Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Stalker: pícnic extraterrestre

Dilluns va tenir lloc una trobada especial del club de Ciència Ficció, per primera vegada en aquest club llegíem un còmic. Un format diferent però de gran tradició dins d’aquest tipus de literatura. I a més a més, amb la presència del seu autor. ¡Univers! d’Albert Monteys.
És un lliurament amb 5 històries plenes d’idees genials sobre viatges en el temps, robots i alienígenes. P1050554
Cada número ens presenta un nou concepte amb una història aparentment unitària en la qual els aspectes de ciència ficció es barregen amb altres tan quotidians com innovadors quan s’amalgamen: combinarem els viatges en el temps i els caps odiosos, les eleccions municipals i una espècie de telebotiga intel·ligent, els viatges espacials i els pencaires barroers, les cultures alienígenes i el gran germà, de nou els viatges en el temps i les relacions de parella …
Albert Monteys ens va ensenyar com va discorrent el seu procés creatiu des dels esbossos en quadern fins a la realització de les pàgines dibuixades sobre paper amb tinta blava, tota una experiència el poder albirar la creació d’aquesta obra.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la Stalker: pícnic extraterrestre, d’Arkadi i Boris Strugatski:

L’obra: Stalker: pícnic extraterrestre
portadaEs va editar originalment el 1972 a l’antiga Unió Soviètica. Des de la seva publicació, s’ha traduït a desenes d’idiomes i ha guanyat múltiples premis a nivell internacional.
Han passat diversos anys des de l’arribada de vida extraterrestre a la Terra. No van tenir cap contacte amb la humanitat, simplement van marxar poc temps després, deixant rere seu indrets plens d’escombraries fruit de la seva estada. Aquests llocs són anomenats Zones i hi ha certs individus, els Stalkers, que es dediquen a entrar-hi, arriscant cada vegada la vida, per treure’n estranys instruments, les escombraries dels alienígenes, que la humanitat no és capaç d’entendre i vendre-les al millor postor.
Un d’aquests individus és el nostre protagonista, Redrick Schuhart, al voltant del qual gira un món dividit entre els que volen aprofitar-se del costat positiu d’aquests residus (el mercat negre) i els que volen eliminar els perills que suposen (l’Institut de Cultures Extraterrestres); encara que tots coincideixen en utilitzar aquesta lluita en favor del seu propi interès. I per damunt de tot hi ha la coneguda Bola Daurada: un objecte mític, en la recerca de la qual han mort no pocs lladregots, i que tindria com anhelada característica utòpica la concessió de qualsevol desig a qui la posseeixi.
A aquest objectiu els stalker consagren la seva seguretat personal i la seva felicitat i de les pròpies famílies, exposant-se a la mort o a la malformació dels seus descendents, a la presó o la invalidesa. Res sembla importar per tal d’acumular més diners amb l’estraperlo i, per descomptat, aprofitar l’oportunitat d’arribar a complir qualsevol somni.
Els Strugatski construeixen una novel·la sobre la felicitat truncada, la humanitat imperfecta, aquella present inevitablement a tot arreu, formada per persones que, lliurades a la ideologia d’una muntanya de diners fàcil (residus, capitalisme) o d’un somni absolut (Bola Daurada, comunisme), lliuren també la seva vida del dia a dia a un objectiu il·lusori (riquesa màxima o felicitat absoluta) tan llunyà com va.
Stalker és una novel·la que trenca amb els clixés preconcebuts del lector casual de ciència ficció. No hi ha espai, no hi ha naus espacials, no hi ha extraterrestres. Stalker és una novel·la que reflexiona i critica de forma molt dura una societat en decadència.

Els autors: Arkadi i Boris Strugatski
Els germans Arkadi (28 d’agost de 1925 – 12 d’octubre de 1991) i Borís (14 d’abril de 1933 – 19 de novembre de 2012) Strugatski són dos autors de ciència ficció russos que van escriure junts les seves novel·les.autors
L’Arkadi va néixer el 1925 a Batumi, Geòrgia. Sent nen la família es va traslladar a Leningrad (actual Sant Petersburg), on va néixer el seu germà Borís el 1931. Durant la Segona Guerra Mundial, després d’escapar del setge de Leningrad juntament amb el seu pare, Natan Strugatski (crític d’art de ascendència jueva mort el 1942 a Vologda), l’Arkadi es va allistar a l’exèrcit soviètic el 1943 i es va traslladar a Moscou, on va obtenir el títol de traductor d’anglès i japonès a l’Institut Militar d’Idiomes. En Borís es va quedar a Leningrad amb la seva mare, Aleksandra Litvíntxeva, mestra i amb una salut feble.
En acabar la guerra, en Borís va estudiar astronomia a la Universitat de Leningrad. Després de llicenciar-se en 1956 va trobar una feina com a matemàtic computacional a l’observatori de Pulkov. Mentrestant l’Arkadi, encara a l’exèrcit, va treballar com a mestre i intèrpret a Kansk. El 1955 va ser desmobilitzat amb el rang de tinent primer, es va casar amb Elena Oshanina, i va tornar a Moscou, on va començar a col·laborar en revistes i editorials soviètiques. Va ser llavors quan va començar la seva carrera literària, habitualment a quatre mans amb el seu germà Borís. Va morir a Moscou el 1991.
Els germans Strugatski, com se’ls esmenta habitualment, es van convertir en els més coneguts escriptors de ciència ficció de l’antiga Unió Soviètica, amb una gran quantitat d’aficionats a les seves obres.
Les seves primeres influències literàries estaven marcades pel treball d’Iván Iefrémov, encara que se’ls ha associat també amb H. G. Wells, Arthur Conan Doyle i Jules Verne.
Les seves obres mostren una clara evolució de la ciència ficció més didàctica a un estil molt més humanista i de sàtira social. És sorprenent (i possiblement el que més va cridar l’atenció als seus fans incondicionals russos) l’habilitat per tractar sobre temes com la decisió individual humana i les coses sense sentit del poder absolut; són grans temes subjacents en tota la seva literatura.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari