Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


‘El Olvido que seremos’ d’Héctor Abad Faciolince

Comencem el 2012 i ho fem amb doble ració de lectura: l’habitual del Club que en aquest cas protagonitza l’obra El olvido que seremos d’Héctor Abad Faciolince i l’especial del Club de lectura Alt Penedès – Garraf que és Marcos Montes de David Monteagudo.

El olvido que seremosHéctor Abad Gómez, metge colombià, cau assassinat en el centre de Medellín a mans d’un parell de sicaris. A la butxaca porta dos papers meticulosament doblegats: una llista de les persones amenaçades de mort per la dreta colombiana (on figura el seu nom), i un poema, Epitafi. Dins d’aquest marc es desenvolupa la història que ens presenta El olvido que seremos, una reconstrucció amorosa i pacient d’un personatge que transmet l’alegria per viure però que, alhora, ens presenta la tristesa i la ràbia que provoca la mort d’un esser excepcional.

En aparença estem davant d’un llibre sobre la vida d’un home que lluita per ensenyar als colombians a ser tolerants i a respectar tota una sèrie de valors; en el fons, l’obra ens presenta la història recent de Colòmbia. Una història plena de lluita silenciosa i violenta per anar erosionant a aquells que pensen diferent. Una guerra sistemàtica i programada contra aquells que decideixen somiar amb una societat més justa.

En paraules del Premi Nobel Mario Vargas Llosa “és un llibre la bellesa formal del qual, la qualitat de l’expressió, la lucidesa de les reflexions, la gràcia i finor amb que està retratada aquesta família tan entranyable i càlida que un volgués fos la seva pròpia, fan d’ell un llibre que aixeca l’ànim, mostra que encara de les més vils i cruels experiències, la sensibilitat i la imaginació d’un creador generós i inspirat poden valer-se per defensar la vida i mostrar que hi ha en ella, malgrat tot, a més de dolor i frustració, també gaudi, amor, ideals, sentiments elevats, tendresa, pietat, fraternitat i riallades.”

Hector Abad FaciolinceHéctor Abad Faciolince va néixer a Medellín, Colòmbia, el 1958. Entre les seves novel·les estan Asuntos de un hidalgo disoluto (1994), Fragmentos de amor furtivo (1998), Basura (2000, Premi Casa d’Amèrica de Narrativa Innovadora) i Angosta (2004, millor novel·la estrangera publicada a Xina en 2005). Ha publicat també els llibres d’assajos breus Palabras sueltas (2002) i Las formas de la pereza (2007), el volum de relats El amanecer de un marido (2008), i altres tres de gènere incert com Tratado de culinaria para mujeres tristes (1997), Oriente empieza en El Cairo (2002) i El olvido que seremos (2006).

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: El olvido que seremos d’Héctor Abad Faciolince

Els nostres clubs

Pel que fa a la lectura de Marcos Montes de David Monteagudo trobareu tota la informació a l’enllaç del Club de lectura Alt Penedès – Garraf.

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 25 de febrer a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!

3 Comentaris fins ara

  1. Juanjo Milà divendres 24 de febrer de 2012 - 16:42 h

    Aquest mes he disfrutat amb les dues lectures programades. Per un costat el Faciolince ( que el desconeixia totalment ) m’ha semblat una lectura molt amena i interessant. Crec que aconsegueix no caure en la sensibleria que pot produïr el tema del llibre. Hi ha capitols molt emocionants i encara que no sigui una biografía en el millor sentit de la paraula crec que ens permet conéixer una realitat una mica allunyada de nosaltres. Hi ha una novel.la molt curta (disp. a la biblioteca), també d’un escriptor colombià que aborda el tema dels sicaris de forma molt contundent. Recomenable. “la virgen de los sicarios” Fernando Vallejo.
    Per altre part el Monteagudo no m’ha decepdionat com en la primera lectura que vaig fer a l’estiu. Si que és una mica estrany barrejar una història creïble (mina) amb les alucinacions que té el M.Montes cap al final del llibre, però després de pensar en el que potser vol dir-nos el Monteagudo… crec que al final la defensaré.

  2. José Antonio Pérez divendres 24 de febrer de 2012 - 13:31 h

    De nou, la Mercè l’encerta amb un llibre com “El olvido que seremos”. Acostumat a literatura que agafa la figura del pare com enemic (psicoanàlisi barat, del complex d’Èdip, recordeu Kafka o ara la Sánchez Vicario), aquest llibre és una maravella d’estimació filial. Té tota la tendresa, però també la força de la denúncia.
    El pare assassinat no és pas un sant, però és el que més apropa, amb petites contradicions, a un home tolerant, per aquest motiu el van matar. No cal que digui que m’agradat molt el llibre, oi?

  3. Mercè Foradada dimarts 14 de febrer de 2012 - 12:35 h

    Tinc un gripasso de ca l’ample, però em fa pena aquest blog tan desert!
    Cap comentari sobre cap de les dues obres d’aquest mes?
    Avui, quan el paracetamol faci efecte, tornaré a llegir “El olvido…” i ja us diré si em fa el mateix efecte de la primera vegada, causa que l’hagi recomanat per a aquest mes. Quant al “Marcos Montes”, em reafirmo en la idea que ja em va produir “EL fin”. Aquest Monteagudo es un bon narrador i un boníisim plantejador d’històries. Quant a les resolucions, també ho diré en la pròxima entrada, quan l’hagi acabat, però em temo…
    Bé, cluberos i cluberes, bones lectures (abans que comenci el carnaval, feu els deures) i petonets ( que a través del blog no contenen virus!).
    Mercè

Deixa un comentari