Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: GÈNERE NEGRE

Bajo mi piel. Lisa Unger

‘Borro un montón de correos, clic, clic, clic. Hay uno de mi farmacia, diciendo que ya tienen preparada mi nueva receta. Eso me recuerda que tengo pendiente una investigación sobre los efectos secundarios de los medicamentos para el sueño, y qué sucede cuando se baja la dosis, que me he prometido a mí misma hacer. Empezando esta misma noche. Así que Bajo mi pielintroduzco el nombre de mi medicamento en el recuadro del motor de búsqueda y empiezo a ojear la lista.
Pesadillas vívidas. Sonambulismo. Conducir con sueño. Comer mientras se duerme… ¿De verdad? Síndrome de abstinencia. Ansiedad. Depresión. Hay un montón de confesiones en foros. Blogs. Artículos de periódico de todo el mundo, recalcando los peligros del uso de pastillas para dormir, y las dificultades que tiene la gente para desintoxicarse.’

La novetat d’aquesta setmana que et presenta la bíblio és l’última novel·la de Lisa Unger, Bajo mi piel, en la qual la protagonista perd el referent de la realitat i del somni… Què és el que viu? Un malson de nit? Un malson real? Confosa ens explica la seva vivència.

Poppy Lang, la protagonista, ens explica en primera persona el que passa. Un dia, després de sortir a córrer per un parc de Nova York, arriba a casa i es troba el seu marit assassinat. Aquesta situació li provoca un dolor molt profund que la fa desaparèixer durant uns dies. Quan torna a casa de la seva millor amiga no recorda res del que ha fet.

logo blog genere negre_AMB LLETRES Transcorre un any i no pot oblidar la tragèdia viscuda: depèn de les pastilles i de l’alcohol. Té la sensació que un home la persegueix, però no sap si és real o invenció. Per tal de posar una mica d’ordre a la seva vida comença a investigar la mort de la seva parella. Però haurà de conèixer secrets que potser…

‘La historia de los que nos ocurrió, el chantaje al adinerado director de un fondo de inversión, el asesinato de una joven, seguido por el asesinato del fotógrafo que intentó buscar justicia para ella, ha sido alimento diario de los titulares. Ahora es un artículo de sucesos en una importante revista.’

Si vols llegir les primeres trenta pàgines, ho pots fer clicant ací.

Lisa Unger és una escriptora dels Estats Units d’Amèrica, que va viure a la Gran Bretanya i als Països Baixos durant la seva infantesa i joventut. Va treballar en una editorial, però a partir de l’any 2002, data en què va aparèixer la seva primera novel·la, es dedica a escriure. Ha publicat disset novel·les, tres de les quals pots trobar a les biblioteques de la xarxa:

  • Medias verdades, 2007
  • Mentiras pidadosas, 2007
  • I la que et proposem avui:

  • Bajo mi piel, 2019
  • A l’apartat d’agraïments, l’autora comenta que es va informar i es va inspirar en La interpretación de los sueños de Sigmund Freud i Zen and the Brain: Toward an understanding of Meditation and Consciousness de James H. Austin. Altres autors que l’han ajudat han estat Carl Jung, Susan Sontag, Roland Barthes…

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Tigres de vidre, Toni Hill

    BANNER-560

    La sisena sessió del Club de Gènere Negre de la Joan Oliva tindrà com a convidat especial l’escriptor Toni Hill. Aquesta tarda, l’autor de Tigres de vidre visitarà L’Oliva Negra.

    Toni Hill, l’autor

    Toni HillTot i el seu cognom anglès, l’escriptor Toni Hill (1966) és un barceloní de soca-rel. Segons la tradició familiar, que mai li ha preocupat gaire, Hill va ser un avantpassat que va arribar a Espanya a finals del segle XIX. El seu pare explicava una història molt bonica d’un soldat anglès, que estava lluitant a França i que es va venir cap aquí. L’autor, menys romàntic, s’inclina a pensar que, si va creuar els Pirineus enlloc de marxar a Anglaterra, és perquè es tractava d’un desertor. Li sembla l’opció més probable.

    Abans de llançar-se i convertir-se en un escriptor d’èxit, Toni Hill va llicenciar-se en psicologia, però aviat es va adonar que volia una altra cosa. Durant més de deu anys s’ha dedicat a la traducció literària i a la col·laboració editorial en diferents àmbits.

    Des de 2011 va decidir iniciar el seu camí com a novel·lista i està dedicat en cos i ànima a la novel·la negra. La seva trilogia de l’inspector Hèctor Salgado s’ha publicat en més de vint països i ha estat un èxit de venda i crítica: L’estiu de les joguines mortes (2011), Els bons suïcides (2012) i Els amants d’Hiroshima (2014).

    La darrera novel·la Tigres de vidre (2018) explica la història de dos amics d’escola que es retroben 30 anys després amb moltes coses per explicar, però també per callar: un crim una nit de desembre del 1978.

    Toni Hill_rodonaPer saber-ne més…

    Tigres de vidre, el llibre

    Tigres de vidre és la història de dos amics que van cometre un terrible error. Tigres de vidre_portadaTambé és la història de com aquest error va destruir una família. És una història de famílies, i de famílies condemnades, i també un intent d’aferrar a un present oscil·lant per tot el que té de passat horrible. Toni Hill barreja crònica i retrat d’època amb un punyent domestic noir costumista, en el seu retorn al noir, aquesta vegada, sense detectiu.

    Víctor, Juanpe, Ismael i Joaquín comparteixen classes i carrers en l’anomenada Ciutat Satèl·lit, un barri de Cornellà tan allunyat del centre mateix de la ciutat que sembla qualsevol altra cosa, que podria ser un altre planeta. Un planeta en el qual gairebé podies dividir els carrers per les províncies d’origen dels seus habitants i, en alguns casos, fins i tot trobar un poble sencer d’Andalusia, d’Extremadura, de Galícia, de qualsevol que fos el lloc de què provenien els immigrants en la dècada dels 70, en un únic edifici.

    La seva era una amistat curiosa, perquè entre tots, Víctor havia triat com amic a algú que no només no tenia res a veure amb ell sinó que pràcticament era el seu oposat: insegur, fràgil, malaltís. Però de vegades l’amistat té més d’incomprensible història d’amor que d’una altra cosa, i el cas és que Víctor el va triar a ell. I junts van fer alguna cosa horrible el dia en que van decidir donar-li a Joaquín la pallissa de la seva vida, una pallissa que no oblidés mai, i que permetés a Juanpe viure en pau.

    L’Oliva Negra s’acomiada fins al proper 2 d’abril quan es tornaran a reunir per comentar Muerte en Hamburgo de Craig Russell.

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    El secreto del olmo. Tana French

    Secreto-TanaLa novetat que t’oferim aquesta setmana és de Tana French, de la qual tenim quatre novel·les més a la biblioteca. En aquest cas és l’última que s’ha editat El secreto del olmo.

    A El secreto del olmo, el personatge principal és en Toby.

    I qui és en Toby? És un jove que viu a Dublín, no té gaire problemes a la seva vida. Una nit surt de festa amb els seus amics per celebrar que un problema a la feina s’ha resolt favorablement. Però quan torna a casa i ja està descansant, què passa?
    Uns lladres han accedit a la seva llar, el peguen fins deixar-lo quasi mort. Encara que s’ha salvat, les lesions que ha patit repercutiran en el seu futur. La primera cosa que fa és marxar fora de la capital i anar a viure amb la seva nòvia, la Melissa, a casa d’un oncle que està malalt. Aquest canvi li portarà calma i bons records de la infantesa i de l’adolescència.

    Però, un dia… durant una festa familiar descobreixen un crani al jardí. A partir d’aquest moment en Toby dubtarà del seu passat i de qui veritablement és.

    logo blog genere negre_AMB LLETRES

    ‘Por alguna razón parecía imposible decir nada sobre el cráneo. Tenía la sensación de que había mil preguntas que plantear y puntos de vista que discutir, pero no conseguía concretar ninguno, y cuanto más tiempo pasaba, más inasible me parecía todo y más se me antojaba un sueño, como si lleváramos toda la vida en esa habitación y nunca fuéramos a salir.’

    El final, et deixem que el descobreixis tu…!

    Pel que fa l’estil de la novel·la, cal dir que la primera meitat està farcida de diàlegs entre el personatge principal, en Toby, i d’altres de secundaris com són els amics, els companys de treball i els familiars.
    Narrat en primera persona, permet veure com són la resta de personatges i el suspens i el misteri que es trena al voltant d’en Toby.

    ‘Mi prima lo miró desde el otro lado de la mesa de centro. Tenía las mangas del jersey bajadas hasta las yemas de los dedos y la copa cogida con las dos manos, como si fuera una taza de té. Con la luz de la chimenea la escena entera parecía de lo más acogedora e idílica: el adamascado rojo y gastado de los sillones resplandeciendo con la luz, unos titileos cálidos reflejándose en el cubo de cobre abollado de las ascuas y haciendo que los viejos grabados se removieran y se ondearan.’

    Altres llibres de la Tana French a les biblioteques:

  • En piel ajena, 2011
  • Faithful Place, 2013
  • No hay lugar seguro, 2014
  • El lugar de los secretos, 2015
  • Tana French és dels Estats Units d’Amèrica, però es va traslladar a Irlanda fa molts anys. És per aquesta raó que els espais que ocupen les seves novel·les són irlandesos.

    Llibres

    El llibre a les biblioteques VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    La pacient silenciosa. Alex Michaelides

    La novetat de novel·la negra d’aquesta setmana és un thriller perfecte. La pacient silenciosa d’Alex Michaelides. Aquesta és la primera novel·la d’aquest autor nascut a Xipre.
     

     
     
    I de què va?
     
    L’Alicia Berenson, la protagonista, va matar el seu marit quan tenia trenta-tres anys. El va lligar a una cadira i va disparar cinc cops. I això que se l’estimava. Després d’aquesta acció va deixar de parlar. A Londres la coneixien molt bé les galeries d’art, ja que era una pintora cotitzada.

    Sis anys més tard, en Theo Faber, psicoterapeuta, aconsegueix una plaça a The Grove, una unitat forense protegida del nord de Londres. Triomfador nat es pensa que podrà fer parlar l’Alícia i resoldre el perquè del seu silenci. Però aviat descobrirà que el mutisme d’aquesta persona està molt arrelat. I si aconsegueix que parli, estarà disposat a escoltar?
     
    Alex Micha

    ‘…, però un psicoterapeuta no triga a avesar-se a reconèixer el sofriment mental a partir del comportament físic, del discurs, d’una lluïssor als ulls, com una espurna de turment, de por, de bogeria. Era allò, el que m’havia fet ballar el cap: malgrat els anys de medicació, malgrat tot el que havia fet i resistit, els ulls blaus de l’Alicia eren clars i radiants com un dia d’estiu. No estava boja. Què li passava, doncs? Que significaa, aquella expressió als ulls? Quina era la paraula adient? Era…
    Abans no pogués acabar aquell pensament, l’Alicia va saltar de la butaca. Se’m va abraonar, amb les mans com si fossin urpes. No vaig tenir temps de reaccionar ni d’apartar-me. Se’m va llançar al damunt i em va fer perdre l’equilibri. Vam caure a terra.’

     
    I qui és Alex Michaelides?
     
    Va estudiar literatura anglesa i psicoteràpia. Ha treballat com a psicoterapeuta durant molts anys.

    De jovenet, amb tretze anys, va començar a llegir Agatha Christie, llibres que tenien les seves germanes i que el van impressionar. I volia escriure una novel·la com l’Agatha Christie perquè està obsessionat amb el mite d’Alcestis des que el va estudiar a l’escola. Aquest mite és un dels més intrigants i una de les tragèdies gregues que menys s’ha representat perquè té un final molt misteriós.

    I en què consisteix aquest mite?

    Apolo llança una condemna a mort sobre el marit d’Alcestis, el qual pot conservar la vida si troba algú que accepti morir en el seu lloc. Alcestis accepta el sacrifici i mor per ell. Però és tornada a la vida i es reuneix de nou amb el seu marit. Però, a partir d’aquell moment, deixa de parlar. No se sap ben bé el perquè: perquè és feliç de tornar a estar amb ell o perquè està molt enfadada.
    Michaelides creu que no parla perquè està enfadada amb el seu marit, ja que ell ha acceptat que ella mori en el seu lloc.

    logo blog genere negre_AMB LLETRES Per què escriure aquest tipus de novel·la?

    La idea d’escriure aquesta novel·la prové del seu treball amb malalts mentals. La història està molt ben tramada, combina referents de malalties mentals amb la manera d’investigació del pregunta-resposta des del punt de vista dels diferents personatges. El llenguatge és molt planer i el discurs s’escola ràpidament. No saps ben bé el que passa, t’imagines una situació i no és ni de bon tros la que t’esperes.

    I el final… No te’l penso pas dir!!
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Páginas de sangre. Thomas Harding

    La novetat de gènere negre que et presenta la biblioteca aquesta setmana es basa en un fet real ocorregut a Londres el mes de juny de 2006.

    Thomas i páginasAllan Chappelow, escriptor d’origen danès, fotògraf de personalitats com Wells i Webb i expert en Geroge Bernard Shaw, l’autor de ‘Pigmalió’, és trobat mort a casa seva. Té 86 anys. El seu cos presentava una excessiva violència i el van trobar sota d’una muntanya de papers i després d’un mes. Van trobar els cos en tal estat que van haver de fer servir l’odontologia forense per certificar que realment era ell.

    Wang Yam, dissident polític xinès que vivia a Londres, fou acusat de l’assassinat de Chappelow després de verificar que havia transferit part dels diners d’Allan al seu compte, fent servir sempre noms diferents, el qual també havia decidit de sortir del país justament quan van trobar el cadàver.
    El judici es va fer a porta tancada. Era la primera vegada que un judici anglès es feia d’aquesta manera. Després de tres anys va ser declarat culpable.
    Ambdós esdeveniments emmarquen un dels trencaclosques criminals més intigrants als quals s’ha hagut d’enfrontar la policia i la justícia britàniques, en el qual es va barrejar el sexe furtiu, l’usurpació d’identitat, patologies estranyes i, fins i tot, assumptes de seguretat nacional.

    ‘Wang Yam se implicó en la política a favor de la democracia en China a través de sus nuevos contactos. Asistía a las marchas y repartía folletos en Chinatown. Fue allí, durante uno de estos eventso, cuando se encontró con una joven llamada Jia Zhao, también conocida como Jenny Zhao.’

    ‘Cuando Brimelow se fue, Wang Yam se quedó solo en el calabozo. Al final de la jornada le pusieron las esposas, lo metieron en un enorme furgón de color negro y lo llevaron a una comisaría de la zona centro de Londres. Al cabo de unos días lo transfirieron al edificio estipulado para ser su hogar durante los siguiente dieciocho años: la prisión de Whitemoor.’

    logo blog genere negre_AMB LLETRESA partir de fets públics i altres dades que la policia no va arribar a conèixer, Thomas Harding reconstrueix el cas.

    ‘Páginas de sangre es una obra de no ficción. He intentado ser transparente en mi proceso y articular las ambigüedades del caso. Cuando ha sido posible, he permitido que los personajes hablen por sí mismos sin interrupciones, confiando en su versión de los hechos. También he dejado patentes los momentos en que surgían dudas respecto a la veracidad de sus afirmaciones, cuando tenía dificultades para desentrañar la verdad o se me ha impedido revelar ciertos hechos.
    Obtener el punto de vista de la policía resultó una tarea difícil, ya que los agentes que seguían en activo (…) se negaban a compartir sus recuerdos al respecto. (…)
    Para explicar el papel que tuvo Wang Yam en este relato, confié principalmente en su memoria. (…)’

    A l’epíleg, Harding diu:

    ‘Muchas preguntas rondan mi cabeza cuando salgo de los Reales Tribunales de Justicia. Pero hay algo que tengo muy claro: Wang Yam no debería haber sido declarado culpable. Tendrían que haber revocad su condena.
    ¿Qué había sucedido? ¿Era culplable de ello la policía? No cabe duda de que cometieron diversos errores. (…)’

    I què et podem dir de l’autor?

    Doncs bé, Thomas Harding és escriptor, periodista i autor de documentals. Com a reporter, ha col·laborat amb el Financial Times, The Sunday Times, The Washington Post i The Guardian. És cofundador d’una cadena de televisió a Oxford i ha rebut força premis com a documentalista. És conegut per les seves obres de no ficció: ‘Hans y Rudolf: el judío alemán y la caza del Kommandant d’Auschwitz’ (2013) i ‘La casa del lago: una crónica de Alemania’(2015).

    Amb Páginas de sangre (2018), va rebre el CWA Gold Dagger de No Ficció.

    Bona lectura!

    Llibres

    El llibre a les biblioteques VNG.

    Logo Generalitat

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La danza de los tulipanes, Ibon Martín

    La danza de los tulipanes_Ibon MartínAquesta setmana, la novetat de gènere negre a la biblioteca Joan Oliva i Milà és la darrera novel·la de l’escriptor Ibon Martín, La danza de los tulipanes. Tot i que la seva carrera com a escriptor és llarga, potser el nom d’Ibon Martín no és gaire conegut per al gran públic. Nascut a Donosti l’any 1976, durant molt de temps ha treballat documentant multitud de rutes per Euskadi. N’ha recorregut més de tres-centes que ha anat publicant en diverses guies i llibres de viatges.

    Temps després, aquest periodista va donar el seu primer pas pel que fa a la literatura de ficció amb la publicació de El valle sin nombre, una novel·la històrica ambientada al País Basc. logo blog genere negre_AMB LLETRESEl reconeixement del públic, però, li va arribar amb la sèrie Los crímenes del faro, quatre títols editats per ell mateix que li han obert ara la porta d’un gran grup editorial amb què acaba de publicar el thriller La danza de los tulipanes. Los crímenes del faro, format pels títols El faro del silencio, La fábrica de las sombras, El último akelarre i La jaula de sal, van donar lloc al terme “euskandinau” per la semblança entre l’ambientació que l’autor va saber donar a les novel·les amb el gènere negre nòrdic.

    SÈRIE “LOS CRÍMENES DEL FARO”

    faro del silencio la fabrica de las sombras el ultimo akelarre la jaula de sal

    La danza de los tulipanes arrenca amb una escena d’impacte. Natàlia, una coneguda periodista de Gernika, es troba immobilitzada al bell mig de les vies del tren. Lligada a una cadira no pot fugir del fatal destí que allà l’espera. Un tren arriba a tota velocitat i el maquinista, quan descobreix la presència de la dona, no té possibilitat material de frenar la màquina. El conductor és el marit de la Natàlia. El cos de la dona apareixerà amb una tulipa vermella entre les mans i la seva mort haurà estat retransmesa en directe a través de Facebook. S’encarrega de la investigació, l’ertzaina Ana Cestero, al capdavant de la Unitat Especial d’Homicidis d’Impacte.

    la danza de los tulipanes_rodonaPrimeres pàgines.

    Llibres

  • La danza de los tulipanes
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Mi querido asesino en serie, Alicia Giménez Bartlett

    BANNER-560

    Alicia Giménez Bartlett, l’autora

    Alicia Giménez Bartlett va néixer a Almansa (Albacete) el 1951 i va créixer a Tortosa. Actualment està casada, té dos fills i dues netes, i des de 1975 viu a cavall entre Barcelona i Vinaròs. El segon cognom Bartlett ve del seu primer marit. Quan va començar a publicar encara estaven casats i la seva agent Carmen Balcells li va aconsellar afegir-lo al seu en previsió de les futures traduccions a l’estranger. I, com gairebé sempre, l’agent no s’equivocava ja que l’autora està traduïda a 15 idiomes.

    alicia gimenez bartlettGiménez Bartlett va estudiar Filologia Espanyola a la Universitat de València i es va doctorar en Literatura Espanyola per la Universitat de Barcelona.

    L’any 1984 va publicar la seva primera novel·la, Exit. El 1997 va obtenir el primer guardó literari de la seva carrera: el premi Femenino Singular, de l’editorial Lumen, amb Una habitación ajena on, a través del relat de la vida de Virginia Woolf i la seva empleada de la llar, Nelly Boxal, apreciem els paral·lelismes i diferències d’aquestes dues dones.

    Un any abans, la lectura de La jota de corazones de Patricia Cornwell la va motivar a iniciar una sèrie de novel·les policíaques amb la inspectora de policia Petra Delicado com a protagonista, que ha donat peu fins ara a onze obres de la saga. Aquesta sèrie li ha reportat diversos guardons, com el Premi Raymond Chandler el 2008, que anteriorment van obtenir John le Carré i John Grisham.

    El 2011 va obtenir el Premi Nadal per la seva obra Donde nadie te encuentre, una novel·la històrica sobre la vida de la guerrillera hermafrodita del maquis Teresa Pla Messegué, àlies La Pastora, oculta en els boscos de Tortosa.

    El 2015 obté múltiples guardons; el festival de novel·la criminal Barcelona Negra li atorga el premi Carvalho “per haver renovat la novel·la policíaca espanyola aportant una perspectiva femenina i feminista que ha estat pionera en aquest àmbit”

    alicia gimenez bartlett_rodonaPer saber-ne més…

    Mi querido asesino en serie, el llibre

    Petra Delicado i Fermín Garzón tornen a la càrrega en aquest nou lliurament de la sèrie. En aquesta ocasió hauran d’enfrontar–se a dos problemes. D’una banda, la resolució del crim d’una dona a la qual han desfigurat la cara i també han clavat diverses punyalades. De l’altra, la col·laboració per al cas amb un membre dels Mossos d’Esquadra. Tot i que la comparació pugui semblar una frivolitat, al llarg de la novel·la veurem com la col·laboració entre forces de seguretat no és un camí de roses precisament.

    miqueridoasesinoenserie

    Roberto Fraile és l’inspector seleccionat per portar el cas al costat de Delicado i Garzón, i a sobre serà ell qui porti les regnes de la investigació, cosa que a Petra, acostumada a estar al comandament, no li farà cap gràcia. Si la situació ja era tensa entre els tres agents, la cosa es complicarà quan aparegui un segon cadàver amb exactament les mateixes característiques que el primer. Sí, estem davant d’un assassí en sèrie.

    Els clubaires de L’Oliva Negra es tornen a trobar el proper 5 de març per comentar Tigres de vidre, de Toni Hill.

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Oxen. El hombre oscuro. Jens Henrik Jensen

    OxenL’autor de la novetat d’aquesta setmana és d’un altre autor nòrdic. En aquest cas es tracta de Jens Henrik Jensen amb ‘El Hombre oscuro’. Aquesta novel·la és la segona de la sèrie Oxen, la que la inicïa és La primera víctima’.
     
    I qui és Oxen?
     
    És el fugitiu més buscat de Dinamarca.
     
    Niels Oxen és un soldat veterà d’elit que ha decidit amagar la seva identitat després de filtrar una informació sobre la poderosa societat secreta Danehof al director d’un museu. Aquest apareix mort i a qui atribueixen l’assassinat? A Oxen. Aquest decideix actuar pel seu compte i qui l’ajudarà en la seva actuació clandestina serà Margrethe Franck, una carismàtica agent. Danehof, però, ha ordit una sofisticada trampa.
     
    logo blog genere negre_AMB LLETRES

    ‘Oxen se sentía muy satisfecho de sí mismo cuando fue hasta la segunda salida, también para cubrirla. Había tomado otra medida más, y todas juntas debían proporcionarle una protección total y absoluta.’


    Niels Oxen no confia en ningú. Mai. Ara s’amaga darrere una nova identitat lluny d’un passat que vol oblidar. Però la sinistra societat secreta Danehof està teixint un obscur pla del qual ningú no es pot amagar.
    És la lluita contra el poder i els seus abusos.
     

    ‘Alguien abrió el fuego. Varios disparos a la vez.
    (…)
    Oxen le cogió la ametralladora y abrió fuego con ella, justo en la otra dirección. Disparó a toda velocidad, sin apuntar; solo para frenar a sus atacantes y ganar algo de tiempo.
    Por el rabillo del ojo vio un fogonazo y alcanzó a evitar la siguiente ronda de disparos lanzándose de cabeza al seto, rodando sobre sí mismo y corriendo por el otro lado, a través del campo abierto.’

     
    I què se sap de l’autor?
     
    Jens Herik Jensen va treballar molts anys com a periodista, activitat que compaginava amb la d’escriptor. La seva primera novel·la va ser publicada l’any 1994, però és fins l’any 2012, quan apareix editada la primera novel·la el protagonista de la qual és Oxen, que se’l reconeix i que constitueix la seva octava novel·la. Aquesta sèrie s’ha traduït a molts idiomes i aviat es farà una adaptació cinematogràfica.
     
    Jensen confessa que la violència i la sang no li agrada, però sí la vida clandestina de l’agent secret. Le Carré, Deighton, Ludlum i escriptors suecs han estat les seves influències.
     

    Bona lectura amb aquest autor que arriba del fred!

     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    La novena tumba. Stefan Ahnhem

    La crítica ha dit…
     
    «Ya es hora de que la mayoría de novelistas nórdicos de novela criminal se hagan a un lado y que los lectores miren hacia arriba. Stefan Ahnhem ha llegado y es tremendamente convincente. La novena tumba es una novela que atrapa de una manera fascinante.» C.J. Box autor best seller de The New York Times
     
    «Una saga de crímenes atmosféricos y complejos que cruzan el estrecho entre Suecia y Dinamarca… grandes personajes policiales y algunos delincuentes imaginativamente espeluznantes.» Sunday Times
     
    «Stefan Ahnhem narra con una realidad que asusta esos momentos aterradores de cuando hay un extraño en casa.» «Si buscas un thriller escalofriante, aquí tienes uno.» Soraya Murillo, Crónicas Literarias
     
    «Más escalofriante que Jo Nesbo.» Tony Parsons
     
    «Recuerda al mejor Henning Makell.» Sunday Times

     
    9 tumbaAquesta setmana et proposem un altre autor nòrdic. Stefan Ahnhem és guionista de cinema i televisió a Suècia. Ha adaptat a la tv ‘Wallander’ d’Henning Mankell.
     
    La novena tumba té una molt bona crítica!
     
    I què té aquesta història que enganxa?
     
    La mort d’un dels personatges és només el principi… La història s’inicia situant els/les lectores deu anys abans.
     
    Un dia fred d’hivern, el ministre de justícia de Suècia surt del seu cotxe i desapareix mentre cau una tempesta de neu. Quasi al mateix temps, l’esposa d’un famós de la televisió danesa és assassinada brutalment a casa seva al nord de Copenhaguen.
     
    El detectiu Fabian Risk i la seva homòloga danesa Dunja Hougaard uneixen les peces d’ambdós assassinats. Però amb el pas del temps, les seves investigacions comencen a caure mentres es veuen arrossegats cap a una conspiració molt pitjor de la que ningú no es pot imaginar.
     
    logo blog genere negre_AMB LLETRES Amb Mañana de toca a ti, Ahnhem inicia una sèrie negra protagonitzada pel detectiu Fabian Risk.
     
    mañanaSobre aquest detectiu, Ahnhem explica que la seva primera idea era fer una versió més jove de Wallander, però més familiar i més normal, amb una família i els problemes quotidians, i que quan arriba al treball es troba amb aquests assassinats horribles, mentre que a casa té una vida normal, no va amb prostitutes, no es droga ni és un llop solitari.
    En aquest cas, la narració està ambientada molt a prop del pont d’Orensund, que uneix Suècia amb Dinamarca, lloc on troben dos homes assassinats.
     
    La novena tumba és la preqüela de Mañana te toca a ti.
     
    Ahnhem reconeix que Mankell ha estat la seva gran inspiració, però Stieg Larsson també ha influït sobre la seva literatura.
     

    A veure què et sembla?

     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Loba negra, Juan Gómez-Jurado

    loba negra_juan gomez juradoReina roja, l’anterior novel·la del periodista Juan Gómez-Jurado, ha estat – i ho continua sent – un éxit indiscutible entre les novetats editorials de tot just fa un any. En va vendre 250.000 exemplars i, encara ara, continua ocupant un lloc a les llistes de llibres més venuts. Un any després, Gómez-Jurado acaba de publicar l’esperada segona part, Loba negra, novetat aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Loba negra és un nou thriller amb vocació de best-seller que recupera l’excepcional parella protagonista: l’inspector Jon Gutiérrez i Antonia Scott, una de les ments criminals més destacades a nivell mundial.

    De la trama, no en descobrirem gairebé res, més enllà que tot comença amb un cadàver al riu Manzanares i arriba a la Costa del Sol, investigant crims de la màfia russa. I és que els fidels seguidors de l’autor ja saben que no és amic de descobrir res que vagi més enllà de l’imprescindible. Així ho expressa en les entrevistes i, fins i tot, en la nota que acompanya el propi llibre.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESLoba negra es caracteritza per un llenguatge cinematogràfic, pel seu ritme àgil i pels tocs d’humor i actualitat. Els personatges protagonistes donen nom a les quatre parts en què es divideix la novel·la (Antonia, Loba, Lola i Jon) i tant els personatges que repetiexen com els que s’incorporen a la saga estan molt ben definits.

    Tot i que la història de Loba negra és independent a la de Reina roja i pot ser llegida sense conèixer la primera, la recomanació és seguir l’ordre de publicació. D’aquesta manera, el lector podrà gaudir de l’evolució dels personatges.

    loba negra_rodonaPrimeres pàgines.

    Llibres

  • Loba negra
  • Reina roja
  • Cicatriz
  • El emblema del traidor
  • Espia de Déu
  • Espía de Dios
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »