Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


‘Mala gente que camina’ de Benjamin Prado

Un professor d’institut investiga, gairebé per atzar, la història d’una enigmàtica escriptora que malgrat ser militant de la Secció Femenina i l’organització de beneficència infantil Auxili Social, va publicar una única novel·la en la qual sembla denunciar, entre línies, un dels majors drames de la postguerra: el robatori de nens a les preses republicanes per ser-los lliurats a famílies afins al Règim.

Però la seva vida resulta ser molt diferent del que semblava, en realitat una gran ficció representada enmig d’un món cínic, en el qual alguns dels escriptors falangistes més cèlebres del moment tampoc eren en absolut els principals opositors a la dictadura que explica la seva llegenda sinó uns foscos manipuladors de la veritat i de les seves pròpies biografies. ‘Mala gente que camina’, com va escriure Antonio Machado.

Benjamin Prado va néixer a Madrid l’any 1961. La seva primera novel·la es va titular Raro, l’any 1995, i va aconseguir un èxit extraordinari no només a Espanya, sinó també en països com Mèxic, l’Argentina o Colòmbia. Les dues següents, Nunca le des la mano a un pistolero zurdo i Dónde crees que vas y quien te crees que eres, publicades totes dues el 1996, el van confirmar com un dels escriptors notables de les últimes generacions.

És un autor prolífic i ha cultivat altres gèneres com l’assaig amb obres com Siete maneras de decir manzana (2000) o Los nombres de Antígona (2001), que va rebre el premi Ensayo y Humanidades José Ortega i Gasset  l’any 2002.

També és autor de diversos llibres de poesia, entre els quals destaca El corazón azul del alumbrado (1991), Asuntos personales (1992), Cobijo contra la tormenta (1996), Todos nosotros (1998), Ecuador (2002) i Iceberg (2002).

La seva darrera novel·la és Operación Gladio (2011).

Podeu trobar totes aquestes obres al catàleg de les Biblioteques de Vilanova: Benjamin Prado

Prado està molt vinculat al món de la música. L’any 2010 va escriure junt amb Joaquin Sabina les lletres de l’àlbum Vinagre y rosas i també ha col·laborat recitant algunes de les seves poesies durant el concert del grup Pereza al Festival Acrobatas de l’Hospitalet de Llobregat l’any 2011.

Us deixem amb un vídeo d’aquesta actuació.

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el 26 de gener a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!

2 Comentaris fins ara

  1. agustin dimarts 5 de febrer de 2013 - 12:42 h

    El llibre és un encant en quan la lectura, amb bones dades históriques, la connexió de les paraules fa molt bé, té un gran missatge. El que m’agradat n’es la forma d’interelacionar-se en els diferent persones. La veritat és una part molt fosca de la nostre história molt recent, vergonya els que no pensen com un els demés ja no serveixen, l’extrany que sempre repeteixen en el futur els mateixos de la historia. Gràcies i pel següent llibre.

  2. Juanjo Milà dijous 10 de gener de 2013 - 11:21 h

    El Benjamin Prado era per mi un escriptor dels pendents ( al igual que molts d’altres) del que no havia llegit res. Al igual que al José Antonio, aquesta novel.la m’ha enganxat des del començament fins al final. També es cer que quan es barrejen dos elements principals pels quals tens interés ( com la vida i obra d’escriptors i la guerra civil) fan un cóctel que d’entrada sembla interessant.
    Per tant els ingredientes eren bons i no m’ha defraudat gens.
    He trobat per resaltar:
    - un ritme molt intens i regular durant tota la novel.la ( per mi no decau l’interés en cap moment)
    - L’autor sap portar molt bé la temàtica, encara que a la meitat de llibre un ja pot intuïr com pot acabar.
    - Barreja la ficció amb la història real de forma atractiva.
    - Aporta moltes dades reals interessants.
    - Crea uns contrastos idèològics dels personatges molt verosímils.
    - últimes dues frases del llibre… “memorables”.
    - Quantitat de cites que aporten dinamisme a la redacció.
    - Interés per la memoria històrica.

    Potser un parell de petits detalls potser no m’han acabar d’agradar del tot, pero aquests ja els comentarem a la sessió.

    Durant aquests dies també he tingut ocasió de fullejar el llibre “els nens perduts del franquisme” de R.Vinyes, M.Armengou i R.Belis. Llibre en que es va basar una mica el Benjamin Prado per fer aquest. També he pogut veure els dos documentals de TV3 del mateix titol. Els dos documents es poden trobar a la biblioteca i m’han ajudat a ampliar la visió del que va succeïr.

    Ja que per mí un bon llibre és aquell que et porta a un altre, he tingut ocasió durant aquests dies de llegit “nada” de C.Laforet i reconec que “oxido” la vaig buscar al google :-) (és a dir, que m’ho vaig empasar des d’un principi). També he pogut llegir un altre del Benjamin Prado ” Alguien se acerca” amb una temàtica diferent al llibre tractat.

    fins la propera sessió.
    Juanjo.

Deixa un comentari