Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


A mí no me callan. Monólogos, compromiso y vida terrenal

portadaEnguany es compleixen deu anys de la mort del còmic galaico-català Pepe Rubianes, un actor compromès i honest que ha marcat la història recent del teatre i la cultura a Barcelona. També va ser una de les primeres víctimes dels mitjans i els polítics d’ultradreta anticatalans, que el van perseguir molt abans que es parlés del Procés.

La seva germana i hereva dels drets, Carmen Rubianes, i l’Editorial Alrevés han col·laborat en un llibre recopilatori que, amb el títol A mí no me callan, recupera alguns dels grans textos de l’autor. El llibre, amb pròleg d’Andreu Buenafuente està estructurat en tres parts dedicades a recuperar la seva biografia, els seus escrits combatius i de compromís i els seus monòlegs, alguns d’inèdits.

A mí no me callan arrenca en una mena de falsa entrevista que fa un repàs per alguns dels capítols més sonats de la biografia de Rubianes. Alguns d’ells, ja els citava Joan Lluís Bozzo al seu Pepe i jo (2017). De fet, Rubianes relata la seva etapa amb Dagoll Dagom i també les col·laboracions esporàdiques amb Albert Boadella, Rafael Álvarez El Brujo, Adolfo Marsillach o Fernando Fernán-Gómez. També explica com va ser a Cuba, recitant poetes en un cabaret de tercera, va anar derivant el seu art de provocar i, més endavant,El Masnou. Espectacl fer riure obertament escrivint els seus primers textos que esdevindrien material del seu primer xou, Pay-Pay. L’hiperbòlic i exagerat Rubianes de l’escenari traspassa també en aquestes línies, en què costa delimitar què és realitat i què, veritat ficcionada.

 

Pepe Rubianes. Polèmic, atrevit i sense pèls a la llengua. Un mestre de les imitacions i els monòlegs. Un autèntic provocador que va aconseguir el seu primer èxit als 25 amb Pay-Pay i que, a partir de llavors, va convertir els escenaris i les rialles a casa seva. Capaç de disseccionar els petits detalls de la vida per llançar-los al seu públic, va romandre en escena fins als 61, edat en què va aturar el seu espectacle La sonrisa etíope al Capítol de Barcelona i la gira de seixanta actuacions que tenia programada. Però la intensitat del seu geni no es limitava només a l’humor, encara que sigui la faceta més coneguda de la seva vida. També l’educació que va rebre, al costat de les seves inquietuds interiors, el van convertir en un secret amant de la poesia i de l’escriptura, exercici a què es obligava tots els dies.

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també trobareu les seves obres Después de despedirme: inedito i Me’n vaig, i  encara l’enregistrament de l’espectacle Rubianes, solamente.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari