Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: CLUBS DE LECTURA

VIII Edició de la Trobada de Clubs de l’Alt Penedès-Garraf

Club del llibre M Rosa Nogue

Ja la tenim a tocar! El proper divendres dia 7 de Juny els clubaires de l’Alt Penedès-Garraf es reuniran en la seva cita anual. Des del 2012, els diferents clubs de lectura de l’Alt Penedès-Garraf s’apleguen tots junts per comentar de primera mà amb l’autor escollit la seva obra. Enguany, l’autora triada ha estat la vilanovina Maria Rosa Nogué amb qui la Joan Oliva té una relació d’allò més estreta ja que és la conductora del nostre club de lectura La Crisàlide. El lloc on es durà a terme l’activitat és l’Espai Far i serà conduït per la Mercè Foradada.

Al llarg del curs 2018-2019, els diferents clubs participants en la trobada han llegit alguna de les obres de la Maria Rosa Nogué, tot esperant l’oportunitat de compartir-la amb la mateixa autora el proper dia 7. A tall d’exemple, el club de gènere negre de la Joan Oliva L’Oliva Negra va comentar el passat mes de novembre No arriba la mort. La novel·la és la primera incursió en el gènere policíac de l’autora i l’estrena no havia pogut tenir més éxit ja que va ser guardonada amb el Premi Bellvei Negre 2017. El passat 2018, l’autora va repetir en l’àmbit del gènere negre en publicar La segona mort de Lorenzo Contini, finalista del Premi Gregal de Novel·la.

no arriba la mort LA_SEGONA_MORT_DE_LORENZO_CONTINI(2)

La Maria Rosa Nogué va néixer a Còrdova, tot i que amb només tres anys va venir a viure a Vilanova i la Geltrú. Del 1983 al 1988, va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i, tot seguit, els Cursos de Doctorat, dirigits per Joaquim Molas. Té també el títol de Professora de Piano i ha exercit de professora d’Ensenyament Secundari, de cursos de català per a adults i de Narrativa de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Des del curs 2014-15, s’encarrega del Club de Lectura La Crisàlide de la biblioteca Joan Oliva i Milà.

El seu primer conte, El regal, va comptar amb les il·lustracions de Glòria Fort i va ser publicat per l’Ajuntament de Vilanova. El 2009 va publicar la novel·la juvenil La noia del descapotable, ambientada a l’Institut Joan Benaprès de Sitges, i el 2010, la novel·la per a adults La casa dels cants, al voltant del món de l’Orfeó Català i del Palau de la Música. El 2015 va escriure El secret d’en Bec Llarg, il·lustrat per Sebastià Serra. El 2017 va publicar la segona novel·la juvenil, La noia del creuer.

noia del descapotable casa dels cants La-noia-del-creuer

La Trobada de Clubs de Lectura d’enguany està organitzada per la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, enmarcada dins del Club del Llibre, i per la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú. Hi col·laboren l’editorial Gregal, l’Espai Far, les llibreries Llorens Llibres i La Mulassa i comptarem amb el patrocini de les Caves Jaume Serra i els forns Enrich.

Per obrir boca abans de la Trobada de Clubs del proper divendres 7 de juny a les 19 h a l’Espai Far, us deixem amb l’entrevista que Sílvia Romero va fer a Maria Rosa Nogué ara tot just fa un any.

Entrevista a Maria Rosa Nogué per a Núvol.

Llibres

  • La noia del descapotable
  • La casa dels cants
  • El secret d’en Bec Llarg
  • El follet valent
  • La noia del creuer
  • No arriba la mort
  • La segona mort de Lorenzo Contini
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    CLF en català. Marcus Marc i la ruta del cacau. Núria Martí Constans

    logo-LFCom molt bé sabeu, la biblioteca Joan Oliva té un club de lectura fàcil en català.
     
    I què té d’especial aquest club? Doncs bé, el que té de diferent és que les lectures estan adaptades a la lectura fàcil.
     
    I què és la lectura fàcil?
    Són llibres, documents administratius i legals, textos informatius, pàgines web…
    que segueixen les directrius internacionals de l’IFLA
    (International Federation of Library Associations and Institutions)
    i d’Inclusion Europe quant al llenguatge, el contingut i la forma.
     
    L’ALF revisa els materials de Lectura Fàcil i els valida amb el logo LF.
     
    A qui s’adreça?
    La Lectura Fàcil s’adreça a tothom i en especial a les persones amb dificultats lectores
    transitòries (immigració, incorporació tardana a la lectura, escolarització deficient…)
    o permanents (trastorns de l’aprenentatge, diversitat funcional, senilitat…)
     
    Les lectures d’aquesta temporada 2018-2019 han estat: El mecanoscrit del segon origen. Manuel de Pedrolo; El temps de les cireres. Montserrat Roig; Dràcula. Bram Stoker; L’illa del doctor Moreau. H.G.Wells; Històries de llegenda de Catalunya: quan encara no ho era. Eugènia Salvador.
     
    nuria marti constansI qui és la Núria Martí Constans, l’escriptora convidada? La Núria és una escriptora nascuda a Calella, però resident a Girona que els/les clubaires coneixen prou bé perquè han llegit més d’un dels clàssics adaptats i també el seu llibre Set dies al llac, llegit la temporada passada.
     
    A part d’escriure, es dedica a fer tallers d’escriptura, xerrades, classes de català…

    En aquesta darrera sessió ens explicarà i ens respondrà les preguntes sobre el seu llibre Marcus Marc i la ruta del cacau, l’última lectura de la temporada.

    cacau I de què va la història? En Marcus Marc és un pilot d’aviació que visita molts països, en aquest cas és Mèxic. A l’hora de dinar decideix compartir l’àpat amb una noia de la taula del cosat, que troba molt bonica. Ella li explica que li agrada molt la xocolata i aquest és l’eix de la conversa que mantenen.

    La Núria ha adaptat llibres clàssics, entre els quals:

  • Cavall de guerra. Michael Morpurgo.
  • Cruilla de mons. Anna Tortajada.
  • Mecanoscrit del segon origen. Manuel de Pedrolo.
  • Molt soroll per res. William Shakespeare.
  • Oliver Twist. Charles Dickens. Versió en castellà.
  • Pilar Prim. Narcís Oller.
  • El temps de les cireres. Montserrat Roig.
  •  
    Ella és autora de llibres en llenguatge fàcil:

    Lectura fàcil cat-001

  • Bajo el mismo cielo : el Winnipeg rumbo a Chile.
  • Les mateixes estrelles.
  • Set dies al llac.
  • Trampa de foc.
  • En llenguatge no tan fàcil:

  • Hores prohibides.
  • Espècies invasores.
  • Demà tindrem sort.
  • Un excés de felicitat.
  •  
    Desitgem que les lectures hagin estat ben profitoses!
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Urpes de seda, Maria Català

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 8 de maig

    Avui el Club La Crisàlide, en l’última sessió del curs, està d’enhorabona: rebem la visita de l’autora del llibre que hem llegit, “Urpes de seda” (en substitució del títol previst, “Els amors fan l’amor”, que encara no està disponible a les biblioteques), i ens traslladem a rebre la Maria Català a la Planta Noble de la Casa Olivella, on hi ha la Regidoria de Cultura.

    Urpes de sedaLa Maria ja ens espera, amb un projector on veurem imatges de “Els amors fan l’amor”, i allà van arribant les diferents lectores i lectors del Club. És una sessió oberta al públic, perquè està emmarcada en el programa “Lletres vives” de la ILLC. Ens dona la benvinguda Francesc Moreno, coordinador de clubs. Faig la presentació de la Maria, amb qui ens vam conèixer en el passat Sant Jordi i amb qui compartim editorial, l’Editorial Voliana de Jordi Solé i Camardons. I, després, les clubaires comencen la sessió de preguntes i comentaris, que l’autora va responent molt amablement, sorpresa, diu, de la gran participació: un agraïment a Mary Carmen Paredes, Patricia Lewis, Ana Jiménez, M.Teresa Rodríguez, Rosa Llop, Evelia Casado, Anna Maria Montané, Ramon Also, M. Teresa Ventosa, Enriqueta Olivar, Mercè Fernández, Olga Fatgini i Anamary Krmpotic, com també a en Quim, que ens va acompanyar.

    Coincidim amb Teresa Rodríguez, és una novel·la on hi ha moltes històries amagades. Li ha agradat que passi a les colònies tèxtils del Berguedà. La Patricia Lewis i la Mary Carmen Paredes, casualment, n’acaben de visitar una en el cap de setmana. Troba que la majoria de protagonistes busquen la felicitat. També es comenta la data, 1912, que coincideix amb l’enfonsament del Titanic, i que en Joaquim, el marit de la Gracieta, l’àvia de la protagonista, agafa com un senyal que ha d’anar a Cuba a fer fortuna (s’enyora del mar); i, d’allí, no tornarà mai. Els-amors-fan-lamor-510x754La Gràcia es queda sola; tot el que guanya és per als fills, i fins i tot s’amistança amb un veí que sempre l’ha admirada, en Miquel, un granger que li dona ous i pollastres a canvi de la relació amorosa. En Miquel es considera vidu, com ella, ja que la seva dona es va trastornar quan se li va morir el fill acabat de néixer.

    Per tant, és una novel·la de gent que vol sobreviure, i que veu en la formació un manera de tirar endavant. La Mar, la tercera generació, no acaba de trobar el seu lloc; li han fet creure en el mite del “príncep blau” i el seu, Enric Sitjar, només la vol pels seus diners. Hi ha una relació àvia-neta on apareixen algunes concomitàncies emocionals. D’altra banda, la Mar viu en un romanticisme de passeigs pel cementiri i passions desfermades que toparà amb la realitat de la colònia. Parlem també dels espais descrits, on apareix el Barri Gòtic com un lloc d’alliberament, on la protagonista pot passejar tranquil·la. La Maria Català ens presenta també, en power point, els escenaris i temàtiques de la seva darrera novel·la, “Els amors fan l’amor”.

    IMG_1228 IMG_1216

    I ens acomiadem fins al 7 de juny, a l’Espai Far, on aquest cop la Trobada del Club del Llibre tindrà una protagonista una mica coneguda ja de tots…una tal Maria Rosa Nogué!

    L’OBRA
    Urpes de seda

    Urpes de seda (2011) És una novel·la que ens ofereix una mirada molt particular dels intricats mecanismes que regulen les relacions personals. És una història de dones fortes amb vides complicades i amors no correspostos escrita amb remarcable voluntat d’estil i senzillesa narrativa. L’obra narra la història de la Mar Castells, la rica hereva de la filatura Punt i seda, una noia “descol·locada en el temps i l’entorn”, “amb un pensament avançat al seu temps” i “una visió de la vida fantàstica”, segons l’autora. Urpes de seda retrata un “univers femení que no es pot contemplar sense un univers masculí paral·lel” i és la història de dues dones i la seva “recerca de l’estimació”.

    crisalideLa Mar Castells és la rica hereva de la filatura Punt i seda, però no és ni vol ser una noia convencional. La seva mirada diferent i la seva passió per la vida potser no sempre seran la solució. A partir d’aquesta figura, Maria Català escriu Urpes de seda, la història de dues dones, l’àvia i la néta, i les “ganes d’estimar i de ser estimades” que tenen i la “lluita amb l’entorn familiar en què es troben”. És, segons l’autora, “una recerca de l’estimació que no troben”. La protagonista de la novel·la és una noia “descol·locada en el temps i l’entorn”, segons Català, “amb un pensament avançat al seu temps” i una “visió de la vida fantàstica”. El conflicte prové, en part, de la complexa història familiar de la protagonista: la seva àvia materna era obrera d’una colònia tèxtil l’amo de la qual es va casar amb la seva mare.

    “És un univers femení, però que no es pot contemplar sense un univers masculí paral·lel”, ha sentenciat l’autora. Tot i això, l’escriptora no la vol definir com una novel·la “només de personatges femenins, perquè els masculins hi tenen molt pes”. “Tot els sentiments que té la dona són en funció dels homes del seu voltant”, ha dit. I és que, de fet, l’autora no està gaire d’acord amb l’etiqueta de literatura femenina, ja que, segons les seves paraules, “sembla que la menystingui”. Tot i això, l’escriptora accepta la crítica, “és bona si és constructiva”.

    Els paisatges del Berguedà, les colònies de la part alta del Llobregat, els carrers de Barcelona i els paratges de Cuba són els escenaris d’una novel·la que conté una dosi de crítica contra la societat que “assenyala els culpables i els innocents sense saber el rerefons” de les situacions i “‘contra les aparences socials”. És, en definitiva, una història sobre les passions humanes perquè “és bo que es portin al límit”, ha advertit Català.

    L’AUTORA
    Maria Català

    Maria Català Serra (1949) és una escriptora de Mataró (Maresme). Estudià la carrera de Magisteri i es dedicà a l’ensenyament a primària en les especialitats de socials i naturals, català i anglès. Ha dedicat la major part del seu temps a la seva professió, juntament amb l’educació dels seus quatre fills. Darrera d’aquesta dona oberta, activa, viatgera i emprenedora, s’amaga una persona amb una sensibilitat i receptivitat capaç de copsar els pensaments, les necessitats i els desigs de les persones que l’envolten. Lluny d’ésser conformista, el seu esperit inquiet l’ha portat a una recerca constant de tot allò que sigui el coneixement i aprofundiment d’altres cultures. Així mateix, la seva curiositat l’ha empès a viatjar arreu del món, donant-li la possibilitat d’establir contacte amb les maneres més diferents d’entendre la vida. Aquestes qualitats, a més a més, d’una constant observació de l’entorn i una passió per la lectura, són les que l’han conduït a escriure.

    Maria CatalàLa seva primera novel·la, On reposen els somnis, és finalista el 2002 del Concurs de novel·la curta de la Universitat de Lleida, i apareix publicada el mateix any. El 2006 rep el Premi Serralada de Marina, convocat per la Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, amb el conte “En Gerard, en Llauna i en Pèls”.

    L’any 2011 publica la seva novel·la més ambiciosa fins al moment, Urpes de seda, en què recrea l’atmosfera de les colònies tèxtils, els carrers i la burgesia barcelonina a través de la història de Mar Castells, una rica hereva. La novel·la és traduïda el 2014 al castellà per Mercedes Gallego, amb el títol Garras de seda.

    A A les fosques (2014), novel·la absorbent i plena d’intriga, narra la misteriosa desaparició d’una alumna de l’IES Plaça dels Bous de Mataró. També és autora del llibre El alcalde de la Malena (2005), treball conjunt amb l’escriptor Antonio Sánchez Rueda, amb il·lustracions del pintor andalús José Vicente Corona.

    Ha col·laborat amb articles a revistes com Ébano i Sàpiens.

    Maria Català s’ha beneficiat de tres beques de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana per a fer cursos a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. El 2018 publica la seva cinquena novel·la, Els amors fan l’amor (2018).

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Escarlatina, la cocinera cadáver

    I a vosaltres, petits lectors, us agrada cuinar? Segur que molts de vosaltres us ho passeu d’allò més bé barrejant ous, farina, sucre i llet per fer unes magdalenes o fonent xocolata per fer unes delicioses piruletes. I, si a més a més, gaudiu de la lectura, Escarlatina, la cocinera cadáver us encantarà. Escarlatina2En primer lloc, perquè és un llibre farcit de personatges genials com en Román, l’Escarlatina, Lady Horreur, Amanito, Nicotina o els Mediomortis. I, en segon lloc, perquè al començament de cadascun dels capítols hi trobareu una recepta del Llibre de receptes de Román: Magdalenes casolanes per llepar-se’n els dits, Cookies de xocolata mida XXL, Flam de xocolata o Ratatouille. Dotze receptes que podeu fer els més joves de la casa i que tornaran bojos els més llaminers, com en Román, a qui la xocolata li fa perdre el món de vista.

    Escarlatina, la cocinera cadáver és el darrer llibre que hem comentat els Llibr@venturers durant vaquest curs i el passat 11 de Maig ens vam reunir per comentar-lo. En Román, el protagonista del llibre, és un noiet que fa els anys el dia 2 de novembre, el dia dels difunts. I com que li agrada tant cuinar, ha demanat de regal als seus pares un curs de cuina. Els pares, que no estan gairebé de diners darrerament, li han comprat un curs en el web www.inframuertos.com. I és clar, amb aquest nom i tenint en compte quin dia fa anys en Román, el resultat no podia ser un altre que una experta cuinera morta fa molts anys, l’Escarlatina.

    Logo llibr@venturersA partir de l’arribada de l’Escarlatina a casa d’en Román, els personatges difunts i les aventures es veuran multiplicades al llarg de només 3 hores. 3 hores que semblaran 3 dies ja que el temps passa bastant més lent a l’Inframundo.

    Escarlatina, la cocinera cadáver és obra de l’escriptora Ledicia Costas i va ser guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2015. Les magnífiques il·lustracions que acompanyen el text són de Victor Rivas. No us les deixeu perdre!

    I amb aquest llibre posem punt i final enguany al Club de Lectura Llibr@venturers. Ens vam trobar per primer cop el passat mes de setembre i hem repetit un dissabte al mes fins a llegir-nos 8 llibres. Són aquests:

    pilota Japler en lluc i en fred desucre_portada noi que nedava amb les piranyes portada_un-noi-anomenat-nadal_chris-mould_201608181418
    matti y sami maneres de viure per sempre_portada 178292_CUBIERTA.indd Escarlatina la cocinera cadaver

    Llibres

  • La pilota Japler
  • En LLuc i en Fred DeSucre a l’illa invisible
  • El noi que nedava amb les piranyes
  • Un noi anomenat Nadal
  • Matti y Sami y los tres errores más grandes del Universo
  • Maneres de viure per sempre
  • Filles úniques
  • Escarlatina, la cocinera cadáver
  • Us deixem amb algunes fotos de la darrera sessió d’enguany. Els Libr@venturers ja hem fet 7 anys!!!

    IMG_20190511_172817 IMG_20190510_155135

    IMG_20190511_151614

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El fals somriure, Mari Jungstedt

    BANNER-560

    Mari Jungstedt, l’autora

    Mari-JungstedtMari Jungstedt, va néixer a Estocolm el 31 d’octubre de 1962. Abans de dedicar-se completament a la literatura, va treballar durant un temps com a guia turística per a visitants espanyols en els fiords, va exercir de reportera a la ràdio i la televisió sueques, i posteriorment va presentar i dirigir diversos programes televisius.

    Jungstedt s’ha consolidat com una de les autores de més èxit de la novel·la negra escandinava. Des de la publicació del primer lliurament de la sèrie de Gotland, protagonitzada pel comissari Anders Knutas i el periodista Johan Berg, ha adquirit una gran popularitat en els països on s’ha publicat.

    L’experiència com a periodista acompanya Jungstedt en l’elaboració dels seus llibres, precedida sempre per un important treball de recerca. “Vull que els llibres siguin creïbles i realistes”, diu. “A vegades és molt difícil la recerca, però m’agrada molt fer entrevistes i visitar els llocs on es desenvoluparà la novel·la”.

    Totes i cadascuna de les localitzacions de les seves novel·les, cada casa, cada arbre, existeixen en la realitat. De fet, la mateixa oficina de turisme sueca promociona l’illa a través de recorreguts en els quals visitar les localitzacions de les novel·les de Jungstedt.

    Quatre dels seus llibres han estat portats a la televisió en format de TV-movie i ja hi ha en projecte una sèrie de 13 capítols.

    Actualment viu a les Illes Canàries i compagina la seva feina d’escriptora amb el d’ambaixadora de l’ONG SOS Children’s Villages.

    Mari-Jungstedt_rodonaPer saber-ne més…

    El fals somriure, el llibre

    fals somriureEl fals somriure és la sisena entrega de la sèrie de Gotland. El llibre s’obre amb la inauguració del palau de congressos de Visby, a l’illa de Gotland (Suècia). És un projecte controvertit després de moltes oposicions urbanístiques i pel seu excessiu cost. A l’acte hi assistiran al voltant de cinc-cents convidats.

    L’aparició, l’endemà, del cos sense vida de Viktor Algård, promotor de l’acte, pel que sembla enverinat amb cianur, farà que les investigacions se centrin en l’entorn personal de l’empresari, en la seva dona Elizabeth de la qual estava en procés de separació, i en la seva amant Veronika Hammar, les empremtes de la qual apareixen al lloc del crim.

    oliva 300-loguilloLa investigació és dirigida cap a possibles culpables que poguessin desitjar la mort de Viktor, i en l’àmbit professional s’interroga també a Steg Bergström, rival de Viktor en els negocis i arruïnat per aquest temps enrere.

    Investigació policial i relacions personals complicades entre els protagonistes, amanits amb temes d’actualitat, conformen l’argument d’aquesta novel·la que és especial per a l’autora perquè és molt autobiogràfica. Posa com a exemple que el capítol inicial, en què un jove intenta preparar l’esmorzar a la seva mare, tot i que les seves bones intencions acaben en fracàs, rememoren un episodi personal. “Aquest jove és el meu germà i la nena que plora sóc jo”, assegura.

    Jungstedt comenta que ha utilitzat la seva pròpia infantesa, en què va haver de conviure amb “un pare alcohòlic i una mare complicada”, com a font d’inspiració d’aquesta novel·la policíaca.

    Els clubaires de L’Oliva Negra s’acomiaden fins al curs vinent amb la tertúlia sobre El fals somriure. Passeu un bon estiu i ens retrobem al setembre!

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Trobada amb l’autora Maria Català

    CARTELL-Buit-Lletres-en-viu_retallat

    maria-catalaLa darrera sessió del curs 2018-2019 del Club de Lectura La Crisàlide, que té lloc aquesta tarda a les 17.30 h, serà ben especial. I no només perquè la trobada tindrà lloc a la Sala Noble de la Casa Olivella, sinó també perquè els clubaires comptaran amb la presència de l’autora Maria Català. El llibre que els membres del club han llegit el darrer mes ha estat Urpes de Seda, novel·la en què es narra la història de la Mar Castells, rica hereva de la filatura Punt i seda.

    La Mar Castells és una noia “descol·locada en el temps i l’entorn”, que ni és ni vol ser una noia convencional. La novel·la no és només la història de la jove Mar, sinó també de la seva àvia, obrera d’una colònia tèxtil. Tot i tenir protagonistes femenines, l’autora reconeix que el personatges masculins tenen tant de pes com el de les dues dones. La història està ambientada als paisatges del Berguedà, a les colònies de la part alta del Llobregat, als carrers de Barcelona i als paratges de Cuba.

    Maria Català (Mataró, Maresme, 1949) ha estat professora de Primària en les especialitats de Socials i Naturals, català i anglès. Fins a la jubilació, ha compaginat l’ensenyament, l’educació dels seus quatre fills, la literatura i els viatges.

    Gràcies a les beques de la AELC, Associació d’Escriptors en LLengua Catalana, de la qual és sòcia, ha assistit a cursos de narrativa, novel·la, conte infantil i microrelats en la prestigiosa escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

    urpes de sedaL’any 2002, publica la seva primera novel·la On reposen el somnis. Tres anys després apareix El alcalde de la Malena, treball conjunt amb Antonio Sánchez Rueda. El 2011, publica Urpes de Seda i el 2014, A les fosques. L’any passat, 2018, va publicar la seva darrera novel·la fins al moment, Els amors fan l’amor.

    Maria Català és autora també de relats i contes, com ara, Aniversari feliç (Revista Valors, desembre 2016); Un tret a la foscor (Mataró és criminal, 2017) i La tieta (Passió pel conte, 2018).

    Ha estat finalista del Premi Joan Petit de conte infantil de Blanes 2017 amb L’aventura d’en Sushi i del Premi Vent del Port de Tremp 2018 amb Una butaca buida.

    La presència de la Maria Català en el Club de Lectura La Crisàlide s’inscriu en el programa Lletres en viu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en què col·labora la Institució de les Lletres Catalanes. Gràcies al programa Lletres en viu s’afavoreix el contacte entre els lectors i els autors de literatura catalana mitjançant la seva presència en les trobades als clubs de lectura d’adults que s’organitzen, fonamentalment, a les biblioteques públiques del país. La interacció que s’estableix entre els autors i els seus lectors els enriqueix a tots plegats, ja que els lectors coneixen l’autor de les obres llegides, poden resoldre dubtes i parlar dels personatges i del procés de creació de l’obra, i els autors tenen un testimoni de primera mà de la recepció de l’obra per part del públic lector.

    logos

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    En el cafè de la joventut perduda, Patrick Modiano

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 10 d’abril

    Iniciem el comentari d’aquesta novel·la tot comentant el contrast amb l’anterior, de John Irving, d’unes 500 pàgines; aquesta és una novel·la breu, totalment diferent. Teresa Rodríguez comenta que li ha agradat molt la protagonista, la Louki, una noia que pertany al grup de gent més aviat bohèmia que es reuneix en un cafè; així mateix, li ha sabut greu que al final se suïcidés.

    La Mercè Fernández comenta que és una obra de persones solitàries, on cadascú lluita per la seva llibertat. Remarca l’originalitat del personatge que fa d’apuntador: en un quadern, escriu els noms i les adreces dels habituals del cafè. També destaca com la Louki comença a buscar el seu destí vital mentre es troba sola, de nit, ja que la seva mare treballa d’acomodadora al Moulin Rouge.

    patrick modianoL’Anna Maria Montané ens explica que ha buscat informació sobre l’autor, Patrick Modiano, nascut el 1945, Premi Nobel de Literatura l’any 2014. Creu que l’autor ha fet una simbiosi entre ell mateix i la mare de la Louki, ja que ell mateix va viure aquesta experiència d’absència paterna. És un autor que desenvolupa tota una filosofia vital, la qual transmet en molts i variats personatges. De vegades, costa de lligar tot el que diu.

    L’Ana Jiménez opina que està bé aquest cafè parisenc, tant de “capital”, que aplega gent intel·ligent però, en tot cas, outsider. Tots els personatges tenen alguna cosa d’especial, i d’oculta. Es dona molta importància al record, ja que aquest cafè, en el moment que es narren els fets, ha desaparegut. Per tant, es tracta d’una mirada enrere, transida de nostàlgia.

    A Louki la marca la manca d’afecte, que és el que l’empeny a endinsar-se, tota sola, en el París nocturn. Ara bé, fins i tot quan es casa, segueix estant sola.

    La Rosa Llop comenta que, per a ella, es tracta d’un gran escriptor, capaç de lligar tots els personatges a través de retrats fragmentaris. Fins i tot el personatge del detectiu forma part d’aquest univers desolat, on domina la solitud de cadascú i l’anhel de llibertat. Hi ha una relació entre aquest anhel i l’activitat del passejant, que de fet desemboca en una recerca de la identitat.

    crisalideL’Evelia Casado veu que és una novel·la on la gent, en general, viu d’una manera “anormal”. La mare de la Louki, per exemple, està sola, i rep l’ajuda d’un mecànic amb qui es dedueix que tenen una relació afectiva. La noia, una flor solitària (22 anys), accepta de casar-se amb un home de 39, però l’únic que aconsegueixen és unir dues soledats. Deixa la casa, i és ell qui avisa el detectiu perquè miri de trobar la Louki. En la novel·la també apareixen hotels i pensions, espais “neutrals”, com el propi Cafè Condé que s’evoca en la història, llocs on la gent viu una bohèmia no pas daurada, sinó tan negra que pot desembocar en el suïcidi.

    La Mary Carmen Paredes explica que li ha encantat; és un autor que ja coneixia i que li agrada molt. Recorda la definició de “bohemi”: “Gent que viu al dia i no es preocupa del demà”. Remarca, també, l’aire de misteri de tots els personatges.

    Saludem la nova companya, Anamary Krmpotic, que de moment ha vingut d’oient, i ens acomiadem tot remarcant que el 26 d’abril farem la visita prevista al Palau de la Música, i que la propera sessió, la darrera d’aquest curs (8 de maig) comptarà amb la presència de l’autora, Maria Català.

    L’OBRA
    En el cafè de la joventut perduda

    En el cafè de la joventut perduda (2007) reprèn els temes de l’autor, l’obra literària del qual està construïda per dos temes principals: la cerca de la identitat (la seva i la del seu entorn) i la impossibilitat de comprendre els desordres i els moviments de la societat.

    En el cafè de la joventut perdudaAixò produeix un fenomen en què el narrador es troba gairebé sempre com a observador, patint i mirant de trobar un sentit als nombrosos esdeveniments que es produeixen davant seu, apuntant-ne els detalls i indicis que podrien esclarir i constituir una identitat. Modiano (o el seu narrador) es mostra de vegades com un veritable arqueòleg de la memòria, conservant i anotant fins al menor document, insignificant d’entrada, per tal d’aplegar informacions d’ell mateix, dels qui té a prop o de desconeguts. Algunes pàgines estan treballades de manera que semblen escrites per un detectiu o per un historiador.

    Patrick Modiano és el gran novel·lista de París de la segona meitat del segle XX. En el cafè de la joventut perduda ens situa als primers anys seixanta al cafè Condé, prop del Carrefour de l’Odéon. Aquest local representa una destil·lació de molts cafès reals, punt de trobada de la bohèmia literària i universitària.

    Hi trobem el record d’un París romàntic, romàntic per dolorós. Passeig per un París que hem vist en pel·lícules i llegit d’altres vegades, però tenyit de personatges histriònics, estranys; estranyament entranyables. Entre els personatges habituals del café Condé hi ha la Louki, i en les gairebé 140 pàgines de la novel·la assistim a la vida d’aquesta dona aparentment feble i estranya, una dona misteriosa que desapareix d’un dia per l’altre sense dir res.

    Modiano se serveix de diferents testimonis per anar refent les traces d’aquesta dona inquietant, que ha viscut una infantesa desassistida a Pigalle, un fracàs matrimonial i un amor secret. Amb En el cafè de la joventut perduda, passegem per una ciutat on passat, present i futur es donen perillosament la mà.

    L’AUTOR
    Patrick Modiano

    Patrick Modiano (Boulogne-Billancourt, 30-7-1945) és un dels grans autors francesos vius. Novel·lista prolífic, l’any 1978 va obtenir el Premi Goncourt amb Rue des boutiques obscures. També ha publicat, entre d’altres, Una joventut (1981), Barri perdut (1984), Diumenges d’agost (1986) i La petita joia (1981), quatre novel·les que el lector/a pot trobar en català. Després de l’èxit d’En el cafè de la joventut perduda (premi de la revista Lire a la millor novel·la francesa del 2007) i de la recuperació de Carrer de les Botigues Fosques (premi Goncourt 1978), Edicions Proa publica la seva nova i esperada novel·la, L’horitzó. El 2014 va obtenir el Premi Nobel de Literatura. Algunes novel·les seves s’han dut al cinema, i ha participat en el guió d’algunes pel·lícules, com ara Lacombe Lucien, de Louis Malle.

    El pare de Patrick, Albert Modiano (1912-1977), descendia d’una família de jueus italians d’origen sefardita que s’havien instal·lat a Salònica, d’on van emigrar a París. La seva mare era una actriu belga, Louisa Colpijn, també coneguda com a Louisa Colpeyn. Tots dos es van conèixer durant l’ocupació alemanya de França; es van haver d’amagar, es van casar el novembre de 1944 i, l’any següent, va néixer Patrick, el primer fill. La infantesa de Patrick Modiano va estar marcada per les absències contínues del seu pare, empresari que viatjava sovint, i de la seva mare, que feia gires. Patrick va estar molt unit al seu únic germà, Rudy, nascut el 1947 i mort deu anys més tard; aquesta mort va influir la trajectòria de Patrick, que va dedicar a Rudy totes les obres publicades entre 1967 i 1982.

    Patrick va estudiar a l’École du Montcel, a Jouy-en-Josas, al Collège Saint-Joseph de Thônes, a Haute-Savoie, i al liceu Enric IV de París, institució on va rebre classes particulars de geometria per part de Raymond Queneau, amic de la seva mare. Va acabar el batxillerat a Annecy, però no va iniciar estudis superiors. La trobada amb Queneau va ser crucial per a la carrera literària de Patrick Modiano, que va publicar la primera novel·la, l’any 1968, a l’editorial Gallimard després que Queneau en llegís el manuscrit. Des d’aleshores Patrick Modiano s’ha dedicat només a l’escriptura.

    El 12 de setembre de 1970 Modiano es va casar amb Dominique Zerhfuss, nascuda a Tunísia, amb qui ha tingut dues filles, Zina (1970) i Marie (1978). Modiano és un autor destacat de la generació de Pascal Quignard, Pierre Michon i Le Clézio, i com ells ha menat una vida independent i bolcada en la seva obra. El 9 d’octubre de 2014 va rebre el premi Nobel de Literatura.

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La parella del costat, Shari Lapena

    BANNER-560

    El darrer llibre que han comentat els clublaires de L’Oliva Negra ha estat La parella del costat de l’escriptora canadenca Shari Lapena.

    Shari Lapena, l’autora

    Shari Lapena va néixer al Canadà l’any 1960. De nena va créixer envoltada de llibres. La seva mare, una apassionada de la literatura, s’encarregava que a casa sempre hagués què llegir. Potser d’aquí va sorgir la seva passió per l’escriptura i la lectura; un hàbit que ha inculcat als seus dos fills, els quals ho fan desmesuradament, tot i que un d’ells és dislèxic.

    Shari LapenaVa estudiar Dret perquè, encara que havia volgut ser escriptora des de la infància, no creia que “fos una elecció practica de carrera”, i es va llicenciar a la The Humber School for Writers.

    Després d’alguns anys treballant com a advocada i d’insatisfacció en la professió legal, Lapena va tornar a l’escola per convertir-se en professora d’anglès, a la qual s’adaptava millor. En tenir els seus dos fills va decidir quedar-se a casa amb ells, i va començar a escriure, debutant com a novel·lista amb Things Go Flying (2008), una comèdia en una trama amb crisi d’edat, secrets i fantasmes. La segona novel·la va ser un altre llibre d’humor, Happiness Economics (2012), la història d’un poeta anomenat Will Thorne, casat amb una brillant economista, a la recerca d’una musa i del significat de la vida.

    Però les novel·les literàries còmiques no es venen molt bé i va decidir canviar de gènere, abandonar la comèdia i crear trames de suspens i misteri un gènere que sempre li va encantar llegir, però no s’havia atrevit a abordar.

    El salt a la fama com a escriptora li va arribar amb La parella del costat (2016), que podria adscriure’s a l’anomenat domestic noir.

    Shari Lapena_rodonaPer saber-ne més…

    La parella del costat, el llibre

    Mai se sap el que passa a la casa del costat. Dues parelles, dues cases i un muntanya russa de mentides, traïció i secrets entre marits i mullers. la parella del costatTot comença la nit en què Anne i Marco Conti van a sopar a casa dels seus veïns Cynthia i Graham i deixen la seva filla Cora de 6 mesos a casa seva. La veïna els ha convidat a una petita festa a casa però prefereix que la nena no hi vagi. Res personal, és només que no suporta la idea que plori.

    Marc està d’acord. Després de tot, diu, és la casa del costat. El pla que proposa és portar-se el monitor infantil i tornar-se per anar a veure-la. Tot i així, Anne se sent molt culpable de deixar-la. Se sent una pèssima mare per anteposar una estona de diversió a la petita. Marc, el pare de Cora, s’ho està passant genial i considera que la seva dona ha de divertir-se una mica més, ja que des que va tenir a la nena ha estat patint problemes de depressió. Cada mitja hora fan torns Anne i Marc per anar a veure-la i comprovar que segueix dormint. Tot està bé fins que la festa acaba i quan el matrimoni torna a casa i descobreixen la porta principal entreoberta i les seves pitjors pors es fan realitat: la petita ha desaparegut.

    I ja encetem la recta final del curs 2018-2019 de L’Oliva Negra. El darrer llibre que comentarem enguany serà: El fals somriure de Mari Jungstedt.

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Filles úniques, d’Andreu Martín

    L’Alícia i la Paula són molt bones amigues, gairebé com germanes, però no ho són de germanes. De fet, totes dues són filles úniques i estan una mica fartes que els pares els estiguin tan a sobre. En Joaquim i la Berta, els pares de l’Alícia, són realment esgotadors. 178292_CUBIERTA.inddSempre han d’estar fent alguna cosa i porten a l’Alícia amunt i avall amb tota mena d’activitats. Per la seva banda, els pares de la Paula, l’Antoni i la Dolors són molt més casolans i prudents. En poques paraules i, segons la Paula, avorridíssims! Però tant uns com els altres estan continuament a sobre de les seves filles.

    I ambdues nenes, fartes d’aquest control, planifiquen el que elles anomenen el Pla Perfecte! Clar que el que a elles els pot semblar la solució ideal per acabar de soca-rel amb aquesta situació pot xocar frontalment amb els plans dels pares. I és que això d’actuar d’amagatotis no sol ser gaire bona idea.

    I a partir d’aquí, un seguit d’esdeveniments no previstos vindran a capgirar les rutines d’ambdues famílies i provocaran un munt de situacions ben divertides.

    Filles úniques és el darrer llibre que hem llegit al Club de Lectura Llibr@venturers.

    L’Andreu Martín, autor de Filles úniques, és un prolífic escriptor de literatura per a infants, joves i adults. Pel que fa a la seva producció juvenil, és coneguda la sèrie de llibres protagonitzats pel jove detectiu Flanagan. El primer dels títols de la sèrie, No demanis llobarro fora de temporada, va ser guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil l’any 1989. A les biblioteques de VNG, hi podeu trobar un bon nombre de llibres per a adults i joves de l’autor barceloní. Feu clic aquí per consultar el fons d’Andreu Martín a la XBMVNG.

    Llibres

  • Filles úniques
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Case mensonge. Gisèle Pineau

    Mangé ka brilé isi dan? Ka ki pasé, Camille? Ka i ka fèt!Kaz-la manké brilé anlé zot? Ka i ka pasé!Le manger brûle ici?Qu’est-ce qui se passe, Camille? Qu’est-ce qui va pas? La maison a failli brûler avec vous! Gisèle Pineau.

     
    Chers lecteurs/lectrices,
     
    casemensonge À l’occasion de notre dernier rendez-vous de la saison 2018/2019 des lectures en français de la bibliothèque Joan Oliva i Milà, je vous propose une lecture facile et très agréable à lire qui malgré toute la situation décrite est remplie d’espoir et finit bien. Un sentiment qu’il est toujours nécessaire de conserver surtout dans les conditions de vie si difficiles comme celles que traversent les habitants de ce bidonville dans le Quartier Roucou en Guadeloupe.
     
    Lorsque l’on est une des familles attendant avec véhémence de voir son nom affiché dans les listes des heureux élus qui seront bénéficiaires des appartements sociaux , il est très naturel de rêver et d’imaginer la meilleure qualité de vie qui nous attend avec le relogement “digne” par rapport aux conditions précaires des cases.
     
    Seulement lorsqu’il y a plus de familles intéressées que de logements proposés, surgissent d’autres sentiments très compréhensibles comme la jalousie et la mesquinerie au sein de la communauté. Djinala et sa famille folles de bonheur à l’idée de déménager vont subir les conséquences de cette misère commune à tous.
     
    Grace à un vocabulaire riche, imagé et teinté d’expressions créoles, Gisèle Pineau transporte son lectorat dans la vie quotidienne de ce quartier et arrive à créer une ambiance bien palpable à travers des personnages bien vivants et très attachants.
    Les formules créoles et les devinettes créoles qu’elle utilise contribuent à donner au texte une vitalité linguistique qui lui confère toute sa beauté.
     
    Gisèle Pineau est une femme de lettres françaises, infirmière en psychiatrie, née à Paris en 1956 et issue de parents guadeloupéens. Elle écrit depuis son enfance et a été très influencée par sa grand-mère qui lui a transmis son amour et son apport de la culture créole à la littérature francophone. Elle a été récompensée avec le Grand Prix des lectrices de Elle en 1994, pour «La Grande drive des esprits», le prix RFO pour l’Espérance macadam en 1996, ou encore le prix des Hémisphères en 2002 pour “Chair Piment”. Elle traite dans plusieurs de ses romans l’esclavage et la violence faite aux femmes et la lutte contre l’injustice et les atrocités du monde.
     
    Africultures
     
    Gisèle Pineau
     
     

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Pàgina Següent »