Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


“Foe” i “L’edat de ferro” de J.M.Coetzee

J.M.CoetzeeJohn Maxwell Coetzee (Ciutat del Cap, Sud-àfrica 1940 ) és un escriptor australià, d’origen sud-africà, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 2003. 

Després d’estudiar en una escola catòlica va estudiar anglès i matemàtiques a la Universitat de Ciutat del Cap, on es graduà el 1960 i 1961 respectivament. 

Als inicis de la dècada del 1960 es va desplaçar a Londres, on va treballar durant algun temps com a programador informàtic.   Posteriorment es traslladà als Estats Units i va treballar com a professor de llengua i literatura anglesa a la Universitat de Buffalo.  L’any 1984 retornà al seu país, on va treballar com a professor de literatura anglesa de la Universitat de Ciutat del Cap, fins a la seva jubilació l’any 2002.  

En l’actualitat exerceix funcions d’investigador en el Departament d’anglès de la Universitat d’Adelaida (Austràlia).

 “Al final no em vaig veure amb cor de remar més. Tenia nafres a les mans, em cremava l’esquena, em feia mal tot el cos. Amb un sospir, vaig deixar-me caure a l’aigua gairebé sense esquitxar. Foe

Així comença Foe aquesta novel·la que vol recrear la història de Robinson Crusoe però posant tot l’èmfasi en el poder de seducció de la literatura.    

L’any 1720, Daniel Foe rep la visita de Susan Barton, supervivent d’un naufragi que l’ha retingut durant un temps en una illa deserta. Susan demana a Foe que expliqui al món la seva història, la seva i la de Cruso, l’enigmàtic home que va esdevenir el seu salvador, el seu company i amant ocasional.  

A mesura que Foe explica una història que crèiem ben coneguda, s’apodera del lector una profunditat inèdita que el porta a reflexionar sobre la literatura i la mort, la vida en societat i la soledat, l’originalitat i el plagi, fins que la novel·la esdevé una al·legoria de l’art i la vida 

L’edat de ferroL’edat de ferro, és una novel·la epistolar. La senyora Current, una professora de llatí que s’està morint de càncer, escriu a la seva filla, que s’ha traslladat a viure a Amèrica, fugint del règim sud-africà de l’apartheid.  La senyora Current confia la carta a Vercueil, un vagabund alcohòlic que s’instal·la al seu jardí, entre un munt de cartrons i amb un gos. 

Entre ells dos s’ha establert una relació molt especial, en la que la desesperança i el patiment conformen els seus llaços d’unió. L’atenció que es dediquen tots dos serà la seva salvació.


 
La carta explica molt bé qual és la situació en què es viu al seu país, conscient i espantada davant una època terrible; una edat de ferro en la que la violència i la lluita es justifiquen d’una forma irracional.

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 19 de juny a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi! 

4 Comentaris fins ara

  1. Núria R Dissabte 19 de Juny de 2010 - 14:50 h

    Hola cluberos,

    Com diu la Mercè aquest mes crec que ens ha costat una mica atots; jo només m’he pogut llegir una de les obres, Iron Age i també m’ha agradat força encara que sigui dura de llegir. LA mercè sempre ens espanta.
    Jo també vaig sentir molt propera -com diu l’Olga- la mort del Saramago, suposo que és pel fet de comentar tant les seves obres; i no sé si sarem gafes o que però per si de cas, no llegirem cap altre llibre de la Mercè, je,je…
    Mercè, que difícil les pistes! Bé, ja falta poc per esbrinar-ho.

    Fins després

    Núria

  2. olga ramiro Dissabte 19 de Juny de 2010 - 0:43 h

    acabo de entrar al bloc i el primer que em trobo és la noticia de la mort d´en Saramago.M´ha sapigut tant greu com si fós la d´un conegut(de fet ho és mitjançant la lectura, per la meva part,es clar).Un dia comentàvem si seriem “gafes” o no al morir un escriptor al que haviem llegit al club,no m´en recordo qui era.El que si recordo era que la trobada era per comentar precisament en Saramago(la caverna,assaig sobre la ceguesa…)i vam dir:esperem que no sigui veritat.Casualitat, espero ,ja que era gran i la seva salut no era bona ja feia temps. Bé, segur que demá ja comentarem alguna cosa.Referent a Coetze,l´edat de ferro m´ha agradat força,encara que és dura,trista i pot ser pesimista respecte a les noves generacions que pujen.M´ha emocionat la fortalesa d´una dona,que, a les acaballes de la seva vida,no seu a esperar la mort,sino que es rebel.la per demostrar al món que no li agrada el que estar passant al seu voltant. Respecte a Foe, interessant,original,i,com diu el Juanjo,desconcertant l´útim capítol.Qui l´escriu? Han mort tots?Suposo que hi hauran solucions. Chao i fins demà,o avui,millor dit.

  3. Juanjo Milà Divendres 18 de Juny de 2010 - 9:55 h

    ànims que és l’última sessió abans de l’estiu.

    A veure quina llista ens planteja la Mercé per l’estiu. La veritat és que jo tinc la meva i miraré d’alternat les dues.

    He fet els deures Coetzee d’una manera diferent al plantejat.
    Per un costat he llegit FOE que m’ha desconcertat una mica.
    La trobo interessant pel plantejament. Hem sembla interessant els fragments on has de plantejar-te qui està efectuant l’escriptura ( Coetzee, Foe, o els personatges….)L’últim capitol m’ha desconcertat una mica.
    De L’EDAT DE FERRO, espero que hem refresqueu la memòria ja que ara no la he llegida encara que la recordo d’una lectura anterior.
    Per contra m’he llegit DESGRACIA que d’entrada la trobo molt més interessant que aquestes dues anteriors ( tot va a gustos). En aquest cas, crec que m’ha anat bé haver vist primer la película, ja que llegint el llibre (que és molt fidel a la película) et pots fer més a la idea del personatge principal ( David i en el cinema Johm Malcovich)i en els plantejaments ètics de l’obra en el qu és dificil decantar-se per un dels dos
    ( PARE o FILLA ).La recomano.

  4. mercè Dijous 17 de Juny de 2010 - 18:20 h

    Hola, cluberos i cluberes,

    Definitivament el final de curs sembla que està acabant amb les nostres ganes de comunicar-nos. Jo, realment he anat, i encara Déu n’hi do, bastant de bòlid i sembla com si us tingués una mica abandonats. Però no: dissabte ens veurem per comentar el difícil però contundent Coetze i després farem un petit pica -pica per acomiadar-nos. Us he preparat una llisteta de 12 llibres per a l’estiu, a més de l’obligatori per al mes de setembre que és un bon totxo, però que passa com si res ( al menys fins a on he arribat). Voleu alguna pista?
    1. L’autor/a és d’un altre continent no gaire tocat, encara que escriu en una llengua europea (que crec que la Núria no domina).
    2. El títol parla d’una faceta negativa?, ombrívola?, del sentiment que belluga o hauria de bellugar el món.
    3. La història, amb milions de salvetats, és una de les tantes versions de Romeo y Julieta que la literatura ha donat.
    Bé, guapíssims i guapíssimes, no us oblideu: dissabte 19 a les 5’30h!!
    Bones lectures.

    Mercè

Deixa un comentari