Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


‘Escuchando a The Doors’ o com apropar-se a l’imaginari d’una generació

Escuchando a The DoorsEntre les novetats que hem presentat durant la darrera quinzena a l’espai de música es troba aquesta obra que suposa una nova visió sobre el llegat cultural i musical de la dècada dels 60. El llibre publicat per l’escriptor i crític musical Greil Marcus porta per títol Escuchando a The Doors (editat per Contra) i analitza, mitjançant el tractament d’alguns dels principals temes de la banda, un moment històric amb uns matisos més enllà del que dicta la tradició.

The Doors (Ray Manzarek, 1939, Jim Morrison, 1943, John Densmore, 1944, i Robby Krieger, 1946) es varen formar a Venice, al sud de Califòrnia, a mitjans dels 60. Començaren tocant a festes, casaments i balls d’institut, i donaren el seu darrer concert el 12 de desembre de 1970 al Warehouse de Nova Orleans, tot just una any abans de la mort del seu cantant i icona mundial: Jim Morrison.
Durant aquests lustre, 1965 – 1970, la banda gravà algunes de les millors cançons de la història del rock.

En aquest assaig Marcus, un dels millors pensadors vius de la cultura popular, transcendeix l’atenta escolta d’aquests himnes d’una generació i projecta una de les mirades més intel·ligents i brillants sobre el llegat cultural d’aquesta època.
A més dels moments decisius de la història de la banda, convoca algunes manifestacions artístiques clau i personalitats de l’imaginari col·lectiu nord-americà en un relat torrencial que, per sobre de tot, fuig del tòpic dels 60 com la dècada de la pau, l’amor fraternal i l’alliberació, detectant els seus forats negres i instants decisius que la música de The Doors revelà millor que ningú.

The Doors

En paraules de l’escriptor Salman Rushdie “ningú llegeix una cançó com Greil Marcus, amb una prosa tan apassionada i omnívora com la música que ama. En aquest llibre viatja de la mà de Thomas Pynchon, el Pop Art i Charles Manson per portar de tornada a la maldita i inquietant vida a uns caòtics i majestuosos The Doors obsessionats amb la mort.”

Greil MarcusGreil Marcus (San Francisco, 1945) és un prestigiós crític nord-americà especialitzat en el  món de la música i, més concretament, en tot el que envolta la cultura del rock. Els seus textos destaquen per trobar-se entre els més influents i brillants de la literatura assagística. La seva primera obra, Mystery train: images of America in Rock‘n’Roll Music (1975), és un assaig sobre les arrels del rock i els seus autors més il·lustres. El 1993 publicà la monumental Rastros de carmín: una historia secreta del siglo XX, en la que fa un recorregut per la cultura occidental d’aquest segle.
També són coneguts els seus assajos sobre artistes com Elvis Presley (1991), Bob Dylan (1997) o Van Morrison (2010), als quals cal afegir aquest nou punt de vista sobre The Doors.

Un altre dels objectius d’aquest obra és, no tant reverenciar una música del passat com objecte congelat en el seu temps, si no tot el contrari: mostrar com algunes cançons i les idees que aquestes representen segueixen vigents i que, per aquest motiu, és precís que se segueixin reivindicant i escoltant.
Això ho podeu conèixer amb l’escolta de la següent selecció musical basada en el treball del Greil Marcus i que, no només se centra en la producció de The Doors, si no que es fa extensiva a la de tota un període:

Podeu complementar això amb l’escolta d’alguns dels treballs dels Doors a les Biblioteques de VNG.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari