Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Teatre polèmic de Santiago Rusiñol

coberta teatre polemic_Maquetación 1Avui us presentem una novetat a la secció de teatre de la biblioteca, Teatre polèmic, que és el recull en un volum de sis de les obres més càustiques de Santiago Rusiñol, escrites entre 1901 i 1907.

L’obra ha estat prologat magistralment per Margarida Casacuberta i Rocarols. Nascuda a Olot el 1964, és professora i investigadora en literatura contemporània a la Universitat de Girona i doctora en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. És especialista en narrativa catalana del segle XX i en la figura i l’obra de Santiago Rusiñol. També ha traduït del francès Zola, Perec i Némirovsky. És la comissària del Festival MOT de Literatura Girona-Olot i dirigeix la Càtedra Joan Vinyoli de Poesia Contemporània de Santa Coloma de Farners. És membre del Consell de Redacció de L’Avenç, editora d’aquest llibre.

A la primera dècada del segle XX, en un clima d’ebullició social a Catalunya, en plena lluita política entre catalanistes i republicans, Santiago Rusiñol es decanta, superada la seva etapa simbolista, per portar als escenaris un teatre absolutament popular, marcadament polític. Amb esperit polèmic i amb l’irreverent sentit de l’humor que sempre el va acompanyar, el ja reconegut artista i escriptor s’aplica amargarida-casacuberta combatre tots aquells discursos ideològics encaminats a aconseguir, en detriment del benestar d’individus i col·lectivitat, un rendiment electoral. Per això, desemmascararà els tòpics del progressisme, del tradicionalisme, del catolicisme, del catalanisme, del republicanisme i de l’espanyolisme a través del qüestionament d’automatismes de llenguatge, símbols, mites o estereotips, alguns dels quals, són encara plenament vigents. El volum inclou sis obres de teatre de les més conegudes, aplaudides i polèmiques de Santiago Rusiñol: Llibertat! (1901), Els Jocs Florals de Canprosa (1902), L’Hèroe (1903), El Místic (1903), El bon policia (1905) i La “merienda” fraternal (1907).

SantiagoRusiñol Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 – Aranjuez, 13 de juny de 1931) va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català. Fou un artista polifacètic i un dels líders del modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d’obres, i literària, amb un centenar de títols, a més d’un extens nombre d’articles, el situa com a referent decisiu de l’art, la literatura i les idees estètiques del seu temps.

El teatre de Santiago Rusiñol és una part cabdal de la seva creació literària. Com a dramaturg va contribuir a la construcció de la cultura catalana de la modernitat gràcies a la mirada crítica i distanciada que proporciona sobre la societat coetània i a la seva construcció de la imatge de l’artista modern, de la qual ell és paradigma. De fet, Rusiñol es pot considerar com el gran renovador teatral en tant que introductor de les novetats parisenques per superar la concepció que es tenia del teatre a Catalunya, on les obres no havien aconseguit anar més enllà del costumisme més localista i on el teatre era vist com un mer entreteniment i espai de trobada per fomentar les relacions socials. Rusiñol va treballar totes les formes teatrals: monòlegs, teatre líric, drama, melodrames, sainets, teatre de titelles i vodevils, i va passar per diverses etapes fins que es va consagrar definitivament com un mite de l’escena catalana.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Santiago Rusiñol.

amb el suport de la generalitat

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari