Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: NO T’HO PERDIS!

Bon estiu!

Bones vacances2

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Racons del Montseny amb aigua. Oscar Farrerons Vidal

A l’estiu volem fresqueta! I com s’aconsegueix? Amb un dels béns més preuats que tenim: l’aigua!

 
Una de les novetats que la biblioteca t’ofereix és aquest llibre d’Oscar Farrerons Vidal, ‘Racons del Montseny amb aigua’.
 
RaconsEl Montseny és una reserva de la biosfera que forma part de la xarxa mundial de la UNESCO des de l’any 1978. El Parc Natural del Montseny abraça municipis de les comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva, entre les províncies de Girona i Barcelona.
 
L’aigua és l’element més significatiu d’aquesta zona. La xarxa hidrogràfica variada en orientacions i desnivells, les fonts, els sots i les torrenteres li han aportat el seu tret més distintiu.
 
El Montseny és una muntanya de mitjana altura, cosa que permet poder-hi fer caminades de poques hores. Com que és una destinació molt propera a zones molt poblades hi ha el perill de la massificació. És per això que és molt important vetllar pels llocs que es visiten i intentar deixar-los igual o millor del que s’han trobat.
 
En aquest llibre trobaràs diferents rutes on es compten els metres de camí, les pujades i les baixades… En cada itinerari es fa esment de les fonts, mines, gorgs, rescloses, etc.
 
Els 24 racons amb aigua que et descriu l’autor són, entre d’altres:

1. Pous de neu i glaç: Les roques de Glaç

2. Aiguamolls: El gorg del Perxistor i els aiguamolls de les Llobateres

3. Els romans al Montseny: La Doma i la font del Pou Calent

4. Ocupació humana del Montseny: Fonst antigues d’Aiguafreda

5. Centres turístics montsenyencs: La vall de Santa Fe del Montseny

6. Llegendes d’aigua: Llegendes i fonts de Viladrau

Montseny-crop7. Aigües de dèbil mineralització: La vall de l’Avencó
Les fonts del Monseny són de poca mineralització, en general, lleugerament vicarbonatades i càlciques. Les fonts de la riera de l’Avencó han estat sempre molt freqüentades, en destaquen: la del Pi Gros, la del Vern, la del Pèl de Gat i la d’en Vinyes. Són aigües de molt bona qualitat.

8. Ermites, llocs sagrats lligats a la presència d’aigua: Sant Martí del Montseny i Sant Cristòfol de la Castanya

9. Paisatge, aigua i salut: Arbúcies, vila jardí del Montseny

10. Les fontades del Monseny: Les fonts de Campins

11. Les carboneres: El sot de l’Infern

24. Els gorgs: El gorg Negre de Viladrau
Els gorgs són llocs on l’aigua de les torrenteres hi queda lleugerament embassada, sovint, després de bells saltants d’aigua, en els trams alts dels sots.
 
Oscar Farrerons Vidal és excursionista, estudiós del Montseny i fundador del grup Amics de les Fonts de Viladrau. És un expert de la zona, per tant, tota la informació que s’exposa és de primera mà.
 
Consell de l’autor: llegir-se la bibliografia que apareix en el llibre, ja que t’ajudarà a conèixer millor els camins que s’hi descriuen.
 

montseny1

 

Bones caminades refrescants!

 
Llibres
 
El llibre a les biblioteques VNG.
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Cúrcuma mágica. Fern Green

Cúrcuma mágica de Fern Green

 
Què és la cúrcuma? Quines propietats té? Qui la fa servir? Per què s’ha posat tan de moda?
 
imgAquestes i altres preguntes pot ser que te les hagis formulat darrerament. Amb la novetat que et presentem aquesta setmana descobriràs tot un món ple de color, de gust i de teràpia!
 
L’arrel de la cúrcuma és molt usada a la cultura oriental, on se la coneix pel seu gran contingut d’antioxidants i per les seves propietats antiinflamatòries. En els darrers anys també s’ha incorporat a la gastronomia occidental. Es creu que és una de les espècies més antigues i que es va fer servir per primera vegada a l’Índia fa uns quatre mil anys, on es menja crua i cuinada.
Es pot trobar com a oli essencial, amb l’arrel i mòlta.
 

Atenció! Cal que vagis en compte a la cuina, perquè ho tenyeix tot: pell, roba, marbre, fogons, terra…

 
Les seves propietats són:

  • Antibacterià natural: malalties de la pell
  • Antiinflamatori: alleugereix el dolor i la inflamació com l’osteoporosi i l’artritis reumatoide
  • Control de la diabetis: nivells d’insulina, glucosa a la sang
  • Redueix el colesterol
  • Estimula el sistema immunitari
  • Pot combatre l’alzhéimer: ajuda a la salut general del cervell, ja que elimina l’acumulació de plaques i millora la circulació d’oxigen
  • Pot ajudar a millorar la digestió i la pèrdua de pes: reducció de la sensació d’inflor i dels gasos
  •  
    cúrcumaI el cos ja absorveix tot el potencial que ofereix la cúrcuma?
     
    Per tal que el cos gaudeixi de tots els avantatges de la cúrcuma podem fer:

  • Combinar-la amb pebre negre
  • Barrejar-la amb greix: olis o llet de coco
  • Escalfar-la no més de 15 minuts
  • Barrejar-la amb aliments que continguin quercetina: cebes, pebrots, tàperes
  •  
    En aquest llibre trobaràs moltes receptes on la cúrcuma n’és un ingredient: batuts, sopes, purés, infusions…

    Les mesures dels batuts, infusions i tés són per a una persona, les sopes, per a dues.

    En cada recepta trobaràs la seva finalitat terapèutica.
     

    1

    2

     

    Bon profit i molt bona trobada amb la cúrcuma!

     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Despiértame cuando acabe septiembre. Mónica Rouanet

    La novetat de gènere negre d’aquesta setmana és la història d’una dona que es converteix en detectiu per accident! Ni és una heroïna, ni és policia… És una senzilla mestressa de casa!

     
    Collage despiértame
    ‘Cuando cayó la noche y no regresó a casa, supe de inmediato que algo se lo había impedido. La Guardia Civil se presentó al alba: habían encontrado su barca, vacía y a la deriva. Con un brochazo de sangre roja a estribor. Y con la percha con la que se impulsaba sobre las aguas de la Albufera. Nunca supieron qué fue de Antonio, probablemente resbaló y se golpeó en la cabeza. O quizás sufriera un mareo. Hacía mucho calor aquel día. Durante semanas buscaron su cuerpo por los fondos arenosos. El Turia y el Júcar llevan demasiada fuerza en su desembocadura, …’
     
    Espais
     
    Només iniciar la lectura pots saber on comença la història, a l’Albufera. Però hi ha més espais on transcorre la narració: Londres i un càmping al sud d’Anglaterra, Guildford.
     
    Personatges
     
    Amparo és la protagonista femenina i el fil conductor de tot el que passa. Ella és la que cerca Toñete, el seu fill desaparegut al sud d’Anglaterra, després de perdre Antonio, el seu marit ofegat un any abans.
     
    No ha marxat mai del poble, però Amparo decideix cercar el fill que no ha deixat rastre i es trasllada a viure a Anglaterra. Un cop allí, ella creu que els dos homes encara són vius.
     
    logo blog genere negre_AMB LLETRES
    I quina és la trama? Una dona, Amparo, nascuda a Suècia de pares espanyols torna a Espanya i es retroba amb el seu món. Coneix Antonio amb qui es casa. Aquest té un accident amb una barca, però el cos mai no es troba. Toñete, el fill, marxa a Anglaterra a treballar. Abans de desaparèixer deixa un missatge d’auxili al contestador del telèfon mòbil de la seva mare. Ella decideix anar-lo a trobar. Allí coneixerà anglesos i espanyols que l’ajudaran a destapar més “accidents/assassinats”, a descobrir accions del passat que ningú no vol recordar…
     
     
    Narrat en primera persona i amb un llenguatge clar i àgil, el viatge de la protagonista transcorre cap a llocs inimaginables.
     

    ‘Ando deprisa hasta el portal rojo y comienzo a subir los escalones, los jóvenes españoles me siguen callados, imagino que hasta algo recelosos. Peldaño a peldaño voy imaginando cómo explicaría esta situación a los servicios médicos. No podría decirles que Conrad ha sido atacado en una casa que no es la suya por unhombre al que persigue por le cree culpable de la muerte de su esposa. Y cuando me pregunten qué pinto yo aquí, tampoco podría responderles que existe la posibilidad de que ese hombre me haya destrozado la vida porque se ha liado con mi marido, al que se dio por muerto hace un año.’

     

    No et diem res més. Ara et toca llegir i descobrir què succeix! Un bon embolic!

     
    Mónica Rouanet és una alacantina que es dedica a atendre persones amb risc i dificultat social. A part, es dedica a escriure.
     

     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Collita 2018. La guia de gènere negre i policíac!

     

    Collita 2018. La guia de gènere negre!

     
     
    Per tal de celebrar que el dia 23 de juliol de 1888 naixia Raymond Chandler, famós novel·lista nord-americà de novel·la negra i creador del popular detectiu privat Philip Marlowe, les quatre biblioteques de la xarxa: La Bòbila de l’Hospitalet de Llobregat, Montbau de Barcelona, Districte 6 de Terrasa i la Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú que tenen un fons especial dedicat al gènere negre i policíac han confeccionat una guia de tots els llibres d’aquest gènere que han adquirit durant l’any 2018 i te la posen al teu abast.
     
     

    Collita 2018

     
     
    A la sala d’adults de la biblioteca trobaràs novel·les, biografies i llibres temàtics. A la sala de fonoteca, material divers com pel·lícules, còmics, informació sobre actors, directors i altres incògnites que s’hauran d’anar descobrint.
     
    logo blog genere negre_AMB LLETRESDes de l’any 2012 que pots trobar aquesta guia de novel·la negra i policíaca.

  • Collita 2012
  • Collita 2013
  • Collita 2014
  • Collita 2015
  • Collita 2016
  • Collita 2017
  •  
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Viaje al cuarto de una madre

    viaje_al_cuarto_de_una_madre-399893929-largeSi us agrada el cinema, en aquests dies de juliol, a la biblioteca Joan Oliva i Milà, hi podeu reservar Viaje al cuarto de una madre.

    Viaje al cuarto de una madre, un dels films espanyols més guardonats i més elogiats del passat 2018, va ser el debut triomfal de la jove realitzadora andalusa Celia Rico, que s’afegeix, d’aquesta manera, a l’èxit que d’altres joves directores han recollit en els darrers anys. En són exemples, Carla Simón amb Estiu 1993 o Elena Trapé amb Les distàncies.

    La pel·lícula va ser presentada en el Festival de Sant Sebastià 2018 i, d’aleshores ençà, ha estat premiada, entre d’altres, en els premis Feroz (Anna Castillo com a Millor Actriu de Repartiment) i en els Gaudí (Celia Rico pel Millor Guió, Lola Dueñas, Millor Actriu Protagonista, i Anna Castillo, Millor Actriu de Repartiment), a banda de quatre nominacions als Goya’19.

    La trama de Viaje al cuarto de una madre és senzill. Ens trobem davant d’un film petit, però amb molt de sentiment, protagonitzat per dues actrius espectaculars. Per una banda, la reconegudíssima Lola Dueñas, amb una trajectòria impecable al seu darrere i, per una altra banda, la jove Anna Castillo, la popularitat de la qual va destacar arran de l’estrena de El olivo amb què va ser guardonada amb el Goya a Millor Actriu Revelació.

    Ambdues actrius interpreten mare i filla a la pel·lícula. Dueñas (Estrella a la cinta) és una jove vídua amb un lligam molt fort amb la seva filla Leonor. La noia, que tot just ha fet els vint anys, planeja marxar a Londres a fer d’au-pair, però no veu la manera d’explicar-li-ho a la mare i deixar-la tota sola en el petit pis familiar que ha esdevingut el seu paisatge particular. Mare i filla hauran de fer front a una nova situació familiar que suposarà un terrabastall en el si de l’univers íntim que han teixit totes dues.

    VIAJE AL CUARTO DE UNA MADRE_STILL_04

    La pel·lícula traspua emoció en un entorn petit, gairebé claustrofòbic. La directora no amaga la inspiració que per a ella, i per a aquest film en particular, ha estat l’obra del director japonès Yasujirō Ozu (1903-1963) que argumentava que “era possible fer una pel·lícula amb només dos personatges i una taula”. I aquest és el cas de la cinta de Celia Rico que, tot i haver-hi d’altres localitzacions, bàsicament té lloc al pis familiar.

    A més a més, el rodatge va tenir lloc a la localitat natal de la realitzadora a Constantina (Sevilla) i va ser la pròpia mare de Celia Rico, modista de professió, qui va ensenyar a cosir a l’actriu Lola Dueñas per interpretar el seu personatge. Tot plegat, molt proper i familiar per a un film que també ho és i que va ocasionar una amistat sincera entre amdues actrius protagonistes.

    Tràiler “Viaje al cuarto de una madre”:

    DVD

  • Viaje al cuarto de una madre
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La desaparició de l’Annie Thorne

    “Fins i tot abans de posar un peu a la casa, en Gary sap que allò és greu.

    És l’olor dolça i fastigosa que emana de la porta oberta; les mosques que brunzeixen per l’aire calent i enganxós del rebedor i, per si amb allò no n’hi hagués prou per saber que en aquella casa alguna cosa no va bé, no va bé de la pitjor manera possible, llavors el silenci ho confirma.”

    La desaparició de lannie thorne_tudor C. J. Tudor va publicar la seva primera nove·la el 2018, amb 46 anys, tot i que com ella mateix reconeix, feia més d’una dècada que escrivia amb menor o major fortuna. No obstant la tardança a publicar, la seva estrena literària no va poder tenir més èxit. L’home de guix, la seva brillant novel·la de suspens a mig camí entre la novel·la de terror i el thriller, va ser elogiada pel celebèrrim Stephen King. Elogi que de ben segur C. J. Tudor va rebre encantada ja que el famós escriptor de Maine és un dels seus ídols literaris.

    La trama de L’home de guix té lloc en una petita població de la campinya anglesa en què s’han comès uns assassinats horripilants. Per al desenvolupament de la trama, són claus uns dibuixos fets amb guix, de l’estil dels que fem servir en el clàssic joc del penjat, que un grup d’amics utilitzen per intercanviar missatges secrets. L’autora reconeix que l’espurna que va fer saltar la idea per a la novel·la van ser uns dibuixos similars que la seva filla va pintar a l’exterior de casa seva i que, en fer-se fosc, tenien una aparença esfereïdora.

    home de guix La desaparició de lannie thorne

    logo blog genere negre_AMB LLETRESEnguany, C. J. Tudor repeteix amb La desaparició de l’Annie Thorne, que aquesta setmana és novetat de gènere negre a la Joan Oliva. Aquest thriller té com a personatge protagonista en Joe Thorne, el germà de la noia que apareix en el títol. L’any 1992, vint-i-cinc abans del moment en què té lloc el llibre, Annie Thorne va desaparèixer durant dos dies. Tot i que va tonar a aparèixer, l’Annie mai no va voler explicar què li va passar durant la seva absència, però en qualsevol cas, la noia no va tornar a ser com era abans.

    Un quart de segle després, en Joe Thorne torna al lloc dels fets, Arnchill, un poble miner no gaire idíl·lic. En Joe ha rebut un missatge que l’avisa que allò que li va passar a la seva germana està tornant a tenir lloc, així que decideix tornar-hi, aprofitant una plaça vacant de professor a l’institut local.

    “Arnchill no és un poble acollidor. És un lloc amargat, taciturn i agre. Es tanca en si mateix i mira els visitants amb desconfiança. És estoic, lleial i cansat, tot alhora. És la mena de poble que et mira malament quan hi arribes i escup fastiguejat a terra quan te’n vas.”

    La desaparició de l’Annie Thorne és un thriller sinistre, de lectura àgil i addictiva. L’escriptora dona un gran valor a les descripcions, que són molt curoses, i crea un seguit de personatges molt ben definits. Al llarg de la narració, C. J. Tudor neguiteja el lector i juga amb ell, fins al punt que el misteri no es resolt fins a la darrera pàgina. I no us en refieu perquè no-res serà el que sembla…

    Llibres

  • El hombre de tiza
  • L’home de guix
  • La desaparició de l’Annie Thorne
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La librería de los corazones solitarios. Robert Hillman

    La librería de los corazones solitarios de Robert Hillman és la novetat que t’ofereix la biblioteca aquest mes de juliol.

    la librería de los corazones solitarios

    Si alguna vegada el cor se t’ha trencat, és molt probable que hagis anat a una llibreria. I què hi has trobat? Una pila de llibres d’autoajuda, entre d’altres temes. T’has sentit millor? Hi has tornat?

     
    En aquesta història que transcorre per poblets de la immensa Austràlia ens trobem dos personatges: en Tom és un granger que creu que no és gaire bo en aquesta feina, com tampoc no es considera un bon marit perquè la seva esposa el va abandonar i es va endur en Peter. La Hannah és una dona que arriba al poble i hi vol muntar una llibreria…
     

    ‘Tom siempre había imaginado que se sentiría aliviado cuando su mujer decidiera por fin marcharse por segunda vez. Pero en su corazón solo había tristeza. Miró a Trudy, sentada con serenidad en la silla de la cocina de madera alabeada, con las manos en la falda y su cabello rubio tan largo que ondulaba sobre los hombros.’

     

    ‘Peter llevaba dos meses fuera. Tom estaba seguro de que era una de esas cosas de la vida que nunca pueden mejorar. No era granjero, pro tenía las características de un buen padre: eso era lo que se deciía mientras deambulaba por allí y la sensación de fracaso se volvía insoportable: granjero mediocre, mal esposo, pero había hecho un buen trabajo como padre. Eso sí que podía decirlo en su defensa.’

     
    Amb llenguatge senzill i planer, amb moltes referències a la natura, el narrador ens va introduint en el petit món d’aquests dos personatges: la seva lluita per continuar vivint en un ambient de solitud i de tristesa, les ganes de viure un present sense que els espectres del passat interfereixin, l’amor que apareix, però no com ells suposen o esperen; la guerra, la mort, la llibertat…
     

    ‘El pájaro amarillo se habiá posado sobre el hombro de Hannah. Giraba la cabeza con rapidez hacia un lado y hacia otro, si apartar los ojos de Tom. De repente, emitió unas notas melodiosas, un sonido que inundó la tienda.
    -¡David! Sí, ya lo veo, cariño. Lo veo perfectamente.
    Y luego, dirigiéndose a Tom:
    -Le gusta usted a David. Acaba de decírmelo.
    Tom asintió. Había aceptado que Hannah estaba como un cencerro. Pero eso no impedía que le gustara.’

     

    Una narració colpidora i plena d’esperança, que de segur que no et deixarà indiferent!

     
    robertRobert Hillman és un escriptor australià, conegut a Austràlia per la seva obra autobiogràfica, The boy in the Green Suit, pel qual va rebre el National Biography Award. La història d’un adolescent abandonat per la seva mare i desconcertat pel seu pare cerca consol tot escapant-se en un vaixell amb destinació a Ceilan acabant a Atenes, Istambul, Teheran i Kuwait. És la història d’un viatge iniciàtic. A l’actualitat viu a Melbourne.
     
    Només té traduït al castellà el llibre que et presentem.
     

    Bona lectura i bon estiu!

     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Llegendes de nit. Miquel Martín i Serra

    L’endevinador del futur de Banyoles

    ‘Potser ja no hi queda ningú, a Banyoles, que pugui recordar aquesta història, però, temps era temps, els testimonis es debatien entre el silenci de la por i el desig de compartir l’aventura. Fem-ne memòria.
    Gairebé tothom sabia què hi passava a l’encreuament del camí ral de Figueres i la fita de terme de la vila. De fet, només calia anr-hi, sol i vestit de fosc, al punt de la mitjanit de Sant Joan i esperar uns segons. Llavors se sentia com una tremolor de branques ifulles ouna remor llunyana i, de cop i volta, sorgia del no-res unésser que de primer enlluernava i, a poc a poc, anava adquirint uns perfils definits. Alt, majestàtic, la seva presència imposava i, encara més, quan la seva veu, càlida però ferma, trencava aquell silenci expectant.’


    Llegendes de nitUna de les novetats d’aquesta setmana és aquest llibre que et presentem sobre llegendes.
     
    A Llegendes de nit de Miquel Martín i Serra trobaràs gairebé un centenar d’històries màgiques de les nits més màgiques de l’any de totes les comarques catalanes: Sant Joan, Tots Sants, Nadal i Cap d’Any.
     
    Quan la natura floreix o quan s’adorm, la presència de la mort, la incursió de les forces del mal…, temes tots que han fet néixer rituals que són secrets, encanteris que només saben les bruixes, remeis de les àvies i un no acabar de llegendes!
     
    Apareix el que és profà i el que és sagrat, la imaginació, la naturalesa i l’esdevenir… Els humans han aconseguit trenar llegendes esgarrifoses, fantàstiques, miraculoses i inquietants.
    La fantasia i la quotidianitat es confonen i s’escapa a la comprensió humana.
     
    Cada narració té una il·lustració i al final s’inclou una explicació de l’origen de la llegenda i les diferents variants que en pots escoltar/llegir.
     

    Les coves de Sitges

    ‘Sitges és una vila blanca i lluminosa que sempre mira cap a la mar. Els seus carrers conviden a passejar amb la lentitud contemplativa d’un filòsof o amb el tarannà somiador d’un poeta. Sitges és xiroia de mena, com un cel blavíssim o un alè de vent a la cara. Però és la bellesa de les seves dones el que meravella més que qualsevol de les seves virtuts.

    Quan Sitges era encara una vila marinera curulla de pescadors, una noia destacava per damunt de totes, no només per la seva beutat sinó també pels seus ramplells i carpicis. (…)’


     

    Deixa’t endur pels follets, els menairons, les llufes, els nyitos, el Pelut, la Pesanta, en Fumera… t’ho passaràs d’allò més bé!!

     
    Ah, i si vols saber més, en Miquel també ha escrit Llegendes de mar de la Costa Brava!
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Carretera de plata. Stina Jackson

    ‘Tomándola de la mano, la condujo entre los pinos. Trenzó sus dedos entre los de ella como si fuera la cosa más natural del mundo. La perra gimió desconsolada al verlos desaparecer en la espesura. Los pies salpicaban a su paso, y el rocío trazaba líneas oscuras en los pantalones de la pareja. Solo una franja del sendero permanecía visible antes de ser tragada por la bruma. Al mirar la nuca de su acompañante, donde el cabello se le rizaba, Meja sintió un escalofrío, como si algo se hubiera despertado en su interior tras un largo letargo. Algo nuevo y ajeno.’

     
     
    Mosaic Carretera de Plata‘Carretera de plata’ és la novetat d’aquesta setmana. Stina Jackson és la seva autora.
     
    On ens duu la lectura d’aquesta novel·la? A un país del nord d’Europa. És estiu, però els mesos passen i s’allarga fins a la tardor/hivern.
     

    ‘El sol de medianoche sacaría a la gente de sus madrigueras, llenaría de anhelo a los seres humanoss, los haría reír, amarse, agredirse los unos a los otros. Había personas que, aturdidas por el resplandor, se extraviaban y desparecían en aquel día perpetuo. Él, no obstante, se resistía a creer que llegaran a morir.’

     
    logo blog genere negre_AMB LLETRESI dels personatges, què en podem dir?
     
    Lelle, el personatge masculí, es dedica a recórrer la Carretera de Plata a les nits. Cerca la Lina, la seva filla, desapareguda sense deixar rastre mentres esperava l’autobús. Encara té l’esperança de trobar-la. Tres anys de cerca i d’inoperància policial. Cada lloc d’aquesta carretera està marcat en un mapa, ja no hi queda paper sense marcar.
     
    Meja, el personatge femení, una adolescent de disset anys que arriba amb la seva mare a un poble proper d’on viu Lelle per quedar-s’hi a viure. Allí coneixerà un noi del qual s’enamora i veurà la dinàmica d’una família completament diferent a la seva.
     
    Què uneix els dos personatges?
    La desaparició d’una altra noia molt semblant a la Lina.
     

    ‘Sin pensarlo dos veces, Lelle cruzó al carril izquierdo y condujo hasta la marquesina. Bajó la ventanilla del copiloto y le hizo un gesto con la mano. A pesar de saber que no podía ser ella, la decepción de que no fuera Lina estuvo a punto de apoderarse de su persona.
    La chica se llamaba Meja y era nueva en el instituto. Durante sus clases solía sentarse junto a la ventana y se pasaba la mayor parte del tiempo garabateando dibujos floridos en el margen de su cuaderno. Él no le decía nunca nada por ser nueva y porque parecía estar muy sola. Al cabo de una par de segundos, ella dio un par de pasos vacilantes hacia el coche, lo que le permitió vislumbrar el resplandor de los ojos que se escondían a la sombra de la capucha.’


     
    El llibre està escrit amb capítols curts que agilitzen la narració. La descripció del paisatge que acompanya l’acció ajuda a comprendre el comportament dels personatges, la bondat i la maldat dels quals es mostra d’una manera delicada i sensible.
     
    Stina Jackson ha dedicat tres anys a escriure aquesta novel·la, la seva primera novel·la!
     
    I no us expliquem res més! Ara toca que la descobriu vosaltres!
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »