Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Los enamoramientos de Javier Marías

Los enamoramientosJavier Marías (Madrid, 1951) és escriptor, traductor i editor. Des del 2006 és membre de la Real Academia de la Lengua Española (RAE), on ocupa el seient R.

Fill del filòsof Julián Marías, va passar part de la seva infantesa als Estats Units, doncs el seu pare no podia donar classes a la universitat per haver estat a la presó per ser republicà. Junt amb Ortega i Gaset va fundar l’Institut d’Humanitats i va donar classes a diverses universitats dels EUA. La família tornà a Espanya al 1964 i en Marías pare va entrar a formar part de la RAE.

En Javier Marías va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense de Madrid. Familiar dels cineastes Jesús i Ricardo Franco va col·laborar amb ells com a traductor i guionista..

Va publicar la seva primera novel·la al 1970 i des d’aleshores no ha deixat de publicar novel·les, però també relats curts, articles periodístics i assaigs. Entre 1983 i 1985 va donar classes de Literatura espanyola i traducció a la Universitat d’Oxford i entre 1987 i 1992 a la Complutense de Madrid.

Javier MaríasMarías té l’honor d’haver estat triat per la prestigiosa editorial anglesa Penguin per publicar set dels seus llibres dins la col·lecció Modern Classics a partir d’agost del 2012. Aquest espai havia estat reservat només per autors com García Lorca, Borges, Neruda, Octavio Paz y García Márquez.

Los enamoramientos es la seva darrera novel·la, després de l’èxit de la seva trilogia de més de 1.600 pàgines, Tu rostro mañana. Marías porta 40 anys de carrera literària i ho han commemorat amb la reedició de la seva primer obra, Los dominios del lobo.

La Maria, la narradora i protagonista de la història, esmorza cada matí al mateix bar on coincideix amb un matrimoni que sembla molt feliç i agradable. Un dia, deixen d’anar per la cafeteria i la Maria, moguda per la curiositat, acaba esbrinat que l’home a mort de manera tràgica i absurda.

Aquest és el punt de partida per parlar de molts dels temes recurrents a l’obra de Marías, com ho són l’atzar, els secrets, la memòria, la traïció o la mort. I també, es clar,  per parlar de l’estat de l’enamorament, associat generalment a una cosa positiva i que sembla que en nom de l’amor es pot justificar tot, tant les accions nobles i generoses com les més indignes. 

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: Los enamoramientos – Javier Marías

El Club de lectura d’adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 17 de desembre a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!

Us deixem amb un vídeo de l’escriptor parlant dels riscos d’enamorar-se durant la presentació de la novel·la.

4 Comentaris fins ara

  1. Mercè Foradada divendres 16 de desembre de 2011 - 19:09 h

    Hola, cluberos i cluberes (silenciosos, majoritàriament),

    A l’espera de la tertúlia de demà en què debatrem sobre els mèrits i demèrits del Marías de Los enamoramientos, passo a escriure les pistes per a la lectura del gener:
    1) Tornem a enfrontar-nos a una lectura que podríem qualificar d’exòtica, o ètnica o semiexòtica o semiètnica…
    2) L’autor/a – bellíssim/a, amb b de “bo/na” – va aconseguir el premi Pulitzer la amb la seva obra primerenca.
    3) Juguem al penjat, amb el títol ( en castellà): T_ _ _ _ _ D_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _.
    Fins demà, guapos i guapes!

    Mercè

  2. olga dijous 15 de desembre de 2011 - 21:18 h

    Aquesta segona lectura del llibre m’agradat més que la primera,tot i que continuu pensant el mateix en quant a que trobo que tots els personatges pensen i parlen igual:dues o tres pàgines senceres de reflexions sobre el mateix tema,encara que la Merçè diu que hi han diferents matissos a mi se’m fa molt pessat.El tema, com crea la trama i ho fa lligar tot el millor.
    En Tennesse de divendres passat va ser molt interessant:l’actor s’ho va treballar de valent i desprès al col·loqui va estar súperagradable explicant el procès de creació de l’obra i del personatge,i a més no li vaig veure ganes d’acabar,que en devia tenir,donat el desgast que ha de patir durant l’hora i mitja que dura la funció.
    Bé,fins dissabte:Merçè,no hi han pistes aquest mes?

  3. Mercè Foradada dijous 8 de desembre de 2011 - 21:48 h

    Hola, cluberos i cluberes,

    Segona intentona, després d’haver escrit una bona parrafada! veurem si ara els caràcters del required em són més propicis!
    Molt interessant el comentari del José Antonio encara que em costa d’interioritzar en Marías com a prototipus de l’escriptor que escriu a raig. Ja en parlarem el dia 17!
    Recordeu que alguns de nosaltres demà anem al Principal a veure Tenesse W. El Cisco em deia que algú encara no havia passat a recollir l’entrada. Feu-ho, recordeu que cadascú ha d’encarregar-se de la seva i, si us sembla, ens trobem deu minuts abans a la porta.
    Apa, bones lectures i fins aviat!

    Mercè

  4. José Antonio dijous 1 de desembre de 2011 - 22:19 h

    Deixo un comentari per dir-vos que acabo de llegir el llibre. Llegeixo el Javier Marías crític, però les seves novel•les sempre m’havien fet mandra. Quan era jove, em vaig fer passat per jove escriptor, i vaig assistir amb un trobada de cap de setmana (organitzada per la Care Santos i l’Associació) amb el Pérez-Reverte a Barcelona. El Pérez-Reverte ens va dir que hi havia dos tipus de novel•listes: els instintius, gent que comença a escriure sense cap planificació i li surt la novel•la-riu (i va parlar del Javier Marías) i els metòdics, com ell mateix, que quan començen a escriure ja ho saben tot (va dir que ell planificava detalls com el que a la pàg. 29 havia de posar un ganivet, que a la 275 tornés a sortir i que seria cabdal a l’argument).
    A mi m’ha agradat molt el llibre. Trobo que hi ha desequilibri entre acció i reflexió (cap a l’última); però la trama és molt interessant, enganxa. No m’ha deixat pas indiferent. Es nota molt ofici de (bon) escriptor, amb les virtuts i problemes d’escollir una primera persona narrativa.
    A més us puc dir que existeix la novel•la curta del Balzac: “El coronel Chabert”. Me l’he baixada en pdf i espero llegir-la abans de la reunió del Club.
    Confirmo la presència al teatre, el dia 9.

    José Antonio

Deixa un comentari