Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Yo, el Fram

La novetat d’avui és la història d’un vaixell. Però no d’un vaixell qualsevol, sinó del Fram, el vaixell més famós de la història de les exploracions polars.

vaixell

Del Fram es va dir que era el millor i més fort vaixell polar mai conegut. Havia estat imaginat per resistir les pitjors condicions de navegació; per aprofitar la fúria del vent i suportar els embats contra els blocs gelats, durs com pedres i afilats com ganivets; per seguir endavant, sempre endavant: per això els noruecs el van batejar com «Fram», que significa endavant en noruec antic. Des de les primeres singladures, el Fram va simbolitzar l’esperit explorador i l’ànsia per conèixer, inesgotable com un foc impossible d’apagar: per moltes dificultats que hi hagi i per terribles que siguin els perills, sempre hi haurà algú que decideixi fer-los front per arribar on ningú ha estat, per penetrar en el desconegut, fins a l’última frontera.

portadaVa ser dissenyat pel constructor de vaixells noruec Colin Archer, per un encàrrec especial del seu compatriota el científic i mestre de l’exploració polar Fridtjof Nansen, qui el va idear per arribar al Pol Nord, beneficiant-se de la «deriva transpolar» del gel descoberta per ell. La seva expedició a l’Àrtic de 1893-1896 va aconseguir batre el rècord d’aproximació al Pol Nord -el Fram va arribar als 85º56′N el 15 de novembre de 1895-, però Nansen no va fer realitat el seu somni d’arribar al Pol. Anys després, entre 1898 i 1902, un compatriota de Nansen, el capità Otto Sverdrup, va portar el Fram a una expedició científica per l’arxipèlag àrtic canadenc, on va descobrir tres grans illes i va cartografiar un total de 260.000 km2.

Va ser un altre noruec, Roald Amundsen, que en l’expedició de 1910-1912 el va utilitzar per arribar a l’Antàrtida i conquerir el Pol Sud, el 14 de desembre de 1911. Amb això, el Fram es convertiria en l’únic vaixell que havia estat més prop dels dos Pols geogràfics del planeta, i el vaixell polar més famós de la història.

Va romandre arraconat durant anys en un moll, però gràcies a la iniciativa del capità Sverdrup, l’explorador Oscar Wisting i el navilier i filantrop Lars Christensen, el Fram va ser restaurat i en 1935 es va traslladar al museu que porta el seu nom. Aquesta és la seva història, narrada en primera persona.

El llibre, Yo, el Fram, ha estat escrit per Javier Cacho, físic,javier cacho científic, i escriptor. Va començar la seva carrera com a investigador el 1976 a la Comissió Nacional d’Investigació Espacial on va dur a terme investigacions relacionades amb l’estudi de la capa d’ozó. El 1985 es va incorporar a l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial on durant diversos anys va ser responsable del Laboratori d’Estudis de l’Atmosfera. El descobriment del forat d’ozó a l’Antàrtida va fer que tornés la seva atenció a aquest continent. Així el 1986 va ser membre de la Primera Expedició Científica Espanyola a l’Antàrtida, a on tornaria els anys següents, una d’elles en ple hivern antàrtic, per continuar les investigacions relacionades amb la destrucció de l’ozó.

A partir d’aquí tota la seva feina com a investigador ha estat relacionada amb els pols terrestres i el medi ambient, i la seva activitat divulgadora l’ha portat a escriure, entre d’altres, diversos llibres sobre la història dels descobriments i dels descobridors dels pols.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari