Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


“La tercera verge” de Fred Vargas

PortadaFred Vargas és el pseudònim literari de la francesa Frédérique Audouin-Rouzeau (París, 1957).

Fred és el diminutiu del seu nom i el cognom Vargas el va prendre del personatge de Maria Vargas, a La comtessa descalça, la pel·lícula  de Joshep L. Mankiewitcz que va protagonitzar Ava Gardner. Té una germana bessona que és pintora i que també fa servir aquest cognom.

La Frédérique és llicenciada en història i arqueologia i durant molts anys va treballar al Centre Nacional d’Investigació Científica Francès i a l’Institut Pasteur, però s’ha fet popular com a escriptora de novel·les policíaques, tasca que va encetar l’any 1986. 

Les seves novel·les transcorren a París i estan protagonitzades per l’inspector cap Adamsberg i el seu equip. Ha guanyat molts premis arreu d’Europa i el seu darrer llibre Un lloc incert, acaba de ser adaptada al cinema per la realitzadora Josée Dayan.

Fred Vargas

El fantasma d’una monja del segle XVIII que degollava a les seves víctimes, cadàvers de verges profanats, pocions màgiques que asseguren la vida eterna, un rival del passat més llunyà que parla en vers? Amb tot això es trobarà el comissari Adamsberg en aquesta inquietant i negríssima novel·la. 

La resolució d’aquest complicat trencaclosques podria tornar boig a qualsevol, però no a ell. El comissari aconseguirà descobrir la veritat, encara que això li costi no la raó sinó el cor.Això és el que podem trobar a La tercera verge, la primera novel·la de l’autora que és publica en català. 

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: La tercera verge de Fred Vargas 

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 20 de març a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi! 

Us deixem amb una entrevista amb l’autora.

12 Comentaris fins ara

  1. Josep Dijous 8 d'Abril de 2010 - 11:45 h

    Crec que la caracteristica principal de Fred vargas es la seva originalitat i fer “els actors secundaris” tan importants com el protagonista.

  2. olga ramiro Dissabte 20 de Març de 2010 - 0:25 h

    Al igual que el Juanjo crec saber a l´escriptor al que fan referència les pistes que ha donat la Mercè i ja que ell no ha volgut obrir el foc,esperarem a demà.Per cert,era una lectura que tenia pendent però em feia una mica de mandra,potser ara ha arribat el moment.

  3. Juanjo Milà Divendres 19 de Març de 2010 - 10:47 h

    Ok Mercé,
    Aquesta vegada crec que no m’equivocaré. De totes maneres no vull
    espatllar la resposta a altres companys, millor deixar la incertesa i comentar-ho el mateix día.
    Bona proposta i bons records de haver-ho passat molt bé llegint-la. També va ser un dels primers autors que hem van fer agafar l’hàbit de lectura i no per aquest llibre si no per un altre d’ell/a? que encara hem va agradar més…
    Fins demà.

  4. mercè Dijous 18 de Març de 2010 - 22:52 h

    Hola, cluberos i cluberes,

    Veig que la Fred Vargas ha obert una petita finestreta. D’això es tracta. Me n’alegro.
    Les pistes? Mai abans d’a dos dies del Club, si no ens desconcentrem. Ara, però, aquí van:
    1. Un gènere que no hem tocat gaire, però que quan l’hem fregat ha estat un exitàs.
    2. Un autor (o autora?)que empra un pseudònim construït a partir del nom del patró dels seu país i del nom d’un riu on s’havia banyat a la seva infantesa. Va! perquè no us enfadeu: el país és una illa!
    3. Un títol que no té ni una lletra!!!!
    Apa, que aquesta vegada m’he passat de “facilona”.

    Fins dissabte, guapos i guapes!
    Recordeu que us duré les entrades per a El ball!

    Mercè

  5. Núria Rovira Dilluns 15 de Març de 2010 - 13:57 h

    Hola a tothom,
    Jo també fa uns dies que em vaig acabar la novel·la i com el Juanjo, tampoc no coneixia l’autora, i és aquesta una de les raons per les que m’agrada aquest club de lectura. La Mercè ens proposa molta varietat d’autors i estils que jo, al menys,no descobriria per mi mateixa. M’ha costat una mica enganxar-me a la novel·la, ben bé fins a la pàgina 200 o així no li trobava massa sentit, però anava llegint sense problema. Jo l’he trobat una mica rebuscada, i el tema del gat (no sé que vas comentar Mercè) però jo no m’ho crec. He tingut molts gats, molt diferents i fins i tot a un el portava a passejar i me l’enduia a la platja sense problema, però no em crec gaire que pugui trobar a una persona a 35 km de distància…

    P.S. Pistes pel llibre del proper mes???

  6. Juanjo Milà Diumenge 14 de Març de 2010 - 20:04 h

    Curiosa novel.la la que hem llegit aquest mes.
    Primer de tot, no coneixia la existència de la Fred Vargas, per tant va ser imposible endevinar la proposta de la Mercé. Malgrat aixó m’he portat una grata sorpresa al descobrir una autora interessant dins el camp de la novel.la policiaca (encara que no sóc un gran seguidor). Potser igual que l’Anna m’animo a llegir alguna altre.

    El que més m’ha interessat ha estat el personatge de l’Adamsberg ( els seus contrastos de personalitat, els seus plantejaments en les investigacions i les seves deduccions). També interessants els seus acompanyants mereixedors de pertanyer a la T.I.A. o d’apareixer a la pelicula de la LOCA ACADEMIA DE POLICIAS. Estic
    d’acord amb alguns comentaris anteriors que la trama està ben plantejada i resulta interessant. Igualment que l’Olga, amb el Veyrenc m’he perdut una mica amb els seus versos.
    Per autèntics seguidors de novel.les policiaques ( Anna ?), ja he comentat que jo no sóc un gran seguidor ja que en molts casos m’he trobat amb un cannon molt establert: presentació+nús+desenllaç (aquest sempre totalment diferent al plantejat al llarg de l’obra). Pot ser aquesta es la gràcia d’aquestes novel.les??. ( Es a dir, en aquest cas…., no he cregut mai al llarg de l’obra el plantejament de l’enferemera assesina).
    Fins dissabte.

  7. Anna escofet Dissabte 13 de Març de 2010 - 9:42 h

    Hola,bon dia.
    Ja he acabat de llegir la tercera verge…. i amb la Fred vargas he descobert una nova escriptora de novela negra, diferent als autors que havia llegit fins ara. En primer lloc, perque es ben bé que en aquest gènere, cada escriptor està molt influenciat per la seva procedència: amb la Fred Vargas i els seus personatges, m’he “sentit” francesa, amb la Donna Leon, em movia tranquil.lament per Venècia, amb el Mankell gairebé pots sentir el fred, i amb el Camillieri que bonica que és Sicilia i que be que si deu menjar!. Ja veieu que aquest han estat fins ara els meus preferits, i hi incorporo la Vargas.En segon lloc, penso que és molt important la personalitat del comisari i que aquesta es la gràcia de la novel.la negra, que paralelament a la trama i a traves de les diferents noveles de l’autor que pots anar coneixent aquest personatge(de la Vargas en penso llegir mes)i això es tant interessant com la propia trama.
    En tercer lloc, és una escriptura ràpida, amb suficient part descriptiva, i amb una trama original que et fa llegir fins el desenllaç. Jo potser és que hi estic acostumada, però m’agraden les trames complicades.
    Una cosa respecte al gat: quant ens ho vas dir,Mercè vaig pensar que quina animalada, i que potser seria una novela negra una mica pocasolta…. però ara penso que no hi desentona gens, es una nota francesa.
    Fins la propera trobada,

  8. olga ramiro Dijous 11 de Març de 2010 - 22:09 h

    He acabat el llibre.La trama m´agradat i el desenllaÇ inesperat (per a mi,és clar),però en alguns moments m´ha costat seguir el fil.Els personatges són molt curiosos i la Fred vargas els fa parlar d´una manera peculiar, i no només a en Veyrenc; els seus pensaments van tant ràpids que de vegades em costa entendre el què realment volen dir.Mercè,tenies raó en alló de l´esforÇ per acceptar la trama,peró pot ser sóc jo que no estic a la millor època lectora.

  9. mercè Diumenge 7 de Març de 2010 - 23:50 h

    Hola, cluberos i cluberes,

    Com anem de cèrvols i verges? Jo acabo de posar notes de la segona avaluació i espero poder recuperar el meu estatus de persona normal i lectora. Començaré a fer la fitxa de la propera lectura ( encara no ha arribat el moment de les pistes, Olga!)i d’El ball, encara que no sé si n’hi haurà per a tothom. És tan bona com curta o sigui que amb les que ens portin ja ens arreglarem.
    Ah, ja tinc les entrades que em vau encarregar i les portaré el dia 20.
    Apa, guapíssims i guapíssimes, molt bones lectures!

    Mercè

  10. mercè Dijous 4 de Març de 2010 - 12:19 h

    Hola, cluberos i cluberes,

    Escric ara per la qüestió de les entrades d’ El Ball. Finalment n’he fet la reserva de 13, tenint en compte les que havíeu demanat. Les aniré a recollir dissabte a l’hora que m’han indicat. Per tal d’agilitzar-ho, les pago jo – amb el descompte surten a 7’5 euros – i el dia 20 us les porto i ja passarem comptes.

    Vinga, a llegir les bogeries de la comissaria de l’Adamberg!

    Mercè

  11. Marga Dilluns 1 de Març de 2010 - 23:13 h

    vaig llegir aquest llibre a l’estiu. Una novel·la policíca “curiosa”; em va agradar tot i que, al principi, em va costar entrar-hi… : de trama complexa, amb varis fronts oberts, lenta en alguns moments, amb personatges peculiars… però a mida que vas llegint els fets s’acceleren i tot começa a lligar… Bona i entretinguda lectura!
    Ah, i l’escriptora també és una persona “peculiar”… He llegit alguna entrevista… Interessant!

  12. mercè Diumenge 28 de Febrer de 2010 - 19:27 h

    Hola, cluberos i cluberes,

    Ahir vaig fer la gestió que em vau encomanar sobre les entrades del Principal de El ball, de la I. Nemirowsky. En aquesta moment encara els queden una vientena d’entrades, però són del segon pis i laterals. Jo demà trucaré a la Cardona i els diré el que hi ha, a veure què els sembla. Me les guardaran, més o menys fins al dimarts. Jo crec que es tracta de reservar-ne al més aviat millor els que ho tingueu clar, a la mateixa biblioteca. Però demà faré la consulta. Atenció. però… És diumenge de Rams! El dia 28 de març.
    Ja ens direu.

    Bona lectura!

    Mercè

Deixa un comentari