Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Hipàcia d’Alexandria a l’Àgora

Aquest divendres, 9 d’octubre, s’ha estrenat el film Àgora d’Alejandro Amenábar i ens ha permès conèixer de mes a prop la història d’Egipte en un moment convuls per les lluites religioses, durant el segle IV, i la figura d’una astrònoma i filòsofa destacada d’aquest moment: Hipàcia d’Alexandria. 

Representació d’Hipàcia per Charles William Mitchell (1885)Juntament amb Cleopatra, Hipàcia (que va viure entre la segona meitat del segle IV i la primera del V) és una de les grans protagonistes femenines de la gran Alexandria de l’antiguitat clàssica. Filòsofa, astrònoma i matemàtica i pertanyent a l’Escola neoplatònica d’Alexandria va destacar, sobretot, per la seva vessant pedagògica. Va educar a gran part dels aristòcrates cristians i pagans de l’època, com Sinesi de Cirene i Orestes, perfecte imperial d’Egipte a la mort d’aquesta. Filla de l’astrònom Teón, va millorar el disseny dels primitius astrolabis i va inventar un hidròmetre. El seu tràgic final exemplifica clarament el canvi de cicle que s’estava imposant sobre el pensament de la època, agafant un paper preponderant el cristianisme per davant del paganisme.  

L’aparició del film d’Amenábar ha propiciat un fenomen d’hipatisme que s’ha vist reflectit en l’aparició de nombroses publicacions que s’han aproximat a la figura d’aquesta astrònoma. A continuació us proporcionem els títols de referència per conèixer millor aquest personatge històric: Hipatia de Alejandría (1853) de Charles Kingsley (reeditat al novembre per Edhasa), Hipatia (¿?-415 d. de C.) (2001) d’Amàlia Gonzàlez Suàrez, Hipatia de Alejandría (2004) de Maria Dzielska,  Hypatia (2004) de Pedro Gálvez, Hipatia de Alejandría: un equipo plural de científicas desvela la verdad sobre la primera mujer de ciencia (2009) o Hipatia: la estremecedora historia de la última gran filósofa de la Antigüedad y la fascinante ciudad de Alejandría (2009) de Clelia Martínez Maza.

Llibres publicat sobre Hipàcia d’Alexandria

A banda de les publicacions científiques que han tractat la figura d’Hipatia també destaca la recent irrupció, dins el gènere de la novel·la històrica, dels següents títols: El sueño de Hipatia de José Calvo Poyato, Hipatia de Alejandría de Luís de la Luna Valero, El jardín de Hipatia d’Olalla García, Tormenta sobre Alejandría de Luis Manuel Ruiz o La última noche de Hipatia d’Eduardo Vaquerizo.  

A aquests títols cal afegir el llibre oficial del film Àgora, editat per Columna, i fins i tot una versió pel públic infantil: Hipatia la maestra a càrrec de Florenci Salesas.

7 Comentaris fins ara

  1. Xavi i Max dimarts 20 d'octubre de 2009 - 10:05 h

    he llegit i ma agradat molt :) :$

  2. Martina diumenge 18 d'octubre de 2009 - 19:29 h

    El més trist després de veure la peli és constatar que la humanitat no ha canviat gaire des d’aleshores. Les diferències socials i de classe han estat sempre “aprofitades” per les religions i els fanatismes per enfrontar i dividir …

    Me n’alegro que gràcies al boom de la pel·lícula és faci visible la vida d’Hipàcia, una gran dona, matemàtica, filòsofa, astrònoma. La seva manera d’entendre la vida i les relacions entre les persones no ens pot deixar indiferents.

  3. Nic dissabte 17 d'octubre de 2009 - 17:51 h

    Òstres! quina ment més rebuscada la del director, mira que utilitzar el tema del fanatisme o integrisme de caire religiós per dir que volia fer una pel·lícula per tractar sobre la ETA… Jo dec ser com diria el gran wyoming “un simple” perquè només he vist reflectit com pot pringar una civilització “moderna” per culpa dels que interpreten i utilitzen la paraula de Déu a conveniència seva per arribar i perpetuar-se en el poder, alhora que s’aprofiten de la ignorància i la misèria d’un poble oprimit per fer-lo encara més ignorant i oprimir-lo en nom de Déu. Tampoc vaig veure la peli com una ofensa cap a les religions, ni cap al cristianisme.

  4. Marc dissabte 17 d'octubre de 2009 - 9:58 h

    M’ha agradat molt l’entrada i també m’ha sorprès les interpretacions de la pel·lícula.
    Al meu parer, el que es denuncia és la intolerància i el totalitarisme, ja sigui religiós (cristianisme, islamisme, etc) o polític (feixisme, nazisme, comunisme, franquisme, etc). Crec que una de les virtuts del film és mostrar clarament la confrontació, present fins a l’actualitat, entre fe i raó.

  5. Sisco divendres 16 d'octubre de 2009 - 7:17 h

    Fins i tot també seria aplicable a altres tipus de moviments intolerants i no només religiosos. De fet en alguna entrevista he llegit que la idea del propi Amenábar anava més dirigida cap al terrorisme de caire nacionalista, com seria l’etarra, i no tant pels religiosos, tot i que la veritat és aplicable a qualsevol.
    Per sort davant d’això sempre hi ha les Hipàcies de torn que posen una mica de seny; la llàstima és que els radicals sempre fan més soroll.
    He disho!

  6. Laia dijous 15 d'octubre de 2009 - 12:33 h

    He llegit i sentit algunes opinions respecte la reflexió que fa cadascú després de veure la peli i m’ha sorprés que hi hagi gent que només vegi ÀGORA=atac contra el cristianisme i que pensin que ningú s’atreviria a fer una peli semblant sobre l’islam, perquè després de veure la peli la realitat és que actualment encara hi ha molts llocs al món on, malauradament, es viuen escenaris semblants als que vaig veure a la pel·lícula.
    BRAVO PEL GUIÓ! i felicitats pel bloc als blocaires!

  7. Andreu dimarts 13 d'octubre de 2009 - 20:28 h

    Felictats pels continguts de les notícies que penjeu al bloc! En sóc un seguidor habitual i trobo molt interessant la informació que ens feu arribar.
    Seguiu així!

Deixa un comentari