Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


La Rambla de les Floristes

Aquest dissabte 29 de febrer podrem gaudir d’una producció del Teatre Nacional de Catalunya al Principal, a les nou del vespre. Es tracte de l’obra de Josep Maria de Sagarra La Rambla de les Floristes, tot un clàssic del teatre català. Desprès de la funció hi haurà una trobada amb les actrius i els actors, dins el programa del Teatre Principal “Escola de l’Espectador”.

A l’obra de Sagarra ressonen les commocions polítiques de dos moments estructurals en la nostra història recent. Per una banda, l’estrena va ser el març del 1935, mesos després que Lluís Companys proclamés l’Estat Català. Per una altra banda, l’obra està ambientada poc abans de la revolució de la Gloriosa de 1868, amb què es posaria fi a les tres dècades del regnat d’Isabel II. I avui, vuitanta anys després que Josep Maria de Sagarra escrivís la seva oda al carrer més emblemàtic de Barcelona, la Rambla continua vertebrant les confluències de la nostra realitat.

En aquest gran sainet en vers, La Rambla és pura vida popular i l’Antònia, la protagonista de la peça, encarna l’essència d’una Rambla que és més de les floristes que no pas de les flors. L’Antònia és una dona viscuda en amors i desenganys, sense pèls a la llengua, que destil·la una ironia amb un punt d’amargor i no deixa que els somnis maquillin la dura realitat.

Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) és un dramaturg, periodista, novel·lista, memorialista, traductor i, per damunt de tot, poeta.

La utilització d’una llengua viva i rica, l’ús de recursos retòrics d’una gran plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l’espectador, el connecten amb el públic i el lector popular i és recompensat amb èxits teatrals clamorosos, com La corona d’espines (1930), L’Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) o La Rambla de les floristes (1935). En el camp de la poesia cal destacar Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928) i El poema de Nadal (1931). La novel·la Vida privada (1932) és considerada la novel·la emblemàtica de Barcelona.

Col·labora amb assiduïtat a la premsa i aplega algunes d’aquestes col·laboracions en dos volums: Cafè, copa i puro (1929) i L’aperitiu (1937). El 1938 s’estableix a França on es dedica, fonamentalment, a la traducció de la Divina Comèdia. El 1940, de retorn a Catalunya, s’incorpora a la vida literària clandestina i, amb l’ajut d’alguns mecenes, enllesteix la traducció de Dante, tradueix el teatre de Shakespeare i escriu unes amenes i extenses Memòries (1954). Una bona part de les seves obres es tradueixen a diverses llengües i algunes es duen al cinema i la televisió.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més de cent obres de Josep Maria de Sagarra, o que en parlen.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari