Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Bicentenari Wagner: 1813 -2013

Wagner: 1813 -2013

Avui, 22 de maig, fa 200 anys va néixer una de les figures cabdals de la història de la música tant pel bast de la seva obra com per la seva qualitat i transcendència que ha tingut en el temps: Richard Wagner.

Richard WagnerWagner (Leipzig, 1813 – Venècia, 1883) va ser una personalitat que amb la seva obra va anunciar i prefigurar un canvi radical, una mutació profunda en la manera de pensar i de sentir de tota una època. Compositor d’òpera, director d’orquestra i teòric musical, va crear el drama musical (capaç de fusionar diverses formes d’expressió artística: poesia, música i moviment, escenografia i posada en escena) i va renovar el gènere operístic ampliant l’horitzó del teatre líric en establir les bases d’una òpera alemanya en la qual l’acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal.

Es va unir a l’escenografia i a l’acció escènica del naturalisme per intensificar la música i el sentit de la lletra amb l’objectiu de reforçar l’essència dramàtica de l’òpera, o la gesamtkunstwerk, la “forma total d’art” com ell mateix la definiria. Va construir la ‘casa de l’òpera’, el teatre Bayreuth Festspelhaus, al nord de Munich, on va introduir altres formes de representar i assistir al teatre.

Tot i que la seva obra abasta una producció immensa, amb desenes d’escrits, obres de teatre i centenars d’hores de música, es poden extreure unes línies centrals que permeten orientar-se per ella o, si més no, conèixer els trets més característics de la seva estètica. Intentarem mostrar-les amb tres exemples:

1) Tannhäuser (1845): Wagner tenia una inclinació natural per l’òpera, gènere que considerava ideal per transmetre la passió de la mitologia alemanya: les nissagues històriques, els grans amors, les batalles, les heroïcitats,… Un món on l’èpica impregna cada un dels moviments. El Tannhäuser és una mostra vibrant del seu primer art: complex, dens i apassionat. Enorme a la manera de Beethoven, amorós i llegendari a la manera romàntica. La lluita entre l’amor carnal i l’amor espiritual s’obren pas entre passatges musicals que semblen temples.

2) L’anell dels nibelungs (1874): la culminació de les seves passions estètiques i nacionals es produeix amb aquest projecte immens. Wagner estudià meticulosament la sonoritat de l’orquestra, ampliant-la fins a límits megalòmans, per arribar a disposar del màxim de recursos possibles. Això va fer que construís un teatre ad hoc per aquestes necessitats: la famosa òpera de Bayreuth on cada any es continuen executant les seves obres. Posseïdor d’una cultura envejable, escriptor i tradicionalista, va emprendre el projecte de musicar tota la mitologia alemanya en una obra gegantina: l’Anell dels Nibelungs, al voltant de 18 hores de música. Aquest drama musical (denominació que el mateix Wagner emprava per les seves òperes) està escrit per ell fins l’última coma: la músic, el llibret i l’escenografia són decisió d’aquest home que considerava l’òpera com l’art total. Va trigar més de 25 anys en escriure-la.

3) Parsifal (1882). Ja malalt, amb la mort rondant la seva ànima, i havent culminat la seva empresa operística principal (l’Anell dels nibelungs), Wagner es va encarar amb una vella idea: l’òpera Parsifal, que va culminar i estrenar un any abans de morir. En aquesta obra es mostra tota la saviesa contrapuntística que havia assolit al llarg dels anys i l’ús dels leitmotiv (petits temes lligats a certs personatges o moments de la trama). Es tracta d’un poema èpic medieval, o sigui una altra peça del monumental trencaclosques de tradicions germàniques que van marcar la seva estètica. L’obra té més de 4 hores de música, amb una orquestra i un cor de dimensiones, cal dir-ho, wagnerianes.

Però aquesta obra és pràcticament insondable, plena de pàgines als que val la pena tornar per conèixer-los en la seva fecunda profunditat. Tristan i Isolda, Els Mestres Cantors de Nüremberg… fites de l’orquestració que la nostra sensibilitat agrairà encantada. Sempre hi ha melodies soterrades, harmonies sorprenents, el testimoni d’un temps i d’una Europa que vetllava per una excel·lència artística arrelada en la universalitat dels mites autòctons.

És coneguda la relació que s’estableix entre la música de Wagner, el nazisme i l’antisemitisme, fet que té el seu origen en el text que l’autor va escriure sota el pseudònim Freigedank, pensamiento libre, sota el títol ‘El judaismo en la música’ i que va suposar un atac als compositors jueus. Posteriorment van ser els seus descendents els que varen cultivar la relació amb la cúpula nazi i aquesta la que va fer un ús propagandístic de la seva obra. Una obra amb voluntat universal.

També és molt coneguda la utilització que el cinema ha fet de l’obra de Wagner per ambientar els seus films. Un clar exemple és la famosa escena de la pel·lícula Apocalypse Now, dirigida per Francis Ford Coppola el 1979, en la que mentre uns helicòpters ataquen un poblat vietnamita sona la Cavalcada de les valquíries.

Però n’hi ha molts més exemples d’aquesta fructífera relació i els companys de la biblioteca Jordi Rubió de Sant Boi els han reunit en la següent notícia: BSO Richard Wagner, on es destaca la presencia de la seva música en determinats films i els diferents biòpics que s’han fet de l’artista.

La influència de la seva obra arriba arreu i, en aquest sentit, Catalunya no es queda al marge, al contrari. De fet els anys 2012 i 2013 coincideixen amb dues altres celebracions wagnerianes significatives que tenen a veure amb Catalunya i que van ser cabdals per a la història musical catalana: els 150 anys de la primera audició de música de Wagner a Catalunya i el centenari de la presentació de Parsifal al Liceu. Per tot això 25 entitats culturals de referència a Catalunya presenten un gran homenatge al compositor que consta d’activitats que es poden seguir en el següent enllaç: Bicentenari de Richard Wagner

A les Biblioteques de VNG podeu trobar gran part de la seva obra, així com molts treballs teòrics que ajuden a apropar-se a la vida i obra d’aquest gran autor:

- Richard Wagner (obra)

- Richard Wagner (sobre ell)

Igualment la Biblioteca Armand Cardona aprofita aquesta efemèride per presentar un dels darrers estudis publicats sobre aquest insigne compositor, Aspectos de Wagner de Bryan Magee, i oferir una selecció de documents:

Per l’elaboració d’aquesta notícia, a banda d’altres fonts d’informació, s’ha utilitzat la informació existent al Prestatge virtual de Música

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari