Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


El meu cor despullat: escrits íntims i correspondència

portadaCap el 1860, Edgar Allan Poe llança un vertiginós desafiament “a algun ambiciós”: “Escriure i publicar un petit llibre. Amb un títol senzill, uns quants mots ben clars, El meu cor despullat”. El llibre (i l’autor) haurà de mantenir “la promesa del seu títol”. Obrir el cor en canal; deixar-hi la pell i l’ànima. “Sense obstacles”. “Cap home seria capaç d’escriure’l”, preveu Poe.

“Avui vull dir-ho tot. Estic sol, sense amics, sense amant, sense gos i sense gat, no tinc amb qui queixar-me. Només em queda el retrat del meu pare, que continua mut”, escriu Charles Baudelaire el 1861 a la seva mare en una carta brutal on li escup tots els seus fantasmes i aprensions.

Als quaranta anys, el 1861, Baudelaire va començar a escriure uns quaderns íntims que veurien la llum de manera pòstuma, després de superar la censura. Baudelaire hi escriu sobre l‘amor, la dona, els plaers, Déu, la ciutat, la falsa moral burgesa, el dandisme, etc. Moltes de les seves frases han quedat com a sentències fundacionals de la modernitat urbana.

El poeta Pere Rovira els ha traduït al català i hi ha afegit una tria de la millor correspondència (amb cartes memorables a la seva mare i a artistes del seu temps, com Wagner o Victor Hugo). pere roviraL’edició s’il·lustra amb dibuixos del mateix escriptor. És el llibre que us presentem avui, El Meu cor despullat: escrits íntims i correspondència.

Charles Pierre Baudelaire (1821-1867) és un dels poetes, crítics i traductors francesos més influents del segle XIX. La seva obra més representativa és Les flors del mal, on s’aplega pràcticament la totalitat de la seva poesia. Tot i així, en les seves tasques com a crític, on va defensar amb vehemència l’ideari estètic romàntic, també va tenir gran repercussió: en pintura va glossar les excel·lències d’Eugène Delacroix; en literatura va estudiar fins el moll a Edgar Allan Poe; en música, a Wagner. De tota manera, de Baudelaire queda, més enllà de l’obra, una actitud: el seu enfrontament constant contra la moral burgesa, la figura del dandi de passeig pel París dels bulevards o pels racons més foscos del Barri Llatí. A ell es deu la concepció del poeta modern refusat per la societat, l’artista maleït entregat al vici i a la recerca d’una satisfacció que no arriba mai.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Charles Baudelaire.

amb el suport de la generalitat

 

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari