Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: TEATRE I POESIA

Sant Jordi 2019

roses-3039472_640

La diada del llibre i la rosa ja torna a ser aquí i les biblioteques de VNG ho tornem a celebrar com cal! Com és habitual, oferim als lectors una gran selecció de novetats literàries per a grans i petits. Les podeu consultar en la Guia de Novetats de Sant Jordi’19 i en la Guia de Novetats Infantils.

Guia de Novetats Sant Jordi 2019roses-2495684_640

Guia de Novetats Infantilsrose-2383148_640

I també us presentem la novena edició de la Guia de Lectura de Fons Local de la comarca del Garraf. Aquí, hi trobareu obres que tenen com a tema el Garraf o els seus municipis així com també publicacions d’autors nascuts o vinculats a la comarca.

Guia de Fons Local del Garrafroses-4031022_640

Les biblioteques de VNG us desitgen Bona Diada de Sant Jordi!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

roses-3039472_640

No hi ha comentaris

Entre nosotras el mar. Rosa Herraiz

“Entre nosotras el mar”, una història d’amor i poesia

 

Entre nosotras els mar

 
Tot enamorament té un primer instant. No se sap per què! Diuen que es una reacció química, però hi ha alguna cosa que captiva sense poder endevinar el motiu.
 
Matanzas és una ciutat cubana, que és a uns cent quilòmetres de l’Havana. Els turistes la creuen en el seu viatge a Varadero, que és on passen les seves vacances, i no són gaires els que es detenen a gaudir d’aquesta joia poc coneguda.
 
Quan jo vaig arribar per primera vegada a aquesta vila, em va enamorar la seva llum, els seus carrers, la vida cultural i la seva gent. Va ser amor a primer cop d’ull, i aquest sentiment no m’ha abandonat mai, a l’inrevés, quan més la conec, més l’estimo.
Amb il·lusió vaig buscar les petjades dels vilanovins que feia molt de temps havien fet d’aquella terra la seva llar, retrobant Josep Tomàs Ventosa, Francesc Gumà i Ferran i molts d’altres.
 
davEra molt el que ens recordava aquells personatges: l’estàtua de Ventosa, idèntica a la que tenim a la Plaça de la Vila, el Callejon Gumà, l’Ermita de Montserrate…
 
Passejar per Matanzas era quasi com fer-ho per Vilanova. Ens unien moltes coses: érem dues ciutats de mida mitjana, amb vida cultural… i a la vegada amb la tranquil·litat necessària per viure confortable, amb mar, i a no gaires quilòmetres d’una gran ciutat. La seva plaça principal evocava aires mediterranis……..o era que la nostra Plaça de la Vila tenia aires cubans?
 
Per tantes arrels comunes va ser l’any 1998 que les dues ciutats es van agermanar. I des d’aleshores s’ha treballat per no perdre aquests lligams.
 
Van ser molts viatges i moltes estades que em van permetre assaborir tot el que hi havia de fascinant en aquells carrers i en aquelles places i la seva gent.
 
Si jo estimava Matanzas, un grup de matancers, descendents de catalans, estimaven Catalunya, i havien fundat el Casal Catalán “Gener y Guiteras”.
 
Els vaig conèixer i junts vam començar una col·laboració que s’ha estès en el temps.
 
Ediciones VigíaI com que l’amor sorgia a cada pas, em vaig enamorar també d’una editorial matancera única: Ediciones Vigia, la qual realitzava tots els seus llibres manufacturats. Amb tiratges de 200 exemplars. Amb una estètica original que els havia creat prestigi a tot el mon i que les convertia en veritables obres d’art.
 
La primera vegada que vaig visitar l’editorial era un tràfec de gent retallant paper i acolorint làmines impreses mentre xerraven al voltant d’una taula, i un anar i venir de coneguts que entraven a la gran casa a saludar. Aquell dia vaig somiar que hi hauria un projecte que impliques a Matanzas i Vilanova dintre d’aquella escenografia tan bella.
Anys després, amb la Loreley Rebull, que és escriptora i responsable de Cultura del Casal Catalán vam coincidir ràpidament en aquesta idea i vam anar a trobar a l’Agustina Ponce, que és la directora d’Ediciones Vigia.
 
A foc lent es va fer aquest projecte on van participar poetes vilanovines i matanceres.
 
Per Vilanova van ser: Teresa Costa-Gramunt, Cristina Grisolía, Blanca Deusdad, Ester Astudillo, Raquel Casas, Montse Lago, Francesca Calaf, Dolors Joan Ill, Luz Cassino, Manoli Alvarez, Anna Bertran i Agustina Moya.
 
Era un homenatge a les dones: poesies de dones i projecte de dones, a cada banda de mar, que ens allunyava però també ens unia.
 
Poeteses vilanovines amb LoreleyL’any 2018 l’agermanament amb Matanzas va arribar al seu vintè aniversari i l’Ajuntament de Vilanova (Departament de Cooperació i Participació) i el Casal d’amistat Cuba Garraf, al que jo represento, amb la participació del Casal Catalán de Matanzas vam celebrar-ho amb un seguit d’activitats.

Es va presentar el projecte amb un acte a la biblioteca Joan Oliva, i posteriorment el llibre va ser editat i presentat a la “Feria Internacional del Libro de la Habana” i a la “Feria del Libro de Matanzas”.
 
 
Ara només ens queda tenir el nadó a les nostres mans, a Vilanova.
 
Desitgem que sigui ben aviat i presentar-lo en societat com es fa amb els nens molt desitjats. Les il·lustracions i disseny de Maria Alba Ríos, molt reconeguda a la ciutat matancera, li han donat un embolcall preciós.
 

Acte a Cuba

 
Com veieu, es una veritable historia d’amor i de poesia!!!!!!!
 
Rosa Herraiz és l’autora d’aquesta història, treballadora de la biblioteca i ha escrit el conte Cartes damunt el mar: de Matanzas a Vilanova i la Geltrú.
 
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Dia Mundial de la Poesia, 21 de març de 2019

21 de març Dia Mundial de la Poesia i us proposem la lectura d’uns quants poemaris


 

  • Iniciem la recorregut amb el guanyador del 60è Premi Carles Riba 2018
  •  
    portada_sons-bruts_carles-rebassa_201901070939Sons bruts de Carles Rebassa és un llibre de 68 sonets escrit durant quinze anys. Durant el procés s’emmirallava en Palau i Fabre, quan deia que si no hagués estat poeta i dramaturg hauria estat un assassí o un demagog.
     
    És a conseqüència d’una ruptura amorosa que l’autor engega la formulació de sentiments, de mirades i d’exhalacions de l’esperit amb els poemes, que es repeteixen i s’amplien com una obsessió, un mirall esquerdat, una reiteració… És un llibre d’amor i de mort.
     
    Carles RebassaEl sonet és una forma clàssica que demana màxima precisió i coherència formal, però alhora permet irradiar significats i amplificar expressions quotidianes, lluites socials i personals, soliloquis i manifests.
     
    Carles Rebassa és un jove poeta mallorquí que ha guanyat altres premis: el premi Ausiàs March de poesia per Els joves i les vídues d’Edicions 62, 2006, i amb Eren ells d’Angle Editorial, 2017, la seva primera obra de narrativa, va obtenir el premi Ciutat de Barcelona i el Ciutat de Tarragona Pin i Soler.
     

    ’19
     
    Ni quan no sóc capaç ni de lluitar.
    Ni quan m’oblido de l’esma enyorada
    que amb tu venia en la ruta tirada,
    on tot és nou i el temps passa i se’n va.
    Ni quan et veig i amb por t’he de mirar
    darrere els ulls de gent sense mirada.
    Ni quan vull, amb la gent, fer una xalada
    i els ulls em fan, tan goluts, returar’.

     
     

  • Continuem amb
  • DefredsJosé A. Gómez Iglesias conegut com a Defreds és l’autor de Sempiterno, el seu últim llibre de prosa poètica. Hi ha situacions, records, persones… que mai no oblidarem. Un petó al front. Una abraçada de la mare…
     
     

    ‘ Barcelona
    Tus ojos parecen de otro continente.
    Tu pelo no deja de crecer. Negro.
    portada_sempiterno_defreds-jose-a-gomez-iglesias_201810041207Todo lo contario a tu piel.
    Blanca como el polo norte en invierno.
    Tus manos acarician las Ramblas de mis ilusiones.
    Tus piernas invadirán si quieren todo el parque Güell.
    No dejes de crecer como los turistas en verano.
    Tus sueños son tan grandes que no entran en La Boquería.
    Barcelona, tan sagrada.

    Tú siempre tan familia.’

     
     

  • Seguim…
  • D’Emily Dickinson s’ha publicat Preferiría ser amada, un recull de poemes, cartes i poemes breus que ella mateixa va escriure als sobre de les cartes, cosa que no se sap ben bé si com a complement o com a guarniment. És un misteri! Traducció al castellà d’Abraham Gragera.
    L’edició acompanya els relats amb il·lustracions d’Elia Mervi, il·lustracions plenes de significats i/o suggerències.
     

    Preferiría ser amada1
     

    ’317 [sobre]

    Sobre esta concreta almohada
    Aletearon nuestros planes -
    La tremenda mañana de la Noche
    Y si el sueño permanecerá
    Si nos guiará – un extraño -
    A nuevos lugares
    El afán de comprenderlo
    Es todo cuanto el alma tiene a mano.’

     
     

  • I ara,
  • El sol i les seves flors de Rupi Kaur és un altre poemari que us volem comentar i el segon de l’autora. És un llibre que emociona i que fascina, molt femení i feminista. El llibre està estructurat en cinc parts relacionades amb els estadis del creixement de les plantes, des que es panseixen, cauen, s’arrelen, creixen i floreixen.Kaur-crop És el joc de la idea del renaixement després de la caiguda.
    Els temes que tracta són: el trauma, el desamor, la violació, la solitud… Tot exposat amb una gran senzillesa i una gran sensibilitat.
     
    rupi kaurRapi Kaur va néixer a l’Índia, però viu al Canadà. És il·lustradora i fotògrafa també. Fa recitals de poesia arreu del món.
     

    ‘potser tots som immigrants
    que canviem una llar per l’altra
    primer marxem del ventre buscant aire
    després dels afores a la ciutat bruta
    buscant una vida millor
    n’hi ha que marxem de tot un país’

     
     
     

  • I acabem amb
  • La mort dels ésser estimats, l’amor i el desamor, la guerra i la mort dels companys al front o la pèrdua irreparable de la fe en Déu poemes de cos i en la religió han estat aspectes transcendents en la vida d’Iehuda Amikhai, considerat el poeta israelià més important del segle XX.
     
    A Poemes de cos i d’ànima trobareu tots aquests temes que són generals a tothom. La traducció d’aquesta antologia és de Manuel Forcano, la primera que es fa en català.
     

    hebreu-crop

    Aquesta edició és bilingüe, permet llegir els poemes en hebreu.
     

    ‘HI HA UNA GRAN GUERRA

    Hi ha una gran guerra a la meva boca
    perquè no se m’endureixi, i a la mandíbula
    perquè no sigui com les portes d’una caixa forta buida
    i perquè ningú no anomeni la meva vida premort.

    Com un diari enganxat pel vent en una reixa,
    així s’ha enganxat la meva ànima a mi.
    Si el vent es calmés,
    em cauria.’

     
    Desitgem que aquesta tria us sigui del vostre gust!!
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Disponibilitat. Carles Morell – Camille.Bernat Nadal – Svalbard. Joan Josep Barceló – Instant. Wislawa Szymborska

    IMG_20190125_152202Aquesta vegada us oferim una entrada de poesia. Sí, sí… ho llegiu bé: POESIA. Tres homes i una dona. Ells de les nostres contrades, ella, de lluny, de Polònia.
     
    Tots quatre amb premis:
     

  • Carles Morell amb Disponibilitat. XXII Premi de Poesia Màrius Torres, 2017
  • Bernat Nadal amb Camille. XIV Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra, 2017
  • Joan Josep Barceló i Bauçà amb Svalbard. Premi Miquel Bauçà, 2018
  • Wislawa Szymborska, Premi Nobel de literatura de l’any 1996, amb la traducció d’Instant per Joanna Bielak, XIV Premi “Jordi Domènech de Traducció de Poesia”
  •  
    Us fem cinc cèntims de qui són.
     
    Carles MorellCarles Morell és un joveníssim poeta bagenc que escriu des de ben jove. Ha publicat, entre d’altres, els poemaris: Els vapors que maten, 2014; Escola de cecs, 2015; Canyes, llumins, 2018
     
    Us deixem amb un fragment d’un dels poemes que conté Disponibilitat, de l’any 2017. Abans, però, us transcrivim unes nostes del mateix autor: ‘El llibre, en el seu conjunt, és més aviat d’un balu que és ben suau però que té presència. Mentre l’escrivia vaig aparendre a respirar. També vaig aprendre a escoltar música. A viure en el continu que conté. Sense distraccions. Del principi a la fi.’

    Paisatge de repeticions

    Un dia trist i vinyolià,
    de beguda calenta.
    Les suites de Bach. I Pau Casals.
    Els ulls tancats, el llit obert.
    Paisatge de repeticions: mai el mateix,
    sempre tot nou; una cadència que s’oblida.

    L’harmonia em destensa.
    El text va cap avall
    i em surt del cos
    un fil de pensament. (…)

     
     
    Bernat NadalBernat Nadal és manacorí. Ha conreat diferents gèneres, però és a l’any 1971 quan es coneix com a poeta. Ha viscut sempre a Manacor on ha col·laborat a la premsa amb articles literaris i d’opinió.
     
    El poemari que us presentem Camille és un homenatge a Camille Claudel, deixebla, musa i amant d’August Rodin, una escultora extraordinària i una dona d’una gran personalitat. Quan ell la va abandonar, ella va patir una crisi i la seva família la va internar en institucions mentals on hi va morir. A l’epíleg, Laura Borràs diu: ‘ (…) De guanys, i no de pèrdues, n’és ple a vessar aquest poemari on Bernat Nadal se’ns revela alhora com un ventríloc i un transvestit de les grans veus literàries que ell emparella amb Camille per paliar la seva solitud i desconso, post mortem. (…)’
     
    Us deixem amb el poema:

    3

    El temps és fugisser i no té pietat.
    Solament l’escriptura donarà testimoni
    de minúscules gestes que van ser delitoses:
    uns batecs desfermats, uns llavis que anuncien
    avalots dins el cor, evocar aquella mà
    que amb un frec enrampava, o un esguard que supura
    la dolçor més remota… Detalls imperceptibles
    que amb l’edat són la clau per copsar l’univers. (…)

     
     
    Joan Josep Barceló Joan Josep Barceló i Bauçà és de Palma de Mallorca i ha escrit i publicat en català i en italià. Ha estat un autor revelació de l’any 2018.
    Damià Rotger a l’epíleg diu: ‘ (…) Els poemes de Svalbard són sublims en el més ampli sentit, ho abracen tot: allò palpable i matèric, sense renunciar a l’immaterial, la mística, l’extra-realitat que se’ns escola pels dits encetats de la lògica. Podem entendre aspectes d’allò real atenent només als seus components materials, però convé no oblidar que tot el que existeix expressa una poètica prèvia i una execució de l’emocional de la poètica. (…)’
     
    Una petita mostra amb el poema:
     

    + 0.5. SACRIFICI

    ens mira com si tingués
    enveja, només vol romandre en la letargia.
    ella, no pot arribar
    a la flor de l’edat.
    l’aflicció que li batega en el pit,
    li ha llepat els mugrons amb una boca lasciva,
    l’elogi d’eros l’ha fet embogir
    com una fera salvatge.

     
     
    I per últim, els poemes d’Instant de Wislawa Szymborska traduïts al català per Joanna Bielak.

    wislawa-szymborska-300x202

    Szymborska va deixar un llegat únic que ens permet veure les regles del món des d’una perspectiva quotidiana mentre les coses senzilles i mundanes adquireixen una dimensió interestel·lar. Va escriure aquest volum de poesia sis anys després de rebre el Premi Nobel.
    Hi trobem el silenci de les plantes, l’atemptat de l’11 de setembre, els refugiats, el primer amor…
    En aquesta edició podeu trobar els poemes escrits en polonès i al costat la traducció.
     
    Us en presentem el fragment d’un.

    NÚVOLS

    Per descriure els núvols
    hauria d’anar amb presses,
    en menys d’un instant deixen de ser
    aquests, es converteixen en altres.

    La seva particularitat
    és no perpetir mai la forma,
    tonalitat, disposició o posa.

    En no tenir cap càrrega de la memòria,
    s’eleven sense afany per sobre dels fets.

    (…)

     
    Desitgem que la lectura d’aquests autors us agradi!
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Vida? o Teatre? Charlotte Salomon

    Avui, des del bloc de la biblioteca Joan Oliva, us recomanem una exposició que des del passat 17 d’octubre i fins al proper 17 de febrer de 2019 podeu visitar al Real Monestir de Pedralbes a Barcelona. Es tracta de Vida? o Teatre?, un veritable llegat de l’artista jueva Charlotte Salomon. Una obra única d’una jove i desconeguda artista, que esdevé un reflex intens i viu de tota una època.

    charlotte-salomon-dibuixCharlotte Salomon va néixer a Berlín l’any 1917 en el si d’una família jueva acomodada. La seva mort prematura va tenir lloc al camp de concentració d’Auschwitz, l’any 1943, amb només 26 anys i embarassada del seu primer fill. La seva vida, fins a aquell moment, tampoc no va ser gaire senzilla, marcada pel suïcidi d’una bona part de la seva família materna. Davant de la notícia del suïcidi de la seva àvia materna, tot just declarar-se la Segona Guerra Mundial, amb la confirmació que la seva pròpia mare es va treure la vida quan ella tenia només 9 anys i amb la perspectiva del creixement del nacionalsocialisme alemany, Charlotte va decidir empendre una obra catàrtica que, com ella mateixa va dir, “era tota la seva vida” i una mostra de la història d’Europa de la primera meitat del segle XX.

    8 charlotte pintaAixí doncs, entre 1940 i 1942, la joveníssima Charlotte Salomon va pintar prop de 782 guaixos, a mig camí entre l’autobiografia i la ficció, en què conflueixen pintura, teatre, literatura i música i pels quals va fer servir tècniques pròpies de la cinematografia i de la novel·la gràfica. L’obra de Salomon, després de la seva mort, va quedar pràcticament oblidada, fins que el seu pare, que va sobreviure a l’Holocaust, la va fer arribar al Museu Jueu de Berlín. Ara, per primera vegada a Espanya, una selecció de 237 guaixos (amb els textos i les referències musicals originals) poden ser visitats a Barcelona.

    Vida? o Teatre? al Monestir de Pedralbes.

    L’obra de Charlotte Salomon ha estat font d’inspiració per a d’altres artistes, com per exemple, per a la novel·la Charlotte, de l’escriptor francès David Foenkinos. El llibre va ser comentat en el Club de Lectura en Francès de la Joan Oliva. Si feu clic aquí, hi podreu fer un cop d’ull a l’article que va preparar la seva conductora, Esther Bruna.

    Podeu consultar l’obra Vida? o Teatre? al complet, fent clic aquí.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    El furor de la prosa poètica. Novetats

    Darrerament, ha nascut un gran entusiasme per un tipus d’escriptura que llegeixen tant lectors/res adolescents com adults que entren a la trentena.
     
    A la biblioteca trobareu un racó destinat a la prosa poètica. I quin estil és aquest? Doncs bé, la prosa poètica es pot definir com l’escrit narratiu i/o descriptiu que conté elements propis de la lírica. Els elements lírics serveixen per evocar els sentiments i les emocions. Antigament aquests escrits s’acompanyaven amb una lira i servien per a ésser cantats. No segueixen cap mètrica, el que és important és el que suggereixen les paraules, la presentació de les imatges i l’ús de recursos literaris: aposicions, metàfores, comparacions, onomatopeies, metàfores, sinestèsies, repeticions, etc.
     
    A continuació us fem una petita presentació d’alguns d’aquests autors, molt joves i molt polifacètics, que s’han proposat conrear aquest gènere i que en poc temps han reeditat més de cinc vegades els seus llibres.
     
    20180517_113609 Defreds és el nom que usa l’escriptor espanyol José Ángel Gómez Iglesias per signar la seva obra literària i la seva presència a les xarxes socials. És a les xarxes on s’ha donat a conèixer, espcialment a twitter on el seu compte @dfreds té 92.000 seguidors. També manté perfils a facebook i a instagram, així com el blog Los calcetines de defreds, on ha publicat gran part del seu material.
     
    L’any 2015 surt el seu primer llibre, Casi sin querer, el qual és una recopilació dels seus millors textos, carregats de sentiments i d’emoció, amb el qual ha aconseguit un gran èxit.
    L’any 2017, publica:

  • 1775 calles, on posa lloc i carrer a tots el somnis, els anhels, els sentiments, les emocions bones i/o dolentes.
  • escritor-defreds

  • Historias de un naufrago hipocondríaco, ‘Todos hemos naufragado alguna vez, pero jamás debejos dejar de intentar de volver algún día a casa.’
  • I sobre Defreds, ell mateix diu : ‘Siempre fui un niño normal. Algo tímido. Cariñoso desde siempre. Y enamoradizo. Siempre me acuerdo como escribía cartas de amor. (…) Una noche bastante llena de soledad y con mucha lluvia fue la primera vez que escribí una frase sobre algo que me estaba pasando en esa época. En Twitter. Supongo que ahí empezó todo. Gente me leía, cada vez más. Gente que se sentía identificada conmigo. No me podía creer que alguien leyera con ganas mis pensamientos. Casi sin querer. Casi sin buscarlo. Defreds, la prolongación de Jose…’
     
     
    20180517_113659 Altres autors que us presentem son: Cesar Brandon Ndjocu, del qual us vam parlar en una entrada al nostre Las almas de Brandon Biblioblog Fora del Prestatge sobre el seu llibre: Las almas de Brandon.
     
    Herido diario és de Rayden nom de David Martínez Álvarez. És un artista polifacètic, que es dedica a la música i al mateix temps ha fet la incursió al món literari. Aquest madrileny, que no passa de la trentena, es va iniciar en la música en el gènere del rap i ha continuat fins a data d’avui.
    L’any 2014, Rayden ja pensa en publicar el seu primer llibre Herido diario, editat per Frida. Ràpidament es converteix en el llibre més venut de la Llar del llibre a tot Espanya. En tres setmanes supera les 9.000 còpies venudes. A hores d’ara, ja va per l’onzena edició, amb més de 40.000 exemplars venuts.
     
    Iago de la Campa, nascut a la Corunya fa vint-i-cinc, publica l’any 2016 el llibre: Viajes a Kerguelen. ‘Somos de quien nos cuida, de quien nos dice que todo va a salir bien cuando creemos que todo va mal. Porque ni cuando piensas que todo va mal, estamos tan mal, ni cuando pensamos que todo va genial, estamos tan genial.(…) Y no conozco otros ojos mejores para ver la vida que los tuyos, y no sé a quién cuidar si no es a ti.’
    Ell mateix ens diu: ‘… Por eso escribo, para crear realidades que se puedan llevar a cabo, para saber lo que quiero, lo que quise, y lo que querré. Para ver los demás mundos que están en este, para dejar de ver el paisaje que son todas las personas y fijarme en los detalles, en lo que nos hace movernos, en lo que nos hace crear, en lo que nos hace destruir para volver a empezar. Por eso escribo, para mantenerme, para estar vivo. Y ahora espero que leyendo le pongáis el corazón a cada uno de estos textos que para mí son un mundo.’
     

    cesar-brandon-02-crop Rayden Iago de la Campa

     
     
    20180517_113903Miguel Gane, romanès de vint-i-cinc anys i que resideix a Espanya des dels vuit, és conegut pel seu llibre Con tal de verte volar de l’any 2016. Aquest 2018, apareix Ahora que ya bailas.
    ‘Naces, creces, amas, te rompen, aprendes y no mueres hasta que alguien deja de quererte. Estos poemas son la historia de Ella, la que fue callada porque sus gritos resonaban demasiado alto. Ella, que dejó de ser suya porque quien debía liberar su sonrisa, la acabó enjaulando y aplastando contra el asfalto. Sola, fue capaz de levantarse, de mirar a la cara a su pasado y decirle: «No me has vencido, soy indestructible».
    Ahora que ya bailas, el mundo entero va a quedarse a tus pies y donde antes había silencio ahora habrá música. La tuya.’

     
    Alex Puertolas, nascut a Saragossa i que té vint-i-cinc anys, ha publicat l’any 2017 Tu sí, tu vive que és un recull de les reflexions més intimes i personals. La seva visió sobre la vida, com afrontar les noves experiències i perseguir els somnis… ‘Siente, equivócate, aprende, vive.’
     
    Marwan és el nom de Marwan Abu-Tahoun Recio, conegut cantautor madrileny fill de palestí i espanyola, que escriu i canta. Los amores imparables conté: «En Los amores imparables cada beso es nuevo, de una raza diferente; cada polvo es el primero; cada lágrima, una nueva forma de mirar la lluvia; cada herida, para siempre. El amor imparable nace y se independiza de la razón. Es la elevación del verbo sentir a la categoría de arte supremo.
    Es un amor imposible de domesticar, que está varios palmos por encima del asombro, que no tiene medida. Creo que ya sabes de qué amores hablo, de esos amores bárbaros que te hacen soñar y no te dejan dormir, de esos amores que te llevan a todas partes pero jamás te llevan a ningún lugar.»

     

    miguel gane Alex Puértolas Marwan

     
     

    Collage textos

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Las almas de Brandon. César Brandon Ndjocu

    Tal ves existir no sea para tanto.
    Per mientras tanto: píntate las uñas, llévate el pelo detrás
    de la oreja, tráete un sueño, alquila una película, no devuelvas
    un libro de la biblioteca, devuelve llamadas encontradas…,
    pierde otras, pon de nuevo de moda los puntto y coma;
    gana experiencia en rupturas; sé una novata en los primeros besos,
    echa de monos los últimos; canta para que llueva, llora hasta
    que salga el sol; odia los lunes (opcional); di “te quiero” cuando
    quieras y respeta los “no”. Tal vez… no sé, léete este libro sobre
    el olvido, los recuerdos, el odio, el amor, la soledad…, lo que viene
    siendo la vida en general. Aférrate a los “tal vez”, porque
    …TAL VEZ EXISTIR NO SEA PARA TANTO,
    PERO MIENTRAS TANTO, ¡TAL VEZ!
    Alma Nº 0
    Tal vez.


     
     
    Las almas de Brandon Aquest text acompanya la contracoberta d’una de les novetats que us proposem aquesta setmana, el títol de la qual és ‘Las almas de Brandon’ i que està classificada com a prosa poètica.
     
    ‘Las almas de Brandon’ es un recull d’històries curtes, contes i poemes de tot tipus que tracte sobre l’amor, la soledat, l’oblit, el dolor, l’alegria, la felicitat, la vida i la mort. Un viatge agredolç a través dels sentits que us colpirà d’emocions i us farà reflexionar.
     
    El llibre està dividit en 101 ànimes (almas), cadascuna de les quals té un títol i està dedicada a un tema diferent, com per exemple: Alma 2. Declaración Universal de los Cerebros Humanos. Ratificada por el consejo de mis YO… y alguna que otra conversación con mis amigos.; Alma 9. Esa moda. Muchas cosas no son bonitas hasta que piensas en lo bonitas que son.; Alma 34. 15 microcuentos. #1 Érase una vez Eras una vez, ahora… ya no. Fin.; Alma 40. A destiempo. Me enamoré de una canción… y era de carne y hueso.
     
    Amb l’Alma 86. Miedos a la izquierda:Yo, antes de ti. va conmoure l’audiència de Got Talent.

    ‘Uno no quería contar con nadie. Y uno no entendía por qué impar, si antes de él, había alguien. Uno no quería contar con nadie. Y uno sentía que después de él venía el infinito y, a uno lo sempiterno le daba miedo. Así que uno, muerto de pavor, se fijó en cero. Y cuando uno vio a cero, pensó que cero era el número más bonito que había visto y, que aun viniendo antes que él era… entero. (…)’


     

     
    César Brandon Ndjocu té vint-i-quatre anys i va néixer a Guinea Equatorial, encara que resideix a Ciudad Real. El dia 11 d’abril va guanyar la tercera edició del programa de Telecinco Got Talent. Aquest jove va pujar tres vegades a l’escenari i hi recità tres poesies. El primer dia va recitar un poema dedicat a la relació que s’estableix entre el nombre 0 i l’1. Els quatre jutges del programa van permetre el pas a la següent fase. A semifinals va dedicar-lo a ‘la Tierra y la Luna’, amb el qual va guanyar el botó daurat del jurat que li donava el pas directe a la final. Amb un poema dedicat a la seva mare, va guanyar el concurs.
     
    Les actuacions d’en Brandon s’han popularitzat tambe a les xarxes socials, on es poden trobar còpies dels vídeos dels seus treballs, les quals superen els cents de milers de reproduccions.
     
     
    Llibres El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Dia Internacional de la Dansa

    El proper dia 29 d’abril commemorem, com cada any des de 1982, el Dia Internacional de la Dansa. Va ser la UNESCO la que va fixar el 29 d’abril com a data per celebrar aquesta efemèride en record i com a reconeixement al ballarí i coreògraf francès Jean-Georges Noverre, considerat internacionalment el creador del ballet modern. Nascut a París un 29 d’abril de 1927, va ser el coreògraf més important de la seva època, va renovar la idea que, fins a aquell moment, es tenia de la coreografia, el vestuari i l’escenografia i, sota el regnat de Maria Antonieta, va ser nomenat director de l’Òpera de París l’any 1776.

    0000028699 20180205114453-1

    20170308143137-1Vilanova i la Geltrú es troba immersa en la nova temporada d’arts escèniques i visuals, que va començar el mes de març i que s’allargarà fins al proper mes de juny. Si voleu consultar tota la programació, feu clic aquí. Com no podia ser d’una altra manera, el Dia Internacional de la Dansa forma part de la nova temporada, com podreu veure en la programació.

    Concretament, el proper diumenge 29 d’abril, un seguit d’escoles i associacions de Vilanova i la Geltrú faran exhibicions pels carrers i places de la nostra ciutat amb l’objectiu de fer difusió d’aquesta disciplina artística en el seu dia internacional. El Teatre Principal és l’encarregat d’impulsar totes aquestes activitats que al llarg de diumenge podran gaudir els vilanovins i vilanovines i que es troben incloses dins del programa Singulart, de suport a la Creació i Producció.

    A més a més de la celebració del Dia Internacional de la Dansa, dins de la programació de la temporada març-juny’18 del Teatre Principal, hi podeu trobar molts d’altres espectacle de dansa. Feu clic aquí per consultar-los.

    A les Biblioteques de Vilanova, hi podeu trobar un fons ampli de dansa, ballet, tango, balls de saló, balls populars… i molts altres temes relacionats.

    Feliç Dia Internacional de la Dansa i a ballar!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Les biblioteques municipals celebren el Dia Mundial de la Poesia

    poesia retallada_color

    Amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, que celebrem el proper dimecres 21 de març, la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú organitza un bon nombre d’activitats per commemorar aquesta data. En destaquem dues, d’entre totes les activitats programades:

    dia_mundial_poesiaEn primer lloc, l’acte central d’aquest Dia Mundial de la Poesia, el proper dimarts 20 de març a les 20 h a la biblioteca Joan Oliva i Milà. Allà, hi tindrà lloc la presentació de la Segona Edició de P de Poesia amb un recital de poesia amb acompanyament musical. S’hi recitaran textos dels poetes i poetesses de la ciutat Jorge Brotons, Francesca Calaf, Cristina Grisolía, Agustina Moya, Francesc Pasqual i Pere Tàpies, protagonistes tots sis autors dels punts de llibre que les Biblioteques Municipals editen enguany i que seran presentats en aquest acte. Així mateix, l’acompanyament musical anirà a càrrec del grup Hotel Música Viva, de L’Escola i Conservatori Municipal de Música Mestre Montserrat de Vilanova i la Geltrú.

    En segon lloc, l’endemà dimecres 21 de març, ja hi podreu trobar als forns de la ciutat i a les biblioteques Joan Oliva i Armand Cardona els sis punts de llibre editats per aquesta data tan especial. Els col·leccionistes de punts de llibre i els amants de la poesia no us els podeu perdre!

    Per consultar totes les activitats que les Biblioteques de Vilanova han programat pel Dia Mundial de la Poesia, feu clic aquí.

    Si voleu saber quins llibres d’aquests sis autors tenim a les Biblioteques de VNG, feu clic en el seu nom:

    Llibres

  • Jorge Brotons Navarro
  • Francesca Calaf
  • Cristina Grisolía
  • Agustina Moya Sánchez
  • Francesc Pasqual i Moster
  • Pere Tàpies
  • Col·leccioneu poesia!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    La PND arriba a Vilanova amb l’Estol + Many

    LEstol-Roser-Lopez-Espinosa-migratoris_1877822247_47341741_1500x1001Dissabte 18 arriba al Teatre Principal  la Producció Nacional de Dansa una peça de gran format escènic, que s’integra dins del Pla d’Impuls de la Dansa 2016-2017 del Departament de Cultura i que està de gira per diferents municipis del territori  amb l’objectiu de visibilitzar, compartir i apropar a públics més amplis els creadors de dansa del país.
    La PND presenta un programa doble de la mà dels coreògrafs Roser López Espinosa (amb “L’estol”) i Thomas Noone (amb “Many”).

    Lowland.Roser_Lopez_Espinosa.Mirabelwhite.webLa Roser López Espinosa ha estat formada a la MTD d’Amsterdam, va rebre la beca danceWEB de Viena, i ha treballat amb coreògrafs catalans com Àngels Margarit o Cesc Gelabert, i Katie Duck i Marta Reig a Holanda. Des de 2006, també desenvolupa la seva pròpia obra com a creadora, que li ha valgut el reconeixement amb diversos premis, com el Primer Premi de Solos de Masdanza, i és regularment present als escenaris internacionals. Ha estrenat al Mercat de les Flors, i ha estat convidada a crear peces per a companyies internacionals, als Països Baixos o a Suècia. També ha dirigit creacions a Amsterdam i a Mèxic. És artista associada al centre de creació La Caldera a Barcelona, professora a diversos centres de formació, i imparteix cursos a festivals internacionals. El seu treball de creació s’ha programat a festivals internacionals d’Europa i Amèrica Llatina, així com a Egipte, Canadà i Japó. La seva creació per a la PND, “L’estol“, pren com a partida el viatge de migració de les aus i el desig de volar. Se centra en l’entramat de cossos i de complicitats possibles dins del grup per avançar plegats i aconseguir un objectiu comú: volar a través d’immensos paisatges. Es tracta d’un viatge en grup que ens parla de l’animalitat del cos i del moviment, de l’esforç i la resistència, la bellesa i l’esperit de llibertat.

    thomas noone 2Pel que fa a Thomas Noone  és un coreògraf amb un estil físic, atlètic i poètic que s’ha convertit en el segell de les seves creacions. Resident al SAT! Teatre, treballa amb la seva companyia des de 2001 i també com a coreògraf convidat per a companyies internacionals. Ha creat una vintena d’espectacles amb Thomas Noone Dance i ha col·laborat amb entitats com el festival Grec o el Mercat de les Flors. La companyia gira regularment per Catalunya, Espanya, Europa, Amèrica del Sud i altres països com ara Corea o el Líban. També ha creat peces per a companyies de Suècia, França, Alemanya, Xile o Gran Bretanya. És director artístic del festival Dansat i assessor de dansa de la programació regular del SAT! Teatre. L’any 2011 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona.
    La seva creació per a la PND, “Many“, és una peça abstracta on la narrativa sorgeix del mateix moviment i organització del grup. El fil conductor és la dinàmica del moviment i la música, que porta a l’espectador des del principi fins al final. La temàtica se centra en l’individu versus el grup, quan lluitem per a destacar o intentem desaparèixer entre la massa. La paradoxa de voler ser individu però no voler patir la vulnerabilitat de l’ésser solitari, o agonitzar entre l’homogeneïtat per beneficiar-se de l’anonimat del grup.

    Podeu fer un tast de la PND en el següent vídeo.

    Les biblioteques de la XBM de Vilanova i la Geltrú aprofitem l’arribada de la PND a la ciutat per fer difusió del fons que tenim sobre dansa a través d’aparadors culturals i exposicions de fons. Els documents que s’exposaran estaran disponibles a les dues biblioteques. D’entre aquests volem destacar-ne un, és el quart volum de la col·lecció “Danza y pensamiento” impulsada pel Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre y el Centro Coreográfico Gallego, escrit pel professor Roberto Fratini ( Milà, 1972. Doctor en Arts Escèniques per la Universitat de Barcelona, docent de Teoria de la Dansa al Conservatori Superior de Dansa de Barcelona, dramaturg i assagista. Les seves peces han estat representades en els principals festivals de dansa europeus i ha obtingut diversos premis, entre ells el Prix de la Société des Auteurs Français, el Grand Prix de l’Association des critiques de danse français, amb Caterina Sagna, i el premi Ciutat de Barcelona per la Dansa amb Germana Civera. Ha estat guanyador del premi FAD Sebastià Gasch l’any 2013).
    Amb el títol “A contracuento: la danza y las derivas del narrar” l’autor proposa mostrar i rehabilitar la narració de la dansa relacionant-la amb el conte (en la seva forma originària, el mite) i ho fa dialogant amb diferents protocols del saber i del fer, de l’art figuratiu a la filosofia del segle XX, a la física i a la biologia.

    Per saber el que les biblioteques de Vilanova i la Geltrú tenen sobre dansa cliqueu aquí.

    Biblioteca Joan Oliva

    Llibres

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »