncep de Dinamarca. Actualment és membre de la productora La Mirada, fundada el 2004 amb l’actor i director Pep Tosar.

    Xicu Masó

    Maria Molins (Núria)

    Maria Molins

    Entre les seves intervencions en teatre destaquen els següents títols: Tempus, L’especulador, Lulú, A Little Night Music, Víctor o els nens al poder, Fedra, L’aparador, El pati, L’hora en què no sabíem res els uns dels altres, Oncle Vania, Fuenteovejuna, Aigües encantades, Arcadia, Trànsits, Dia de partit, La dama de Reus. En cinema ha intervingut com a actriu a les pel·lícules següents: Penjats, Dusseldorf, Està en l’aire, Les llàgrimes del cigne, The Cemetery i Cobardes. En televisió ha interpretat un paper protagonista a la sèrie El cor de la ciutat. Amb anterioritat havia participat a La vida és vella i Homenots, entre altres títols.

    Cristina Plazas (Aurélia)

    Neix a Madrid el 1969. Des de l’inici de la seva carrera ha demostrat una gran versatilitat, treballant indistintament al món del cinema, la televisió i el teatre. Després de deu anys de professió ha aconseguit premis com el Cartellera Llevant i el Premi Tirant com a Millor Actriu protagonista de la pel·lícula L’Illa de l’Holandès, el Premi de la crítica pel seu treball a l’obra teatral Algo Auténtico; el Premi a la Millor Interpretació Femenina (Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana) per Mandíbula Afilada; i el Premi A.I.T a la millor actriu pel seu treball a l’obra La Lección.

    Cristina Plazas

    Mònica Randall (Pilar)

    Mònica Randall

    Aurora Julià (Barcelona, 18 de novembre de 1942), coneguda pel seu nom artístic Mònica Randall, després de cursar estudis d’Art Dramàtic a Barcelona, va debutar al teatre amb comèdies com Sopar de matrimonis i Piset de solter. Poc després va debutar en el cinema amb La Revoltosa, i a partir de 1968 la seva carrera se centra en comèdias, interpretant un tipus de dona sofisticada. A la dècada dels 70 li ofereixen papers de més complexitat en pel·lícules considerades uns clàssics del cinema espanyol com Mi querida señorita, Cría cuervos, Retrato de familia, o La escopeta nacional. A partir del 1964 va treballar a la televisió, desenvolupant les facetes d’actriu i presentadora.

    A la Biblioteca trobareu aquests llibres de Yasmine Reza:

    · Una Desolació
    · En el trineu de Schopenhauer

    I també les pel·lícules protagonitzades per Sílvia Munt:

    · Alas de mariposa
    · Secretos del corazón

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Racó de pares: Guía para padres desesperadamente inexpertos

    Llibres

    Guia per a pares inexperts
    Guía para padres desesperadamente inexpertos, és un còmic que recopila les experiències dels protagonistes entre bolquers, cotxets, plors i bavosalls.

    Va ser la pròpia experiència del seu creador com pare la qual li va animar a donar un nen a La Parejita. Noves preocupacions però també noves alegries són les quals mouen ara als protagonistes, i en el fons segueix cadascun amb les seves manies i rareses. Res de semblant a una guia a l’ús. Tan sol experiències quotidianes, reals, narrades sense tabús i amb desimboltura que a molts ens resultaran familiars i amb les quals probablement ens sentim identificats i riguem en moltes ocasions.

    Vinyetes del còmic.

    Revistes

    La grip A és una pandèmia que s’ha de prevenir però s’ha d’estar especialment atent i agafar totes les precaucions en els casos concrets de les embarassades i els nens. El segon article que us oferim està relacionat amb els primers passos del nadó, cadascun té el seu ritme i només ell decidirà quan és el seu moment per començar.

    A vueltas con la gripe A. ¿Tienes claro lo que hay que saber?: 1, 2 i 3. Crecer feliz, 254 (novembre, 09).
    Primeros pasos, primeras carreras: 1 i 2. Ser padres hoy, 420 (novembre, 09).

    Bloc

    Educapadres

    La comunitat que participa en aquest bloc proporciona als pares i mares les directrius més fàcils i correctes davant la difícil tasca amb la que s’enfronten els pares: l’educació dels seus fills.

    Web recomanada:

    Somos padres

    Quin és el paper del pare avui?. En aquest espai a internet trobarem solucions als nous problemes que van apareixent a diari.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Olor de colònia, de Sílvia Alcàntara

    Silvia AlcantaraSílvia Alcàntara va néixer a Puig-reig. Quan tenia sis mesos els seus pares se’n van anar a viure a la colònia Vidal on hi va viure fins als vint anys. Gran aficionada de sempre a la literatura, “La literatura és una manera de viure”, afirma, va decidir aprendre l’ofici d’escriure.

    Ha escrit tres novel·les, però Olor de colònia, és la primera que li publiquen. Fa més de quinze anys va començar-ne la primera versió tot i que va ser en escriure la segona que va intuir que ja estava a punt. Va acabar-la l’agost del 2007.

    El seu estil senzill i directe, els seus personatges gairebé familiars, un art innat per evocar espais i racons i una història trepidant amb un colònia tèxtil de fons, ens conviden sense excusa a devorar les pàgines d’aquesta novel·la de la que tothom en parla i bé.

    Coberta d’Olor de ColòniaUn gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l’església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?

    L’habilitat de l’autora per posar al principi del llibre l’esquer del misteriós incendi, atrapa el lector fins a l’última pàgina. Una intriga que es manté fins el final. A partir d’aquí Sílvia Alcàntara va desgranant la historia de mitja dotzena de personatges, dos d’ells pals de paller del llibre, que seran determinants en la resolució del misteri de l’incendi. Al costat de tots aquests personatges descobreixes la vida a la colònia tèxtil. Com s’organitzava la feina, com s’hi vivia, quina relació tenien amb l’exterior…

    La història que explica està plena de pors i opressions, mentides i perjudicis. Una tragèdia, no només el foc que crema a la colònia, sinó per el que suposa viure ofegats per els convencionalismes, les jerarquies, els poders, les submissions.

    Olor de Colònia evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d’una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l’escola per als fills, l’església, les botigues i les cases per viure-hi.

    Darrera d’aquesta petita gran societat tan especial s’amaguen temes universals molt ben assentats. L’avarícia, les aparences, la desconfiança, la por al què diran, la traïció, l’amistat, l’amor, els secrets antics que fan mal, la vergonya, la maldat, en definitiva un mosaic de febleses humanes d’uns personatges molt propers a tots nosaltres.

    No us perdeu l’entrevista que li va fer Emili Manzano, al programa L’hora del lector de TV3:

    El bon ofici de Sílvia Alcàntara, s’evidencia amb una utilització dels adjectius justos i amb unes comparacions fresques i sorprenents:

    “… instal·lades al safareig tot fent bugada i apedaçant el món…”.
    “…mentre esbandien la roba juntament amb les misèries“.
    …I a la cantonada d’un dia qualsevol hi va trobar el calaix de l’oblit, i es resignà a guardar-hi les preguntes sense resposta“.

    Com a curiositat literària, destaquem que cada capítol comença amb la mateixa frase amb la que ha acabat el capítol anterior, un recurs molt estètic i que serveix per unir els capítols que es reparteixen el protagonisme de cada personatge. Els capítols no són molt llargs, i cada un té com a protagonista un personatge diferent.

    Us animeu a llegir-la?

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    5 comentaris

    Camarón. La leyenda del tiempo

    El dissabte 7 de novembre, a les 9 del vespre es presenta al Teatre Principal l’espectacle Camaron. La leyenda del tiempo, centrat en els temes del disc original de Camaron de la Isla, amb nous arranjaments i amb l’al·licient afegit d’algunes peces inèdites creades per a l’ocasió.

    Veu: Duquende
    Producció, direcció musical i guitarra: Chicuelo
    Saxo i Flauta: Gorka Benítez
    Baix: Josep Pérez Cucurella
    Arranjaments i teclats: Juan Vicente Abardonado
    Bateria: David Gómez


    L’obra

    Camarón de la IslaL’any 1979 la publicació d’un disc va posar cap per avall l’univers flamenc. El Camarón de la Isla es convertia en Camarón i el seu nou projecte, La leyenda del tiempo, tocava el voraviu de la lletraferida flamencologia i expandia el seu art és enllà dels límits permesos. Expliquen que els gitanos vells anaven a les botigues a tornar el disc dient que aquest no era Camarón.Tradició i transgressió viatjaven plegats amb el permís de Federico García Lorca, el millor lletrista que ha donat mai la ‘jondura’, i la percepció visionària del productor Ricardo Pachón. Un treball que va obrir nous horitzons al flamenc i l’acostava al rock, al jazz ia les tradicions orientals. S’establia un abans i un després en la història d’una cultura ancestral i naixia un disc que molts an qualifi cat el “Sgt. Peppers” del flamenc.

    Ara fa trenta anys d’aquell terrabastall, els mateixos que compleix el Taller de Músics, la coincidència d’aquest trentè aniversari no podia ésser més oportuna.

    Presentació de “La leyenda del tiempo. 30 anys després” al Festival de Perelada:

    Camarón, La Leyenda del Tiempo, 30 anys després from Taller de Músics on Vimeo.

    Els intèrprets:

    Duquende
    Duquende

    Durant molt de temps ha estat considerat com un dels millors successors de Camarón. De fet, va ser el mític cantaor qui li va donar l’alternativa convidant-lo a cantar quan Duquende només tenia nou anys, acompanyat pel propi Camarón a la guitarra.

    Entre els seus grans mèrits és el fet d’haver estat el primer cantaor convidat a donar un recital al Teatre dels Camps Elisis de París (1995). Ha col.laborat amb artistes com Tomatito, Manzanita, Juan Carmona, Juan Manuel Cañizares, Juan Habichuela, Moraíto Chico, Vicente Amigo.

    Chicuelo
    Chicuelo

    Juan Gómez “Chicuelo” és un dels guitarristes més rellevants del panorama actual del flamenc i un dels compositors més interessants de les últimes generacions. Ha dirigit les produccions artístiques de Siento i Oscuriá de Ginesa Ortega, Suena Flamenco i Zaguán de Miguel Poveda i Mi forma de vivir de Duquende i ha gravat amb Tomatito, Duquende, Mayte Martín, Serrat, “La Vargas Blues Band” i Antonio Carmona.

    És guitarrista habitual de Miguel Poveda i Duquende amb els que ha realitzat nombroses gires per Europa, Japón i USA.

    Gorka Benítez
    Gorka Benítez

    Saxofonista i flautista nascut a Bilbao. Si bé els primers instruments que va tocar van ser del folklore d’Euskadi, comença la seva formació musical acadèmica en el Conservatori de Bilbao, al Taller de Músics de Barcelona i al Conservatori Professional de Badalona, i posteriorment va obtenir una beca que li va permetre estudiar a Nova York durant tres anys amb professors de la talla de Dave Kikoski, Billy Hart, Jim Hall, Barry Harris i Cecil Bridgewater entre d’altres.

    Des de fa diversos anys, és un dels saxofonistes més sol·licitats a Espanya.

    Josep Pérez Cucurella
    Josep Pérez Cucurella

    Cursa estudis al Taller de Músics de Barcelona amb mestres com Lluís Vidal, i Zé Eduardo, José Luis Gámez, Guillermo Prats i Lluís Vergés. El seu caràcter eclèctic l’ha fet submergir-se en diferents àmbits musicals i profunditzar en estils com el jazz, el flamenc o la música afro-cubana.

    Col·labora amb músics i grups de la talla de Bebo Valdés, Sean Levitt, David Gómez, Vicenç Solsona, Juan “Habichuela”, Enrique Morente, Orquesta Sinfónica de Córdoba, Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, La Barbería del Sur, Miguel Poveda, Jorge Pardo, Joan Manel Serrat, i amb el guitarrista Vicente Amigo, entre d’altres.

    Juan Vicente Abardonado
    Juan Vicente Abardonado

    Juan Vicente Abardonado, va començar a interessar-se per la música als sis anys i va realitzar unes gravacions com a percusionista, als vuit anys deixa la percusió per començar a estudiar piano fent les seves primeres gravacions com arreglista i pianista. Als 15 anys entra al Conservatori Nacional de Música de Perpignan per aprofondir els seus coneixements musicals i aviat és sol·licitat per participar en projectes amb l’Orquestra Simfònica de Languedoc Roussillon.

    Sense oblidar els seus orígens, Juan Vicente comença a experimentar noves formes de tocar el piano flamenc, donant-li una tècnica clàssica, un swing jazz amb regust llatí.

    David Gómez
    David Gómez

    Comença a tocar la bateria al 1989 a Granada, ciutat on viu. S’integra en grups locals de salsa i música brasilera i manté els seus primers contactes amb el jazz. Al 1993 es trasllada a Barcelona prenent contacte amb els músics i l’escena barcelonina.

    Actualment forma part de diverses formacions: The Funklab, Big Acoustic Band, Mikel Andueza Superquintet, Gary Willis Trio, Delta Power Trio, Triphasic (amb Gary Willis i Llibert Fortuny)… Durant aquest temps ha col·laborat amb músics com Perico Sambeat, Horacio Fumero, Chano Domínguez, Luis Salinas, Iñaki Salvador, Albert Bover, Miguel Poveda, Jabier Muguruza, Chicuelo…

    Bibliografia:

    LENCERO, CARLOS. Sobre Camarón la leyenda del cantaor. Ed. Alba, 2004
    FERNÁNDEZ ZAURÍN, LUIS. Camarón, biografi a de un mito. Ed. RBA, 2005
    PÉREZ DE HINOJOSA, FRANCISCO. Camarón el tiempo dió la razón. Ed. Carena, 2005

    La Biblioteca disposa del següent fons per agafar en préstec en relació a l’espectacle i els seus intèrprets:

    El llibre Camarón de la Isla 1969-1992 entre tradición y evolución (Mercedes García Plata).

    Els CDs Por Camarón (Camarón de la Isla), La Leyenda del tiempo (Camarón de la Isla), Cante i orquestra (Miguel Poveda, Joan Albert Amargós, Chicuelo, amb la Simfonietta Portaferrada i la Tangencial Taller de Músics), Les Jams del Seminari (Seminari Internacional de jazz del Taller de Músics), i Gorka Benítez Trio (Gorka Benítez Trio)

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    George Orwell

    George OrwellThe writer

    George Orwell was born Eric Blair in 1903 in Bengal and grew up in England. He excelled academically and received a scholarship to a preparatory school – which he hated – and then to Eton. The experience of working for the Indian Imperial Police in Burma taught him to detest imperialism and he soon resigned and returned to England. In 1933 he chose a pen name that stressed his deep, lifelong affection for English tradition and landscape. George is the patron saint of England, and the River Orwell in Suffolk was one of his most beloved places.

    Orwell lived for several years in poverty, sometimes homeless, sometimes doing itinerant work, and suffered from ill health from this point onwards. Soon after the outbreak of the Spanish Civil War, he volunteered to fight for the Republicans and subsequently wrote Homage to Catalonia. During World War II he was a member of the Home Guard. In 1941 he began work for the BBC Eastern Service and in 1943 became literary editor of Tribune, the left-wing weekly paper.

    In 1944 Orwell finished Animal Farm. From 1945 Orwell was The Observer’s war correspondent and later contributed regularly to the Manchester Evening News. In 1949 his best-known work, Nineteen Eighty-Four, was published. He died soon afterwards of tuberculosis, aged just 46.

