Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Hacedor de Estrellas

Dilluns es va iniciar el nou curs del Club de lectura de hyperionCiencia Ficció de la biblioteca, i es varen presentar les activitats previstes, tota vegada que a més de la lectura es duren a terme trobades amb escriptors, es potenciarà la implicació en la CatCon i es comentarem algunes pel·lícules aprofitant la proximitat del festival de Sitges.

Durant l’estiu s’ha treballat el llibre “Hyperion” de Dan Simmons, primer de la tetralogia “Els Cants De Hyperion”.
Es caracteritza perquè la seva estructura copia “Els Contes de Canterbury” , amb la introducció de diverses referències literàries. Llibre de gran èxit quan va ser publicat, és una mostra que la Ciència Ficció també pot ser gran literatura.
Ens introdueix en un món de futur a través de les sis narracions dels seus personatges. Narracions que parlen de la resurrecció de la carn, de l’esperit, de la ment, de l’hegemonia d’un poble, de la insurrecció de la intel·ligència artificial, de la destrucció de la terra, de l’amor de l’odi …, que com sempre va obrir debat sobre tots aquests temes.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la:

L’Obra Hacedor de Estrellas:
La història comença quan un home es troba en un turó, allà per 1937, hacedorpreocupat per la seva espècie i alhora meravellat per la immensitat de l’Univers. Possiblement convençut que hi ha un creador de semblant esplendor, i en contra de la seva voluntat, comença a fer una mena de viatge astral, a la recerca del Creador d’Estrelles. Al principi, la recerca se centra en trobar vida intel·ligent en altres planetes. Estrella després estrella, el viatger cada vegada pensa que no hi ha vida en altres racons de l’espai exterior, ja que ha visitat centenars de sols i no ha trobat cap empremta de vida. Tot d’una, el descens a un petit planeta i la trobada amb una mena de granger, li tornen l’ànim. El viatge continua per moltes èpoques, des del principi fins al final de l’Univers, aconseguint estadis de consciència cada vegada més grans i aconseguint companys de viatge extraterrestres que també realitzen aquesta mena de viatge astral de coneixement i enteniment. Així se’ns va descrivint tot un infinitat de varietats d’espècies de molts planetes diferents. Presenciem els primers imperis galàctics, les primeres guerres intergalàctiques, així com el rescat de les civilitzacions que aconsegueixen els éssers simbiòtics ja esmentats. La ciència i la tecnologia és tan avançada en aquests éssers, que segons l’autor, és gairebé incomprensible per als éssers humans. Mentrestant, se’ns confessa que els humans som una espècie menor. Després d’arribar Neptú, l’últim planeta del sistema solar (segons els coneixements que es tenien en l’època en què es va escriure la novel·la), una guerra interplanetària amb els marcians extingiria definitivament a l’espècie humana.

L´autor: Olaf Stapledon.
William Olaf Stapledon (10 de maig de 1886 – 6 de setembre de 1950) va ser un escriptor i filòsof britànic, conegut sobretot per les seves obres de ciència ficció.Olaf_Stapledon
Va néixer, en un poblet (avui suburbi) proper a Liverpool i en el si d’una rica i acomodada família burgesa típica de l’Anglaterra industrial. Olaf va passar a la ciutat egípcia de Port Saïd seus primers sis anys de vida, i el seu ambient exòtic i cosmopolita. El seu pare, William Clibbet Stapledon, li va educar d’una forma oberta, moderna i inculcant-un gran amor a la lectura, a les ciències naturals i la nàutica. La seva formació universitària, les influències de Ruskin i dels seus pares van acabar portant-li a adquirir una sèrie de fermes conviccions que mai va abandonar al llarg de la seva vida. Stapledon es definia a si mateix com a socialista, pacifista i agnòstic. Un cop finalitzats els seus estudis universitaris i la guerra, Stapledon va fracassar en aconseguir una feina estable, encara que al llarg de tota la vida va ocupar de forma interina càrrecs a la Universitat de Liverpool i, ocasionalment, va fer classes de secundària i de formació d’adults ( enquadrades en els esforços per educar la classe obrera típics del socialisme anglès). En 1919, Olaf es va casar amb una cosina seva, Agnes Zena Miller (Nova Zelanda 1894), amb la qual tindria dos fills.

El 1929, va escriure la seva “Modern Theory of Ethics”. No obstant això, aviat es va bolcar a la ficció amb la meta d’arribar a un públic més gran. La seva novel·la “Last and First Men”, traduït com “Primera i última humanitat”, o en ocasions “Primer i últim home”, encara que la primera sigui la traducció apropiada, va tenir un gran èxit i el va convèncer d’esdevenir un escriptor a temps complet.
El 1940 la família es va traslladar a Caldy. Després de 1945 Stapledon va viatjar molt donant conferències, va visitar els Països Baixos, Suècia i França, i el 1948 va parlar al Congrés d’Intel·lectuals per la Pau, a Polònia. Va assistir a la Conferència per a la Pau Mundial, celebrada a Nova York el 1949, sent l’únic britànic a qui se li concedia un visat per a això. El 1950, es va integrar al moviment contra l’apartheid. Poc després, en acabar una setmana de conferències a París, va cancel·lar un previst viatge a Iugoslàvia i va tornar a casa en Caldy, on va morir sobtadament d’un atac al cor. La seva vídua i els seus fills van escampar les seves cendres a la sorra dels penya-segats sobre l’estuari de Dee, un dels llocs favorits d’Olaf, i un lloc que va inspirar més d’una idea per als seus llibres.
Escriptor, novel·lista, assagista, historiador i filòsof anglès, considerat un dels escriptors de ciència ficció més imaginatius i originals del segle XX, autor de “L’última i la primera humanitat” (1930), “Hacedor d’Estrelles” (1937), “Joan Rar” (1935) i “Sirià” (1944).

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari