Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


‘Una història de dues ciutats’ de Charles Dickens

PortadaVa ser publicada l’any 1859. És una novel·la que destaca entre tota la narrativa de Dickens, on els seus protagonistes són nens o joves i on critica durament la societat britànica de l’època.

Una història de dues ciutats està ambientada en els moments anteriors a la Revolució Francesa i es desenvolupa a dos llocs alhora: Anglaterra i França, Londres i París. Es podria dir que la primera ciutat representa l’ordre i la pau i la segona, el caos i el conflicte entre dos mons en un moment on s’anuncien canvis radicals a la societat.

El doctor Manette, després d’una llarga temporada a la Bastilla, surt de la presó gràcies a les gestions d’un banquer anomenat Lorry, que el porta a viure a Londres, al costat de Lucy Manette, filla del doctor.

Som a finals del segle XVIII i, mentre Anglaterra es prepara per a perdre les colònies americanes, França, es prepara per a la revolta de les classes oprimides.

Charles Darnay, un jove professor de francès que es casa amb Lucy, resulta ser un aristòcrata parisenc que, en tornar a França, es arrestat i condemnat a mort, acusat d’enemic del poble.

Aquests són alguns dels personatges que apareixen a la novel·la.

Dickens Doodle

Aquest any 2012 s’ha celebrat el bicentenari de Charles Dickens (1812-1870), reconegut novel·lista anglès.

Dickens va néixer dins una família pobre, va aconseguir estudiar gràcies a una inesperada herència. La seva adolescència la va passar treballant com a ajudant d’un advocat, freqüentant les biblioteques del British Museum, aprenent taquigrafia i, finalment, treballant en la redacció del Morning Chronicle a partir de l’any 1828.

En aquesta època ja va començar a publicar articles i a finals de la dècada dels ’30 va publicar ja dues novel·les,  Els papers pòstums del Club Pickwick (1836-37) o Oliver Twist (1837-38), que el fan fer guanyar prestigi i popularitat.

Charles Dickens

Dickens va continuar escrivint fins la seva mort i va deixar tot un seguit de novel·les que han esdevingut grans clàssics de la literatura com Cançó de Nadal (1843), David Copperfield (1849) o Temps difícils (1853), entre moltes altres.

La seva popularitat va minvar una mica després de la seva mort però encara és un dels més coneguts i més llegits dels escriptors britànics. S’han fet gairebé 180 pel·lícules i adaptacions per a la televisió basades en les seves obres. Molts dels seus treballs van ser adaptats per a l’escenari durant la seva vida.

Si esteu interessats en la figura d’aquest escriptor podeu descarregar aquí la guia de lectura elaborada pel Servei de Biblioteques de la Generalitat amb motiu d’aquesta efemèride.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: Una història de dues ciutats – Charles Dickens

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 19 de maig a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!

5 Comentaris fins ara

  1. mercè foradada divendres 18 de maig de 2012 - 11:15 h

    Hola, cluberos i cluberes,

    mentre em preparo per a defensar amb ungles i dents l’opció clàssica d’aquest mes,aquí us envio unes pistilles per a la lectura del juny.
    1. Lectura bicèfala: Una “nouvelle” d’una autor de l’altra banda dels Pirineus, que practica el català i que vindrà a xerrar amb el nostre Club, després de l’estiu; i una novel·la d’un autor català que encara no hem tocat i que crec que mereix ser considerat.
    2. Títols: l’un ens du al nord d’Àfrica; l’altre uneix els coneceptes de viatge i música.
    3. Una història podria ser considerada, en certa manera, novel·la històrica perquè remet a un fet de la història més o menys recent; l’altra és clarament psicològica i retrata uns costums i uns personatges molt propers als vostres pares ( o avis).
    Bé, sort i fins demà. Encara teniu unes horestes de bones lectures, però.
    Mercè

  2. Núria V. dijous 17 de maig de 2012 - 14:11 h

    Em falten poques pàgines per acabar la novela i he de dir que m’ha costat molt llegir-la. El començament el vaig trobar molt enrevesat i llarg, les expressions costen d’entendre i hi ha un embolic amb les personatges.
    Cap a la meitat del llibre canvia bastant i cap al final es torna interesant.
    Dissabte comentem,
    Adeu,
    Núria

  3. José Antonio dimecres 16 de maig de 2012 - 0:23 h

    Hola per a tothom,

    M’he decidit a deixar un comentari, perquè ara mateix he acabat el llibre. Reconec que la lectura ha estat una mica feixuga, però crec que el motiu es que ja coneixia l’argument i no deixa de ser una novel•la de fulletó, interessant, però, dins de l’obra de Dickens perquè és una aposta de novel•la històrica.

    El fet que m’ha intrigat és que fa mesos m’havia interessat per “El conde de Montecristo”, d’en Dumas (pare), especialment arran de la sèrie per a televisió de 1998 interpretada pel Gérard Depardieu i per l’Ornella Muti (4 DVD, 400 minuts).

    No m’he pogut estar de fer-ne paral•lelismes. L’obra dels francesos (Dumas i Maquet) és anterior en 15 anys, però diuen que es van inspirat en una història real: un sabater anomenat François Picaud, que vivia a París el 1807, va ser acusat falsament de ser un espia d’Anglaterra. Fou empresonat a llarg de molts anys.

    L’injust empresonament del doctor Manette, la bogeria del personatge (que va afectar al “abate” Faria), el nou ofici de sabater, les acusacions d’espionatge, etc. Tot m’ha fet pensar que potser el Dickens era lector del fulletons francesos.

    Bona nit,

    José Antonio

  4. mercè foradada dilluns 14 de maig de 2012 - 19:47 h

    Hola, cluberos i cluberes,

    Encara que estem molt ronsos amb el blog, ja em van arribar impressions del nostre Dickens d’aquest mes. Em temo que la meva passió per les novel·les del XIX m’hagi jugat, o us hagi jugat, una mala passada, perquè, de moment, sembla que la novel·la costa massa. Persevereu, amics i amigues, i a veure si dissabte no em quedo sola cantant les seves virtuts!
    Com sempre, i potser encara més en el cas de novel·les com aquesta, amb descripcions tan barroques i una barreja de personatges que pot resultar embolicada, us recomanaria que no l’hagaféssiu a estones curtes, sinó que en féssiu lectures llargues que és quan realment s’hi entra i se’n pot fruir.
    Però ja ho sé, ja. Això de les tongades llargues de lectura no està a l’abast de tots els horaris i circumstàncies…
    En parlarem de tot plegat aquest dissabte, perquè és aquest dissabte, dia 19, quan vam quedar.
    Dimecres o dijous ja penjaré alguna pisteta de la lectura del juny.
    Bones lectures, guapos/es!

    Mercè

  5. olga divendres 11 de maig de 2012 - 22:51 h

    EI!!Ningu comença aquest mes?Bé,de moment no m’enganxa,aixi que esperare a veure si,com va dir la Merçè li hem de donar unes quantes(força) pàgines de marge.Encara que fa molt de temps que vaig llegir altres coses d’en Dickens no recordo que els començaments em costessin tant de seguir.Tinc molts bons records d’en “David Copperfield” i “Oliver Twist”, aixi que espero que aquesta més endavant,m’agradi tant com les altres.A continuar llegint!A10!!

Deixa un comentari