Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: NO T’HO PERDIS!

No hi ha llum sota la neu, Jordi Llobregat

L’espelma dibuixava ones ataronjades a les cares dels sis nens. Estaven asseguts en rotllana i somreien nerviosos. Cap d’ells no es podia imaginar que la seva vida no tornaria a ser mai més la mateixa després d’aquella nit

no hi ha llum sota la neuNo hi ha llum sota la neu és la segona novel·la de l’autor valèncià Jordi LLobregat (1971) que, al 2015, va debutar amb molt d’èxit amb El secreto de Vesalio. Enguany, torna a la biblioteca amb No hi ha llum sota la neu, una nova novel·la de gènere negre que aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva i Milà.

logo blog genere negre_AMB LLETRESLa protagonista absoluta de la novel·la és la sotsinspectora Àlex Serra que, tot i estar apartada del cos per un incident amb un company, ha estat la designada pels seus superiors per encarregar-se d’una investigació als Pirineus. I és que ningú no té cap dubte que ella, que va créixer en un poblet de la zona, és la persona perfecta per dirigir la tasca policial. Al seu costat, el tinent de la policia francesa Jean Cassel.

En aquests moments, Espanya i França opten a la candidatura conjunta per als Jocs Olímpics d’hivern als Pirineus. La instal·lació més emblemàtica és l’estació d’esquí Vall de Beau. En una de les piscines, hi ha aparegut el cos sense vida d’un dels treballadors, despullat, amb les mans lligades i amb les parpelles cosides amb un filferro. Si bé és cert que la candidatura olímpica té alguns detractors i que ja havien patit sabotatges anteriorment, l’assassinat d’una persona posa, evidentment, la policia en alerta.

portada_no-hi-ha-llum-sota-la-neu_rodonaPrimeres pàgines.

D’aquesta manera comença No hi ha llum sota la neu, una novel·la de narració àgil, amb una vuitantena de capítols molt curts, que enganxa des del primer full. Farcida de personatges ben construïts, secrets familiars i traumes infantils, la forta personalitat de la protagonista absoluta, Àlex Serra, augura noves aventures i l’inici d’una nova sèrie policíaca.

Llibres

  • No hay luz bajo la nieve
  • No hi ha llum sota la neu
  • El secret de Vesalius
  • El secreto de Vesalio
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Hola! Castells. Fabien Öckto Lambert

    Hola! Castells La novetat que t’ofereix la biblioteca aquest mes de novembre és d’història! Ens porta a l’edat mitjana. A l’època dels castells, dels cavallers…
     

  • Què és un castell?
  • Un castell protegeix el senyor i la seva família, alguns soldats i els serfs.
     

  • Quines construccions té un castell?
  • La capella, la ferreria, el llenç, la casa del senyor, les latrines, la presó, la cuina i el pou.
     
    Castell 2-crop

  • Com et fas cavaller?
  • Com que la cavalleria és un art de la guerra, s’ha d’aprendre de molt joventet i lluny de la família. Primer, mosso de cuina, després, patge, per seguir d’escuder o donzell i finalment, cavaller.
     

  • Quines parts formen l’armadura del cavaller?
  • El casc, l’espatllera, el guardabraç, el protector de l’avantbraç, el guantellet, la cuixera, la genollera, el calcer i les escarpes…
     

  • I les armes?
  • L’espasa, la daga, la destral i la maça.
     

  • Saps que també hi havia artistes?
  • Sí, sí, va ser una època en què l’art i l’artesania es van desenvolupar d’una manera sorprenent.
     
    La construcció de grans catedrals va afavorir l’aparició de nombrosos artesans: paletes, fusters, tallistes, escultors i vidriers… l’ofici es passava de pares a fills.
     
    L’escriptura de llibres copiats a mà i embellits amb dibuixos i ornaments magnífics. El dibuix és tan important o més que el mateix text.
     

    I no seguim, deixem secrets sense descobrir!!

     

    Castell 1-crop

     
     
    Si vols saber més sobre l’obra de l’il·lustrador d’aquest llibre, pots clicar: Fabien Óckto Lambert. Els dibuixos són senzills i a la vegada molt expressius!
     
    Contes
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    CLFC Tant de gust… senyor Calders. M. Carme Bernal i Carme Rubio

    En commemoració que fa vint-i-cinc anys de la mort de Pere Calders, li dediquem la primera sessió del club de lectura fàcil en català.

    Tant de gust de conìxer-lo senyor Calders A Tant de gust… senyor Calders, les autores ens introdueixen en la vida de Calders, considerat un dels grans narradors catalans del segle XX. I per poder saber com escriu han triat quatre contes:

  • Les vocacions imparables. Uns pares es venen un fill per mig milió de pessetes per tal de comprar un piano. Els diners sóm més importants que els sentiments.
  • Des del cel cap avall. Un estel cau en un balcó i la propietària del balcó es pensa que és un objecte que l’ha llençat la veïna de dalt. No se n’adonen del què és…
  • Explorador celeste a la deriva. Conversa entre l’Ernest, un nen, i un cosmonauta, un pastor del pessebre.
  • Quieta nit. Es contraposen dues tradicions nadalenques: pare Noel/Arbre vs Reis i Pessebre.
  •  
    I una petita mostra de contes extremadament curts!
     
     

    DISCRECIÓ
    Van convidar-lo a pensar
    i digué que no volia donar molèsties,
    que ja pensaria a casa.

     

    NOTA BIOGRÀFICA
    Em dic Pere i dos cognoms més.
    Vaig néixer abans-d’ahir i ja som demà passat.
    Ara només penso com passaré el cap de setmana.

     
    I què podem dir d’aquest autor?
     
    Va néixer a Barcelona el 1912 i ja de ben jove es va dedicar a l’escriptura i a l’activitat periodística fent col·laboracions en diaris i revistes. Després de la Guerra Civil es va exiliar a Mèxic d’on en va tornar l’any 1962. No va deixar mai d’escriure en català.
    La seva escriptura presenta situacions quotidianes combinades amb la fantasia. Usa l’humor, la sàtira i la poesia. El seu estil és molt peculiar i personal, perquè no s’hi troba ni la grolleria, ni referències sexuals ni escatofíliques, ni cap burla sobre els defectes físics de ningú. La incongruència entre el llenguatge que s’utilitza i la situació del context és el que desperta la reacció del lector.
     
    El primer arlequí és el primer recull de contes editat el 1936.
    La glòria del doctor Larén, 1936
    Gaeli i l’home Déu, 1938 (editada 1986)
    Unitats de xoc, 1938
     
    Raspall

  • Raspall, el conte infantil més conegut, 1942
  • En Turc és el gos de la família, però s’ha menjat el barret del pare. La família decideix que el donaran a la dona del jardiner. El nen es queda trist i intenta trobar alguna altra cosa que l’alegri. I troba un raspall a les golfes… Què en farà? Això ho has de descobrir tu…

     
    Cròniques de la veritat oculta, 1955 (1954, Premi Víctor Català)
    Gent de l’alta vall, 1957
    Ronda naval sota la boira, 1954/1955
    L’ombra de l’atzavara, 1963 (Premi Sant Jordi)
    Aquí descansa Nevares, 1967
     
    1966 col·labora a les revistes: Serra d’Or, Cavall Fort i Tretzevents i als diaris: L’avui, la Vanguardia i el Periódico.
     
    Tots els contes, 1968
     

  • Invasió subtil i altres contes, 1978, recull de contes més conegut
  • Et presentem el primer conte del recull, el qual duu el mateix títol ‘Invasió subtil’. És un resum de l’original.

    A l’Hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant.
    No s’assemblava en cap aspecte a la idea que
    jo tenia d’aquesta mena d’orientals.
    A l’hora de sopar, va asseure’s a la meva taula.
    Em va demanar permís.
    El que em va cridar l’atenció és que no tenia els ulls oblics ni la pell groguenca.
    Tirava a galtes rosades i a cabell rossenc.
    Jo estava encuriosit per veure quins plats demanaria.
    Em va sorprendre.
    Va fer-se servir amanida, cap i pota, molls a la brasa i ametlles torrades.
    Invasio subtil i altres contesAl final, cafè, una copa de conyac i una breva.
    M’havia imaginat que el japonès menjaria amb una pulcritud exagerada,
    irritant i tot, pinçant els aliments com si fossin peces de rellotgeria.
    No fou així: l’home se servia del ganivet i la forquilla amb una gran desimboltura
    i mastegava a boca plena sense complicacions estètiques.
    Parlava el català com qualsevol de nosaltres. No tenia accent foraster.
    Això no era estrany si es considera que aquesta gent és molt estudiosa i llesta.
    Però a mi em feia sentir inferior, perquè no sé ni un borrall de japonès.
    El toc estranger a l’entrevista, l’hi posava jo.
    Ell estava fresc com una rosa.
    Jo creia que era representant o venedor d’aparells fotogràfics,
    o de transistors. Qui sap si perles cultivades…
    “Venc sants d’Olot, jo”, digué.
    “Encara hi ha mercat?”, vaig preguntar-li. I em va dir que sí.
    Me’l vaig tornar a mirar i res delatava la seva prodecència japonesa:
    ni la roba, ni la figura. Duia un escut del Club de Futbol Barcelona a la solapa.
    Tot plegat era molt sospitós
    i em va capficar.
    Vaig contar-li l’aventura a la meva dona.
    -I d’on ho has tret que és japonès? –em preguntà ella.
    Vaig riure.
    -Els conec d’una hora lluny… -vaig contestar-li.
    -Què vols dir que n’has vistos gaires?
    -No, però els clisso de seguida!
    Logo Lectura fàcil cat-001-T’ho ha dit, ell, que era japonès?
    -Ni una sola vegda. Són astuts…
    -T’ho ha dit algú?
    -Ningú no m’ha dit res, ni falta que em fa. Tinc l’instint esmoladíssim!
    Ens vam barallar.
    Aquella nit vaig dormir poc i malament.
    No em podia treure el japonès del cap.
    Perquè mentre es presentin tal com són, amb la rialleta, les reverències
    i aquella mirada a través, hi haurà manera de defensar-se’n.
    Així ho espero!
    Però si comencen a venir amb tanta de simulació
    i d’aparat ful, donaran molta feina.

     
    L’any 1978, el grup de teatre Dagoll Dagom interpreta ANTAVIANA, espectacle fantasiós i imaginatiu basat en quinze dels seus contes i amb música de Jaume Sisa.
     

     
    Tot s’aprofita, 1983
    De teves a meves, 1984
    El barret fort i altres inèdits, 1987
    L’honor a la deriva, 1992
     
    Premis: Literatura catalana de la Generalitat, 1983; Honor de les lletres catalanes, 1986 i Nacional de Periodisme, 1993.
     
    Va morir l’any 1994.
     
    Llibres
     
    Llibres a les biblioteques VNG, clica aquí.
     

    CLFC

     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Cerrado en invierno, Jørn Lier Horst

    cerrado en invierno_jorn lier horstCerrado en invierno, de l’escriptor norueg súpervendes Jørn Lier Horst, és la novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva i Milà. La novel·la està protagonitzada per l’inspector William Wisting, personatge que ja ha protagonitat tretze títols. De la sèrie, l’autor n’ha venut un milió i mig d’exemplars a Noruega i ha estat traduïda a 30 idiomes. Tot i que, a casa nostra, Cerrado en invierno ha estat considerat el primer volum de la col·lecció, el cert és que es tracta del setè títol. Properament, seran també traduïts al castellà Perros de caza, El hombre de las cavernas y Prueba de fuego, següents volums de la sèrie.

    A Cerrado en invierno, la trama ens situa en una zona costera de Noeruega. Allà, quan la temporada és a punt d’arribar a la fi, apareix un cos sense vida dins d’una cabana. L’home ha mort com a conseqüència d’una pallissa. logo blog genere negre_AMB LLETRESAmb el transcurs dels dies, aniran apareixent més cadàvers que, d’entrada, semblen apuntar a qüestions de narcotràfic. Tot i això, a mesura que l’inspector Wisting vagi tirant del fil, la investigació s’endinsarà en el crim organitzat europeu.

    Cerrado en invierno_portada rodonaPrimeres pàgines.

    Jørn Lier Horst (1970) és un escriptor norueg que fins a 2013 traballava com a inspector en cap de la policia del districte de Vestfold. Actualment, es dedica en exclusiva a l’escriptura i ha estat guardonat amb nombrosos premis, com ara el Glass Key a la millor novel·la policíaca nòrdica (Perros de caza). A banda de llibres per a adults, Jørn Lier Horst també escriu per a públic infantil. La sèrie Agència de detectius Núm. 2 n’és un exemple.

    Llibres

  • Cerrado en invierno
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Cold war

    Cold_War-718813982-large

    El nom del director polac Pawel Pawlikowski va irrompre en la cinematografia europea ara fa sis anys quan, després d’un periple al Regne Unit, va retornar al seu país per rodar Ida. El director va realitzar una meravella de pel·lícula en blanc i negre amb què va aconseguit l’Òscar a Millor Pel·lícula de parla no anglesa.

    El passat 2018, Pawel Pawlikowski estrenava un nou film que, igual que Ida, ha recollit grans elogis per part tant de crítica com de públic. Es tracta de Cold war, una cinta també en blanc i negre situada en la Polonia de postguerra, al llarg de la dècada dels anys cinquanta. Es tracta “d’una història d’amor impossible en temps impossibles”, com l’han definida alguns, entre un músic contractat pel govern i una cantant i ballarina. La relació sentimental, plena d’alts i baixos, s’allarga entre 1949 i 1964 a Polonia, Berlín i París entre dues persones que no poden viure l’una sense l’altra, però tampoc ho poden fer plegades. Si bé és cert que no hi ha res de nou en aquesta història d’amor, Cold War és el clar exemple que l’important no és el què sinó el com. El director polac signa una pel·lícula amb una magnífica fotografia, plena d’imatges inoblidables que traspuen altes dosis de sensibilitat i emocions a flor de pell.

    Cold_War-629114371-large

    Cold War va estar nominada als Òscar a Millor Director, Fotografia i Pel·lícula de parla no anglesa. Va ser guardonada com a Millor Pel·lícula Europea als Goya 2019 i el seu director va ser premiat en el Festival de Cannes 2019, com a Millor realitzador.

    Cold War és novetat de cinema aquesta setmana a la Joan Oliva.

    DVDPawel Pawlikowski a les biblioteques de VNG.

  • Ida
  • Cold War
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Molta terra catalana a l’Havana. Josep Maria Torné

    molta terra catalana Et presentem una obra de divulgació històrica que posa de relleu la importància de l’emigració catalana a l’Havana en el període entre principis del segle XIX fins als anys trenta del segle XX a partir de l’estudi del patrimoni material que els catalans hi van deixar.
     

    Molta terra catalana a l’Havana

     
    L’obra té dos volums i ressegueix la petja dels catalans a la capital de Cuba a partir de 121 relats històrics dedicats a descriure la vida i peripècies de persones i empreses, endreçats en vint capítols, corrresponents a l’activitat professional dels immigrants. Cada relat es completa amb fotos actuals que identifiquen i situen en el mapa els elements arquitectònics que han perdurat.
     
    La informació és sobre sis-centes persones o entitats catalanes i la localització d’uns 500 edificis, monuments, indrets… Per mitjà de tot aquest recull de notícies ens endinsem en la lluita per l’emancipació nacional de Cuba, coneixem la vida econòmica o professional d’homes que van emigrar-hi: hisendats sucrers i cafeters…
     

    ‘…fou després de tornar del segon viatge quan vaig concebre la idea d’escriure un llibre -el que teniu a les mans- que pretén divulgar la vida quotidiana i professional, i les peripècies d’aquells emigrants catalans ben localitzats en adreces concretes de l’Havan o de la seva rodalia, dels quals he pogut obtenir prou informació per escriure’n un relat històric.’

     
    En el llibre trobaràs històries sobre nissagues vilanovines que van anar a Cuba com els Samà i els Gumà. Però, també, d’altres personatges que van tenir relació amb Vilanova pel fet de deixar als seus testaments la construcció d’elements arquitectònics, com és el cas del personatge que segueix:
     
    molta_terra_catalana_II

    ‘Elies Miró i Soler (…) al seu testatment, havia atorgat a l’Ajuntament de vilanova i la Geltrú un llegat destinat a construir una font ornamental de ferro colat a la placeta que hi havia davant de la casa del carrer Fossar Vell, 25, la qual havia esat el seu domicili particular abans de traslladar-se a ultramar. Inaugurada el 1895, la font, que estava coronada per un fanal, tenia la missió de fornir aigua a la vila i també d’il·luminar i embellir la placeta.’

     
     
    Josep Maria Torné i Pinyol, l’autor d’aquest estudi tan exhaustiu, és enginyer tècnic electrònic i llicenciat en història contemporània. Quan es va prejubilar i amb força temps disponible va fer dues estades a l’Havana, els anys 2010 i 2013 per tal de documentar-se per escriure aquests llibres. La seva esposa el va ajudar en aquesta aventura de recopilació d’informació.
     
     
    La sala noble de la Casa Olivella acollirà, aquest divendres dia 25 d’octubre, la presentació d’aquests dos volums. Acompanyarà l’acte en Francesc Gumà i Ràfols, besnét d’en Francesc Gumà i Ferran, promotor del ferrocarril de Barcelona a Vilanova i del Banc de Vilanova.
     
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Poder contar-ho, Ferran Torrent

    poder contar-ho_ferran torrentL’escriptor valencià Ferran Torrent acaba de publicar Poder contar-ho (2019), el tercer i, de moment, darrer volum de la sèrie El segon sistema. Els dos primers títols de la sèrie, Un dinar un dia qualsevol (2015) i Individus com nosaltres (2017), tractaven sobre les conseqüències de la crisi econòmica i l’esclat dels casos de corrupció a la Comunitat Valenciana. En aquest tercer llibre, l’autor, inspirant-se en un fet real, ha fet retrocedir 35 anys els personatges habituals: el periodista Marc Sendra, el detectiu Toni Butxana i el comissari Tordera.

    I quin va ser aquest fet real que ha inspirat Poder contar-ho? Doncs un robatori que el 9 de març de 1992 dos lladres van portar a terme a l’oficina del Banc Exterior d’Espanya de València. L’excepcional del cas és que el robatori es va dur a terme a plena llum del dia aprofitant els pocs minuts de durada de la mascletà. El soroll i l’anar i venir de gent van permetre que els lladres s’emportessin un botí de 100 milions de pesetes i que mai fossin detinguts.

    portada_poder-contar-ho_rodonaPrimeres pàgines.

    Ara, Ferran Torrent ha recreat un robatori semblant ambientat, però, a finals de 1982 i principis de 1983, concidint amb l’arribada del PSOE al govern. Aquest robatori de ficció té lloc també a València amb un botí de 1500 milions de pesetes i hi intervindran els personatges habituals de l’escriptor, encapçalats pel periodista Marc Sendra, que hi voldrà treure l’entrellat. Per tal de donar credibilitat a la història, Ferran Torrent va visitar d’incògnit l’entitat bancària per esbrinar si era possible cometre el delicte en només 7 o 8 minuts. La conclusió que en va extreure és que calia sí o sí l’ajut d’algú de dins.

    portada_un-dinar-un-dia-qualsevol_ferran-torrent_201601131052 portada_individus-com-nosaltres_ferran-torrent_201703141912 portada_poder-contar-ho_ferran-torrent

    logo blog genere negre_AMB LLETRESFerran Torrent (1951) es va donar a conèixer amb quatre novel·les policíaques protagonitzades pel detectiu Toni Butxana: No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana (1985), Un negre amb un saxo (1987) i Cavall i rei (1989). L’any 1994 va ser guardonat amb el Premi Sant Jordi per Gràcies per la propina. És autor d’una trilogia sobre la corrupció durant el govern del PP valencià formada per Societat limitada (2002), Espècies protegides (2004) i Judici final (2006).

    Ja podeu reservar a la Joan Oliva Poder contar-ho, una “novel·la coral amb molt sentit de l’humor i amb una barreja de gèneres: gènere negre, crònica social i picaresca”.

    Llibres

  • Un dinar un dia qualsevol
  • Individus com nosaltres
  • Poder contar-ho
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Una bala con mi nombre. Susana Rodríguez Lezaun

    La novetat d’aquesta setmana de gènere negre és…

  • Lloc on transcorre l’acció
  • Estats Units, Boston.

  • Protagonista principal
  • Zoe Bennett és el nom de la protagonista. Se sap que és restauradora al Museu de Belles Arts de Boston.

  • Què hi passa?
  • La Zoe és una dona de quaranta anys, seriosa i solitària. En una avorrida festa coneix Noah, un joveníssim i atractiu cambrer amb qui comença, quasi sense adonar-se, una relació. Però una nit, Noah la convenç per visitar el taller de restauració quan el museu està tancat. Hores més tard, la tranquil·litat de la seva vida es trenca…un assassinat, un robatori…

    logo blog genere negre_AMB LLETRES

    ‘Desde entonces estoy aquí, esperando.
    Espero a la muerte, y suplico para que sea rápida. Son ya demasiadas las heridas quejalonan mi cuerpo. Sólo quiero acabar. De hecho, estoy tentada de soltar las ramas y dejarme arrastrar por la corriente, pero morir ahogada se me antoja una forma espeluznante de abandonar este mundo.’

    La trama és linial i escrita en primera persona. Els capítols són curts i molt àgils. El llenguatge és diàfan i expeditiu. Hi trobem els estereotips del gènere: policies corruptes, buscavides perdedors, persones marginades de la societat, però amb comportaments expeditius i cruels.

    susana-crop

    ‘Encerrada en mi habitación, mientras esperaba la visita del sueño, me sentí como aquel pez, atrapada en una bonita pecera, pero sin posibilidad de escapar jamás. Moriría allí, flotando en los vapores de mi propia estupidez por haberme creído unas majaderías que en mi interior sabía que pertenecían por entero a una novela rosa. Las algas de plástico, las piedras de colores, el cobre del tesoro… Yo misma me había metido en una pecera fantástica, preciosa, de la que sólo podría escapar cuando por fin flotara boca arriba.’

    La llegireu d’una tirada!

    Aquesta és la quarta novel·la negra que escriu Susana Rodríguez Lezaun, periodista i escriptora navarresa. Les anteriors transcorren a Navarra, territori d’on ella és. El personatge principal i comú a les tres és l’inspector David Váquez.

  • Sin retorno, 2015
  • Deudas del frío, 2017
  • Te veré esta noche, 2018
  • Sin retorno Deudas del frío Te veré esta noche

    Llibres

    El llibre a les biblioteques VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    15 d’octubre. Dia internacional de la dona rural

    La dona rural abans i ara!

    En aquest camí d’apoderament de les dones en el món rural, no ens hem d’oblidar de com vivien abans i que els canvis no són tan ràpids ni tan visibles com hom pot pensar.

    És per aquesta raó que des de la biblioteca Joan Oliva volem fer memòria i hem visitat dues germanes, l’Assumpció i la Montse, que fa quaranta-cinc anys, quan eren nenes i adolescents, van viure tot el que suposava ser filles i netes de masovers. La casa era a la comarca del Berguedà.

    Casa la Guàrdia 2-crop

    Foto cedida per la família Gispets. Masoveria on vivien l’Assumpció i la Montse.

    La seva mare es va casar amb el fill del masover, per tant, va anar a viure en un espai on vivien els sogres i algun cunyat i/o cunyada. Qui portava la gestió econòmica i qui tenia els diners en efectiu era el marit, la qual cosa volia dir que la dona havia de demanar-los. No tenia gens d’independència econòmica.

    La mare es feia càrrec dels avis, dels fills, de les feines de la casa i dels animals petits: conills, gallines i cabres.

    El pare era el responsable dels animals més grans: les vaques, els porcs i de cultivar la terra: hort, cereals, etc.

    Quan les nenes van ser una mica grans, entre 9 i 14 anys, van començar a tenir assignades feines:
    - de més petites s’encarregaven de netejar les conilleres i de tenir cura dels conills,
    - de més grans de les vaques: munyir-les dos cops al dia, a les cinc del matí i a la tarda; netejar el seu espai…

    Compaginaven totes aquestes tasques diàries que desenvolupaven a la masoveria amb l’escola, que tenien lluny i a la qual havien d’anar amb autobús, ja que la masia quedava aïllada al mig del bosc i a cinc quilòmetres i mig del poble més proper.

    Segons ens expliquen no tenien temps per a res, la vida a pagès era molt dura!

    Casa la Guàrdia-crop

    Foto cedida per la família Gispets.

    Quan l’Assumpció es va casar als dinou anys va anar de masovera a una masia del Lluçanès. Hi van estar treballant durant dotze anys, fins que els ‘amos’ van dir que ho deixaven. I aleshores es van traslladar a viure al poble i es van dedicar a altres treballs: la construcció ell, la fàbrica ella.

    Pel que fa la Montse, quan es va casar també va anar de masovera, però només s’hi van estar un parell d’anys, ja que no era rendible. Actualment gestiona la seva empresa familiar i viu en una masia que comparteix amb la família del seu marit, encara que cadascú té el seu propi espai.

    Us deixem amb unes imatges del Lluçanès, lloc on viuen i des d’on ens parlen una mica de la seva experiència.

    No s’han desentès mai del món que va envoltar la seva infantesa i primera joventut i saben molt bé el que passa al món rural:

    . Si ets un productor petit no pots viure de la terra i dels animals. Les granges petites han hagut de plegar, ja que per ser productor per exemple de vedells, n’has de tenir 200 com a mínim i si tens poques vaques ja no et passen a recollir la llet.

    . Els ingressos que es tenen són molt minsos, ja que l’intermediari paga molt poc per la matèria primera, però ell la ven pel triple i quan arriba al mercat, el preu no té res a veure amb el preu d’origen.

    . A l’hora de facturar, el pagès/ramader compra el material amb un 21% d’IVA, però quan ho declara només s’aplica entre un 4%-7%. Si es demana una revisió de l’IVA, passa un inspector a veure que tot estigui en regla. Quan ja és obvi que tot està en regla!

    . Les masoveries han desaparegut i ara la majoria s’han adaptat al turisme rural.

    . Ha aparegut el terme CERCLE TANCAT, com és el cas de grangers que tenen el seu propi escorxador i la seva pròpia botiga. El soler de N’Hug.

    Actualment les dones s’han organitzat i han fundat l’Associació de dones del món rural, la qual vol fer visible el paper femení en l’organització rural.

    A continuació teniu uns vídeos on us expliquen el perquè de tot plegat!

    Naixement de l’associació

    Pastores

    Ester Gomis, vocal de la junta de l’associació, pagesa del camp de Tarragona.

    La dona al món rural, Alícia Calero.

    I per acabar, podeu consultar:

  • Fundació del món rural
  • Dones-Unió de pagesos
  • Xarxa d’innovació agroalimentària i rural de Catalunya
  • Associació d’iniciatives rurals de Catalunya
  • Article periodístic: Dones pageses al Baix Llobregat
  • Llibres

    A la xarxa de biblioteques de la diputació de Barcelona podeu trobar alguns llibres que parlen sobre aquest tema.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La cara norte del corazón. Dolores Redondo

    La novetat d’aquest mes d’octubre és la novel·la de Dolores Redondo, La cara norte del corazón.
     

     
    Dolores Redondo ens presenta una nova novel·la. En aquest cas la història que es narra té i no té connexió amb les anteriors, per tant, es pot llegir sense tenir-les en compte.
     

    ‘EL ALCALDE VIC SCHIRO INSTA A LOS VECINOS

    A GUARDAR UN HACHA EN SU ÁTICO

    Debido a que la tormenta golpeó la oscuridad de la noche, innumerables habitantes de Nueva Orleans se despertaron y encontraron que sus casas estaban inundadas. Para huir, muchos buscaron un terreno más alto en los áticos, donde la mayoría se ahogó mientras subían las aguas.’
     
    L’acció transcorre a Estats Units, durant el mes d’agost de 2005, quan l’huracà Katrina va devastar la ciutat.
     
    Amaia Salazar, subinspectora de la Policia Foral, participa en un curs d’intercanvi per a policies de l’Europol a l’Acadèmia de l’FBI, cap de la unitat d’investigació. Una de les proves consisteix a estudiar un cas real d’un assassí en sèrie al qual anomenen “el compositor”, que sempre actua durant grans desastres naturals i ataca famíles senceres i seguint quasi una litúrgia.
    New_Orleans_skyline L’Amaia, sense voler-ho, formarà part de l’equip de la investigació que els portarà fins a Nova Orleans la vigília del pitjor huracà de la seva història per tal d’avançar-se a l’assassí…
     
    Tot canvia, però, quan rep una trucada de la seva tieta Engrasi des d’Elizondo. Els fantasmes de la seva infantesa apareixen i torna la por i els records. La raó: quan tenía dotze anys es va perdre a la muntanya.
     
     
    Elizondo-Valle del Baztan

    ‘Eran las nueve de la mañana la última vez que alguien recordaba haberla visto. No estaban muy seguros, porque Amaia solía rezagarse para fotografiar cualquier cosa que llamase su atención a los lados del sendero. (…)
    Una niña era una niña, pero aquella era la niña rara, la chica de los Salazar que no hablaba con nadie y que no tenía amigos. Además los truenos en un cielo despejado eran de mal agüero. La inequívoca señal de que la señora de las tormentas regresaba a Baztán. (…)
    A las ocho de la tarde había oscurecido por completo. Entonces estalló la tormenta.
    (…)
    Ipar había vivido otras tormentas. No le asustaba el ruido de los truenos, o la luz del rayo, pero le preocupaba lo que se ocultaba en la espesura. El agua caía helada sobre Amaia.
    (…)’

     
    La mateixa autora en una entrevista a Llegim del diari Ara diu: “Durant la primera meitat de la novel·la, els agents segueixen la ciència forense i els procediments habituals en la investigació d’un cas l’any 2005. Quan el Katrina arrasa la ciutat, l’escenari es torna apocalíptic. No hi ha telèfons, ni jutges, ni es poden processar les proves. Amaia i Dupree han de perseguir l’assassí com si es trobessin en una novel·la victoriana. És el meu homenatge a Conan Doyle i Poe
     

    T’hem fet un tastet del llibre, ara et toca descobrir-lo a tu!!
    Si et va agradar la trilogia del Baztán: El guardián invisible, Legado en los huesos i Ofrenda a la tormenta.
     

    guardián invisible Legado en los huesos Ofrenda a la tormenta

     

    De segur que aquesta no et deixa indiferent!

     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »