Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: CONCURS NEGROLIVA

Microrelats guanyadors del 7è Concurs NegrOliva 2019

IMG_6218 Avui dimecres 13 de març, a les 20 hores, ha tingut lloc a la biblioteca Joan Oliva i Milà el lliurament de premis als guanyadors del 7è Concurs de Microrelats NegrOliva, en un acte obert a tothom, amb la presència, com és habitual en les darreres edicions, de l’Escola de Música Freqüències.

Aquesta edició del Concurs de Microrelats NegrOliva ha comptat amb la col·laboració de la Llibreria Llorens Llibres, Llibreria La Mulassa i Editorial Alrevès.

Els guanyadors del Concurs de Microrelats NegrOliva 2019 són:

1r “Més que germanes” d’Antoni Alsina.
 
2n “Punteria” de Francesc Xavier Simarro Montané.
 
3r “Un bonic somriure sardònic” d’Enric Gala.
 

Publicació dels relats guanyadors del 7è Concurs de microrelats NegrOliva:

PRIMER CLASSIFICAT: Antoni Alsina per Més que germanes

Com cada any des del traspàs de la seva germana, Helena acudia puntualment a la tomba cada deu de desembre. Ni el fred ni el risc de tempesta d’aquell matí de finals de tardor, van fer-la desistir del compromís que s’havia fet de dipositar un ram de flors al costat de la làpida per l’aniversari del dia de la defunció.

Passat Tots Sants, el cementiri recuperava la tranquil·litat habitual. I a Helena li agradava així, perquè aquella solitud l’ajudava a retrobar-se amb el record de la persona amb qui havia compartit tota la vida des del primer moment, al ventre de sa mare.

Tothom deia que si eren com dues gotes d’aigua, que no podien distingir-les, que no hi havia dues bessones més iguals. I potser era així en aparença, però no ho era pas en el caràcter: Mireia, fins al moment de la seva mort, havia estat una persona oberta, empàtica i altruista; sempre disposada a ajudar a qui ho pogués necessitar. Helena, en canvi, era egoista, tancada i narcisista; ja de petita volia sempre ser la primera de tot.

Quan un company de facultat va morir esperant un trasplantament de fetge que no arribava, Mireia va voler fer-se donant d’òrgans. Helena va dir-li que li semblava una estupidesa fer-se donant en vida, que arribat el cas no li importaria gens el que fessin amb el seu cos, però que figurar en una llista era una bogeria, podia representar una amenaça constant. Desoint el seu consell, Mireia va fer-se’n igualment. Per això, quan Mireia va patir l’accident que va costar-li la vida tres anys més tard, tot va anar ràpid i sense entrebancs. No podia haver-hi millor opció: una donant compatible cent per cent amb la pacient de la que els metges podien obtenir tots els òrgans necessaris per al trasplantament múltiple que Helena necessitava per salvar-se.

Després de senyar-se i de resar en veu baixa un parenostre, Helena va deixar el ram de crisantems malva que portava a les mans en un gerro davant la que hauria estat la seva tomba i va allunyar-se’n lentament. Només ella sabia que la mort de la Mireia no havia estat un accident.

concurs

SEGON CLASSIFICAT: Francesc Xavier Simarro Montané per Punteria

Mai li ha fet el pes. Però era una relíquia del despatx del pare, i ara que és mort, l’ha volgut rescatar. De petita, sempre la veia a la seva esquerra, quan seia enfront de la gran taula de caoba. Des del terra, escoltava al pare parlar per telèfon, o llegir-li un conte, en alguna de les pauses que feia. Aquells animalons que la decoren, li feien angúnia, però ja se sap que el pare era un amant del món oriental, i els dracs en formen part.

La té a la seva dreta. Quan pateix un petit nus creatiu (ben sovint) gira la vista i hi entropessa. A tocar de la porta del despatx. Res a veure amb aquella noble estança de la seva infantesa. Aquí no hi ha moqueta, que li feia pessigolles a les cames, mentre escoltava la càlida veu paterna.

Li fa de cistella, de paperera, de pou de les mirades perdudes, de cubell d’escombraries (peles de plàtan o de mandarina, tapes de iogurt) De tant en tant, quan penedida, rescata la bola acabada de llençar, sap que resta un punt al marcador de la seva higiene, però potser en sumarà un al món creatiu. Sovint, s’empastifa els dits, si el paper s’ha emmerdat de iogurt. Avui, quan treu la mà, un fil de sang es barreja amb la neu làctia. Li ha semblat notar una tènue esgarrinxada.

Ja fa uns dies que vessa de boles de paper. Després de la tercera ferida, que la va inquietar, una piscina de boles cobreix el terra, des de la butaca, fins a la paret de la finestra. Ara, se li en refot el marcador. Ha deixat el bàsquet de l’escriptor en ple desert creatiu. Tampoc escriu quan baixa el sol. Darrerament, llença la mirada perduda, finestra enllà.

Els ha avisat la dona de fer feines. Després de vàries setmanes de no coincidir amb la mestressa, ha gosat ignorar la norma penjada a la porta del despatx, NO entrar. La paperera vessa de sang.

-Sap vostè, si tenia algun enemic?

concurs

TERCER CLASSIFICAT: Enric Gala per Un bonic somriure sardònic

Rebeca va morir fa dues setmanes. Era més que la meva amiga íntima a l´ internat, era com una germana, me l’estimava molt, moltíssim. Va morir en tres dies d’una pulmonia no diagnosticada a temps. Però en realitat va ser per culpa de la nostra tutora, la senyoreta Teresa, una dona solterona, de més de quaranta anys, una frustrada, una psicòpata, una amargada, una acomplexada i una hipòcrita, amb una rigidesa calvinista extrema, sense sentiments i sense la més mínima ombra de calidesa. En aquesta negritud de manca de tendresa mantenia la seva vida al igual que el formol manté els cadàvers de la seva descomposició.

Un cop cada deu dies, una de les nostres tasques habituals era fer la neteja dels lavabos. Dimarts de fa tres setmanes, li tocava fer-los a la Rebeca. Estava una mica refredada amb tos i febre i li vaig aconsellar que anés al llit i jo m’encarregaria de la seva feina desprès de finalitzar les classes. Quan vaig tornar, em vaig trobar amb la Rebeca arromangada i tota suada netejant-los. Aleshores li vaig dir —Que fas Rebeca? —No hem quedat que els faria jo? —Ves-te’n al llit immediatament, fas molt mala cara. Però de sobte vaig sentir una veu de tro darrera meu que deia —Senyoreta Diana, faci el favor de preocupar-se del seus assumptes i deixi treballar la seva companya. —Però que no ho veu que està malalta desgraciada? —Li vaig etzibar totalment enfurismada. —Com diu senyoreta Diana? Al mateix moment que em clavava una sonora bufetada¬¬. —Ja en parlarem d’aquesta falta de respecte, marxi immediatament, la feina i les obligacions són prioritàries perquè enforteixen l’esperit, la senyoreta Rebeca ahir ben contenta que estava, un refredat no significa res. Vaig marxar corrent, plorant, plena de ràbia, impotència i odi. —Maleïda tutora!

Al cap de tres dies Rebeca moria d´ una pulmonia. El seu cadàver va ser exposat a l`entrada de la Capella, al primer pis, a l´ ampli replà format entre la balustrada de la escala i la porta de l’oratori. Dins el taüt obert, muntat sobre una taula inclinada totalment rodejada de flors, se la podia veure sense dificultat.

La tutora ens havia dit que tot el grup de les seves companyes li faríem una darrera visita per donar-li l’últim adéu i en senyal de respecte li faríem un petó als peus. La tutora es va col·locar davant el taüt fent-nos passar una per una. Entre plors havíem d´ inclinar el cap, fer el senyal de la creu i besar els peus glaçats de la Rebeca. Jo estava ofegada per las llàgrimes, els ulls totalment vermells pels meus plors i també per una ira galopant que anava prenent cos a mesura que m’acostava al cos inanimat de la meva estimada amiga. Maleïda bruixa, filla de puta, pensava, tu ets la única responsable de la seva mort. Quan va arribar el meu torn, no vaig poder més i vaig esclatar cridant —Noooooo! —Noooooo! —Noooooo! La tutora va reaccionar de seguida plena de ràbia —Besa-li els peus Diana, besa-li els peus Diana i marxa. Al mateix temps que la seva dura mà pressionava molt fort sobre el meu coll per obligar-me a fer el petó —Noooooo! Vaig tornar a cridar de nou, agenollant-me i llençant-me per terra, embogida i com posseïda per un esperit.

Aquests bruscs moviments de totes dues van provocar el desplaçament sobtat de la taula inclinada a on reposava el fèretre, basculant amb força cap a davant i interposant-se entre la tutora i jo, arrossegant en aquesta basculació també el fèretre quina pròpia inèrcia va fer saltar el cadàver per sobre la tutora, que horroritzada i cridant com una bruixa cremada a la foguera, va recular amb tanta força i rapidesa que la seva cintura va picar amb la balustrada amb tanta intensitat que la va fer tombar d’esquena precipitant-se sobre la planta baixa i desnucant-se al moment.

Diuen alguns testimonis que quan van arranjar de nou el fèretre i el van tancar, el cadàver de Rebeca lluïa un bonic somriure sardònic.

concurs

Enhorabona als guanyadors!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Guanyadors del 7è Concurs de Microrelats NegrOliva

negrolivaEl jurat del concurs format per Mª Rosa Nogué, escriptora i conductora del Club de lectura La Crisàlide de la biblioteca; Rosana Lluch Millan, filòloga i gerent de la llibreria Llorens Llibres i Veri Pena Montfort, libretera a la Llibreria La Mulassa ha decidit que els guanyadors del 7è Concurs de Microrelats NegrOliva d’aquesta edició 2019 són:

  • 1r Més que germanes d’Antoni Alsina.
  • 2n Punteria de Francesc Xavier Simarro Montané.
  • 3r Un bonic somriure sardònic d’Enric Gala.
  • Enhorabona al guanyadors!

    El lliurament de premis tindrà lloc el proper dimecres 13 de març a les 20h a la Sala Infantil de la biblioteca Joan Oliva i Milà. En aquesta acte, obert a tothom, bibjomes farà lliurament dels premis als guanyadors del concurs, a càrrec dels membres del jurat, i hi comptarem amb la participació de l’Escola de Música Freqüències. Ens complauria poder-hi saludar a tots els participants en el concurs. Hi esteu convidats!

    El 7è Concurs de Microrelats NegrOliva ha comptat amb la col·laboració de la Llibreria Llorens Llibres, Llibreria La Mulassa i l’Editorial Alrevès. Volem agrair a tots els concursants la seva participació en aquest concurs literari.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    7è Concurs de Microrelats de Gènere Negre NegrOliva

    generenegrejomLa Biblioteca Joan Oliva i Milà, amb la col·laboració de l’Editorial Alrevés, Llorens Llibres i La Mulassa, organitza el 7è Concurs de Microrelats de Gènere Negre NegrOliva.

    A partir de divendres 25 de gener i fins diumenge 17 de febrer de 2019 a la mitjanit (ambdós inclosos), es podran enviar els microrelats a l’adreça electrònica: microrelatsjoanoliva@vilanova.cat, indicant en l’assumpte Concurs NegrOliva i, en el correu, les dades de participació que s’inclouen en les bases. S’hi podran enviar tants microrelats com es vulgui, però només es podrà optar a un premi final.

    Aquest concurs té com a objectiu fomentar la creació literària i la lectura i, alhora, difondre el centre d’interès de Gènere Negre de la biblioteca. L’edat per participar-hi és a partir de 18 anys. Per Sant Jordi 2019, la biblioteca editarà un punt de llibre, que es repartirà entre els usuaris, amb el títol i l’autor dels tres microrelats guanyadors.

    Bases de participació del Concurs de Microrelats de Gènere Negre NegrOliva 2019

    IMG_6218 Tots tres guanyadors rebran una ruta cultural per a dues persones i, a més a més, també tots tres seran obsequiats amb un lot de llibres gentilesa de les llibreries de la ciutat, La Mulassa i Llorens Llibres, i de l’Editorial Alrevés.

    Enguany, el jurat estarà format per Mª Rosa Nogué, escriptora, conductora del club de lectura La Crisàlide, de la biblioteca; Rosana Lluch Millan, filòloga, gerent de la lliberia Llorens Llibres; i Veri Pena Montfort, llibretera a la Llibreria La Mulassa.

    El veredicte es farà públic a partir del dia 7 de març a través del web, el blog i el facebook de la biblioteca.

    Microrelats guanyadors del Concurs NegrOliva 2018

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Microrelats guanyadors del 6è Concurs NegrOliva 2018

    generenegrejomEl jurat del Concurs format per Gregori Dolz Kerrigan, director de l’Editorial Alrevés; Mª Rosa Nogué, escriptora i conductora del Club de lectura La Crisàlide de la biblioteca; Rosana Lluch Millan, filòloga i gerent de la llibreria Llorens Llibres i Veri Pena Montfort, llibretera a la Llibreria La Mulassa, ha decidit que els guanyadors del 6è Concurs de Microrelats NegrOliva d’aquesta edició de l’any 2018 són:

  • 1r El sopar, Clara Barranco Flores
  • 2n L’art de matar, Antoni Alsina Sánchez
  • 3r Suïcidi, Ramon González Reverter
  • Avui dimecres 14 de març, a les 20 hores, ha tingut lloc a la biblioteca Joan Oliva i Milà el lliurament de premis als guanyadors del 6è Concurs de Microrelats NegrOliva, en un acte obert a tothom que ha comptat amb la presència de l’Escola de Música Freqüències, tot un clàssic musical en les darreres edicions.

    El 6è Concurs de Microrelats NegrOliva ha comptat amb la col·laboració de la Llibreria Llorens Llibres, Llibreria La Mulassa i Editorial Alrevès. La participació en aquesta edició ha comptat amb 34 microrelats. Volem agrair a tots els concursants la seva participació en aquest concurs literari.

    Publicació dels relats guanyadors del 6è Concurs de microrelats NegrOliva:

    concurs

    PRIMER CLASSIFICAT: Clara Barranco Flores per El sopar

    Has gaudit del sopar, estimat? Tot i que no era el més adient per una nit d’hivern, m’ha vingut de gust començar amb una vichyssoise. No et pensis que ha estat simple caprici, un plat fred era metafòricament perfecte per a avui. Ja saps que sóc de mirar aquests detalls. T’ha agradat el beure? Li vaig dir a la noia del celler: al meu marit li agraden rosses i amb poc cos. Té alguna cervesa així? En vaig comprar dues. Et conec i sé que una se’t fa poc. Hauries de vigilar, les rosses amb poc cos produeixen mals de cap l’endemà.

    Pel plat principal vaig triar una carn molt especial. Era d’animal jove, molt tendra. M’ha costat força preparar-la. Primer l’he lligat i he estat donant-li cops una bona estona. Després l’he fet al forn. A la recepta deia de posar-hi una picada d’avellanes. M’angoixa no seguir les receptes fil per randa, em poso molt nerviosa, ja ho saps. És una pena portar tants anys casada amb un home al·lèrgic als fruits secs. T’ha agradat la carn, amor meu? L’has trobat prou tendra i saborosa?

    I encara no ho has vist tot: fixa’t quins sostenidors porto! No t’ho creuràs, els vaig trobar dalt del nostre armari. No faig mai neteja a fons, nosaltres som més d’amagar la merda sota l’estora o els cadàvers dins de l’armari, depèn de la gravetat dels fets. I un dia que em decideixo, em trobo això. Meus no són, em vénen petits, però m’ha fet il·lusió que me’l veiessis posats. Les calcetes a conjunt deuen ser precioses, vet a saber, potser me les trobaré al seient de darrere del cotxe o entremig dels coixins del sofà…

    Tornem al sopar. Les postres eren ben llamineres, com a tu t’agraden. Saps que el sucre és el verí més comercialitzat? També deu ser el més dolç… Em pregunto quin gust deu tenir el cianur. Ningú que l’hagi tastat ho pot explicar, és clar. Però els qui han estat a prop d’una persona morta per aquest verí, diuen que fa olor d’ametlles dolces… que curiós, oi?

    Amor meu, no em dius res del sopar? He estat tota la tarda cuinant per a tu i et noto fred, rígid, amb la mirada perduda… Vols dir que encara m’estimés?

    concurs

    SEGON CLASSIFICAT: Antoni Alsina Sánchez per L’art de matar

    Hi ha moltes maneres de matar. La més freqüent és la impulsiva, la que practica de manera barroera qui deixa escapar la bèstia que porta dins, en el moment que no la sap controlar. És la dels que descarreguen la ràbia en els més febles, en els que tenen més a prop. Fins que un dia la seva violència es desmesura i acaba en tragèdia, plors i declaracions davant del jutge: “és que jo no ho volia fer”.

    En la mateixa categoria hi ha l’acció d’autodefensa. L’instint de supervivència davant l’amenaça d’una mort imminent és tan gran que permet desplegar la força necessària per acabar amb el botxí. En cap altra circumstància seria possible fer-ho.

    La manera més trista de morir és la d’accident, la que fa reflexionar sobre el sentit de la vida. No és el mateix ser assassinat que morir d’accident, cert, però se’n farien creus de la gent que va pel món provocant accidents que maten; tot i no fer-ho de manera intencionada, els titllaríem d’autèntics criminals!

    Si matar és tot un art, reservaríem la categoria d’artista a l’assassí que planifica meticulosament la seva obra, el que estudia amb detall la víctima i l’escenari, el que tria el moment oportú per executar-la. Tot i així, encara hauríem de destriar la mort per encàrrec, la que perpetra un professional, i la que busca obtenir un benefici propi, del veritable art. El veritable art rau en la mort consumada sense motiu, sense raó, quan l’equilibri entre els factors de la fórmula precisió més sofriment i crueltat s’iguala als de bellesa i perfecció. L’acció de matar per matar, executada a la perfecció, conduirà a l’èxtasi de l’obra suprema.

    Un cas particular és el suïcidi, quan el fet d’occir s’aplica sobre un mateix. El suïcidi, com acció desesperada que busca l’alliberament, és una mort impulsiva, mai podrà ser una veritable obra d’art. Però el suïcidi planificat meticulosament, mesurant la tècnica, el moment de procedir, la durada de l’expiació, el patiment causat, el grau de crueltat… conté tots els elements per esdevenir una autèntica obra mestra. La culminació de la vida del virtuós.

    Pel que fa a mi, que em considero un artista, ja ho tinc tot previst. M’he projectat una mort lenta i cruel, de les pitjors que hi pot haver. Deixaré que la pell se m’arrugui, que el temps consumeixi cada òrgan del meu cos, que m’abraci la demència, que els meus sentits es desdibuixin, que la força m’abandoni, que la vida se m’apagui… a poc a poc, com el foc d’una espelma que no li queda cera que cremar.

    concurs

    TERCER CLASSIFICAT: Ramon González Reverter per Suïcidi

    Amanda Rocamora era una oficial de policia prima, temperamental i esquerpa. Absorta en els seus pensaments, escrutava la cuina amb rigor professional examinant les evidències: la nevera oberta, l’aixeta de la pica gotejant i les petjades al terra. Una vegada concloses les seves indagacions, va emetre un perllongat sospir de resignació i va obrir la portella perquè sortís el gat, que no deixava de miolar entre les restes de menjar. Es va compadir de tan exemplar mansuetud perquè fora plovia a bots i barrals. Després, donant curs a les seves cabòries i tractant d’embastar el curs dels esdeveniments, va centrar la seva atenció en el cadàver que jeia sobre la catifa, ja rígid. Encara no desprenia cap ferum, sinó l’habitual aroma de perfum masculí. Fent el cor fort, ella esperava. L’atmosfera estava carregada d’un silenci ominós que es va perllongar durant interminables minuts, mentre ella es mantenia a l’expectativa. La sirena d’una ambulància va sonar en la distància. Al cap d’uns minuts van entrar un parell de sanitaris. Després va aparèixer un veterà forense intercanviant una salutació i es va enfundar uns guants de làtex abans d’iniciar les seves diligències amb la perícia d’un expert anotant quatre gargots en una llibreta prou gastada. Llavors va arribar el jutge, empipat per l’intempestiu de l’hora, pel trànsit i pel persistent ruixat. Tothom imaginava la nit de gossos que els esperava, quan de sobte un espavilat policia va trobar una nota i després d’un cop d’ull va exclamar:

    -Sembla un suïcidi, inspectora. Fins i tot m’atreviria a aventurar que com a conseqüència d’una picabaralla entre enamorats.

    L’oficial va agafar el paper i es va afanyar a llegir-lo amb avidesa. A jutjar pels indicis, va deduir que aquella carta de comiat era fruit d’un desamor. Es va fer el silenci, tot i les gotes de pluja que repicaven a l’ampit de les finestres. No va poder evitar de llegir en veu alta l’última línia:

    -“T’estimo, però saps que així no puc viure ni un dia més”. Sí, excel·lent deducció, Mateu. Descartem el crim passional per manca de mòbil.

    En un primer examen el forense no va apreciar senyals de violència ni cap marca que pogués fer-li sospitar què li havia causat la mort. A falta dels resultats de l’autòpsia rigorosa que practicaria més tard i en la qual es basaria per redactar el seu informe oficial, va conjecturar que la hipòtesi més plausible de la defunció era una fallida cardíaca provocada per culpa d’alguna droga, la xacra que assota la societat actual. Gairebé de seguida el jutge va procedir a ordenar l’aixecament de cadàver.

    Entre tots dos sanitaris es van emportar el cos al dipòsit de cadàvers. A poc a poc els policies van anar recollint les seves coses i van marxar a corre-cuita per no mullar-se. La inspectora va ser l’última a sortir. Després de verificar que es trobava a soles, va abaixar les persianes i va córrer les cortines amb delicadesa, com tantes vegades havia fet abans. Discretament es va permetre un somriure entremaliat. Tot seguit va apagar els llums, va treure unes claus de la butxaca i va tancar la porta a pany i forrellat. Aleshores el gat se li va enredar entre les cames i Amanda el va acariciar abans d’etzibar-li:

    -Em sap greu, Cleopatra. Però per fi podrem viure tranquil·les.

    ENHORABONA A TOTS ELS GUANYADORS I GUANYADORES!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    6è Concurs de Microrelats de Gènere Negre NegrOliva

    generenegrejomLa Biblioteca Joan Oliva i Milà, amb la col·laboració de l’Editorial Alrevés, Llorens Llibres i La Mulassa, organitza el 6è Concurs de Microrelats de Gènere Negre NegrOliva.

    A partir del divendres 26 de gener i fins al diumenge 18 de febrer de 2018 a la mitjanit (ambdós inclosos), podran enviar els microrelats a l’adreça electrònica: microrelatsjoanoliva@vilanova.cat, indicant en l’assumpte Concurs NegreOliva i, en el correu, les dades de participació que s’inclouen en les bases. S’hi podran enviar tants microrelats com es vulgui, però només es podrà optar a un premi final.

    Aquest concurs té com a objectiu fomentar la creació literària i la lectura i, alhora, difondre el centre d’interès de Gènere Negre de la biblioteca. L’edat per participar-hi és a partir de 18 anys. Per Sant Jordi 2018, la biblioteca editarà un punt de llibre, que es repartirà entre els usuaris, amb el títol i l’autor dels tres microrelats guanyadors.

    Bases de participació del Concurs de Microrelats de Gènere Negre NegrOliva 2018

    IMG_20160129_112640Tots tres guanyadors rebran una ruta cultural per a dues persones i, a més a més, també tots tres seran obsequiats amb un lot de llibres gentilesa de les llibreries de la ciutat, La Mulassa i Llorens Llibres, de l’Editorial Alrevés i de Libelista.

    Enguany, el jurat estarà format per Gregori Dolz Kerrigan, director de l’Editorial Alrevés; Mª Rosa Nogué, escriptora, conductora del club de lectura La Crisàlide, de la biblioteca; Rosana Lluch Millan, filòloga, gerent de la lliberia Llorens Llibres; i Veri Pena Montfort, llibretera a la Llibreria La Mulassa.

    El veredicte es farà públic a partir del dia 14 de març a través del web, el blog i el facebook de la biblioteca.

    Microrelats guanyadors del Concurs NegrOliva 2017

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Microrelats guanyadors del Concurs NegrOliva 2017

    olivanAvui dijous, a les 20 hores, es realitza a la biblioteca Joan Oliva i Milà el lliurament de premis als guanyadors del 5è Concurs de Microrelats NegrOliva, en un acte obert a tothom, amb la presència, com és habitual en les darreres edicions, de l’Escola de Música Freqüències.

    Aquesta edició del Concurs de Microrelats NegrOliva ha comptat amb la col·laboració de la Llibreria Llorens Llibres, Llibreria La Mulassa, Editorial Alrevès i Libelista. La participació en aquesta edició ha comptat amb 60 microrelats.

    Els guanyadors del Concurs de Microrelats NegrOliva 2017 són:

    El carrer fosc de David Dot Cervera.
    Escolto el cant del cu-cut de Carme Vila Rovira.
    Un crim ben triat de Iris Borda García.
     

    Publicació dels relats guanyadors del 5è Concurs de microrelats NegrOliva:

    PRIMER CLASSIFICAT: David Dot Cervera per El carrer fosc

    El cotxe hagués atropellat la noia del vestit tubular de color marró amb farbalans pulverulents a partir de la cintura, si jo no l’hagués retinguda; i, el conductor, per la seva part, no hagués frenat a temps. Ara es recupera de l’ensurt, asseguda a la vorera, amb les cames estirades i l’esquena repenjada a la paret. Està molt pàl·lida. El conductor implicat, que ha aparcat el vehicle, sense deturar-ne el motor, uns dos metres enllà del punt exacte de l’accident, sembla que ha vingut a interessar-se per l’estat de la transeünt afectada; però les intencions són unes altres. Sense dir ni una paraula, el desconegut allarga el braç i engrapa el collaret que havia restat al descobert quan jo havia afluixat el fulard i havia desbotonat un botó de l’abric de la noia. També li arrabassa dos anells. Estupefacte, aquesta vegada trigo a reaccionar. Em poso dempeus massa tard, quan l’home tanca d’un cop contundent la porta del vehicle i arrenca. No he pogut retenir-ne la matrícula ni tampoc us sabria el descriure. Gairebé atònit, prefereixo concentrar-me en les atencions de socors. Tan sols han passat trenta segons, però me n’adono que algú ha tingut temps de prendre-li la bossa de mà, l’abric i fins i tot les botes. No sé dir-vos si, abans d’aquesta segona acció rapaç, la noia duia arracades. Un vianant que fuig carrer amunt i la certesa que algú s’ha escapolit davant meu, rere un portal del mateix carrer, són la resposta. Estic esfereït. Molt a poc a poc, comença a tornar en si. I, malgrat tot el que està succeint, dedico uns segons a contemplar-la. És una dona preciosa, formosa, jove i de cuixes perfectes. Ara estic embadalit. La despullo i tot seguit no dubto en anar a llençar la roba al contenidor del carreró. Quan retorno al punt on s’ha esdevingut l’accident, tal com havia previst, la noia, que ha recuperat la consciència, accepta trasbalsada la meva oportuna gavardina per cobrir-se de la nuesa dels males ànimes que la deuen haver assaltat… Faig cara de circumstàncies, em mostro perplex, comprensiu, actuo com si fos la primera vegada que trepitgés aquest lloc indigne.

    concurs

    SEGON CLASSIFICAT: Carme Vila Rovira per Escolto el cant del cu-cut

    Ja és l’hora. Les passes suaus dels teus peus sobre la gespa humida ronronegen, cada nit, un cant harmoniós a la meva oïda atenta. Has aprés a entrampar les ombres del camí, sempre còmplices dels amors furtius.
    Encara no arribes. Cada minut m’emmetzina el pensament el temor a la teva absència. Miro per la finestra, plou fi, i la meva mà estreny la seda del vestit que sé que t’enamora. Ha descobert el nostre secret?
    Ja ets aquí. Sento la teva presència a l’esquena, avui jugues a lladre? Però què fas, per què em cenyeixes el mocador al coll amb tanta força? Em fas mal, m’ofegues. Ai, que són aquestes manasses d’home?
    Ha arribat la meva hora, ho sé. Abans, digue’m, botxí: també l’has mort, a ella?
    La pluja mulla les taulades.
    Canta el cu-cut.

    concurs

    TERCER CLASSIFICAT: Iris Borda García per Un crim ben triat

    L’inspector Morino baixa del cotxe del millor humor. L’acaben d’avisar d’un assassinat, o això és el que haurien fet si la víctima no seguís encara amb vida.
    Entra, disposat a gaudir de l’espectacle. Un agent li explica que la víctima està adormit dins un cub de vidre tancat hermèticament. Als vidres hi ha escrit: «Si aquest violador es treu els ulls, es talla els genitals i aguanta les següents setanta-dos hores amb vida, el deixaré sortir. També pot intentar fugir.»
    -I per què no hem trencat els vidres? -pregunta l’inspector Morino, tot i que ja saber la resposta.
    -Estan connectats a explosius, senyor.
    A l’inspector Morino li costa contenir un somriure. Allò és bellesa; els seus homes haurien d’aprendre a respectar una bona ment criminal com la que havia ideat tot allò. No és que no puguin salvar-lo, sinó que, a més a més, estan convidats a l’espectacle, i l’inspector Morino agafa lloc a primera fila.
    -Està mort de totes maneres -diu-. Ningú aguanta setanta-dos hores dessagnant-se i viu per explicar-ho. Alguna idea de qui ha fet això?
    No, és clar que no. I no hi ha pistes perquè l’inspector Morino és minuciosament bo a la seva feina. Quan va dur aquell paio allà, es va ben assegurar de no deixar cap rastre forense. I ara estava a punt de matar al fill de puta que va violar a la seva petita, i ho faria mentre es forjava una coartada de foc. Quan va segrestar a la seva filla i se la va endur a una furgoneta, li va deixar triar entre arrancar-se els ulls o follar amb ell. Inclús el més ruc hauria endevinat què escolliria. L’inspector Morino també sabia què triaria el fill de puta, i tot i agradar-li la idea de veure’l arrancant-se els ulls, es podia conformar a veure’l explotar.
    L’home desperta de cop. Els seus crits s’escolten apagats darrere els vidres, però no cal escoltar-los per intuir la seva desesperació. Observa al seu voltant, intentant entendre on és i què hi fa allà, i sense parar-se a llegir les instruccions, salta cap a terra i trenca un dels vidres a cops de puny.
    L’inspector Morino ja ha indicat als seus agents que es retirin uns metres per evitar que els afecti l’explosió. Ara no amaga el seu somriure: no sols està a punt d’estrenar-se dins el món de l’assassinat, sinó que cap dels seus agents està movent un dit per salvar al fill de puta.

    concurs

    Enhorabona als guanyadors i guanyadores!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    Guanyadors del 5è Concurs de Microrelats NegrOliva

    negrolivaEl jurat del Concurs format per Gregori Dolz Kerrigan, director de l’Editorial Alrevés; Mª Rosa Nogué, escriptora i conductora del Club de lectura La Crisàlide de la biblioteca; Rosana Lluch Millan, filòloga i gerent de la llibreria Llorens Llibres, Veri Pena Montfort, libretera a la Llibreria La Mulassa, i Xavier Vernetta, escriptor han decidit que els guanyadors del 5è Concurs de Microrelats NegrOliva d’aquesta edició de l’any 2017 són:

    1r El carrer fosc de David Dot Cervera.
    2n Escolto el cant del cu-cut de Carme Vila Rovira.
    3r Un crim ben triat de Iris Borda García.

    Enhorabona al guanyadors/es!.

    El lliurament de premis està previst pel proper dijous, 30 de març a les 20h a la Sala Infantil de la biblioteca Joan Oliva i Milà. En aquesta acte, obert a tothom, es farà lliurament dels premis als guanyadors del concurs, a càrrec dels membres del jurat i amb la participació de l’Escola de Música Freqüències. Hi esteu convidats!

    El 5è Concurs de Microrelats NegrOliva ha comptat amb la col·laboració de la Llibreria Llorens Llibres, Llibreria La Mulassa, Editorial Alrevès i Libelista. La participació en aquesta edició ha comptat amb 60 microlats. Volem agrair a tots els concursants la seva participació en aquest concurs literari.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    5è Concurs de Microrelats de Gènere Negre

    generenegrejomLa Biblioteca Joan Oliva i Milà, amb la col·laboració de l’Editorial Alrevés, Llorens Llibres, La Mulassa i Libelista, organitza el 5è Concurs de Microrelats NegrOliva. A partir d’aquest dijous, 26 de gener i fins al diumenge, 19 de febrer a la mitjanit de 2017 (ambdos inclosos) es podran enviar els microrelats a l’adreça electrònica: microrelatsjoanoliva@vilanova.cat, indicant l’assumpte Concurs NegreOliva i les dades de participació que s’inclouen en les bases. Es podran enviar tants microrelats com es vulgui però només es podrà optar a un premi final.

    Aquest concurs té com a objectiu fomentar la creació literària i la lectura, i difondre el centre d’interès de Gènere Negre de la biblioteca. L’edat per participar és a partir de 18 anys. La biblioteca editarà un punt de llibre per Sant Jordi 2017 amb el títol i l’autor dels tres microrelats guanyadors que es repartiran entre els usuaris de la biblioteca.

    Bases de participació del Concurs de Microrelats Negroliva 2017

    IMG_20160129_112640El primer premi dels concurs NegrOliva consistirà en un lector de llibres electrònics Libelista i una ruta cultural per a dues persones. El segon premi consisteix en una ruta cultural per a dues persones. Tots tres guanyadors tindran com a premi un lot de llibres gentilesa de les llibreries de la ciutat La Mulassa i Llorens Llibres.

    El jurat estarà format per Gregori Dolz Kerrigan, director de l’Editorial Alrevés; Mª Rosa Nogué, escriptora, conductora del club de lectura La Crisàlide, de la biblioteca; Rosana Lluch Millan, filòloga, gerent de la lliberia Llorens Llibres; i Veri Pena Montfort, llibretera a la Llibreria La Mulassa, i Xavier Vernetta, escriptor.

    Microrelats guanyadors del Concurs NegrOliva 2016

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Microrelats guanyadors del Concurs NegrOliva 2016

    imatge gènere negreAquest dijous, a les 20 hores, es realitzarà a la biblioteca Joan Oliva i Milà el lliurament de premis als guanyadors del 4rt Concurs de Microrelats NegrOliva, en un acte obert a tothom, amb la presència de la música a càrrec de l’Escola Freqüències.

    La biblioteca ha preparat un pica-pica, sucs i cava com a celebració dels 94 relats rebuts i dels 55 participants d’aquesta edició de 2016 per a tots els assistents a l’acte de lliurament de premis.

    Els microrelats guanyadors del 4rt Concurs NegrOliva són:

    Sant Esteve, Sant Nicolau de Sebastià Serra.
    Punts de vista d’Antoni Alsina.
    Millor que el cinema són altres passatemps d’Iris Borda García.

    concurs

    Publicació dels relats guanyadors del 4rt Concurs de microrelats NegrOliva:

    PRIMER CLASSIFICAT: Sebastià Serra per Sant Esteve, Sant Nicolau.

    La plata de canelons davalla damunt dels estalvis, sobre les estovalles de fil, amb el silenci reverend del taüt que s’amolla a la fossa. L’olor lletosa de la beixamel s’escampa per tots els racons del menjador, guarnit de grèvol i lluentons.

    Els cossos es drecen, per torns, a les demandes obligades: Quants te’n poso? …Aquests torradets, o els més blancs? …En vols gaire, de beixamel?

    Les respostes, mudes. Lleus assentiments acompanyats de gestos imprecisos. La remor fangosa dels coberts esventrant el farcit, que s’emboca amb avidesa. Les glopades de vi, espesses. La tosseta.

    —Em recorden molt la iaia— diu la Rut, enrojolada i amb les galtes plenes.
    Tots assenteixen, capcots, alleujats pel silenci que es trenca.
    —Feia anys que no sortien tan bons.
    —Joan, si vas a la cuina porta més pa… I treu la cassola del forn, si no, el rostit queda eixarreït.
    Els plats tornen a ser plens. Sempre són plens.
    Les barres mai no s’aturen. Pugen, baixen, pugen, baixen, pugen, baixen…
    A les vores dels plats s’hi amunteguen els ossos rosegats i els pinyols de pruna. Les restes del festí.
    L’avi, encara amb la cinta negra al braç, esbocina els torrons a cops de mà de morter i n’arrenglera els trossos a la safata.

    Algú engega el televisor, arraconat entre el pessebre i el tió. A la pantalla, damunt l’escenari i custodiat per l’estol de muses modernistes, un cor de nens canta el Saint Nicolas de Britten.

    Starving beggars howl their cry / snarl to see us spurring by (1)

    Sobre la taula, precedit d’un cabdell de mirades fugisseres, hi apareix, gastat i esgrogueït, el pot de les neules.

    Let us share this dish of meat / Come, my friends, sit down and eat! (2)

    Amb molta cura, la llauna passa de mà en mà i cadascú en pren una.

    See! Three boys spring back to life…(3)

    Es tanca el cercle. El pot, ara buit, torna al mig de la taula. Silenci…

    Alleluia! Alleluia!

    Tot s’ha acabat. Els convidats venten el seu alleujament damunt el front perlejat de la Laia que, amb la mirada sobtadament perduda, sosté la neula més curta.
    L’observen decebuts, fastiguejats. Tan menuda i esquifida! Ja és mala sort!

    …who, slaughtered by the butcher’s knife (4)

    Tenen tot un any per engreixar-la.

    1 Mendicants mig morts de fam fan sentir els seus llargs udols;
    2 Au, compartim el plat de carn, Au, amics, seiem tots junts!
    3 Mireu! Tres nens tornats al món…
    4 …que, degollats pel ganivet del carnisser.

    Traducció: Salvador Oliva

    concurs

    SEGON CLASSIFICAT: Antoni Alsina per Punts de vista.

    Jeroni: “Anava de patrulla amb el meu company quan vam rebre l’avís per ràdio: possible cas de violència domèstica. Estàvem molt a prop de l’adreça reportada, en el mateix carrer, així que vaig sortir del cotxe sense esperar que el meu company aparqués el vehicle. En arribar al portal vaig trucar un timbre qualsevol i al crit de “Policia!” vaig demanar que m’obrissin. Vaig pujar saltant de dos en dos els graons de l’escala fins arribar a la tercera planta. La porta del pis 3-1 estava oberta i com se sentien crits venir de dintre, vaig entrar. A la sala d’estar hi havia una dona d’uns quaranta anys, de peu sobre una cadira, cridant. Al terra hi havia un jove d’uns vint, ferit d’arma blanca, i abraonat sobre aquest un home d’uns cinquanta, armat amb un ganivet de cuina. Vaig cridar-li que llancés l’arma i s’apartés però com que anava a rematar-lo, vaig obrir foc amb la meva arma reglamentària.”

    Jaume: “Aquell dia els veïns cridaven més que de costum. Alguna cosa greu passava i vaig dir-li a la meva dona que truqués a la policia mentre jo me n’hi anava. Vaig pujar al pis del damunt, el 3-1, que és de la meva propietat i els hi tinc llogat. Com que els crits continuaven vaig decidir fer servir la clau que tinc de reserva i que sempre porto a la butxaca. Vaig obrir la porta i vaig entrar. A la sala d’estar hi havia la Maria, de peu damunt una cadira, cridant. Armat amb un ganivet de cuina s’hi atansava el seu fill Guillem. Com que no m’havia vist entrar vaig creure que si l’agafava pel darrera potser tindria una oportunitat d’evitar la desgràcia que estava a punt de presenciar. Amb la lluita els dos vam caure i en Guillem es va ferir. Li vaig retirar el ganivet de la mà i aleshores vaig sentir el tret que em va ferir.”

    Guillem: “Estava a la cuina preparant el sopar quan vaig sentir els crits de la mare que venien de la sala d’estar. Com que estava escoltant música amb els auriculars em va costar sentir-la. Hi vaig anar amb el ganivet de cuina que duia a la mà i quan anava a preguntar a la mare què coi li passava, en Jaume, el propietari que ens té el pis llogat i viu al pis de sota, va sortir no sé pas d’on i em va agafar pel darrera. Els dos vam caure rodolant al terra i em vaig ferir amb el ganivet. Quan en Jaume es va aixecar es va sentir un tret i tot seguit va entrar un policia amb un arma a la mà.”

    Maria: “Estava a la sala d’estar a punt de parar taula per sopar quan de darrera el sofà en va sortir una rata grossa com un conill. La rata em va veure però en lloc de fugir se’m va quedar mirant i, arrufant el morro, va ensenyar-me les dents. D’una revolada vaig enfilar-me a la cadira més pròxima i vaig cridar per demanar l’ajuda del meu fill, que estava a la cuina preparant el sopar. No entenc perquè va trigar tant a venir, perquè la cuina està al costat mateix de la sala, i a el que vaig cridar em podien sentir fins els veïns de l’àtic. Quan en Guillem va arribar portava un ganivet de cuina a la mà. En apropar-se’m, en Jaume, el propietari que ens té llogat el pis i viu al pis de sota, va sortir no sé pas d’on i va atacar-lo pel darrera. Els dos van caure al terra i va el meu fill es va ferir amb el ganivet. Sort que de seguida va arribar un policia que li va disparar a aquest sonat d’en Jaume abans no fes més mal al pobre del meu fill!”

    Jutge: “Mare de Déu! Sort que no ha mort ningú. I tot plegat per una rata!”

    concurs

    TERCER CLASSIFICAT: Iris Borda García per Millor que el cinema són altres passatemps.

    El vent ha fet rodar el cap decapitat fins a dos metres més lluny del cos. I tu ho mires i no sents res. Tard o d’hora allò havia de passar. Tard o d’hora ton fill -el ninet estimat dels teus ulls- havia de fer allò. Ja fa temps que ho esperes, pacient, tot i que mai en dius res. Fa temps que veus que falten gallines al corral i que algú maltracta els porcs; fa temps que et vas adonar de la capseta sota el llit del teu fill tota plena fins a revessar d’ulls de gats. Et vas espantar, però no vas dir res. Vas comprar més gallines, vas curar als porcs i vas llençar la capseta a les escombreries. El pitjor, però, era la pudor. La pudor no la pots dissimular de cap manera.

    Però ara què? Ara ha mort a algú de la família; l’ha decapitada i l’ha deixada al sol, en exposició. Has trucat al seu pare només sentir-ne l’olor, i tot i no haver-li explicat, li has suplicat entre plors i singlots de mudar-vos a la ciutat, que el noi necessita coses per distreure’s. Son pare t’ha dit que li donis les claus del cotxe que ell pot dir-li el millor local de putes de la carretera, allà es distreurà. Però no (penges, enfadada), és clar que no. El teu fillet estimat no anirà de putes mentre tu siguis viva. És l’únic bo que té viure tan lluny de tot, i cap fulana barata t’ho arravatarà. El teu nen és per tu. Mai s’ha acostat a cap dona, i mai s’hi ha d’acostar. Tu li dónes tot allò que li cal: li cuines, li rentes i te l’estimes amb bogeria. També li ets gelosa, i prou bé saps que a un home no li cal res més.

    Així que entres a la cuina per bosses de plàstic per recollir tot allò abans no arribi el pare, tot i que segurament arribarà tan borratxo que ni ho veuria. Ai, pobre fill teu. No el jutges, de debò que no el jutges. Al cap i a la fi, quan es viu tan lluny de tot i no hi ha més passatemps que veure fugir la vida, en alguna cosa s’ha de distreure el jovent, oi?

    I de moment només ha mort la gossa. Ja serà temps de preocupar-se quan mati algú. Algú humà.

    Enhorabona als guanyadors i guanyadores!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Guanyadors del 4t Concurs de Microrelats NegrOliva

    logo blog2 GN_AMB LLETRESJa es coneixen els guanyadors d’aquesta edició del Concurs de Microrelats NegrOliva 2016. S’han presentat un total de 94 microrelats que han estat presentats per 55 participants, és l’edició amb e més participació des de la seva primera edició. El jurat d’aquest concurs literari està format per Gregori Dolz Kerrigan, director de l’Editorial Alrevés; Mª Rosa Nogué, escriptora, conductora del club de lectura La Crisàlide, de la biblioteca; Rosana Lluch Millan, filòloga, gerent de la llibreria Llorens Llibres; i Veri Pena Montfort, llibretera a la Llibreria La Mulassa, que han donat el següent veredicte:

    El guanyador del Concurs de microrelats NegrOliva és Sebastià Serra amb el microrelat Sant Esteve, Sant Nicolau. El segon classificat és Antoni Alsina, tercer a la passada edició, amb Punts de vista. Finalment, la tercera posició ha estat per Iris Borda García, guanyadora en l’edició anterior, amb el seu microrelat Millor que el cinema són altres passatemps.

    bibjomEl primer premi d’aquesta edició del Concurs NegrOliva consisteix en un lector de llibres electrònics amb un llibre digital del catàleg de Liberdrac. Els tres guanyadors obtindran també com a premi una ruta cultural per dues persones i un lot de llibres. Els tres relats guanyadors formaran part del recull virtual que es publicarà al bloc Fora del Prestatge de la biblioteca a final de mes.

    El dijous, 31 de març a les 20 hores està previst el lliurament de premis als guanyadors d’aquesta edició del Concurs de Microrelats NegrOliva, a la Sala Infantil de la biblioteca Joan Oliva i Milà. Aquest concurs ha comptat amb la col·laboració de l’Editorial Alrevés, Llorens Llibres, La Mulassa i Liberdrac. Gràcies a tothom per la vostra participació i us convidem a tots, participants o no participants, al acte de lliurament de premis.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Pàgina Següent »