    Claire Reed.
    Club de lectura en Anglès.

    2 comentaris

    Animal Farm

    Animal FarmThe book

    Animal Farm is a dystopia which satirizes Stalinism in the period leading up to World War II, using groups of animals to symbolize the various players involved and often making direct reference to specific historical events.

    Just before his death, Old Major, a prize-winning boar, tells the animals of Manor Farm of a dream he has had- in which all animals live together with no human beings to oppress or control them. Late one night, the animals manage to rout the farmer Mr. Jones, running him off the land and renaming the farm Animal Farm.

    At first, Animal Farm prospers. As time passes, however, the leading pigs Napoleon and Snowball begin to compete over the future of the farm. Napoleon ousts Snowball and assumes control, declaring that the pigs alone will make all decisions—for the good of every animal. With no challenge to his leadership, Napoleon begins expanding his powers, rewriting history and using the absent Snowball as his scapegoat.

    Napoleon also begins to act more and more like a human being. Squealer, Napoleon’s propagandist, justifies every action to the other animals, convincing them that Napoleon is a great leader and is making things better for everyone—despite the fact that the common animals are as cold, hungry, and overworked as they ever were under Farmer Jones.
    The pigs become more and more like human beings—walking upright, carrying whips, and wearing clothes. Eventually, the seven initial principles of Animalism become reduced to the single principle: “all animals are equal¨- but now¨¨some animals are more equal than others.” The novel closes with a startling image that says everything about how power corrupts.

    Questions to think about while reading:

    Orwell struggled to find a publisher for Animal Farm because Stalin´s regime was a crucial wartime ally of the UK and the US. Orwell protested at the self-censorship of supposedly democratic countries.

    Orwell i Animal Farm

  • Is it ever right to censor the truth, no matter how politically inconvenient?
  • Why did Orwell write Animal Farm the way he did using animals instead of people? The original subtitle was ´a fairy story´ – what did he mean by this?
  • Many of the characters and situations in the novel refer directly to the Soviet Union at particular moments in history. Is it necessary to know this? Are the observations of the novel about the abuse of power and individual responsibility still relevant?
  • Orwell was obsessed with the misuse of language as a tool to mislead, oppress and indoctrinate. To what extent do those who control the language control the reality in Animal Farm?
  • Claire Reed.
    Club de lectura en Anglès.

    5 comentaris

    Nova secció de Novel·la Negra

    Nova secció Novel·la NegraA la Biblioteca hem estrenat una nova secció de novel·la dedicada al gènere negre i policíac on podreu trobar tot el referent al gènere negre i policíac. No us la perdeu!

    Volem esdevenir una secció referent a la comarca del Garraf, i amb aquesta intenció alimentarem aquest fons de manera constant amb les darreres novetats i també esperem els vostres suggeriments.

    El Gènere Negre és una forma de realisme sovint crític que es basa en una història d’investigació, però que no defuig els aspectes sòrdids del crim i el tracta com a símptoma de la societat que el fa possible. El detectiu és el personatge més rellevant, però encara més important que ell són els diferents elements que envolten l’argument de la història. Entre els personatges d’aquest gènere destaquen el detectiu, el criminal, la víctima i els personatges secundaris. En el cinema i en la literatura, rep aquest nom per la seva condició de “gènere dur”, atés el pessimisme dels seus missatges i la rigidesa dels codis en els quals aquests missatges es diuen.

    A la Sala d’Adults de la Biblioteca hi trobareu novel·les, biografies i llibres temàtics. Aquí teniu una selecció de les darreres novetats que podeu reservar:

    Novel·la

    I a la Sala Fonoteca hi ha material divers com pel·lícules, còmics, informació sobre actors, directors i altres incògnites que s’hauran d’anar descobrint.

    Còmics

    Cinema

    Els afeccionats al gènere negre a més de bons lectors sou curiosos, i per ajudar-vos a esbrinar en el fons de la Biblioteca us hem preparat aquesta Guia de Lectura:

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    3 comentaris

    « Pàgina Anterior