Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


María y yo

Maria y yoPortada còmicEntre les novetats audiovisuals d’aquesta quinzena trobem el documental Maria y yo, dirigit per Félix Fernández de Castro i basat en la novel·la gràfica de Miguel Gallardo, publicada per Astiberri l’any 2008.

Maria y yo va guanyar el Premi Nacional de Còmic de Catalunya i va estar nominada al premi al millor àlbum i millor guió del Saló del Còmic de Barcelona.

El documental es va presentar al Festival de Cinema Espanyol de Màlaga del 2010. Ha guanyat diversos premis a festivals de tot el món i va quedar finalista als premis Goya.

La Maria viu amb la seva mare, la May, a Canàries, a 3.000 quilòmetres de Barcelona, on viu el Miguel Gallardo, el seu pare. Cada estiu, en Miguel i la María se’n van junts de vacances a passar a una setmana a un resort del sud de Gran Canària, un lloc potser una mica estrany per un pare sol i la seva filla autista de catorze anys.

En Miguel fa servir el seu talent pel dibuix com a mitjà per comunicar-se amb la María. Els dibuixos del seu pare tranquil·litzen la Maria, l’ajuden a comprendre el món que l’envolta i, sobretot, la fan feliç.

Aquesta pel·lícula és la història d’un d’aquests viatges, un relat original, ple d’humor, ironia i sinceritat sobre com es conviu amb un discapacitat en un entorn no sempre amable.

Miguel Gallardo i MaríaMiguel Gallardo (Lleida, 1955) viu i treballa a Barcelona. Col·labora habitualment com a il·lustrador amb La Vanguardia i altres revistes nacionals i internacionals com el Herald Tribune i el New York Times. També ha il·lustrat molts llibres infantils.

L’any 1977 debuta al món del còmic a la revista Disc Exprés amb Makoki, un dels seus més famosos personatges de l’anomenada línia chunga o línia tremenda, amb guions de Borrallo i Mediavilla. El personatge aniria donant tombs per diverses revistes fins la seva mort l’any 1994.

Va ser un dels fundadors de les revistes El Víbora i Cairo.

Amb Ignacio Vidal-Folch inicià una fructífera relació que donaria com a resultat Perico Carambola, les aventures d’un reporter de premsa rosa, publicades a la revista TBO (Bruguera) a La Vanguardia i a l’editorial Complot.

Als anys ‘90, també amb Vidal-Folch, crea Això és així a La Vanguardia i la divertida paròdia Roberto Espanya i Manolín per la revista Viñetas. Sota el títol Heroes Modernos, Glénat va publicar l’any 1998 una recopilació integral amb les històries de Pepito Magefesa, Perico Carambola i Roberto Espanya i Manolín.

Al 1991 va rebre el premi a la millor obra de l’any del Saló del Còmic de Barcelona per Perro Nick. L’any 1995 publica Un largo silencio, sobre un argument del seu pare Francisco Gallardo.

A finals de 2011 va publicar un quadern digital: Los viajes de Maria, on podem trobar més anècdotes sobre la relació de la Maria amb el seu pare.

Trobareu més obres d’aquest autor al catàleg de les Biblioteques de Vilanova.

Us deixem amb el curtmetratge animat que va realitzar arran de l’èxit de Maria y yo.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari