Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: MÚSICA

L’oferta i la demanda, Joan Colomo

joan colomo - oferta demandaEl passat mes de setembre’18, el músic i cantautor català Joan Colomo presentava el seu darrer disc en solitari en el marc del Mercat de Música Viva de Vic. El disc, batejat amb el nom de L’oferta i la demanda, és el sisè treball en solitari de l’artista de Sant Celoni, dos anys després de Sistema.

Colomo és un d’aquells músics amb personalitat pròpia que destaquen, afortunadament, en el maremàgnum de la indústria discogràfica contemporània. Fins i tot, en el si del panorama musical català, Joan Colomo és un dels pocs noms capaç de moure’s amb desimboltura en diferents estils. Va començar la seva carrera musical formant part de diferents grups: Ariadna, Rain Still Falling o Zeidun, per exemple. Aquesta darrera formació, una de les referències de l’escena hardcore catalana.

Ja amb el trio La célula durmiente, va treballar més la faceta melòdica i pop i, posteriorment, va formar part com a baixista del grup de punk-rock The Unfinished Sympathy.

contra todo pronóstico Producto Interior Bruto vol 1 Producto Interior Bruto vol 2
La fília i la Fòbia Sistema joan colomo - oferta demanda

El 2009 i, buscant la faceta més acústica i d’autor, va donar el salt amb el seu primer disc en solitari. Es tractava de Contra todo pronóstico, després del qual ha anat publicant aproximadament cada dos anys un nou treball també en solitari: Producto Interior Bruto vol. 1 (2011), Producto Interior Bruto vol. 2 (2012), La Fília i la Fòbia (2014), Sistema (2016) i L’Oferta i la demanda (2018).

Joan Colomo Mercat Música Viva de Vic 2018El leitmotiv de L’Oferta i la demanda és, en paraules del compositor, “l’economia i el capital i com els diners afecten les persones“. El disc aconsegueix situar-se en un terme mig entre la música per divertir-se i la que prova de donar resposta als grans problemes de la societat, amb cançons com ara La redistribució de la riquesa, Guerra freda, Contra la propietat o El diner. La portada del disc, una mare ocell alimentant els seus pollets, és segons el mateix Colomo “Potser un dels pocs moments a la vida en què l’oferta i la demanda es corresponen. Si el nen vol teta, té teta. A partir de llavors tot comença a torçar-se i el que tu esperes no és mai el que t’ofereixen”.

Per a tots aquells que vulgueu gaudir de la música en directe de Joan Colomo, el dia 5 juliol’19 participarà en el Vida Festival 2019 a Vilanova i la Geltrú. Una miqueta més endavant, l’11 d’agost, també prendrà part en el Festival Porta Ferrada a Sant Feliu de Guíxols.

Us deixem amb La redistribució de la riquesa, un dels temes inclosos a L’oferta i la demanda.

Cds

  • Contra todo pronóstico
  • Producto Interior Bruto vol. 1
  • Producto Interior Bruto vol. 2
  • La Fília i la Fòbia
  • Sistema
  • L’oferta i la demanda
  • Aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva el darrer disc de Joan Colomo, L’oferta i la demanda. Ja podeu fer la vostra reserva!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Vida? o Teatre? Charlotte Salomon

    Avui, des del bloc de la biblioteca Joan Oliva, us recomanem una exposició que des del passat 17 d’octubre i fins al proper 17 de febrer de 2019 podeu visitar al Real Monestir de Pedralbes a Barcelona. Es tracta de Vida? o Teatre?, un veritable llegat de l’artista jueva Charlotte Salomon. Una obra única d’una jove i desconeguda artista, que esdevé un reflex intens i viu de tota una època.

    charlotte-salomon-dibuixCharlotte Salomon va néixer a Berlín l’any 1917 en el si d’una família jueva acomodada. La seva mort prematura va tenir lloc al camp de concentració d’Auschwitz, l’any 1943, amb només 26 anys i embarassada del seu primer fill. La seva vida, fins a aquell moment, tampoc no va ser gaire senzilla, marcada pel suïcidi d’una bona part de la seva família materna. Davant de la notícia del suïcidi de la seva àvia materna, tot just declarar-se la Segona Guerra Mundial, amb la confirmació que la seva pròpia mare es va treure la vida quan ella tenia només 9 anys i amb la perspectiva del creixement del nacionalsocialisme alemany, Charlotte va decidir empendre una obra catàrtica que, com ella mateixa va dir, “era tota la seva vida” i una mostra de la història d’Europa de la primera meitat del segle XX.

    8 charlotte pintaAixí doncs, entre 1940 i 1942, la joveníssima Charlotte Salomon va pintar prop de 782 guaixos, a mig camí entre l’autobiografia i la ficció, en què conflueixen pintura, teatre, literatura i música i pels quals va fer servir tècniques pròpies de la cinematografia i de la novel·la gràfica. L’obra de Salomon, després de la seva mort, va quedar pràcticament oblidada, fins que el seu pare, que va sobreviure a l’Holocaust, la va fer arribar al Museu Jueu de Berlín. Ara, per primera vegada a Espanya, una selecció de 237 guaixos (amb els textos i les referències musicals originals) poden ser visitats a Barcelona.

    Vida? o Teatre? al Monestir de Pedralbes.

    L’obra de Charlotte Salomon ha estat font d’inspiració per a d’altres artistes, com per exemple, per a la novel·la Charlotte, de l’escriptor francès David Foenkinos. El llibre va ser comentat en el Club de Lectura en Francès de la Joan Oliva. Si feu clic aquí, hi podreu fer un cop d’ull a l’article que va preparar la seva conductora, Esther Bruna.

    Podeu consultar l’obra Vida? o Teatre? al complet, fent clic aquí.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Historia de la música Pop. Del gramófono a la beatlemanía. Peter Doggett

    peter-doggett-16-02-18 Una de les novetats d’aquesta setmana dedicada a la música és el llibre de Peter Doggett ‘Historia de la música POP. Del gramófono a la beatlemanía’.
     
    Peter Doggett ens arriba amb el seu darrer treball i que ha estat traduït al castellà per Ismael Belda. El que trobarem en aquest llibre és una introducció en la relació que hi ha entre la tecnologia i la música. Les innovacions tecnològiques van provocar canvis en l’àmbit de la música popular: la comercialització del micròfon elèctric als anys trenta; la superposició de capes d’àudio amb el conseqüent naixement de l’enregistrament elèctric l’any 1925; l’arribada de l’elepe a la postguerra, que va permetre incloure en un disc únic les obres simfòniques; allargar les imporvisacions dels músics de jazz o configurar les coleccions temàtiques de cançons populars.
     
    I per altra banda, trobem la narració de les percepcions de les persones que van viure les noves músiques, en la manera com les van interpretar i en l’entusiasme o el temor que les van generar. Hi veiem, doncs, la música a través dels seus ulls. Així, descobrim que les barreres aixecades des de la perspectiva actual per diferenciar els gèneres musicals del passat només són línies a l’aigua des del punt de vista de l’audiència del seu temps. Un dels temes recurrents del llibre és el rebuig, moltes vegades virulent, que els pares, els polítics, els eclesiàstics i altres figures de l’autoritat van sentir pels estils que captivaren els joves.
    És realment la història social i cultural de la música pop.
    Peter Doggett
    Peter Doggett és un periodista musical britànic i editor d’una revista. Ha escrit abastament sobre els Beatles, però aquí només ha arribat en llengua castellana el llibre que us presentem avui. La resta només es poden trobar en llengua anglesa.
     
    Com a historiador situa el pop en el seu context sociopolític i cultural: el blues clàssic durant els anys de la Gran Depressió; la conversió del jazz en banda sonora col·lectiva de l’alliberament de França de l’ocupació nazi.
     
     
     
    Imatges molt suggeridores del contingut que podeu trobar dins del llibre:
     

    Pop 1 Pop 2 Pop 3

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Dia Internacional de la Dansa

    El proper dia 29 d’abril commemorem, com cada any des de 1982, el Dia Internacional de la Dansa. Va ser la UNESCO la que va fixar el 29 d’abril com a data per celebrar aquesta efemèride en record i com a reconeixement al ballarí i coreògraf francès Jean-Georges Noverre, considerat internacionalment el creador del ballet modern. Nascut a París un 29 d’abril de 1927, va ser el coreògraf més important de la seva època, va renovar la idea que, fins a aquell moment, es tenia de la coreografia, el vestuari i l’escenografia i, sota el regnat de Maria Antonieta, va ser nomenat director de l’Òpera de París l’any 1776.

    0000028699 20180205114453-1

    20170308143137-1Vilanova i la Geltrú es troba immersa en la nova temporada d’arts escèniques i visuals, que va començar el mes de març i que s’allargarà fins al proper mes de juny. Si voleu consultar tota la programació, feu clic aquí. Com no podia ser d’una altra manera, el Dia Internacional de la Dansa forma part de la nova temporada, com podreu veure en la programació.

    Concretament, el proper diumenge 29 d’abril, un seguit d’escoles i associacions de Vilanova i la Geltrú faran exhibicions pels carrers i places de la nostra ciutat amb l’objectiu de fer difusió d’aquesta disciplina artística en el seu dia internacional. El Teatre Principal és l’encarregat d’impulsar totes aquestes activitats que al llarg de diumenge podran gaudir els vilanovins i vilanovines i que es troben incloses dins del programa Singulart, de suport a la Creació i Producció.

    A més a més de la celebració del Dia Internacional de la Dansa, dins de la programació de la temporada març-juny’18 del Teatre Principal, hi podeu trobar molts d’altres espectacle de dansa. Feu clic aquí per consultar-los.

    A les Biblioteques de Vilanova, hi podeu trobar un fons ampli de dansa, ballet, tango, balls de saló, balls populars… i molts altres temes relacionats.

    Feliç Dia Internacional de la Dansa i a ballar!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Albert Mallofré. Crític, promotor i impulsor discogràfic.

    fallece-el-critico-musical-albert-mallofreAlbert Mallofré ens ha deixat aquest dissabte passat a l’edat de 92 anys. Nascut a Vilanova i la Geltrú l’any 1926. Promotor i impulsor discogràfic, de diversos concerts i festivals de música. Ha estat considerat un referent en l’àmbit de la crítica musical durant molts anys.
    Els seus inicis en el món laboral van ser com a columnista al setmanari local de Vilafranca del Penedès. No va ser fins als anys quaranta quan va començar la seva tasca com a periodista musical. Per continuar com a corresponsal de diverses publicacions esportives.
    Cal esmentar les seves col·laboracions amb la revista Destino, entre finals de la dècada dels cinquanta i mitjans de la dels setanta. Durant anys, també va dirigir la secció de Cultura i Espectacles de La Vanguardia. També, en diferents emissores de ràdio (Radio Barcelona, Radio Nacional o Radio 4, entre d’altres). A TV3, als anys 80, va presentar el programa “Jazz“.
    Van ser nombrosos els seguidors de les seves cròniques musicals i al llarg de la seva trajectòria professional va fer amistat amb figures de primer ordre, com ara: Duke Ellington, Miles Davis, Tete Montoliu o Joan Manuel Serrat.
     
    Albert Mallofré ha estat l’únic periodista de l’Estat que ha tingut l’ocasió d’entrevistar el quartet de Liverpool durant la seva estada a Barcelona, l’any 1965.
     
    Com a escriptor és autor de la novel·la ‘L’any passat a Valldordis‘, publicada el 2000, i de ‘Simplemente, vivíamos‘, publicada el 2009.

    img baixa

     
    Llibres que podeu trobar a les biblioteques de VNG..
     
     
    IMG-20170913-WA0000
    Fa uns anys que va fer donació a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú de la seva col·lecció particular.
    La biblioteca Joan Oliva i Milà és la dipositària d’aquest fons de música en discs de vinil, cd’s i llibres . Per a consultes puntuals de les persones interessades cal fer petició prèvia a la biblioteca, a la Sala d’Adults.
     
    Trobareu més informació si cliqueu aquí.
     
     
     
    Entrevista amb Albert Mallofré per a Garraf Televisió:
     

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Björk digital

    s-bjork

    Björk Digital és una exposició immersiva de realitat virtual que presenta els treballs digitals i de vídeo fruit de la col·laboració de la cantautora i compositora islandesa Bjork amb alguns dels millors programadors i artistes visuals del món. Els seus primers treballs en vídeo amb Michel Gondry, Spike Jonze o Stephane Sedanaoui estan presents aquesta experiència multi-sensorial que ha arribat a Barcelona després de passar per diferents capitals del món, convertint-se en una oportunitat extraordinària per veure la combinació de múltiples disciplines com són la performance, el cinema o el vídeo, i la interacció que inclou diverses peces audiovisuals produïdes amb l’última tecnologia en el camp de la realitat virtual. Tot comença amb Black Lake, amb la cantant despentinada i descalça en una cova de roca volcànica colpejant-se el pit i passant-ho de pena en general. La tridimensionalitat la posen dues pantalles enfrontades on passen coses diferents i hi ha un cercle d’altaveus que el monitor et convida a rondar, buscant diferents efectes i instruments.

    bjorkdgitalEl següent espai conté Stonemilker, un vídeo immersiu 360º rodat entre la glacera Vatnajökull i el canó Múlagljúfur de la seva Islàndia natal. És sens dubte l’estrella de la mostra i a on es pot gaudir de la textura gairebé alienígena del paisatge on canvia els boscos de molsa d’una altra època més feliç per pedres, acompanyats d’un enorme llac negre de verí o les arenes movedisses, que conformen els elements d’una naturalesa interior devoradora o destructiva de caràcter màgic. Després arribarà la creació audio-visual Mouth Mantra, mostrant-se com un viatge per la gola de la cantant. Posteriorment, es pot escollir l’opció d’una sala amb coixins on es poden veure els seus clàssics dels anys noranta quan pertanyia al grup post-punk The Sugarcubes, fent-ho sense visor ni auriculars, convertint-se en un moment de pau i gairebé un alleujament després de l’experiència extrasensorial viscuda. Finalment, hi ha una pràctica en l’espai educatiu on els visitants poden tocar els instruments musicals fets a la mesura, de l’àlbum de Björk anomenat Biophilia(2012), anterior al seu àlbum Vulnicura (2015), a on s’explora la connexió entre els mons naturals i tecnològics i permetrà a cadascú crear les seves pròpies melodies.

    Björk Digital al CCCB

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Madama Butterfly, Òpera a la fresca

    Madama Butterfly

    Aquest estiu arriba a Vilanova, com sol ser habitual, carregat de música. Enguany, els amants de l’òpera estan de sort ja que podran gaudir a la fresca i des de la plaça de la Vila de dues representacions excepcionals. La primera, divendres 30 de juny a les 21.30 h i des del Teatro Real de Madrid, Madama Butterfly. maxresdefaultI la segona, divendres 21 de juliol a les 22 h des del Gran Teatre del Liceu, Il Trovatore.

    La que és, sens dubte, una de les òperes més famoses de Giacomo Puccini s’ha encabit dins dels actes de celebració del bicentenari de la fundació del Teatro Real de Madrid, que entre gener de 2016 i finals de 2018, ha programat tot un seguit d’activitats commemoratives. Entre els actes destacats d’aquest bicentenari, hi ha el que han anomenat La ópera en la calle, dins del qual hi ha la retransmisió de Madama Butterfly, que podrem gaudir des de la Plaça de la Vila de Vilanova.

    Sota la direcció artística de Mario Gas, la trista història de la jove geisha Cio-Cio-San, coneguda com a Madama Butterfly, serà interpretada per la soprano albanesa Ermonela Jaho i pel tenor espanyol Jorge de León, en el paper de Pinkerton, l’oficial nord-americà de qui s’enamora.

    ButterflyMadama Butterfly és una tragèdia giapponese en tres actes estrenada per primer cop al Teatre de l’Scala de Milà el 17 de febrer de 1904. La història ens situa a la ciutat de Nagasaki entre finals del segle XIX i primers del segle XX i s’endinsa en el xoc cultural entre dues civilitzacions bens diferents en aquell moment. Per una banda, la japonesa, encarnada per la jove Cio-Cio-San i, per una altra, l’occidental, en forma de l’oficial de la marina nord-americana B.F. Pinkerton.

    En el cas de la representació de què gaudirem des del Teatro Real de Madrid a la Plaça de la Vila, Mario Gas recrea la història situant-la en un plató de cinema dels anys 30 i planteja 3 perspectives diferents: l’òpera en si mateixa, l’enregistrament cinematogràfic de l’obra i la seva reproducció en blanc i negre en una gran pantalla.

    778c885cbc998da062e46c6b1ea8e57d

    Puccini va crear la famosa òpera sobre el llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, que s’havien basat en una obra de teatre de 1603: Madama Butterfly, del dramaturg nord-americà David Belasco, inspirada a la vegada en un relat de John Luther Long.

    Madama Butterfly i el Bicentenari del Teatro Real

    I esperant que arribi el dia 30, us deixem amb la inigualable Maria Callas interpretant l’ària Un bel dì vedremo, una de les peces més famoses de Madama Butterfly:

    Si us interessa l`òpera, a les biblioteques de VNG hi podeu trobar un fons ben assortit d’aquest gènere. Feu clic aquí per consultar el catàleg.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Dia de la Música

    musicdayLa commemoració del Dia de la Música es va iniciar a França a l’any 1982 amb el nom de Festa de la Música i instituïda com a celebració europea tres anys més tard, amb el nom d’Any Europeu de la Música. D’aquesta forma cada solstici d’estiu, el 21 de juny, la Unió Europea celebra una jornada destinada a promoure l’intercanvi cultural entre els pobles, el transvasament musical d’uns territoris a uns altres. El seu objectiu és promocionar la música de dues formes com són que els músics aficionats voluntàriament surtin a tocar al carrer, i també a partir de l’organització de concerts gratuïts, en què el públic tingui l’oportunitat de presenciar els seus artistes preferits sense importar estil ni origen.

    La Xarxa de Biblioteques Municipals realitzarà avui una cloenda molt especial dels seus equipaments a través de la música de l’Escola Musicària a la biblioteca Joan Oliva i Milà a partir de les 19:45h; i dels alumnes de l’Escola Freqüències, a la biblioteca Armand Cardona Torrandell a partir de les 13:40h i 19:40h Els músics faran un recorregut durant quinze minuts oferint un petit concert instrumental mòbil que els conduirà pels diferents espais dels equipaments bibliotecaris de la ciutat. L’esdeveniment es podrà veure en directe a través de streaming accedint a les xarxes socials de les Biblioteques VNG.

    diamusicaPer la seva banda, altres països utilitzen una data assenyalada a nivell global com és el primer d’octubre, quan es celebra el Dia Internacional de la Música, data establerta per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura ja fa més de quaranta anys. Va néixer amb la intenció d’unir a tots els pobles a través de les seves diverses manifestacions artístiques, específicament la música, com a símbol d’igualtat, ja que tots poden identificar-se amb ella.

    Aquesta idea va ser impulsada pel famós violinista nord-americà Yehudi Menuhim, quan tenia el lloc com a president del Consell Internacional de la música. La UNESCO incentiva les persones al fet que per mitjà de la música puguin promoure la pau i amistat, i serveixi com una forma d’expressar la cultura de cada país. La festa de la música es va implementant cada vegada amb més força a les biblioteques com un altaveu capaç de difondre la cultura local amb la millor de les celebracions.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La casa dels cants, Maria Rosa Nogué

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 14 de juny

    Aquest curs 2016-17, el tercer de la meva estada al capdavant del Club La Crisàlide, em vaig atrevir a tirar endavant una idea que va llançar a l’aire, com qui no vol la cosa, la Gemma Capdet: “Maria Rosa, ja ho saben aquestes senyores que tens una novel·la per a adults, “La casa dels cants”(Ed. Barcanova, 2010)?” Van demanar-me de llegir-la, així que ho vaig consultar amb la Teresa Forcadell, la directora de la Biblioteca Joan Oliva. Em va dir que sí, de seguida, amb l’únic problema que potser no n’hi hauria prou exemplars. Així que (ara que la meva novel·la està d’oferta, 6€), en vaig comprar 20 i els vaig donar a la Joan Oliva. Vam quedar de fer una sessió extra, fora de programa, però que al final la Teresa Forcadell va insistir perquè formés part del cicle, ja que havia fet la donació.

    Palau-de-la-Musica-Catalana-Xl

    Vam programar la novel·la per al mes de juny, encara que el curs se sol tancar el mes de maig, i per postres, el dia assenyalat, el 7 de juny, va coincidir amb l’examen de piano del meu fill gran, que fa 5è de Grau Professional. Un altre cop, doncs, canvi de data: 14 de juny. I, tanmateix, van venir gairebé totes les lectores, i les que no van poder es van excusar i fins i tot em van fer un comentari (Evelia Casado, María Jesús Alonso, Maria Teresa Ventosa). Què més es pot demanar?

    Doncs bé, molts comentaris. Vam trencar el format tradicional de la roda d’intervencions, per deixar pas a les preguntes lliures, mentre ens anàvem cruspint unes catànies obsequi de la Rosa Raventós (que el curs vinent deixarà el Club, a causa del dolor i de les múltiples activitats que ja fa). Jo també n’havia portat unes altres, o sigui que fou una sessió calòrica…No vaig prendre notes, però recordo tot el que em van dir. Ana Jiménez em va felicitar, va dir que se li havia fet molt amena i l’havia omplert de ganes de visitar el Palau de la Música Catalana.

    crisalideMercè Porta va explicar que l’havia començada a llegir abans d’hora, per por de no arribar a temps, i que en una setmana se l’havia cruspida. Moltes lectores van comentar que era llarga però no feixuga, i els vaig agrair l’elogi. La Mercè Porta em va preguntar pel final de la novel·la, si era volgudament que la presència maligna de la Clara es queda vagarejant pel Palau, i li vaig dir que sí. També va endevinar quin era el meu alter ego de cantaire en la novel·la: la Mireia.

    La María José Fonollosa va elogiar també les descripcions del Palau de la Música i l’aspecte vivencial del present que enllaça amb el passat, com també Mari Carmen Quintana, Enriqueta Olivar, Rosa Llop i Rosa Raventós.

    Anna Maria Montané va parlar de la passió per la música que es desprèn de la novel·la, i de les cites poètiques i culturals que hi són presents.

    Marta Gómez també va dir que li havia agradat molt, que li havia fet pensar en el Palau de la Música i veure’l d’una altra manera, així com la Gemma Capdet, que ja l’havia llegida quan va sortir i va ser la causant de tot aquest embolic, en el bon sentit, és clar! No hi ha més gran plaer per a una escriptora que poder parlar del seu llibre amb unes lectores atentes i amigues.

    Soledat Marsal també em va dir que l’havia llegida molt de gust, i Dolors Juan en va fer una anàlisi afectuosa, aguda i encertada, com sempre.

    casa dels cantsI l’autora, què hi diu? Emocionada, no vaig parar de xerrar en tota la sessió, a l’inrevés del que és habitual, i els vaig acabar fent un resum de les meves novel·les: la novel·la breu que va guanyar el premi del Diari de Vilanova l’any 2000, “Els Sonets a Anaïs”, la juvenil de la qual ara he fet una segona part: “La noia del descapotable” (2009) i ara “La noia del creuer” (2017). També els vaig parlar de la novel·la negra que va guanyar el premi Bellvei d’enguany, “No arriba la mort”, que sortirà al febrer del 2018 (Ed. Gregal).

    I de la que estic acabant…La MariCarmen Quintana em va preguntar si tenia algun tema que em cridés la inspiració. De tema, en tinc un, li vaig dir, més aviat un propòsit: recuperar el temps passat, aconseguir que el que he viscut, el que hem viscut, trobi una fixació en la literatura. I de motiu d’inspiració, un: la ciutat de Venècia. “Què t’inspira, la decadència?”, em va dir la MariCarmen. Ostres, dit així, sona estrany, oi? Però potser sí, ben mirat, potser la plenitud on es comença a albirar una nota de davallada, l’heroi que comença el seu declivi, l’amor que no és un cor vermell travessat per una fletxa, sinó que té les seves marques de veritat i de saviesa, m’inspiren més que no pas el creixement eufòric.

    Bon estiu, Teresa, Esther, Fanny, bibliotecàries que ens ajudeu i acompanyeu. Bon estiu, lectores, i a veure si l’any vinent arrepleguem també algun lector!

    L’AUTORA
    Maria Rosa Nogué

    Sóc de la collita del 65. Sempre m’ha agradat escriure, llegir, fer música, ensenyar, aprendre…Ja de petita, volia ser professora i escriptora. Del 1983 al 1988, vaig estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, i tot seguit els Cursos de Doctorat, dirigits per Joaquim Molas. Als 18 anys vaig començar a impartir Cursos de Català per a Adults, i el 1991 en vaig ser coordinadora al Centre de Normalització Lingüística, tot just creat. L’any 1992 vaig treure el títol de Professora de Piano. El 1993 vaig guanyar les oposicions de Professora de Llengua i Literatura Catalanes. Havia aconseguit ser professora. Però, i l’escriptora?

    Maria Rosa NoguéL’any 1991 l’Ajuntament vilanoví va publicar el meu primer conte, El Regal, amb il·lustracions de Glòria Fort. L’any 1999 vaig escriure la narració de la cantata El Follet Valent (Catalunya Cultura), composta per Núria Juanet, sobre idea original i cançons de Clara Ripoll. L’any 2000 vaig guanyar el Certamen de Novel·la Breu del Diari de Vilanova i la Geltrú, i des del 2001 hi col·laboro amb una columna d’Opinió, “Les hores i els dies”.

    L’any 2006 vaig entrar de professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on faig Narrativa. El 2009 sortí publicada la meva novel·la juvenil La noia del descapotable (Ed.62, Estrella Polar), ambientada a l’Institut Joan Benaprès de Sitges, i el 2010 la novel·la per a adults La casa dels cants (Ed. Barcanova), al voltant del món de l’Orfeó Català i del Palau de la Música. El 2015 vaig escriure El secret d’en Bec Llarg, il·lustrat per Sebastià Serra (El Cep i la Nansa Edicions). Des del curs 2014-15 m’encarrego del Club de Lectura La Crisàlide, de la Biblioteca Joan Oliva. El 2017 sortirà publicada la meva segona novel·la juvenil, La noia del creuer (Ed. Voliana), i la novel·la guanyadora del I Premi Bellvei Negre, No arriba la mort (Ed. Gregal).

    L’OBRA
    La casa dels cants

    La casa dels cants és una bella faula moderna. De fet, sempre partim d’uns referents. La casa dels cants parteix tant de la imaginació creativa de l’autora (desplegada en les pàgines del seu llibre com els bells mosaics modernistes del Palau) com de la seva experiència com a cantaire a l’Orfeó Català durant una pila d’anys. Això li va permetre viure la música des de dins –és a dir: fent música–, i conèixer d’una manera privilegiada el Palau de la Música, la casa dels cants, com va anomenar-lo Joan Maragall. Com a abonada als concerts setmanals de l’orquestra del Palau durant més de 20 anys, poc m’ha costat imaginar la presència de la fada de la història (en dos temps històrics que queden entrellaçats per aquesta mena de musa) que s’explica a La casa dels cants. orfeo-catala-antoni-bofill_16241Com a oïdora de música en aquest indret, tinc interioritzades la fesomia intemporal de les muses, la llum canviant dels vitralls, el tacte llisquent de les roses de ceràmica, la corprenedora bellesa de claraboia solar al mig de la sala de concerts. Així doncs, m’he situat ben bé com a casa, com molts de vosaltres podreu fer quan llegiu la novel·la, i reconèixer en les pàgines de La casa dels cants les històries que es disparen amb el soroll de les fustes en caminar, o la sensació d’escalada etèria vers mons desconeguts quan pujava les escales cap al pis de dalt. Gràcies a l’habilitat narradora de Maria Rosa Nogué, he pogut conviure d’una forma sensible amb les aparicions de la fada-fantasma encapsada intemporalment en el Palau de la Música, i que tants maldecaps proporciona als familiars que la pateixen. Ja se sap que les ànimes en pena són ànimes en pena fins que no s’alliberen de la presó on han quedat atrapades, sovint a causa d’una mort traumàtica, com és el cas. I ja no dic res més. Qui vulgui saber la història i deixarse atrapar per l’enjòlit, que llegeixi el llibre.
    (Article de Teresa Costa-Gramunt, publicat al Diari de Vilanova i la Geltrú)

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Francesc Burrull, mestre català

    fburrullEl pianista i compositor de jazz Francesc Burrull, recentment guanyador del Premi Enderrock d’Honor, ha estat proposat per obtenir la Creu de Sant Jordi com una figura cabdal del panorama musical català de finals del segle XX. Va ser deixeble del mestre Pere Vallribera i ha sigut el director musical de Concèntric, va ser en aquesta època amb Josep Maria Espinàs quan van treballar junts, mentre Espinàs s’encarregava de la correcció lingüística i de pronúncia, Burrull controlava tots els aspectes musicals.

    És el responsable de la majoria del so dels discos de pop dels anys seixanta, col·laborant al costat de Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta, Núria Feliu, La Trinca, Pere Tàpies, i molts d’altres d’àmbit internacional com Sydney Béchet, Bill Coleman, Chet Baker, Don Byass o Jean-Luc Ponty. Va formar els seus propis grups músicals en l’àmbit barceloní com Latin Combo, amb qui enregistra dotze discs i també Latin Quartet, amb la creació de set treballs discogràfics més. En l’avinentesa del naixement dels Setze Jutges, s’incorpora al món de la Nova Cançó, com a compositor i també arrenjador, tot abans d’assumir la responsabilitat de la direcció musical de l’Editorial Concèntric en la qual guanya el Gran Premi del disc cátala per la seva tasca, guardó com a col·laboració. Va enregistrar un disc d’homenatge a Duke ellington, amb motiu de la seva mort que va significar el naixement de la companyia Big Band de Barcelona, formació de divuit músics, de la qual n’és director. Ha col·laborat amb la Banda Municipal i la O.B.C., com a solista de piano en la Rapsody in Blue i el Concert en Fa de Gershwin.

    A l’any 2010 publicava Les 26 cançons infantils, llibre de partitures i textos escrits al costat de Josep Maria Espinàs i amb pròleg de Lluís Llach, incloent-hi un magnífic enregistrament sonor amb les vint-i-sis cançons infantils editades en quatre discos de finals de la dècada dels seixanta. El 2012 col·labora amb el cantautor Joan Isaac gravant dos temes en el seu disc Piano, piano. Un any després el músic barceloní, resident a Vilanova i la Geltrú, declara que si hagués de quedar-se amb tres discos de tota la seva trajectòria artística serien el dedicat al poeta Miguel Hernández de l’any 1972, Diàlegs de 1975 amb Joan Baptista Humet i el clàssic Manuel de Falla amb Albert Moraleda al baix, Miquel Àngel Lizandra a la bateria i la col·laboració especial de Leonora Milà al piano.

    Francesc Burrull 80 anys + 1 dia

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »