Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: NO T’HO PERDIS!

Territori flor. Mia Cassany i Luciano Lozano

Aquest mes de juny arriba ben florejat!


I és que la novetat d’infantil té a veure amb les flors! Territori flor de Mia Cassany i Luciano Lozano.
 
Territori florNomés cal que observeu la coberta i hi veureu hibiscus, hortènsies, marguerides, clavells… amb la companyia de marietes, de papallones, de formigues, d’abelles i d’un gafarró i d’una cadernera, que us acompanyaran en tot el camí! Es tracta d’un viatge al món de les flors, dels colors i de les olors, que té molt a veure amb la situació geogràfica d’on són originàries.
 
I quan l’obriu us meravellareu de les magnífiques il·lustracions que acompanyen les explicacions de cada flor!
 

‘Aquest llibre parla de l’amor i de la fascinació: de l’amor que les dones i els homes han sentit sempre per les flors, i de la fascinació que han experimentat quan s’han embadalit amb els colors, les olors, les formes i la vida en general de les flors.
 
Però aquest llibre no parla només de les flors, sinó de les flors i del lloc on neixen, de les terres i dels climes que les acullen. Per això aquest llibre és un viatge al país de les flors, o al país de cada flor.’

 
I què hi trobem?
 

  • Significats del crisantem: grocs signifiquen amor, blancs, honestedat…
  • Què volen dir les hortènsies? Indiquen feminitat, encant, elegància, fortalesa…
  • IMG_20190607_152433

  • I la flor del cirerer? Retorn, renaixement a una altra vida, a una vida millor…
  • Què significa si et regalen una flor de lotus? Si és un asiàtic significa vida, puresa, bellesa, pau i harmonia. A l’antic Egipte simbolitzava el retorn a la vida, la resurrecció, la nova existència.
  • Què significa una orquídia? Significa que ets una persona molt especial per qui te la regala, i que volen passar més temps amb tu.
  •  
    I no us desvetllem res més de la resta de flors: narcisos, gira-sols, margarides, hibiscus, blauets, lliris, roses, tulipes, estrelítzies…
     
    Obriu-lo i llegiu-lo!! Deixeu-vos endur per la vista i la imaginació, olorareu les seves fragàncies!
     
    Contes
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    La sospecha, Fiona Barton

    La sospecha_Fiona BartonFiona Barton és una de les escriptores de gènere negre de més èxit dels darrers anys. Ara fa tres anys, va publicar el seu primer títol, La viuda, que la va catapultar als primers llocs del rànquing de vendes publicant-se a més de 35 països. El seu nom és un dels exponents més representatius de l’anomenat domestic noir i, des del 2016, ha publicat també La mare i, enguany, La sospecha, novetat d’aquesta setmana a la Joan Oliva.

    Des que Fiona Barton va decidir dedicar-se a la literatura, va tenir clar que els personatges femenins tindrien més rols a banda de víctima o secretària. És per aquest motiu, que va decidir triar una periodista, la Kate Waters, com a personatge central de les seves, fins ara, tres novel·les. A La sospecha, la reportera Kate Waters es veurà involucrada en la desaparició de dues noies, l’Alex i la Rosie. Ambdues han desaparegut quan viatjaven per Tailàndia i la Kate no dubtarà a fer tot el possible per esbrinar què els ha passat. A més a més de professionalment, l’interès de la Kate Waters s’estén fins a l’àmbit personal. El seu fill Jake ara fa dos anys que viu també al país asiàtic i no té gairebé contacte amb la família, així que la desaparició de les dues noies multiplica el seu neguit com a mare.

    logo blog genere negre_AMB LLETRES
    La Kate Waters tindrà com a company d’investigació el seu amic Bob Sparkes. Ell és el detectiu encarregat del cas i, a mesura que posa llum sobre els aspectes més foscos, té més clar que la Kate Waters és, aquesta vegada, el centre de la notícia.

    Fiona Barton nega que el personatge de la Kate Waters sigui una mena d’alter ego d’ella mateixa, tot i el passat periodístic de l’escriptora, amb 30 anys de carrera periodística a l’esquena. El que no ha estat casual, però, ha estat el fet de situar la periodista en el centre de la notícia. Fiona Barton ha volgut que el seu personatge experimentés el mateix que va experimentar ella després del boom del seu debut literari.

    Aquests són els tres llibres que ha publicat fins ara Fiona Barton. Feu clic damunt de les portades per llegir-ne les primeres pàgines.

    portada_la-viuda_fiona-barton portada_la-mare portada_la-sospecha_fiona-barton

    Llibres

  • La viuda
  • La vídua
  • La mare
  • La sospecha
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Tully

    Tully-299677876-large Aquesta setmana, una de les novetats de cinema que us oferim des de la Joan Oliva és Tully, la tercera col·laboració del tàndem format pel director Jason Reitman i la guionista Diablo Cody -darrere d’aquest pseudònim “s’amaga” la blogera i guionista nord-americana Brook Busey-Hunt-. El debut d’aquesta parella no va poder tenir més èxit. L’any 2007, signaven Juno, l’aclamada cinta sobre una adolescent embarassada que va ser premiada, entre d’altres, amb l’Òscar a Millor Guió Original. Quatre anys més tard, director i guionista tornaven a treballar de manera conjunta a Young Adult (2011) i, per a aquesta pel·lícula, triaven per primera vegada l’actriu Charlize Theron per al rol protagonista. L’experiència devia ser positiva ja que Charlize Theron repeteix a Tully (2018), en un paper que reflexiona sobre la maternitat, tot i que de manera ben diferent a com ho van fer anys enrere a Juno.

    A Tully, Charlize Theron interpreta Marlo, una mare de dos fills i a punt de tenir-ne el tercer. Esgotada pel dia a dia de la maternitat, sap què és la depressió post-part, un dels seus fills té capacitats especials i el seu marit no fa prou, ni molt menys. A més a més, l’home no s’arriba ni a imaginar fins a quin punt la vida de la seva dona s’ha convertit en una veritable olla a pressió. Quan el tercer fill irromp a les seves vides, Marlon arriba a una situació insostenible així que el seu germà decideix fer-li un regal: contracta una jove mainadera que s’encarregarà del nadó durant les nits.

    Tully-La-crisis-y-la-maternidad

    Tot i que d’entrada, el personatge interpretat per Charlize Theron no vol acceptar el regal del germà, la realitat l’aclapara i, finalment, acaba acceptant-lo. Tully (interpretada per Mackenzie Davis) és la jove que ha arribat a casa de la Marlon per descarregar-la de feina i permetre que pugui descansar a les nits. I no només això, ja que amb el pas del dies, la Tully es converteix en la mainadera ideal i estableix una relació especial amb la mare de família.

    Tràiler de la pel·lícula:

    Tully és un film difícil de classificar. Alguns el situarien en la categoria de comèdia, però d’altres no dubtarien a ubicar-lo dins del gènere més dramàtic-reivindicatiu. No en va, la pel·lícula és una reflexió, més o menys divertida, sobre la maternitat, la família i sobre tots aquells aspectes que habitualment són silenciats, com ara el declivi físic i emocional que segueix a la maternitat.

    Si us ve de gust veure Tully, ja podeu reservar la pel·lícula a la Joan Oliva.

    Fent clic aquí, podeu consultar totes les pel·lícules de Jason Reitman que tenim a la XBMVNG.

    DVD

  • Tully
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Programa de entrenamiento para envejecer activamente. Diversos autors.

    Una de les novetats que us ofereix la biblioteca és aquest llibre dedicat a l’envelliment. Si consultem qualsevol diccionari de definicions trobarem que envellir és tornar-se vell. I què és vell? De molta edat; que és antic, del temps passat

    Els canvis socials han aconseguit una millora en la vida de les persones. Això s’ha traduït en què l’ésser humà viu més anys. Anys que s’han de viure amb plenitud!

     
    Programa envejecerDoncs bé, en aquest llibre Programa de entrenamiento para envejecer activamente trobareu un programa d’entrenament per esdevenir vell, però amb forma!
     
    Dividit en dues parts, a la primera ens introdueix en els conceptes de l’envelliment actiu, l’entrenament cognitiu, la metacognició i estratègies cognitives. En la segona, desenvolupa el programa a seguir amb un total de 25 sessions agrupades en set blocs.

  • Què és l’envelliment actiu?
  • Aspectes clau:

    L’autonomia. Habilitat de controlar, afrontar i prendre les decisions personals de la vida diària.
    La independència. Capacitat de fer les tasques de cada dia sense rebre ajut d’altres persones.
    La qualitat de vida. La percepció individual de la posició a la vida, en el context cultural i social d’un sistema de valors donat.

  • El programa a seguir consta
  • Bloc 1: Envelliment saludable
    Bloc 2: Orientació i percepció
    Bloc 3: Atenció
    Bloc 4: Memòria
    Bloc 5: Funcions executives
    Bloc 6: Comunicació i llenguatge
    Bloc 7: Afectivitat: la tristesa, l’estrés i la felicitat.

    Cada bloc té una part teòrica i va seguit d’activitats per fer a nivell grupal o individual. El llibre ve acompanyat d’un CD.
     
    En els darrers anys s’han iniciat molts projectes relacionats amb l’envelliment actiu. A Barcelona del 12 al 15 de juny, les Drassanes Reials acullen la 21a edició del Saló de la Gent Gran de Catalunya, l’esdeveniment dirigit a persones grans més important d’Europa: Firagran.
     

     
    I ara que ve l’estiu, atenció amb la hidratació!
     

     
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Custodia compartida

    custodia compartida_posterEl realitzador Xavier Legrand signà la seva òpera prima amb el llargmetratge Custodia compartida, que ha recollit un bon nombre de premis arreu dels festivals internals a què s’ha presentat. Entra d’altres, la pel·lícula va ser guardonada amb el César a Millor pel·lícula, guió original i actriu, el León de Plata com a Millor director del Festival de Venècia i el Premi del Públic al Millor Film Europeu del Festival de Sant Sebastià.

    Abans d’endinsar-se en aquest llargmetratge, Xavier Legrand ja havia tractat el tema de la violència de gènere a partit d’un curtmetratge, Antes de perderlo todo (2013), amb la mateixa parella d’actors protagonistes: Denis Ménochet i Léa Drucker. Custodia compartida és una radiografia punyent de la violència de gènere que arrenca amb el divorci del matrimoni protagonista, la Myriam i l’Antoine. La parella té dos fills, la Joséphine, de divuit anys i en Julien, d’onze i la mare lluitarà per aconseguir la custòdia del fill menor en solitari, davant de l’actitud violenta de l’exparella. Tot i això, la jutgessa fixarà la custòdia compartida del menor.

    L’Antoine és un home violent i venjatiu que fonamentalment ha demanat la custòdia del fill petit per no trencar l’últim lligam amb la seva exdona. La Myriam representa la dona maltractada fugint, però, de la imatge amb què segons el director se sol reprentar les víctimes al cinema.

    fotograma_Custodia compartida

    El film oscil·la entre el thriller i la pel·lícula de terror i molts l’han classificat com a “drama de terror”. El director, que va portar a terme un bon nombre d’entrevistes per documentar-se, reconeix que moltes de les escenes que van descriure víctimes reals evocaven el clímax d’un film de terror i així ho ha volgut representar al llargmetratge.

    Custodia compartida planteja diferents temes d’interessant anàlisi. Per una banda, els fills com a víctimes silencioses de la violència de gènere i, per una altra banda, si un home violent pot ser o no un bon pare.

    Aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva Custodia compartida. Ja podeu fer la vostra reserva.

    Tràiler de la pel·lícula:

    DVD

  • Custodia compartida
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La huella del mal. Manuel Ríos San Martín

     

     
    La novetat d’aquest mes de juny és la novel·la de gènere negre La huella del mal de Manuel Ríos San Martín.
     
    I on ens situa l’autor? Atapuerca. Una visita d’estudiants al jaciment. Un d’ells troba el cos sense vida d’una noia, la qual està col·locada amb una simbologia ritual. Les pistes porten a un altre homicidi ocorregut anys enrere en un altre jaciment a Astúries.

    La huella del mal-crop

    Porten el cas els mateixos policies d’antuvi: la inspectora Silvia Guzmán i Daniel Velarde, un expolicia dedicat a la seguretat privada.
     

    ‘…Le vino a la mente cuando tuvo que husmear en los cajones entre la ropa interior de la víctima. Él había tenido esas braguitas en las manos. No sabía si, en su trabajo, quería ver imágenes como esas. Cuando se hizo inspector no pensó que se expondría a lo peor del ser humano. A sus depravaciones. Para eso no te preparaban en la Academia de Policía, por más que te enseñaran fotos de cuerpos descuartizados o paredes y suelos impregnados de sangre. Ya desde las primeras clases trataban de impresionarte,…’

     
    Manuel Ríos San Martín és llicenciat en ciències de la informació i ha treballat en importants productores de televisió: Globomedia, BocaBoca i Diagonal, en les quals ha exercit de productor executiu, director o guionista de diverses sèries i minisèries. Ha participat, entre d’altres, a Médico de familia, Menudo es mi padre, Compañeros, Mis adorables vecinos, Soy el solitario, Rescatando a Sara. Ha coordinat i coescrit el llibre El guión para series de televisión i és autor de la novel·la Circulos.
     
    La història que us presentem és el seu projecte més personal.
     

     

    ‘… Silvia miró y, efectivamente, entre los árboles y la neblina, se vislumbraba una columna de humo que no habían podido divisar hasta ese momento por la altura del bosque y la perspectiva que tenían desde la parte baja del valle. Daniel aceleró. Según iban ascendiendo, se hacía evidente que el fuego debía de ser muy intenso. El policía condujo a la máxima velocidad que le permitía el escarpado terreno hasta llegar a la cumbre de la sierra, donde el bosque se terminaba y se abría una zona pelada en la que tan solo se veían algunos robles y matorrales bajos.’

     
     

     
    Llibres
     
    El llibre a les a biblioteques VNG .
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Mare. Ada Castells

    Una de les novetats que t’ofereix la biblioteca aquesta setmana és l’últim llibre d’Ada Castell, Mare.
     

     

    ‘Ja fa hores que, pel celobert, he sentit els veïns fent fressa a les cuines. M’han arribat les olors dels seus dinars, una barreja impossible de col, sofregit i pizza. Immersa en la lectura, he estat incapaç de tornar al món dels vius. L’ara i l’aquí nohan aconseguit imposar-se. Les paraules de la mare han estat més poderoses que qualsevol altra remor. Si no vigilo, en un parell d’hores començaré a sentir com els veïns baten els ous per a les truites del sopar i jo continuaré clavada a la cuina, sotmesa a aquesta pluja de records. Sort que les meves germanes vindran a rescatar-me de la mare, com si estiguessin eternament condemnades a aquesta missió.’

     
    Segons la definició de l’Institut d’Estudis Catalans, l’acepció 1 de mare és Dona o femella que ha engendrat un o més fills, especialment respecte a aquests.
     
    Aquesta unió o desunió entre les mares/els pares i els seus fills/les seves filles és un tema universal molt treballat a la literatura: Carta al pare de Franz Kafka, Tu no ets una mare com les altres d’Angelika Schrobsdorff, Mare i filla de Jenn Díaz
     
    Mare L’Ada Castells ens parla de la seva mare. La mare ha estat present sempre en totes les seves novel·les i en les columnes del diari AVUI. Per tant, és una persona/personatge ben present en tots els seus escrits.
     
    Va començar a escriure aquesta història amb la intenció d’explicar/d’explicar-se com era la seva mare. Però, com passa en la majoria dels cassos, a mesura que escrivia el personatge anava creixent tant dins de la narració com dins de la pròpia autora. La mare es va fer tan present que la va enyorar, va recordar moments, objectes… i la necessitat d’entendre-la va augmentar. El llibre, per tant, ha esdevingut terapèutic.
     
    L’Ada té dues germanes, igual que la Sara. I aquest llibre és un voler aproximar-s’hi, una reconciliació. ‘És un llibre sobre el desig d’aconseguir estimar als qui has d’estimar.’
     
    I què trobem entre les seves pàgines? El personatge femení i principal, la Sara, espera que passin a recollir els últims mobles de la seva mare. Mentre espera, li cau a les mans una llibreta daurada amb un títol que la descol·loca: Confeccions Vidal. I hi descobreix les memòries que ha escrit l’excèntrica de la seva mare els dos últims anys de vida. La Sara, la filla, comprova allò que ja sap, perquè ho ha viscut, que la Raquel, la mare, s’hauria passat l’existència anant a festes, comprant-se joies i ballant la conga, però tenia un problema del qual no podia defugir: tres filles.
     

    ‘(…) ¿I la mare? Tinc tretze anys i tinc gana i no hi ha res per sopar. Ada Castells Ara sento la clau i és ella qui arriba. Estrena un vestit jaqueta de punt que li pica i l’unic que pensa és a treure-se’l per posar-se el pijama i alliberar-se també de les mitges compressives. M’ordena que l’ajudi. Fa mesos que s’ha aprimat seguint les indicacions del Weight Watchers, a la seva manera. Mare tinc gana, li insisteixo mentre li escolo la primera mitja entre les cames, (…) Em respon que no em comporti com una nena mimada, que per què no m’he fet una truita, que per què no n’he fet una altra per a ella, que ve d’una reunió per salvar nens orfes i em troba aquí, escarxofada al sof, com sempre…’

     
    L’autora ha escrit un retrat honest i divertit de la vida de la seva mare, la qual cosa tant commou com fa riure.
     
    Desitgem que gaudiu de la lectura!
     
    Altres llibres de l’autora que podeu trobar a la biblioteca:

  • Pura sang
  • Tota la vida
  •  
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    En la sombra

    En_la_sombra_portadaEn la sombra, del director alemany d’origen turc Fatih Akin, és novetat aquesta setmana a la Joan Oliva. El film, del qual Akin també és el guionista, va ser guardonat amb el Globus d’Or 2017 a Millor Pel·lícula Estrangera. La seva protagonista principal, l’actriu alemanya Diane Kruger, va aconseguir el premi a Millor Actriu del Festival de Cannes 2017. I no va ser casualitat, ja que la interpretació de Kruger és, sens dubte, un dels aspectes més valorats de la pel·lícula.

    La història de En la sombra incideix sobre alguns dels temes recurrents del director, com són el racisme, la barreja cultural turc-alemanya i, en aquest cas, el terrorisme. De fet, ja havia tracta alguns d’aquests temes en anteriors films com ara Contra la pared (2004) i Al otro lado (2009).

    En la sombra és una pel·lícula difícil de classificar o, en tot cas, que podria ser classificada en diferents gèneres ja que transita del drama fins al thriller. La història és la de la Katja (Diane Kruger), una dona que perd tragicament el seu marit (Numan Acar) i el seu fill de només cinc anys en un atemptat terrorista. Un explosiu casolà fa saltar pels aires l’oficina del marit en el barri turc d’Hamburg. L’home, d’origen kurd, ha aconseguit refer la seva vida, després d’un passat amb antecedents per tràfic d’estupefaents, i porta una vida del tot normalitzada quan uns terroristes l’assassinen a ell i al seu fill. Tot i que la policia no triga a detenir dos joves propers al moviment neonazi com a sospitosos, la justícia no aconseguix condemnar-los i és llavors quan la protagonista s’obsessiona amb la revenja.

    En_la_sombra-fotograma

    El director Fatih Akin (1973) va néixer a Hamburg, de pares turcs. En algunes declaracions arran de l’estrena de la pel·lícula En la sombra, el realitzador ha reconegut que la inspiració per a aquesta història va sorgir a partir dels assassinats xenòfobs que el grup neonazi NSU va perpetrar entre 2000 i 2007.

    Tràiler de la pel·lícula:

    Si sou seguidors de la carrera cinematogràfica de la Diane Kruger, a les biblioteques hi podeu trobar molts dels títols en què ha participat: Obsesión (2004), Troya (2004), Malditos bastardos (2009), Sin identidad (2011) i la sèrie de televisió The bridge, remake de l’aclamada sèrie sueca/danesa Bron/Broen.

    DVD

  • En la sombra
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Todo lo que sucedió con Miranda Huff. Javier Castillo

    Collage javier castilloLa novetat de gènere negre d’aquesta setmana és la tercera novel·la de Javier Castillo, Todo lo que sucedió con Miranda Huff.
     
    I de què va la història?
     
    Una parella en crisi. Cap de setmana en una cabana al bosc a Hidden Springs. La Miranda, la protagonista femenina, desapareix. Ryan, el marit, troba sang al bany. El que ell no sap és que aquesta situació connecta amb la història del seu mentor, el gran James Black, i amb el descobriment del cadàver d’una dona desapareguda trenta anys abans a la mateixa zona.
     
    I si voleu saber-ne més, només cal que agafeu el llibre!
     

    ‘La primera vez que James Black pisó el césped del campus de la Universidad de California, Los Ángeles, fue un día de septiembre de 1975. El campus estabahasta arriba de alumnos que andaban en todas las direcciones y James disfrutó durante unos instants del color y la vida que giraba a su alrededor.’

     
    logo blog genere negre_AMB LLETRES

    ‘Desde que lo conocí, nunca lo vi con ninguna pareja. Era un solitario, el cine le hacía feliz,y su interés por formar alguna relación con alguien era inexistente. Una vez, a los pocos días de conocerlo, nos contó a Miranda y a mí, en secreto, cuando nos pilló viendo su película en los sótanos de la facultad, que estuvo enamorado y que su gran películas, La gran vida de ayer, era un homenaje a ella. Una tal Paula Hicks que, por lo que conseguí sacarle de algunas frases esporádicas, debió significar mucho para él.’

     
    És una història que enganxa!
     
    Podeu llegir un fragment del primer capítol ACÍ.
     
    Javier Castillo és un malagueny que va deixar les finances, n’era consultor, quan la seva primera novel·la El día que se perdió la cordura va esdevenir un fenomen literari, la qual s’ha publicat a Itàlia, Mèxic, Colombia, Argentina, Portugal…

    El día que se perdió el amor és la seva segona novel·la. També amb molta acceptació i molts exemplars venuts, la qual cosa confirma aquest autor com un dels millors escriptors del gènere.
     

    El día que se perdio la cordura el día que se perdió el amor

     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    VIII Edició de la Trobada de Clubs de l’Alt Penedès-Garraf

    Club del llibre M Rosa Nogue

    Ja la tenim a tocar! El proper divendres dia 7 de Juny els clubaires de l’Alt Penedès-Garraf es reuniran en la seva cita anual. Des del 2012, els diferents clubs de lectura de l’Alt Penedès-Garraf s’apleguen tots junts per comentar de primera mà amb l’autor escollit la seva obra. Enguany, l’autora triada ha estat la vilanovina Maria Rosa Nogué amb qui la Joan Oliva té una relació d’allò més estreta ja que és la conductora del nostre club de lectura La Crisàlide. El lloc on es durà a terme l’activitat és l’Espai Far i serà conduït per la Mercè Foradada.

    Al llarg del curs 2018-2019, els diferents clubs participants en la trobada han llegit alguna de les obres de la Maria Rosa Nogué, tot esperant l’oportunitat de compartir-la amb la mateixa autora el proper dia 7. A tall d’exemple, el club de gènere negre de la Joan Oliva L’Oliva Negra va comentar el passat mes de novembre No arriba la mort. La novel·la és la primera incursió en el gènere policíac de l’autora i l’estrena no havia pogut tenir més éxit ja que va ser guardonada amb el Premi Bellvei Negre 2017. El passat 2018, l’autora va repetir en l’àmbit del gènere negre en publicar La segona mort de Lorenzo Contini, finalista del Premi Gregal de Novel·la.

    no arriba la mort LA_SEGONA_MORT_DE_LORENZO_CONTINI(2)

    La Maria Rosa Nogué va néixer a Còrdova, tot i que amb només tres anys va venir a viure a Vilanova i la Geltrú. Del 1983 al 1988, va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i, tot seguit, els Cursos de Doctorat, dirigits per Joaquim Molas. Té també el títol de Professora de Piano i ha exercit de professora d’Ensenyament Secundari, de cursos de català per a adults i de Narrativa de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Des del curs 2014-15, s’encarrega del Club de Lectura La Crisàlide de la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    El seu primer conte, El regal, va comptar amb les il·lustracions de Glòria Fort i va ser publicat per l’Ajuntament de Vilanova. El 2009 va publicar la novel·la juvenil La noia del descapotable, ambientada a l’Institut Joan Benaprès de Sitges, i el 2010, la novel·la per a adults La casa dels cants, al voltant del món de l’Orfeó Català i del Palau de la Música. El 2015 va escriure El secret d’en Bec Llarg, il·lustrat per Sebastià Serra. El 2017 va publicar la segona novel·la juvenil, La noia del creuer.

    noia del descapotable casa dels cants La-noia-del-creuer

    La Trobada de Clubs de Lectura d’enguany està organitzada per la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, enmarcada dins del Club del Llibre, i per la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú. Hi col·laboren l’editorial Gregal, l’Espai Far, les llibreries Llorens Llibres i La Mulassa i comptarem amb el patrocini de les Caves Jaume Serra i els forns Enrich.

    Per obrir boca abans de la Trobada de Clubs del proper divendres 7 de juny a les 19 h a l’Espai Far, us deixem amb l’entrevista que Sílvia Romero va fer a Maria Rosa Nogué ara tot just fa un any.

    Entrevista a Maria Rosa Nogué per a Núvol.

    Llibres

  • La noia del descapotable
  • La casa dels cants
  • El secret d’en Bec Llarg
  • El follet valent
  • La noia del creuer
  • No arriba la mort
  • La segona mort de Lorenzo Contini
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »